Codi 93 : En imatges (més o menys)

 Ja sabeu que, si existeix una versió cinematogràfica o teatral del llibre que estem llegint, ens agrada donar-la a conèixer. Sobretot en aquells casos d'adaptacions de llibres no tant coneguts. Malauradament, no hi ha una adaptació de Morir en primavera de Ralf Rothmann però sí que existeix una pel·lícula que ens permet posar en context el llibre. Estem parlant d'un dels èxits del cinema alemany dels darrers anys: El hundimiento del director Oliver Hirschbiegel produïda l'any 2004. 

Aquesta valenta proposta ens explica els darrers dies de Hitler i el seu entorn polític i familiar. En contraposició al llibre, molt més intimista i realista i viscut des del punt de vista del ciutadà de peu, la pel·lícula és un viatge de quasi tres hores a la bogeria final del règim que va incendiar Europa. Una obra d'aquelles que s'han de veure obligatòriament si es vol conèixer una mica més dels dies i hores finals de la 2a Guerra Mundial.

Codi 93: Morir en primavera de Ralf Rothmann

 En un cicle dedicat a la novel·la històrica era una parada obligatòria "visitar" un període tant important a nivell global com la 2a Guerra Mundial. Però aquest cop hem volgut apropar-nos des d'un punt de vista diferent: la dels propis alemanys. Acostumats a llegir i veure cròniques d'aquesta guerra des de la perspectiva dels aliats ens interessava aportar una vivència dramàticament oposada: la d'aquells alemanys que no van poder escapar del conflicte en la seva etapa final. 

 

 

En aquest cas, la història que ens ofereix l'escriptor Ralf Rothmann, ens presenta a dos joves de disset anys que, a principis de 1945 i quan no s'ho esperaven, són cridats a formar part de l'exèrcit alemany (o al menys del que queda). Si participar en qualsevol guerra ja deu ser una experiència terrible, fer-ho en les condicions que es trobaven aquests soldats (defensant el seu país amb uns recursos minvants, sense experiència i amb una victòria impossible i una mort més que probable), és pràcticament impossible imaginar-se la seva situació. Però Rothman ho intenta amb una història plena de desgràcies però també de deure i d'amistat.

Si voleu saber una mica més, tenir el dossier ja preparat.

Codi 92: Novel·les revolucionàries

I no, no estem parlant de l'Ulisses de Joyce o Orlando de la Virginia Woolf! En aquest cas ens referim a novel·les que tenen com a escenari la Revolució Francesa de 1789 un fet tant important que la literatura no podia deixar d'explorar. 

Podem començar amb el gran escriptor francès Victor Hugo que amb novel·les com El noventa y tres i, molt especialment, la mítica Els miserables, narra des de la seva visió privilegiada la realitat de la revolució i com va afectar a la societat i als individus de l'època. També fa el mateix, però des del punt de vista colonial (la revolució amb les seves llums i ombres va travessar l'Oceà Atlàntic) Alejo Carpentier amb El siglo de las luces. 

Curiosament, també podem creuar el canal i llegir Història de dues ciutats amb l'afegit que també fa un retrat del Londres contemporani del París revolucionari. Una obra "pur Charles Dickens" així que ja sabeu que tindrà qualitat però que pot ser exigent. Si volem, per una altra banda, una aproximació més lúdica sempre ens podem quedar amb les novel·les històriques o de misteri com El ocho de Katherine Neville o, a com a exemple espanyol, La cinta roja de Carmen Posadas.

I no podríem acabar aquesta entrada recomanant un autor dels nostres favorits: Stefan Zweig amb la biografia d'un dels personatges més famosos com Maria Antonieta. Un llibre que permet conèixer l'altra "bàndol" de la revolució: la noblesa que vivia amb tots els luxes completament aliena als patiments del poble.

Codi 92: 14 de juliol d'Éric Vuillard

 

Un cop hem llegit la interessant crònica sobre una època de l'Imperi Romà de Marguerite Yourcenar ens apropem a un altre fet històric de rellevància mundial: la revolució francesa. I ho fem de la mà d'un escriptor que ha fet carrera amb una fórmula força curiosa amb llibres d'història d'una llargada més que raonable (alguna persona podria dir que fins i tot són massa curts). Parlem d'Éric Vuillard, un autor francès autor d'obres sobre les guerres mundials (com La batalla d'Occident o L'ordre del dia) o la creació dels Estats Units (Tristesa de la terra). 

