dijous, 14 de juny de 2018

Codi 54 Bis : El retorn de Bernahrd Schlink

Un de les relacions que ens faltaven per explorar aquest any, era la de pare-fill. I, en aquesta situació, Sukkwan Island es va situar ràpidament com un llibre obligatori aquest any. Al final el farem servir com a una cloenda impactant al cicle de família. Però això no vol dir que no ens plantegéssim cap altre llibre d'aquesta "temàtica" i, com a alternativa, teníem reservat El retorn de Bernhard Schlink

Pels que sou veterans d'aquest club (i del bloc) ja us sonarà Bernhard Schlink perquè, en el seu moment, ja vam llegir La justícia de Selb en el curs dedicat a la novel·la negra. Així que, ja podeu imaginar, que és un escriptor que ens agrada força. El seu estil net i directe ajuda a que les seves històries siguin molt fàcilment "viscudes" i, a més, aquestes històries sempre ofereixen un valor afegit important a nivell de context històric (no en va, Schlink és un escriptor que és molt crític amb la història recent del seu país). 

 
A El retorn, Schlink torna a partir de la traumàtica 2a Guerra Mundial per explicar-nos la història d'un nen que passa els estius a Suïssa amb els seus avis. Aquests, que es dediquen a la correcció de llibres, li donen les proves perquè aprofiti el paper per les seves aficions. El nen, però, es dedicarà a llegir els textos i així descobrirà la vida d'un soldat alemany que torna a casa després d'anys en un camp de presoners per trobar-se que la seva dona viu amb un altre home. El nen, que no ha conegut el seu pare, començarà llavors un treball d'investigació per conèixer a l'escriptor de la novel·la. 

Ja veieu que l'argument és força intrigant, però com era un autor ja conegut dins del club i a més teníem el lloc molt ben cobert amb Sukkwan Island, El retorn va ser enviat a la "reserva". Potser algun de vosaltres el pot recuperar per les lectures d'estiu!

divendres, 8 de juny de 2018

Codi 54 : La literatura com a teràpia

Deia Elizabeth Strout a Em dic Lucy Barton que les persones que es dediquen a escriure acostumen a tractar sempre el mateix tema (una opinió que també podem en algun llibre de John Irving, per exemple). Però hi ha autors que aquesta afirmació la porten un pas més enllà: no només sempre desenvolupen la mateixa idea amb variacions si no també els serveix com a teràpia d'un fet traumàtic. David Vann és un cas paradigmàtic. El suïcidi del seu pare ha marcat d'una forma o una altra la seva narrativa (Sukkwan Island és un bon exemple però "el tema" també apareix a Aquari o Caribou Island) en un intent, semblaria, de buscar respostes sobre una tragèdia tant personal. 

Pero Vann no és l'únic autor que ha orbitat al voltant d'un tema d'una forma tant clar. Per començar podríem citar al Premi Nobel Kenzaburo Oé que va incloure en diversos dels seus llibres la seva relació amb el seu fill autista (Una questió personal o El grito silencioso, entre d'altres obres). I, fins i tot, podríem parlar de James Ellroy amb Mis rincones oscuros, que mai va superar l'assassinat de la seva mare, o el mateix John Irving amb la figura del pare absent (El món segons Garp o Fins que et trobi). Tot exemples de com, a vegades, la literatura pot ser un bon mitjà terapèutic per afrontar traumes personals.


dijous, 7 de juny de 2018

Codi 54 : Sukkwan Island de David Vann

Acabem el curs dedicat a la família (que ha donat molt de joc) amb un llibre realment impactant: Sukkwan Island de David Vann. Un llibre que podem definir com catàrtic pel lector i terapèutic per l'escriptor. És un d'aquells llibres claustrofòbics que parteix d'una idea molt simple (l'estada a Alaska, un lloc aïllat de la resta del món, d'un pare i un fill durant uns mesos) però que qui ho llegeix ja sap que la situació no pot acabar bé. 

No us explicarem res més. Ja que val la pena viure l'experiència de la lectura sense cap explicació prèvia. Però, si voleu, sempre podeu començar pel dossier.