dimarts, 28 d’abril del 2015

Codi 25: Traición d'Scott Westerfeld

Canviem de tipus de lectura! Deixem de banda les utopies o distòpies clàssiques per apropar-nos a un nou subgènere que està triomfant a tots els nivells: les distòpies juvenils. En un altre post ja veurem alguns exemples d'aquesta nova fornada d'obres que estan enamorant a un bon grapat de lectors adolescents, però ara us presentem la lectura escollida i que, pensem, és un exemple digne: Traición d'Scott Westerfeld. Aquí la distòpia té aspectes (mai més ben dit) "estètics". 



Com sempre podeu consultar el dossier a la pàgina habitual.

Codi 24: El club de lluita 2???

Francament, si heu llegit El club de lluita fins al final no sembla gaire factible que es pugui publicar una segona part. El llibre funciona tant bé com una història única que qualsevol intent d'allargar la història podria ser considerar un moviment literari quasi suïcida. Però ja sabem que Palahniuk és un escriptor a qui li agrada agafar els camins més difícils. Per tant, si algú podia fer front a aquest repte, aquest és Chuck Palahniuk. Però clar, no ho podia fer d'una forma convencional: si algun cop heu llegit alguna obra seva és facil veure que és un fill de la cultura pop americana i que els seus referents culturals són de tipus molt divers. Així que no és gaire sorprenent que Fight club 2 arribi en forma de... còmic!!




L'editorial encarregada de la seva publicació és l'americana Dark Horse (on publica Mike Mignola el seu Hellboy o Frank Miller va publicar Sin City o 300). L'encarregat de dibuixar les històries que plantegi Palahniuk serà el sempre elegant Cameron Stewart. El primer número d'un total de 10 es publicarà el 27 de maig d'aquest any.

Més informació a la pàgina web oficial de Chuck Palahniuk!


Codi 24 : En imatges...

Al parlar sobre El Club de lluita no podem obviar la seva espectacular adaptació cinematogràfica. Si normalment les relacions entre les novel·les i les pel·lícules que les adapten les podem considerar com "difícils", aquí ens trobem amb un cas curiós d'interdependència. Tant la novel·la com la pel·lícula tenen les seves virtuts, que no són poques, però podem considerar-les pràcticament un producte únic fins al punt que es difícil llegir el llibre sense imaginar la narració amb l'atmosfera creada pel director David Fincher. Com sempre val més un trailer que mil paraules (però menys que veure la pel·lícula que, des d'aquí, us recomanem):