Resum temporada 2014-2015

Com cada any que acabem un cicle, i abans de començar el següent (en la propera entrada us farem cinc cèntims de la temàtica de la temporada 2015-2016), ens agrada fer una mica de valoració de com ha anat el curs. Per començar, podem assegurar, sense cap mena de dubte, que ha estat un any ple d'èxits pel club de lectura Pla 9, ja que s'han assolit tots els objectius que busca un club de lectura.

El primer factor que hem de tenir en compte és la rebuda per part dels tertulians de la programació proposada i hem de reconèixer que ens ha sorprès gratament que el menú d'utopies i distòpies hagi generat tant d'interès. Segurament, hem de donar "les gràcies" a aquest fet que la societat es troba en un període crític i que els ciutadans han pres consciència del seu valor com a elements bàsics d'aquesta societat. És normal, llavors que els lectors tinguin interès per endinsar-se en llibres que analitzen societats (algunes no tan llunyanes de la nostra).

Per una altra banda, s'ha de valorar el nivell de les tertúlies i, aquest any el nivell ha estat molt i molt alt, amb aportacions contínues de tots els participants (sabem que, a vegades, costa que els tertulians es deixin anar) i sempre tenint en relació al llibres proposats (cadascú amb el seu motiu per estar inclòs a la llista). Per tant, s'ha de felicitar als participants pel seu interès i per les seves valuoses aportacions.

Aquesta dinàmica tant positiva ha fet que el cicle d'aquest any s'hagi convertit en el de més èxit del Club Pla 9 en la seva curta vida. Però a part dels llibres proposats, els dossiers o el bloc, això ha estat possible gràcies al factor humà: sobretot a partir del grup que es va començar a formar durant el cicle de sèrie negra i que ha acabat de consolidar-se aquest any. 

Així que aquest curs 2015-2016 no pot començar de millor forma: amb un grup consolidat i animat per enfrontar-se al proper repte... que podreu descobrir en la següent entrada!

Codi 27 : Brave New World

Si en l'entrada anterior parlàvem de com el concepte de Soma s'havia convertit en una icona cultural, el mateix podríem dir de la frase que dóna títol al llibre: Brave New World. Originàriament publicada en el llibre La tempesta de William Shakespeare (si heu llegit el llibre ja sabreu com s'introdueix aquesta frase), va ser el llibre de Huxley el que la va popularitzar com a sinònim d'un nou ordre mundial. A partir d'aquí podem trobar aquesta frase aplicada a moltes i diferents expressions culturals: des de discos, a capítols de sèries de televisió, còmic o jocs. Veiem alguns exemples:

 

Coberta de còmic de DC Comics

 

Caratula de disc d'Iron Maiden

Logo de segell musical

 

Programa de televisió amb el científic Stephen Hawking

Com podeu observar, la frase Brave New World, s'ha incorporat plenament al nostre substrat cultural (o a la cultura pop, si voleu). Actualment, no hi ha millor forma de mesurar l'impacte d'un llibre com Un món feliç.

 

Codi 27 : Un món feliç d'Aldous Huxley

I, finalment, arribem al darrer llibre del cicle d'aquest any! I no podia ser un altre que Un món feliç d'Aldous Huxley, que comparteix amb 1984 de George Orwell el títol de "gran clàssic literari distòpic". Com sempre, el primer que us oferim és el dossier, que ja podeu consultar a la pàgina habitual (i, si no ho heu fet, sempre podeu recuperar els dossiers d'altres sessions anteriors). 

Esteu atents, que no trigarem en presentar la programació del curs 2015-2016!

Codi 26 : Walden 2 de B.F. Skinner

Un tipus de llibre que encara no havíem tastat al llarg d'aquest curs és el de la utopia científica. És a dir, llibres que intenten com es podria implementar una teoria científica concreta. En aquest cas ens trobem davant l'ús de teories conductistes per desenvolupar una comunitat utòpica anomenada Walden 2. L'educació, la cultura, l'economia o el paper de la política són alguns dels temes que es tracten en aquest interessant llibre del psicòleg B.F. Skinner.

