Codi 126 : En imatges

 La perla és un bon exemple dels interessos de John Steinbeck: les desigualtats econòmiques i socials tornen a estar presents en una història curta sobre la injustícia i l'avarícia. Però aquestes temes també són elements atractius pel món del cinema. Així que no és d'estranyar que trobem alguna adaptació per a la pantalla gran d'aquesta petita història d'Steinbeck.

En aquest cas, a més, us volem apropar una versió mexicana que d'alguna forma es contempla més propera al tot original de l'autor. Aquesta pel·lícula es va rodar el 1947 i la va dirigir Emilio "El Indio" Fernández i la va protagonitzar, atenció, Pedro Armendáriz.

Codi 123 : En imatges adaptades

 Gràcies a una de les tertulianes del Club de Lectura Pla 9 ens hem assabentat que l'any passat es va estrenar una pel·lícula espanyola basada en el llibre d'Arthur Schnitzler. 

Titulada El talento ha estat dirigida per Polo Menárguez i planteja una història que només respecta el punt bàsic del llibre (la proposta de matrimoni) i trasllada l'acció a l'actual, convertint a Else en una estudiant de violoncel amb molt de talent. Aspecte que, ja per si mateix, traeix l'esperit de la protoganista d'Schnitzler. A part de perdre la crítica a la societat austríaca de l'època.

Però, vaja, està bé saber que existeix encara que sigui com a curiositat.

Codi 121: En imatges

Tot i que la història d'en Martin Guerre potser no és gaire coneguda, segur que els lectors més cinèfils recordaran alguna de les versions que s'han rodat per a la gran pantalla.

Podríem començar parlant de la versió francesa  de 1982, Le Retour de Martin Guerre, amb Gérard Depardieu al capdavant i dirigida per Daniel Vigne.

Tot i això, és possible que la versió més coneguda sigui Sommersby (1993) una adaptació que només agafa la idea base per traslladar la història als Estats Units post-guerra de Secessió. Que els protagonistes d'aquesta pel·lícula, rodada per Jon Amiel, fossin Jodie Foster i Ricard Gere segur que va fer molt per fer perdurar aquesta producció a la ment dels espectadors.

Codi 119: Multimèdia

Gràcies a una de les nostres tertulianes hem pogut saber que existeix una versió cinematogràfica d'aquesta obra del segle XIX d'Ogai Mori. Amb el títol Maihime i dirigida per Masahiro Shinoda va ser estrenada l'any 1989.  A Filmaffinity teniu una petita fitxa (amb no gaire informació, s'ha de dir).

Però mentre buscàvem informació sobre aquesta obra, també hem pogut troba altres adaptacions o produccions inspirades en la novel·la curta de Mori. Des de bandes sonores, animes o obres de dansa com la que us ensenyem aquí sota. Com podeu veure, La ballarina és una història que ha influït  a molts creadors al llarg del temps.

Codi 111: En imatges

No podríem deixar de passar l'oportunitat de recuperar el tràiler de l'adaptació del llibre de Süskind que es va estrenar l'any 2006 de la mà del director Tom Tykwer que va ser tan agosarat com per participar en un producte que era difícil que fes justícia al llibre original. Igualment, tot és qüestió de gustos, així que... 

A més Barcelona va ser l'escenari de part del rodatge i, d'alguna forma, aquest fet fa la pel·lícula més propera per al públic català.

Codi 99: En imatges

 Segur que moltes persones que escoltin el títol L'edat de la innocència el primer que se'ls ve al cap és l'adaptació cinematogràfica que l'any 1994 va dirigir el gran Martin Scorsese. I no és per menys, ja que l'acompanyaven en aquesta obra artistes de l'alçada de Michelle Pfeiffer, Daniel Day-Lewis o Winona Ryder. Un planter de luxe per a una pel·lícula que va tenir un fort impacte quan es va estrenar (amb nominacions als Oscar i als Globus d'Or incloses). El llibre d'Edith Wharton no podia tenir millor sort.

Així que no podíem deixar de citar-la i fer-vos un petit recordatori en el seu format de trailer. Tornar-la a veure o apropar-se per primer cop sembla un bon complement a la lectura d'aquest mes (i darrera de l'any!).

Codi 93 : En imatges (més o menys)

 Ja sabeu que, si existeix una versió cinematogràfica o teatral del llibre que estem llegint, ens agrada donar-la a conèixer. Sobretot en aquells casos d'adaptacions de llibres no tant coneguts. Malauradament, no hi ha una adaptació de Morir en primavera de Ralf Rothmann però sí que existeix una pel·lícula que ens permet posar en context el llibre. Estem parlant d'un dels èxits del cinema alemany dels darrers anys: El hundimiento del director Oliver Hirschbiegel produïda l'any 2004. 

Aquesta valenta proposta ens explica els darrers dies de Hitler i el seu entorn polític i familiar. En contraposició al llibre, molt més intimista i realista i viscut des del punt de vista del ciutadà de peu, la pel·lícula és un viatge de quasi tres hores a la bogeria final del règim que va incendiar Europa. Una obra d'aquelles que s'han de veure obligatòriament si es vol conèixer una mica més dels dies i hores finals de la 2a Guerra Mundial.