En el cas de la lectura d'aquest mes, com comentàvem, dirigeix la seva crònica històrica al 14 de juliol de 1789 o, més ben dit, als dies previs a aquesta data on va caure la Bastilla. Un fet que va donar peu a la revolució francesa i va provocar una sacsejada a tota Europa, trencant amb les monarquies absolutistes i donant per primer cop i de forma contundent, la veu al poble. 

Podeu començar la lectura de 14 de juliol (així d'explícit és el títol) amb el dossier que elaborem amb cada lectura. El podeu consultar aquí.

 

Codi 91: Novel·les romanes

 

Històricament la Mediterrània ha estat una zona d’importància cabdal per la humanitat. Començant pels egipcis i continuant pels grecs les seves costes han esdevingut testimonis de l’aparició de territoris, regnes i imperis. Però també l’escenari de múltiples esdeveniments com guerres, rutes comercials, representacions culturals i l’aparició de llengües i mitologies. Però retornant als imperis és possible que el més important, a tots els nivells, fos ser l’Imperi Romà que va arribar a dominar tota la Mediterrània i una mica més enllà. La seva influència, després fins i tot de la seva desaparició de fet, es pot comprovar en la figura d’altres potències hereves com l’Imperi Romà d’Orient o el Sacre Imperi Romanogermànic i, perquè no dir-ho, el llegat cultural i arqueològic que podem trobar per tots els països d’aquesta part del món.

Així que no és d’estranyar que a nivell literari l’Imperi Romà estigui encara força present en la novel·la històrica. Actualment tenim autors com Santiago Posteguillo amb la seva Trilogia de Roma (formada per Africanus, Las legiones malditas i La traición de Roma) o Ben Kane i la seva saga Águilas de Roma. També tenim exemples on es barreja la novel·la història amb d’altres gèneres com la sèrie negra gràcies a autores com Lindsey Davis amb les novel·les protagonitzades per Marco Didio Falco que es va iniciar amb La plata de Britania. Finalment, no podem deixar de banda novel·les mítiques com Jo, Claudi de Robert Graves o els llibres de Robert Harris com Dictator.  

Codi 91: Memorias de Adriano de Marguerite Yourcenar

Benvinguts a la primera lectura del curs 2022-2023. Les persones habituals ja sabeu que sempre intentem començar amb un llibre que marqui el camí a seguir. I aquest any no podia ser diferent: per iniciar el nostre cicle de novel·la històrica hem escollit, ni més ni menys que, Memorias de Adriano de l'escriptora Marguerite Yourcenar.

Temàticament, té molt sentit començar amb un llibre que parla de l'Imperi Romà, una època clau del nostre món mediterrani del que se'n deriva molta de la nostra herència cultural. Però des del punt de vista de l'autoria, donem la benvinguda a una autora de la categoria de Marguerite Yourcenar. Un dels objectius no escrits d'aquest club és, com a mínim, llegir un llibre dels grans escriptors de la història. I amb Yourcenar estem davant d'un aquests casos. Sabem, això sí, que la lectura d'aquest llibre pot significar un petit repte (ara que estem tan acostumats a llibres plens de diàlegs) degut a la seva prosa preciosista i intimista. Però segur que pagarà la pena! 

Si voleu començar per una lectura prèvia, recordeu que teniu el dossier a mà! 

 

 

 

 

Curs 2022-2023 : Novel·les històriques

 Aquest any, el club de lectura Pla 9 arriba al seu desè aniversari. Quan el vam engegar el curs 2012-2013 estàvem força convençuts de la potència de la proposta però amb les activitats sempre hi ha un punt d’incertesa i sabíem que potser trigaríem anys en consolidar-lo (s’ha de ser realista). Els inicis que vam dedicar al terror el primer any i a la sèrie negra van ser complicats però ens vam mantenir ferms i el tercer any els resultats van arribar gràcies a un cicle, que podria ser més arriscat que els anteriors, dedicat a les utopies i les distòpies (i es que els camins dels clubs de lectura són inescrutables). A partir de llavors hem pogut gaudir de molts cicles, lectures i tertúlies interessants, però havia un gran gènere literari que encara no havíem tastat i que semblava un deute del club: la novel·la històrica. 

