Resum temporada 2021-2022

Els darrers anys, el resum de la temporada del Club de Lectura Pla 9 sembla més un informe d'incidències que una crònica d'un club de lectura. Si els darrers dos anys la pandèmia havia afectat greument la programació del club de lectura (amb èpoques sense tertúlies presencials, per exemple), aquest 2021-2022 ha estat marcat per un problema intern de la Xarxa de Biblioteques que va obligar a modificar la llista de lectures i adaptar-les a les possibilitats existents i no tant  als desitjos de la biblioteca. I més en un any una mica diferent on es feia una aposta per incloure llibres de no-ficció, un camp que sempre pot ser un risc.

Tot i així estem contents d'haver pogut portar a terme totes les sessions de forma presencial i satisfets de la resposta per part de les persones que participen. Perquè, tot i que les lectures són una base important de qualsevol club de lectura, no és menys cert que la possibilitat de compartir un temps i un espai amb altres lectors i parlar de llibres, sempre és un moment especial.

Però si parlem dels llibres, està clar que primer hem de comentar aquells que, pels problemes abans comentats, s'han quedat pel camí. Finalment han estat tres molts bons llibres els que hem hagut de deixar per més endavant: Yo sé por qué canta el pájaro enjaulado de Maya Angelou, Mi familia y otros animales de Gerald Durrell i Una educació de Tara Westover. En el seu lloc van aparèixer una ficció sobre la vida dels creadors desconeguts amb Ignot de Manuel Baixauli, un clàssic com Confessions d'una màscara de Yukio Mishima i un testimoni ben real com Autobiografía d'Angela Davis. Tres llibres d'emergència però que permetien tenir viu l'esperit d'aquest curs.

Pel que fa a la resta de lectures, hem de destacar la bona rebuda d'Instrumental de James Rhodes, que va aportar cert grau de polèmica, Prohibit néixer de Trevor Noah (una surrealista autobiografia a Sud-Àfrica), Si això és un home de Primo Lévi i L'antropòleg innocent de Nigel Barley. En aquest darrer la lectura es va veure complementada amb l'aportació personal d'un dels tertulians que ens va explicar la seva experiència a Àfrica en la mateixa zona que el llibre.

Finalment, La filla de l'amant d'A.M. Homes i La vergüenza d'Annie Ernaux van tenir un èxit més discret, però han permès als participants conèixer un parell d'autores punteres als seus països d'origen.

En definitiva, ens hem trobat amb un altre curs amb turbulències però que, en termes generals, ha estat força reeixit tot i no haver pogut assolir totes les lectures que teníem preparades. Sabíem que apostar per les històries personals podria ser un repte pel pes emocional de moltes d'elles, però hem intentat equilibrar el menú introduint llibres amb una bona càrrega d'humor. 

Esperem que el proper curs, ara sí, el club pugui desenvolupar-se sense més enrenous i puguem seguir aprofitar la bona dinàmica del grup per mantenir aquestes tertúlies que tan bon sabor de boca ens deixen. Això sí, deixarem de banda la no-ficció, per endinsar-nos de nou en camins literaris històricament (ejem) més tradicionals. Estigueu atents/es i que tingueu molt bon estiu!

Codi 90: Autobiografía d'Angela Davis

Arribem a la darrera sessió de l'any amb més canvis i amb un títol inesperat però no per això menys interessant i que ens serveix per agafar el relleu de Yo sé por qué canta el pájaro enjaulado de Maya Angelou (com no, el reservem per més endavant). 

Dins del mateix context per la lluita contra el racisme i la igualtat de drets del llibre d'Angelou ens trobem amb Autobiografía d'Angela Davis. Escrita amb només 27 anys, aquesta obra ens explica l'experiència de Davis com activista pels drets civils durant els anys seixanta i, sobretot, els setanta on alguns moviments reivindicatius van presentar accions més extremistes (la mateixa Davis va ser detinguda acusada de segrest entre d'altres delictes).

Per aquest motiu pensem que la seva lectura ens pots oferir un valor afegit. Ara que estem en una època força reivindicativa pel que fa als drets de la ciutadania, sempre està bé reviure la lluita dels activistes anteriors que van aconseguir remoure les bases del sistema polític i social en condicions, moltes vegades, molts més dures.

Podeu consultar el seu dossier aquí. 

Codi 89: Antropologia novel·lada

 Si consulteu el dossier d'aquesta sessió podeu trobar exemples de novel·les amb un clar punt de vista antropològic. Però aquest cop us volem apropar una novel·la on els seus protagonistes són directament antropòlegs clau en el desenvolupament d'aquest camp. Us estem parlant del llibre Gods of the upper air de l'escriptor nord-americà Charles King. 