Codi 81: En imatges

Avui ens trobem amb un "En imatges" que no es poden deixar passar. Adaptacions cinematogràfiques (o televisives o teatrals) poden haver-hi moltes, però quan et trobes amb una pel·lícula del 1940 dirigida per Alfred Hitchcock i intepretada per Jean Fontaine i Laurence Olivier, ja està tot dit! Així que recuperem imatges d'aquesta icònica pel·lícula, que va fer molt pel mateix llibre, mitjançant un dels seus trailers:

És curiós observar, però, com les productores han seguit fent versions de Rebecca tot i tenir de referència aquesta adaptació quasi perfecta (diem "quasi" per un detall del que ara parlarem). La darrera cadena "inconscient" a intentar-ho ha estat Netflix que l'any 2020 va produïr una altra versió dirigida per Ben Whatley i protagonitzada per Lily James i Arnie Hammer. La seva avantatge sobre la versió de Hitchcock és ser lleugerament més fidel al llibre original. Però ja no direm res més! Ho haureu de comprovar vosaltres!

Codi 72: En imatges

Tot i que ja fa temps que el curs 2019-2020 va finalitzar (de forma atípica com ja sabeu), no podríem tancar l'apartat relacionat amb La taronja mecànica sense recordar l'adaptació que Stanley Kubrick va fer l'any 1971 del llibre d'Anthony Burgess i que es va convertir ràpidament en una obra de cultura. S'ha de dir que l'adaptació és prou fidel però Kubrick va canviar el final a l'hora de rodar la seva pel·lícula, aspecte que no va agradar gens a Burgess que considerava, amb raó, que el missatge del llibre en contra de la violència quedava diluït.

Codi 67: En imatges

Un element important per l'èxit de Matar un rossinyol, més enllà de la seva qualitat, va ser la producció l'any 1962 de la seva versió fílmica a càrrec de Robert Mulligan amb Gregory Peck en el paper inoblidable d'Atticus Finch. En una època on els Estats Units d'Amèrica es trobaven en plena lluita pels drets civils de la minoria negra, escriure (en aquest cas per part de Harper Lee) i després filmar aquesta història, ja podem imaginar que va ser tot un exercici de valentia. La pel·lícula mateixa va tenir una gran resposta per part de la crítica i va arribar a guanyar tres Oscar (un, no podia ser d'una altra forma, per a Gregory Peck). 

Curiosament, ens trobem davant d'un cas estrany, amb un llibre i una pel·lícula que han passat a la història dins de la seva categoria particular (com la Lolita de Nabokov, curiosament)!

Codi 64 : En imatges

Per fer aquesta entrada quasi ens hem de posar dempeus perquè ens toca parlar de l'obra d'un dels GRANS directors de cinema de la història: Stanley Kubrick. Tot i que aquesta pel·lícula va ser una de les primeres de la seva extraordinària carrera (la va rodar el 1962), segueix sent de les més conegudes gràcies també a la interpretació de James Mason i a l'atreviment d'adaptar un llibre com Lolita.

 

Per recordar-la us deixem una de les primeres escenes de la pel·lícula.

Codi 50 : En imatges

Revisar les adaptacions cinematogràfiques que s'han rodat sobre els llibres que llegim a la tertúlia pot oferir tot tipus de resultats. Algunes adaptacions tenen molt bon nivell (podríem citar La carretera o No em deixis mai, per exemple) però també ens podem trobar amb versions no gaire reeixides. Però amb l'adaptació d'Expiació (2007) ens trobem davant d'una bona pel·lícula. Per començar és britànica, com el llibre, i per tant el seu to cinematogràfic segure que està més en consonància amb la història de Ian McEwan. Després tenim un parell de protagonistes de nivell amb James McAvoy i Keira Knightley (que, curiosament, també protagonitzava No em deixis mai). I, si amb això no tenim prou, podem veure la relació de nominacions que va rebre als premis més importants (Bafta, Globus d'or, Oscar) i com es va emportar alguns (millor drama als Globus d'or, banda sonora als Oscar...). Vaja, una joia de les adaptacions!

Codi 47 : En imatges

Feia temps que no ens aturàvem en una versió fílmica d'una de les obres que llegim al club. Però amb Les últimes voluntats toca parlar de la versió que el 2001 va fer el director Fred Schepisi (segurament la seva millor pel·lícula) amb una elenc d'actors i d'actrius prou important, on destaquen Michael Caine,  Helen Mirren o Bob Hoskins. 

És una adaptació més que digna de l'obra de Graham Swift, que sap recrear l'atmosfera d'amistat però també de conflicte familiar que, juntament amb els records dels protagonistes, completa la seva història comú.