Així que aquest curs volem tancar el cercle i dedicar-lo al gènere històric, matèria que tantes i tantes persones segueixen cada any. Som conscients que és un tipus de literatura que, en termes generals, pot no quadrar del tot en un club de lectura ja que acostumen a ser obres de moltes pàgines i que formen, habitualment, parts de nissagues. Però, per sort, la literatura és prou rica com per oferir-nos solucions i, a més, a la Biblioteca Can Mulà - Jordi Solé Tura ja sabeu que ens agrada apostar per lectures no tan “òbvies”. Així que la programació d’aquest any (que ja teniu aquí) us proposa un menú eclèctic on conviuen clàssics amb altres obres més desconegudes però que considerem que ofereixen el valor afegit que demanem als llibres del Pla 9. Doneu-li un cop d'ull que la història ens espera!

 

Resum temporada 2021-2022

Els darrers anys, el resum de la temporada del Club de Lectura Pla 9 sembla més un informe d'incidències que una crònica d'un club de lectura. Si els darrers dos anys la pandèmia havia afectat greument la programació del club de lectura (amb èpoques sense tertúlies presencials, per exemple), aquest 2021-2022 ha estat marcat per un problema intern de la Xarxa de Biblioteques que va obligar a modificar la llista de lectures i adaptar-les a les possibilitats existents i no tant  als desitjos de la biblioteca. I més en un any una mica diferent on es feia una aposta per incloure llibres de no-ficció, un camp que sempre pot ser un risc.

Tot i així estem contents d'haver pogut portar a terme totes les sessions de forma presencial i satisfets de la resposta per part de les persones que participen. Perquè, tot i que les lectures són una base important de qualsevol club de lectura, no és menys cert que la possibilitat de compartir un temps i un espai amb altres lectors i parlar de llibres, sempre és un moment especial.

Però si parlem dels llibres, està clar que primer hem de comentar aquells que, pels problemes abans comentats, s'han quedat pel camí. Finalment han estat tres molts bons llibres els que hem hagut de deixar per més endavant: Yo sé por qué canta el pájaro enjaulado de Maya Angelou, Mi familia y otros animales de Gerald Durrell i Una educació de Tara Westover. En el seu lloc van aparèixer una ficció sobre la vida dels creadors desconeguts amb Ignot de Manuel Baixauli, un clàssic com Confessions d'una màscara de Yukio Mishima i un testimoni ben real com Autobiografía d'Angela Davis. Tres llibres d'emergència però que permetien tenir viu l'esperit d'aquest curs.

Pel que fa a la resta de lectures, hem de destacar la bona rebuda d'Instrumental de James Rhodes, que va aportar cert grau de polèmica, Prohibit néixer de Trevor Noah (una surrealista autobiografia a Sud-Àfrica), Si això és un home de Primo Lévi i L'antropòleg innocent de Nigel Barley. En aquest darrer la lectura es va veure complementada amb l'aportació personal d'un dels tertulians que ens va explicar la seva experiència a Àfrica en la mateixa zona que el llibre.

Finalment, La filla de l'amant d'A.M. Homes i La vergüenza d'Annie Ernaux van tenir un èxit més discret, però han permès als participants conèixer un parell d'autores punteres als seus països d'origen.

En definitiva, ens hem trobat amb un altre curs amb turbulències però que, en termes generals, ha estat força reeixit tot i no haver pogut assolir totes les lectures que teníem preparades. Sabíem que apostar per les històries personals podria ser un repte pel pes emocional de moltes d'elles, però hem intentat equilibrar el menú introduint llibres amb una bona càrrega d'humor. 