En aquesta obra, l'autor ens novel·la els treballs de camp innovadors de les estudiants d'antropologia Margaret Mead, Ruth Benedict, Ella Deloria i Zora Neale Hurston (totes eren alumnes d'un dels grans noms de l'antropologia i també protagonista del llibre: Franz Boas). La seva feina i la seva perspectiva van permetre avançar en la compressió de conceptes com el sexe o el gènere o la discussió de conceptes com la "raça", que ja el mateix Boas considerava una "perillosa ficció". 

Aquest és un altre exemple de la riquesa de la literatura, que permet a un escriptor com Charles King explicar-nos de forma apassionant una història sobre antropòlegs i els seus estudis. Per desgràcia, i això també és un exemple de la "nostra" realitat literària, ara mateix no està traduït ni al castellà ni al català. Si domineu l'anglès i us interessa el tema, ja sabeu!

Codi 89: L'antropòleg innocent de Nigel Barley

Un dels objectius principals d'aquest curs era introduir obres de no-ficció. Així, hem pogut gaudir de biografies o llibres de memòries de diferents tipus. Ara, amb L'antropòleg innocent de Nigel Barley ens apropem a una obra diferent: una experiència autobiogràfica amb temàtica concreta (antropologia, és clar). A més d'apropar-nos al treball de camp d'aquesta disciplina, l'obra funciona també en altres nivells. En primer lloc és una obra humorística, que ens va bé per compensar les històries impactants que hem llegit fins ara, i en segon lloc com a història crítica sobre la visió occidental del món. En qualsevol del tres temes, és una obra recomanable i que es mereix aparèixer en un club de lectura com el nostre.

I si voleu complementar la lectura, aquí teniu el dossier. 

Codi 88: Sota el codi dels samurais

Yukio Mishima, de nom real Kimitake Hiraoka, és una figura fascinant més enllà de la seva evident qualitat literària. Sobretot per ser ell mateix una suma de contradiccions vitals i d’aspectes controvertits i, perquè no dir-ho, per la seva macabra mort. La lectura de Confessions d’una màscara ja ens ofereix una visió a bona part d’aquestes situacions començant per una homosexualitat que Mishima va intentar “normalitzar” amb un matrimoni a la vida real. També podem veure la seva fascinació per la mort, tot i que a la guerra va evitar entrar a l’exèrcit japonès. Un fet que encara sorprèn coneixem que Mishima era un nacionalista convençut seguidor del codi dels samurais i de la figura de l’emperador.

La seva obsessió pels valors tradicionals japonesos el va portar a crear una milícia personal anomenada Tatenokai. Amb aquest grup armat va intentar un cop d’estat en una base militar que no va ser reeixit. El fracàs d’aquest moviment va provocar que l’escriptor portés a terme el seppuku, el suïcidi ritual japonès. Així que en el darrer moment, Yukio Mishima va poder portar a terme el seu vell somni de tenir una mort violenta i segons la cultura dels samurais.

Si voleu saber més sobre la relació de Mishima amb els samurais, podeu consultar a la biblioteca el seu llibre La ética del samurái en el Japón moderno : introducción a Hagakure.

Codi 88: Confessions d'una màscara de Yukio Mishima

Seguim incorporant algunes lectures no previstes però, per treure alguna cosa bona de la problemàtica,  aprofitem per llegir algunes grans obres de la literatura universal. Per això aquest mes ens hem volgut atrevir amb una obra clau de la narrativa autobiogràfica: Confessions d'una màscara de Yukio Mishima un dels autors japonesos més aclamats i, a la vegada, dels més fascinants i polèmics.

Aquesta novel·la, on Mishima exposa la seva pròpia homosexualitat, es va publicar l'any 1949 i es va avançar clarament al seu temps. Un moviment per part de l'autor que demostra la seva audàcia com escriptor i també una personalitat força extrema, caracteritzada per una fascinació important per la mort. 

Com ens agrada en aquest club, Confessions d'una màscara pot ser una obra difícil de llegir però és una bona finestra a la foscor personal d'un escriptor tan fascinant com Mishima.

Aquí teniu el dossier corresponent!

Codi 87: Si això és un home de Primo Levi

Sabem que cada curs tindrem llibres que tenen un alt potencial emocional. Aquest any, en principi, tenim dos d'aquests títols. Per un costat, amb un mes de retard, podrem llegir i patir amb Això és un home de Primo Levi. En segon lloc, al mes d'abril ens tocaria llegir Yo sé por qué canta el pájaro enjaulado de Maya Angelou. Però ja veurem si la situació ens ho permet o hem de buscar una lectura alternativa.