Codi 30 : En imatges

Al llarg de les diferents entrades d'aquest bloc sobre les adaptacions a d'altres mitjans que han patit (a vegades de forma dolorosa) alguns dels llibres que hem llegit, hem pogut observar que s'ha de tenir un bon nivell de compromís amb l'obra perquè l'adaptació sigui prou destacada o, com a mínim, prou respectuosa amb l'original.

Per sort, amb No em deixis mai, el compromís dels creadors de la pel·lícula corresponent, encapçalats pel director Mark Romanek, va permetre crear un producte molt proper en sensibilitat al text de Kazuo Ishiguro. Un llibre tant emocional necessitava una aproximació que s'agafés el seu temps en crear l'atmosfera adequada. Lògicament el treball de la fotografia, en aquest cas, va ser essencial per transmetre l'ambient melancòlic i determinista del llibre.

Codi 24 : En imatges...

Al parlar sobre El Club de lluita no podem obviar la seva espectacular adaptació cinematogràfica. Si normalment les relacions entre les novel·les i les pel·lícules que les adapten les podem considerar com "difícils", aquí ens trobem amb un cas curiós d'interdependència. Tant la novel·la com la pel·lícula tenen les seves virtuts, que no són poques, però podem considerar-les pràcticament un producte únic fins al punt que es difícil llegir el llibre sense imaginar la narració amb l'atmosfera creada pel director David Fincher. Com sempre val més un trailer que mil paraules (però menys que veure la pel·lícula que, des d'aquí, us recomanem):

Codi 21 : 1984 en imatges (II)

El que no sap molta gent és que ja es va fer una versió de 1984 l'any 1956 dirigida per Michael Anderson. Va ser una versió més suau del llibre d'Orwell. Potser per aquest motiu els hereus de l'obra de l'escriptor no en quedessin gaire satisfets. En general, però, es considera una adaptació força correcta tot i que amb manca d'intensitat. Si teniu curiositat, la podeu consultar aquí mateix:

Codi 21 : 1984 en imatges...

Ja sabeu que ens agrada, sempre que es pot, lligar els llibres amb les versions cinematogràfiques que s'hagin pogut fer al llarg del temps. Al cap i a la fi, quan llegim, tots ens fem les nostres "pel·lícules mentals" (com es diria això en "novaparla"?) així que sempre és interessant comprovar quina adaptació ha fet algú altre.

En aquest cas tenim una versió molt satisfactòria del clàssic, dirigida el 1984 (com no!) per Michael Radford i protagonitzada per John Hurt en el paper del sofert rebel Winston Smith.

Codi 19 : En imatges...

Ja sabeu que en aquest club de lectura ens agrada, sempre que es pugui i valgui la pena, recordar les adaptacions cinematogràfiques dels llibres que llegim a les tertúlies. En aquest cas, no podíem perdre l'oportunitat de destacar la fidel adaptació de La carretera que l'any 2009 va fer el director John Hillcoat. 

S'ha de reconèixer que el llibre de Cormac McCarthy ja té una aproximació força cinematogràfica i que l'adaptació podia ser més "fàcil" (si això es pot dir) que en altres casos. Tot i així s'ha de tenir una visió clara de com fer-ho i un pols ferm, i això sí que li hem de valorar al director. A part d'una fotografia impressionant que dóna vida a la prosa de McCarthy. De Viggo Mortensen no hem de dir res, ja que les seves habilitats interpretatives es troben fora de tot dubte.

Codi 12 : En imatges...

Ja sabeu que en aquest bloc ens agrada, si és possible, oferir-vos les imatges de les possibles adaptacions televisives o cinematogràfiques de les novel·les que llegim al club de lectura. Sobretot per veure en carn i ossos els personatges protagonistes i veure si aquesta interpretació coincideix (o no) amb la nostra. És veritat que la majoria de detectius/policies acostumen a estar grassos, anar sempre amb el mateix vestit i presentar, en general, una imatge poc acurada... I això ens facilita la feina d'imaginar, fins a cert punt, les característiques dels nostres personatges preferits (quan arribem a Kurt Wallander podrem, fins i tot, escollir entre les diferents versions que s'han fet). 

En el cas de Morituri de Yasmina Khadra també tenim la sort de poder veure una versió de la novel·la mitjançant una pel·lícula algeriana (que, amb una mica d'esforç, podeu veure sencera a la xarxa). Aquí teniu unes imatges:

Codi 8 : The Legend of Hell House (1973)

La lectura del mes de maig ens acostarà a un dels autors clàssics del gènere: Richard Matheson. La seva novel·la més coneguda és, sens dubte, Sóc llegenda (1954) però la història que llegirem no es queda enrera: La casa infernal, escrita l'any 1971, ja és un dels clàssics de les històries de cases encantades. L'èxit de la novel·la va ser tal que, dos anys després, es va estrenar una adaptació cinematogràfica britànica amb el nom de The Legend of the Hell House. La va dirigir John Hough i els actors principals van ser Pamela Franklin, Roddy McDowall, Clive Revill i Gayle Hunnicutt. El guió de la pel·lícula va ser escrit pel mateix Richard Matheson, així que la fidelitat a l'obra original està garantida.