Com sempre, podeu consultar el dossier a la pàgina habitual.

Codi 23 : ¿Sueñan los androides con ovejas eléctricas? de Philip K. Dick

Si fins ara hem llegit llibres que es qüestionaven tots els aspectes possibles de la societat, ara ens endinsem en un llibre que el que fa és posar en dubte el mateix concepte de realitat i sobretot, del que significa ser humà. I ho fem de la mà d'un escriptor d'aquells que podem anomenar "maleïts" i que va fer del concepte de "realitat" un dels seus temes clau (també és cert que la seva pròpia realitat era prou difosa) : Philip K. Dick.

Com sempre, ja podeu consultar el dossier de la novel·la a la pàgina corresponent.

Escriptors utòpics : Thomas More i...?

Quan vam començar a elaborar la programació d'aquest any ens vam trobar amb un problema: hi havia molts més llibres "distòpics" coneguts que "utòpics". Per aquest motiu podeu trobar un cert desequilibri en el menú 2014-2015. També és cert que hem d'acceptar que els llibres sobre distòpies tenen un atractiu important: les situacions límits sempre tenen més "història" (al menys per saber perquè s'ha arribat a aquest punt) que no pas les societats perfectes que tenen aspectes més irreals. 

Potser, en aquest darrer punt, recau el "problema" de les utòpies: són propostes de societats perfectes que, per funcionar, han d'obviar un element tant essencial com la natura humana. Moltes vegades és difícil no caure en la temptació de pensar que les utopies funcionen gràcies a que els autors presenten uns ciutadans estàtics que no provoquen cap canvi ni semblen tenir cap ambició destructiva (l'avarícia, la ira, la violència, el poder...). Per la seva banda, les distòpies aprofiten totes aquests trets humans per desenvolupar les seves propostes. Això fa que aquests llibres siguin molt més propers al pensament humà "real" i impactin més al lector (que sempre pot jugar al joc de "què faria jo en una societat així?").

Entenem, per aquests motius, que les utopies no estiguin tant presents entre els lectors (moltes, a més, neixen dins de moviments socials i polítics concrets que poden haver quedat desfasats). Però no per això podem deixar de destacar-ne algunes: dins de la programació d'aquest any trobareu, per exemple, Walden 2 de B.F. Skinner, però també us animem a recuperar obres com Erewhon de Samuel Butler, A modern Utopia de H.G. Wells o, per què no, La República de Plató. I, si no, sempre ens quedarà la Wikipedia per seguir aprofundint en els móns utòpics. 

Codi 22 : Utopia

Lògicament, en un club de lectura sobre utopies no podria faltar l'obra on va aparèixer per primer cop aquest tema. Va ser en un clàssic del mateix nom, Utopia, escrit per Sir Thomas More (sant). Que el nom incorpori els conceptes "sir" i "sant" ja ens indica que ens trobem davant d'un escriptor amb una vida intensa i interessant. 

Com sempre ja podeu consultar el dossier corresponent a la pàgina habitual.

Escriptors distòpics : John Brunner

A l'hora de fer la programació sempre s'han de prendre decisions. El nombre de sessions anuals són limitades, nou en el nostre cas, i no es pot llegir tots aquells llibres que ens semblarien interessants. Això implica que, per desgràcia, hi ha escriptors que es queden fora de la tria i, en molts casos, fora de la possibilitat que els lectors els descobreixin. 

Un dels casos més flagrants d'aquest any és Ray Bradbury amb Fahrenheit 451 que va caure en les decisions finals. Però bé, aquest és un autor prou conegut i la seva obra encara més, així que, en principi, va ser un problema "menor".

Però sí que hi ha escriptors que sap greu no incloure i aquest va ser el cas de John Brunner: un escriptor de ciència ficció molt interessat per l'evolució de la societat i en molts casos amb una visió profètica envejable. No en va és un dels mestres de la ciència ficció sociològica.