Tornant a la lectura que ens ocupa, Si això és un home és una d'aquelles històries reals tan extremes que el lector s'ha de mentalitzar abans de començar a llegir-lo. Estem davant d'un d'aquells llibres que diu molt de la capacitat de l'ésser humà per cultivar la seva crueltat però també sobre la seva capacitat de supervivència. Segurament és una d'aquelles obres que, sobretot en aquests darrers anys on hem vist la pujada d'algunes ideologies autoritàries, haurien de ser de lectura obligatòria per a la societat.

El llibre parla per si sol, i poc més es pot afegir, però recordeu que teniu el dossier per complementar la lectura.

Codi 86 extra: Ignot de Manuel Baixauli

Per uns problemes logístics, que no val la pena explicar, hem hagut de modificar la programació i aplaçar la lectura del llibre de Primo Lévi Si això és un home fins al proper mes (si tot va bé). Per substituir aquest títol i poder mantenir el ritme habitual de tertúlies vam decidir incloure una lectura una mica diferent. Sí, parla de la vida dels personatges i podem imaginar que té un punt autobiogràfic, perquè és un llibre al voltant de l'existència de l'art i de les persones que el creen. Moltes vegades aquestes persones són desconegudes i, fins i tot, amb carreres fallides. Tot i que sempre hem de tenir en compte que la carrera d'un artista no aconsegueix l'èxit esperat perquè no s'ho val o perquè no "era el seu moment" (l'art està ple d'aquests casos). 

Aquest és l'eix central de la novel·la Ignot de l'escriptor valencià Manuel Baixauli i que ens ha servit per continuar parlant de la vida i les seves experiències. En aquest cas des de la ficció o, per ser més justos, des de la meta-ficció. Així que seguim discutint sobre la vida "real".

D'aquest llibre no trobareu dossier (per ara) però al menys quedarà constància en el seu bloc de la seva existència com a lectura. Que també s'ho mereix.

Actualització (17/03/22): ja tenim dossier!

Codi 85: Aquests petits i avorrits moments

Ja fa uns quants anys que vam llegir Bienvenidos a Metro-Centre de J.G. Ballard. En aquest llibre distòpic Ballard situava als centres comercials com un dels espais més influents en el desenvolupament d'una comunitat. Potser la realitat no ha arribat als extrems que el famós escriptor anglès va predir en aquest llibre però sí que podem assumir que centres comercials i supermercats tenen una presència contínua en el nostre dia a dia. 

Així que ens va fer gràcia descobrir que la mateixa Annie Ernaux, famosa per "novel·lar" la seva vida, havia escrit un llibre sencer sobre les seves visites a un famós macro-supermercat francès. Aquest volum ens va arribar de la sempre interessant editorial Cabaret Voltaire (que publica habitualment les obres de l'autora en castellà ) amb el títol Mira las luces, amor mío i Ernaux aconsegueix d'una forma sorprenent copsar el micro-cosmos que es genera en un centre d'aquestes característiques integrant les vivències dels clients però també de les persones que hi treballen en un món de relacions socials en un espai que, per a molts, és d'obligada assistència una vegada a la setmana.

Si teniu curiositat us deixem l'enllaç a la fitxa del llibre de l'editorial.

Codi 85: La vergüenza d'Annie Ernaux

Sempre s'acostuma a dir que molta gent que escriu ho fa sobre allò que coneix millor: la seva pròpia vida. En la majoria dels casos aquesta "inspiració" es disfressa amb ficció però en casos molt concrets hi ha autors que ens parlen de la seva vida de forma directa i transparent. Aquest és el cas d'Annie Ernaux, qui ens acompanyarà en la tertúlia de gener, que ha desenvolupat la seva carrera a partir d'explicar-nos les seves experiències vitals. És veritat que els seus drames familiars, acostumen a ser també un punt de partida per explicar-nos un context social concret de la seva França natal. 

La vergüenza, el llibre ens ocupa, és un bon exemple d'aquest darrer punt. Ernaux ens explicarà un fet desagradable que va passar entre els seus pares però aprofitarà per fer-nos un bon retrat de la seva vida l'any 1952 on el país encara es recuperava de la 2a Guerra Mundial i on la forma de viure era força diferent (o no?) a l'actual.

Si voleu saber una mica més sobre l'autora i la seva obra, podeu consulta el dossier que acompanya la lectura.