Esperem que el proper curs, ara sí, el club pugui desenvolupar-se sense més enrenous i puguem seguir aprofitar la bona dinàmica del grup per mantenir aquestes tertúlies que tan bon sabor de boca ens deixen. Això sí, deixarem de banda la no-ficció, per endinsar-nos de nou en camins literaris històricament (ejem) més tradicionals. Estigueu atents/es i que tingueu molt bon estiu!

Codi 90: Racisme i esclavitud

 Autobiografia ens explica la lluita d'Angela Davis pels drets civils de la població afroamericana dels Estats Units però, sobretot, de la seva lluita contra el racisme. En aquests termes també teníem prevista la lectura del llibre de Maya Angelou Yo sé por qué canta el pájaro enjaulado ja que consideràvem que podria ser un llibre interessant per parlar de la situació de la població negra. 

I és que la relació dels Estats Units amb les polítiques segregacionistes és àmplia i sinistra i té com a un dels punts d'inici l'esclavitud que patia la població vinguda d'Àfrica especialment al sud del país. Si voleu aprofundir sobre aquesta tema, a la biblioteca podeu consultar un llibre de referència: Marcados al nacer,  la historia definitiva de las ideas racistas en Estados Unidos d'Ibram X. Kendi que ens aporta una visió molt completa. 

Si per una altra banda voleu històries de ficció (però molt basades en la realitat) podeu provar les obres de Colson Whitehead que amb El ferrocarril subterrani o Els nois de la Nickel s'ha convertit en una de les figures literàries que millor expressa la difícil situació dels afroamericans en la història recent americana. També, si el vostre anglès us ho permet, podeu atrevir-vos amb la novel·la The water dancer de l'activista, intel·lectual i escriptor Ta-Nehisi Coates.

Finalment també us podeu apropar a les memòries o escrits d'activistes com Patrisse Khan-Cullors o Asha Bandele amb Cuando te llaman terrorista, una memoria del Black Lives Matter o del famós i controvertit Malcolm X amb el llibre autobiogràfic que porta el seu nom.

Codi 90: Autobiografía d'Angela Davis

Arribem a la darrera sessió de l'any amb més canvis i amb un títol inesperat però no per això menys interessant i que ens serveix per agafar el relleu de Yo sé por qué canta el pájaro enjaulado de Maya Angelou (com no, el reservem per més endavant). 

Dins del mateix context per la lluita contra el racisme i la igualtat de drets del llibre d'Angelou ens trobem amb Autobiografía d'Angela Davis. Escrita amb només 27 anys, aquesta obra ens explica l'experiència de Davis com activista pels drets civils durant els anys seixanta i, sobretot, els setanta on alguns moviments reivindicatius van presentar accions més extremistes (la mateixa Davis va ser detinguda acusada de segrest entre d'altres delictes).

Per aquest motiu pensem que la seva lectura ens pots oferir un valor afegit. Ara que estem en una època força reivindicativa pel que fa als drets de la ciutadania, sempre està bé reviure la lluita dels activistes anteriors que van aconseguir remoure les bases del sistema polític i social en condicions, moltes vegades, molts més dures.

Podeu consultar el seu dossier aquí. 

Codi 89: Antropologia novel·lada

 Si consulteu el dossier d'aquesta sessió podeu trobar exemples de novel·les amb un clar punt de vista antropològic. Però aquest cop us volem apropar una novel·la on els seus protagonistes són directament antropòlegs clau en el desenvolupament d'aquest camp. Us estem parlant del llibre Gods of the upper air de l'escriptor nord-americà Charles King. 

En aquesta obra, l'autor ens novel·la els treballs de camp innovadors de les estudiants d'antropologia Margaret Mead, Ruth Benedict, Ella Deloria i Zora Neale Hurston (totes eren alumnes d'un dels grans noms de l'antropologia i també protagonista del llibre: Franz Boas). La seva feina i la seva perspectiva van permetre avançar en la compressió de conceptes com el sexe o el gènere o la discussió de conceptes com la "raça", que ja el mateix Boas considerava una "perillosa ficció". 

Aquest és un altre exemple de la riquesa de la literatura, que permet a un escriptor com Charles King explicar-nos de forma apassionant una història sobre antropòlegs i els seus estudis. Per desgràcia, i això també és un exemple de la "nostra" realitat literària, ara mateix no està traduït ni al castellà ni al català. Si domineu l'anglès i us interessa el tema, ja sabeu!