De les seves obres podem destacar, pels nostres interessos d'aquest any, el que es va anomenar la "Trilogia del desastre" que la componen els títols Todos sobre Zanzíbar, El jinete en la onda de shock i El rebaño ciego. 

A Todos sobre Zanzíbar (a veure si endevineu perquè es diu així el llibre) Brunner explora els perills de l'explosió demogràfica i la violència social a partir d'un brillant construcció del context social a partir de diferents fonts d'informació i l'aparició de diversos personatges que ofereixen el seu particular punt de vista. 

 

Mentrestant a El jinete en la onde del shock ens trobem amb un futur proper distòpic dominat per xarxes d'ordinador en mans d'un govern despòtic que, amb les seves polítiques econòmiques liberals, està portant al país al desastre. El protagonista, per la seva banda, fuig del govern que vol fer servir les seva altes capacitats tecnològiques per control·lar als ciutadans.  En aquesta novel·la Brunner va preveure aspectes com el poder de les noves tecnologies, el control i accés de la informació, els virus informàtics...

Finalment tenim El rebaño ciego, on una societat afectada per un medi ambient molt contaminat, una manca de serveis públics de qualitat (sanitat, educació) i un govern amb interessos corporatius acaba esdevenint l'escenari de múltiples disturbis.

És cert, però que no és un autor "fàcil" de llegir. Pels seus arguments i sobretot per la seva forma de narrar exigeix al lector un cert esforç. Però és d'aquells escriptors que, realment, ens ofereixen un viatge interessant al cor de la societat humana.

Codi 21 : 1984

Quan ens proposem dissenyar la programació anual del Pla 9 sempre intentem que el menú sigui equilibrat: oferim clàssics i moderns, noves tendències, obres representatives... Intentem sempre sorprendre als lectors, però és cert que, a vegades, tenim certes "obligacions". En aquest cas, en un cicle sobre utopies i distòpies, hi ha alguns llibres que han d'estar sí o sí. I 1984 de George Orwell havia d'estar... perquè ho ordena el Gran Germà!

Així que, com sempre, ja podeu consultar el dossier de la sessió a la pàgina corresponent.

Codi 19 : Literatura post apocalíptica

Sovint, es comenta que La Carretera és un llibre de ciència ficció basant-se en el món postapocalíptic en el que transcorre la història. Fins a un cert punt podríem estar d'acord, tot i que podríem dir que aquest llibre o té cap altre element de ciència-ficció en el que basar-se, perquè és cert que comparteix escenari amb molts altres llibres que han imaginat com seria la societat o com es desenvoluparia la humanitat en móns que han patit catàstrofes (naturals, bèl·liques, externes...). Fins al punt que aquesta temàtica s'ha convertit en una altre subgènere de la ciència-ficció. Més encara! Hi ha molts lectors que tenen en aquest subgènere un dels seus favorits (també perquè pel·lícules com Mad Max o Terminator ho han introduït en la memòria col·lectiva visual dels espectadors i/o lectors).

Així que, si us ha agradat tant La Carretera com per continuar llegint històries sobre la humanitat després d'una catàstrofe aquí us comentem uns quants llibres que us poden semblar interessants. Segurament el primer que pot venir a la ment és La tierra permanece de George R. Stewart on s'expliquen els esforços d'un grup de supervivents per tornar a crear un cert model de societat i coneixement en un món on un virus ha destruït pràcticament la forma de vida anterior. Aquesta idea d'intentar recuperar un cert model de societat organitzat també el trobem a El cartero de David Brin. En aquest cas són els carters els que asseguren un model de comunicació entre les persones que hauria de permetre vertebrar i vehicular la societat.