Codi 84: Trevor Noah, el comediant

Trevor Noah no és un escriptor ordinari ja que la seva producció literària es redueix, ara mateix, al llibre que hem programat aquest any. En realitat la seva carrera artística està més orientada a la comèdia ja sigui en format audiovisual (com a presentador del prestigiós programa The Daily Show) o teatral amb els seus múltiples espectacles de stand up comedy. És en aquest darrer format on Noah deixa anar la seva vessant més irreverent i on ofereix la seva visió com a africà sobre aspectes tan controvertits com la colonització. 

Com a exemple d'aquest tema i de la seva peculiar forma de fer humor, us adjuntem un fragment d'un dels seus espectacles (aquest vídeo i molts d'altres els podeu trobar al seu canal oficial de Youtube).

Codi 84: Prohibit néixer de Trevor Noah

Per la tertúlia del mes de desembre hem escollit un títol que ens fa molta il·lusió perquè és un bon exemple d'autobiografia barrejada amb crítica social i política i molt d'humor. Curiosament no està escrit per cap escriptor professional. Trevor Noah, aquest és el seu nom, és sobretot un còmic que fa monòlegs i també presenta, en un fet que denota el seu valor com a artista, el famós programa The Daily Show als Estats Units. Però també és una persona molt conscient de les seves arrels sud-africanes i la vida a l'Àfrica acostuma a ser un dels temes habituals dels seus espectacles i ho fa amb humor i també amb autocrítica. 

Un bon exemple d'aquest punt són aquestes memòries, Prohibit néixer, on explica la seva infància a la Sud-Àfrica en temps de l'Apartheid. Una època difícil tenint en compte que és fill d'una parella interracial, un fet prohibit a l'època (aquest és l'origen del seu impactant títol original Born a crime). A partir d'aquest moment Noah ens explica l'absurda realitat del règim dictatorial però també la situació dels diferents grups que conformen la població del país. 

I, si voleu saber una mica més, sempre podem començar pel dossier. 

Codi 83: En adopció

 A l'hora de seleccionar La filla de l'amant com a novel·la autobiogràfica sobre l'adopció va pesar molt el prestigi de la seva autora A.M. Homes. Però s'ha de reconèixer que teníem un ventall prou ampli de títols per escollir. Ja a nivell local haguéssim pogut decantar-nos per alguna obra d'Asha Miró, que en el seu moment va tenir un èxit important amb obres com La filla del Ganges o Rastros de sándalo. En el seu cas, a més, es barrejava un component d'interculturalitat que dotava als seus llibres d'un cert grau d'exotisme.  

Aquest factor personal també l'haguéssim llegit a les novel·les de Jeanette Winterson que expliquen la seva adopció per part d'una parella evangèlica en obres com Fruta prohibida. Una escriptora, sense dubte, a intentar recuperar en algun Pla 9 del futur.

Seguint amb una línia més de ficció, també trobem llibres de caràcter més popular com El jardín olvidado de Kate Morton o La ladrona de libros de Markus Zusak han tractat el tema de l'adopció. I afegint l'exotisme abans mencionat podríem haver escollit títols com Y las montañas hablaron de Khaled Hosseini.

Així que, si esteu interessats en el tema, ja veieu que teniu moltes opcions i aproximacions.

Codi 83: La filla de l'amant de A.M. Homes

Amb la lectura de novembre passem d'un llibre denúncia, com era el de James Rhodes, a una història molt més costumista (i, en aquest cas particular, menys dramàtica). Amb La filla de l'amant l'escriptora nord-americana A.M. Homes ens explica la seva experiència a l'hora de conèixer els seus pares biològics (ella va ser donada en adopció al néixer) i com aquest fet va incidir en la seva vida. 

Tot s'ha de dir el llibre el va escriure després de la mort de la seva mare biològica. Així que l'autora aposta per una visió més "freda" de la situació. Però, això sí, trobarem al llibre la prosa sempre agosarada i provocativa de Homes, una de les escriptores de referència als Estats Units. Una obra que, per cert, ja havíem tingut en compte per alguna programació anterior i, fins i tot, ja tenia la seva pròpia entrada. 

I, per conèixer una mica més a l'autora, podeu començar pel dossier corresponent.

Codi 82: La llei de James Rhodes

És innegable l'impacte del llibre de James Rhodes a nivell literari i, fins i tot, social. La seva denúncia sobre els abusos sexuals ha estat un dels testimonis més reconeguts sobre aquest tema i ha remogut consciències fins al punt d'impulsar  a Espanya una llei concreta amb el nom de Llei orgànica de protecció integral a la infània i a l'adolescència davant la violència. En un d'aquells moviments que es fan des de la política el vicepresident del Govern del moment la va anomenar "Llei Rhodes" per donar-li més notorietat (i, no ens enganyem, perquè Rhodes viu a Espanya des de 2017 i això sempre és un "plus"). 