Codi 89: L'antropòleg innocent de Nigel Barley

Un dels objectius principals d'aquest curs era introduir obres de no-ficció. Així, hem pogut gaudir de biografies o llibres de memòries de diferents tipus. Ara, amb L'antropòleg innocent de Nigel Barley ens apropem a una obra diferent: una experiència autobiogràfica amb temàtica concreta (antropologia, és clar). A més d'apropar-nos al treball de camp d'aquesta disciplina, l'obra funciona també en altres nivells. En primer lloc és una obra humorística, que ens va bé per compensar les històries impactants que hem llegit fins ara, i en segon lloc com a història crítica sobre la visió occidental del món. En qualsevol del tres temes, és una obra recomanable i que es mereix aparèixer en un club de lectura com el nostre.

I si voleu complementar la lectura, aquí teniu el dossier. 

Codi 88: Sota el codi dels samurais

Yukio Mishima, de nom real Kimitake Hiraoka, és una figura fascinant més enllà de la seva evident qualitat literària. Sobretot per ser ell mateix una suma de contradiccions vitals i d’aspectes controvertits i, perquè no dir-ho, per la seva macabra mort. La lectura de Confessions d’una màscara ja ens ofereix una visió a bona part d’aquestes situacions començant per una homosexualitat que Mishima va intentar “normalitzar” amb un matrimoni a la vida real. També podem veure la seva fascinació per la mort, tot i que a la guerra va evitar entrar a l’exèrcit japonès. Un fet que encara sorprèn coneixem que Mishima era un nacionalista convençut seguidor del codi dels samurais i de la figura de l’emperador.

La seva obsessió pels valors tradicionals japonesos el va portar a crear una milícia personal anomenada Tatenokai. Amb aquest grup armat va intentar un cop d’estat en una base militar que no va ser reeixit. El fracàs d’aquest moviment va provocar que l’escriptor portés a terme el seppuku, el suïcidi ritual japonès. Així que en el darrer moment, Yukio Mishima va poder portar a terme el seu vell somni de tenir una mort violenta i segons la cultura dels samurais.

Si voleu saber més sobre la relació de Mishima amb els samurais, podeu consultar a la biblioteca el seu llibre La ética del samurái en el Japón moderno : introducción a Hagakure.

Codi 88: Confessions d'una màscara de Yukio Mishima

Seguim incorporant algunes lectures no previstes però, per treure alguna cosa bona de la problemàtica,  aprofitem per llegir algunes grans obres de la literatura universal. Per això aquest mes ens hem volgut atrevir amb una obra clau de la narrativa autobiogràfica: Confessions d'una màscara de Yukio Mishima un dels autors japonesos més aclamats i, a la vegada, dels més fascinants i polèmics.

Aquesta novel·la, on Mishima exposa la seva pròpia homosexualitat, es va publicar l'any 1949 i es va avançar clarament al seu temps. Un moviment per part de l'autor que demostra la seva audàcia com escriptor i també una personalitat força extrema, caracteritzada per una fascinació important per la mort. 

Com ens agrada en aquest club, Confessions d'una màscara pot ser una obra difícil de llegir però és una bona finestra a la foscor personal d'un escriptor tan fascinant com Mishima.

Aquí teniu el dossier corresponent!

Codi 87: Si això és un home de Primo Levi

Sabem que cada curs tindrem llibres que tenen un alt potencial emocional. Aquest any, en principi, tenim dos d'aquests títols. Per un costat, amb un mes de retard, podrem llegir i patir amb Això és un home de Primo Levi. En segon lloc, al mes d'abril ens tocaria llegir Yo sé por qué canta el pájaro enjaulado de Maya Angelou. Però ja veurem si la situació ens ho permet o hem de buscar una lectura alternativa.