Canviant de punt de vista, podem trobar novel·les tant apassionants com Canto por Leibowitz de Walter M. Miller que aposta per l'experiència d'uns monjos en un món en descomposició. Si ens endinsem en el gènere del terror tenim, per exemple, Soy leyenda de Richard Matheson amb uns vampirs que estan a punt de convertir-se en l'única espècie humana (?) sobre la superfície terrestre o El dia dels trífids de John Wyndham on una humanitat completament cega és amenaçada per una estranya espècie de planta: els trífids.

La veritat és que podríem seguir posant més exemples com el gran Farenheit 451 de Ray Bradbury, ¡Hagan sitio!¡Hagan sitio! de Harry Harrison o les obres de ciència ficció social de John Brunner com El rebaño ciego i això sense oblidar, a nivell local, el Mecanoscrit del segon origen de Manuel de Pedrolo.

Així que, si voleu seguir experimentant lectures en móns post apocalíptics ja veieu que teniu moltes i moltes oportunitats! Aprofiteu que el món s'acaba :)!

Codi 19 : En imatges...

Ja sabeu que en aquest club de lectura ens agrada, sempre que es pugui i valgui la pena, recordar les adaptacions cinematogràfiques dels llibres que llegim a les tertúlies. En aquest cas, no podíem perdre l'oportunitat de destacar la fidel adaptació de La carretera que l'any 2009 va fer el director John Hillcoat. 

S'ha de reconèixer que el llibre de Cormac McCarthy ja té una aproximació força cinematogràfica i que l'adaptació podia ser més "fàcil" (si això es pot dir) que en altres casos. Tot i així s'ha de tenir una visió clara de com fer-ho i un pols ferm, i això sí que li hem de valorar al director. A part d'una fotografia impressionant que dóna vida a la prosa de McCarthy. De Viggo Mortensen no hem de dir res, ja que les seves habilitats interpretatives es troben fora de tot dubte.

Codi 19 : La carretera

Comencem el curs 2014-2015 amb una obra de pes. Qualsevol dels llibres escrits per Cormac MacCarthy és tot un repte pels lectors i La carretera també! No tant per la llargada del llibre sinó per l'estil literari de MacCarthy i, sobretot, per un argument dur que provoca una forta sensació de incomoditat al lector. Com sempre, elaborem un dossier per a cada lectura. El podeu consultar a la pàgina corresponent.

Pla 9 2014-2015 : Utopies, distòpies i altres societats inquietants...

Benvinguts a la presentació del nou curs del Club de Lectura Pla 9! Com ja sabeu els habituals (i, si no ho sou, us ho expliquem) aquest club de lectura de la Biblioteca Can Mulà té un parell de característiques que el fan una mica diferent que la majoria dels altres clubs de lectura: està dedicat a la literatura de gènere i a més cada curs canviem la temàtica literària. Si el primer any vam optar per la literatura de terror i l'any passat per la sèrie negra, aquest any hem decidit endinsar-nos en una temàtica que considerem de molta actualitat: llibres que es qüestionen la societat actual (o passada) i que intenten imaginar com pot evolucionar (normalment a pitjor, que té més interès literari, no?). Per aquest motiu hem titulat la programació d'aquest any "Utopies, distòpies i altres societats inquietants" ja que trobareu exemples de diferents tipus d'aproximació a aquesta literatura social.

I per què diem que aquest "gènere" està d'actualitat? Perquè estem en un moment on les ciutadans es qüestionen bona part del sistema (ja sigui social, econòmic o polític). Estem vivint temps convulsos i són aquests períodes els que més inciten als escriptors a analitzar la societat que ens envolta i, sobretot, la conducta de la humanitat en vers els períodes difícils. 

Com sabem que aquesta inquietud dels escriptors ha estat una constant al llarg de la història, el menú que us oferim és força representatiu de la història del "gènere". D'aquesta forma trobareu grans clàssics com 1984 o Un món feliç (que havien d'estar sí o sí) o clàssics moderns com La carretera o El club de la lluita. Podeu consultar la programació completa amb les dates aquí.

Així que tindrem emocions fortes! Ens acompanyeu?