Tot i que pot ser una mica trist que s'hagi de fer servir un recurs com aquest per fer avançar una llei que fa anys que es demana, no podem més que alegrar-nos pel "soroll" que, de tant en tant, provoquen alguns llibres. I si és per lluitar per una bona causa, doncs millor.

Més informació a:

https://www.ccma.cat/324/impuls-a-la-llei-rhodes-contra-abusos-a-menors-es-massa-tard-per-mi-no-per-ells/noticia/3021063/

https://www.20minutos.es/noticia/4282189/0/asi-sera-ley-rhodes-delitos-no-prescribibles-tipo-penal-casos-juana-rivas/

Codi 82: Banda sonora

Segurament Instrumental passarà a la història com un llibre clau per denunciar els abusos sexuals a menors. Però aquest fet no hauria d'ocultar la defensa que fa James Rhodes de la música no només com a teràpia sinó també com a art que evoluciona i que manté la seva capacitat d'emocionar. 

Perquè, a part de l'exercici de dolorosa honestedat que efectua Rhodes sobre la seva vida també ens ofereix una interessant, eficaç i ben sorprenent tasca didàctica sobre compositors i obres que poden fer de banda sonora de la seva vida. Així que Rhodes, a part  de ser un músic innovador i esplèndidament imperfecte que aposta per trencar amb algunes tradicions, és també un gran pedagog (fins al punt que, en la nostra opinió, es podria dedicar a això).

El mateix llibre ens ofereix la banda sonor que indica Rhodes al principi de cada capítol. La podeu trobar en aquest enllaç i gaudir així de l'experiència completa. 

També us deixem un vídeo amb una de les obres preferides de l'autor: la Chacona de Bach. Tots tenim alguna peça que forma part de la nostra vida i aquesta és la de James Rhodes. En piano, això sí.

Codi 82: Instrumental de James Rhodes

Ja sabeu que la selecció de la primera lectura de cada curs és un moment clau del disseny de la programació perquè ens permet, per una banda, marcar una mica el to que tindrà el club de cada any i, també, perquè volem començar sempre amb una lectura potent que permeti engegar amb força la dinàmica del grup.

És cert que les històries autobiogràfiques acostumen a tenir un "valor afegit" important. El component de realitat que aporten ja ofereix segurament aquest to més profund però, tot i així, hem decidit a més començar una lectura que tracta sobre un dels temes més tristament candents de l'actualitat dels darrers anys: l'abús sexual a menors. Per aquest motiu la primera lectura d'aquest any és un llibre aclamat per la crítica i el públic a tots els nivells: Instrumental del músic James Rhodes. Amb aquesta lectura creiem que aconseguim els objectius abans plantejats i que no deixarà a ningú indiferent.

L'aperitiu, com sempre, el teniu en forma de dossier. Bon inici de curs!

Curs 2021-2022 : Històries en primera persona

L'èxit de la ficció prové, en bona mesura, de la seva capacitat de connectar amb la persona que la consumeix (ja sigui en format llibre o audiovisual) i provocar-li tot tipus d'emocions gràcies, sobretot, a la possibilitat d'identificar-se amb les peripècies dels protagonistes. No és estrany que el lector es "situï" en la posició dels personatges i s'imagini com hauria actuat ell o ella en la seva posició. Aquest aspecte clau de la narrativa pren encara més força quan ens trobem amb llibres que, realment, ens expliquen històries reals. És en aquest cas quan aquesta identificació pot arribar a la seva màxima expressió perquè la realitat té més poder d'impactar que no pas la ficció (que no deixa de ser una aproximació).

Per aquest motiu volíem al Club Pla 9 dedicar un curs a aquestes "històries reals" (tenim, s'ha de dir, moltes persones que venen a la biblioteca a buscar aquest tipus de llibres, fins al punt que tenim una secció sencera dedicada) que, gràcies als temes que tracten, poden donar molt de joc en les tertúlies. En el menú tindrem de tot, des de durs drames personals a experiències divertides, però totes són històries amb potencial de fer-nos reflexionar. 

Finalment, aquest cicle també ens permetrà encetar un petit experiment: per primer cop, proposem de forma clara uns quants llibres llibres de no-ficció. Són llibres de referència a nivell crític i esperem que ens serveixi encara més per potenciar l'experiència realista d'aquest any. 

I, si voleu avançar feina, ja podeu consultar la programació del curs 2021-2022!