Tornant a la lectura que ens ocupa, Si això és un home és una d'aquelles històries reals tan extremes que el lector s'ha de mentalitzar abans de començar a llegir-lo. Estem davant d'un d'aquells llibres que diu molt de la capacitat de l'ésser humà per cultivar la seva crueltat però també sobre la seva capacitat de supervivència. Segurament és una d'aquelles obres que, sobretot en aquests darrers anys on hem vist la pujada d'algunes ideologies autoritàries, haurien de ser de lectura obligatòria per a la societat.

El llibre parla per si sol, i poc més es pot afegir, però recordeu que teniu el dossier per complementar la lectura.

Codi 86 extra: Ignot de Manuel Baixauli

Per uns problemes logístics, que no val la pena explicar, hem hagut de modificar la programació i aplaçar la lectura del llibre de Primo Lévi Si això és un home fins al proper mes (si tot va bé). Per substituir aquest títol i poder mantenir el ritme habitual de tertúlies vam decidir incloure una lectura una mica diferent. Sí, parla de la vida dels personatges i podem imaginar que té un punt autobiogràfic, perquè és un llibre al voltant de l'existència de l'art i de les persones que el creen. Moltes vegades aquestes persones són desconegudes i, fins i tot, amb carreres fallides. Tot i que sempre hem de tenir en compte que la carrera d'un artista no aconsegueix l'èxit esperat perquè no s'ho val o perquè no "era el seu moment" (l'art està ple d'aquests casos). 

Aquest és l'eix central de la novel·la Ignot de l'escriptor valencià Manuel Baixauli i que ens ha servit per continuar parlant de la vida i les seves experiències. En aquest cas des de la ficció o, per ser més justos, des de la meta-ficció. Així que seguim discutint sobre la vida "real".

D'aquest llibre no trobareu dossier (per ara) però al menys quedarà constància en el seu bloc de la seva existència com a lectura. Que també s'ho mereix.

Actualització (17/03/22): ja tenim dossier!

Codi 85: Aquests petits i avorrits moments

Ja fa uns quants anys que vam llegir Bienvenidos a Metro-Centre de J.G. Ballard. En aquest llibre distòpic Ballard situava als centres comercials com un dels espais més influents en el desenvolupament d'una comunitat. Potser la realitat no ha arribat als extrems que el famós escriptor anglès va predir en aquest llibre però sí que podem assumir que centres comercials i supermercats tenen una presència contínua en el nostre dia a dia. 

Així que ens va fer gràcia descobrir que la mateixa Annie Ernaux, famosa per "novel·lar" la seva vida, havia escrit un llibre sencer sobre les seves visites a un famós macro-supermercat francès. Aquest volum ens va arribar de la sempre interessant editorial Cabaret Voltaire (que publica habitualment les obres de l'autora en castellà ) amb el títol Mira las luces, amor mío i Ernaux aconsegueix d'una forma sorprenent copsar el micro-cosmos que es genera en un centre d'aquestes característiques integrant les vivències dels clients però també de les persones que hi treballen en un món de relacions socials en un espai que, per a molts, és d'obligada assistència una vegada a la setmana.

Si teniu curiositat us deixem l'enllaç a la fitxa del llibre de l'editorial.

Codi 85: La vergüenza d'Annie Ernaux

Sempre s'acostuma a dir que molta gent que escriu ho fa sobre allò que coneix millor: la seva pròpia vida. En la majoria dels casos aquesta "inspiració" es disfressa amb ficció però en casos molt concrets hi ha autors que ens parlen de la seva vida de forma directa i transparent. Aquest és el cas d'Annie Ernaux, qui ens acompanyarà en la tertúlia de gener, que ha desenvolupat la seva carrera a partir d'explicar-nos les seves experiències vitals. És veritat que els seus drames familiars, acostumen a ser també un punt de partida per explicar-nos un context social concret de la seva França natal. 

La vergüenza, el llibre ens ocupa, és un bon exemple d'aquest darrer punt. Ernaux ens explicarà un fet desagradable que va passar entre els seus pares però aprofitarà per fer-nos un bon retrat de la seva vida l'any 1952 on el país encara es recuperava de la 2a Guerra Mundial i on la forma de viure era força diferent (o no?) a l'actual.

Si voleu saber una mica més sobre l'autora i la seva obra, podeu consulta el dossier que acompanya la lectura.