dimarts, 9 de juliol de 2019

Resum temporada 2018-2019





Un cop acabat el curs, és hora de fer el repàs anual a les lectures que hem compartit aquest darrer cicle. Llibres d’arreu del món que ens han apropat realitats, problemàtiques i narratives diferents i que són una mostra de com la globalització ha arribat a la literatura. La cultura planetària cada vegada és més propera i l’oferta més extensa i ens permet enriquir la nostra pròpia experiència lectora.

Com sempre vam intentar que l’aposta fou prou diversa i, dins de les limitacions lògiques, prou representativa de la literatura de totes les parts del món. Amb especial presència d’obres africanes (i d’altres molt relacionades com Bany de lluna de Yanick Lahens d’Haití), també hem viatjat a l’Orient i hem tingut petites incursions a Europa (Finlàndia), Sud-amèrica (Brasil) o Oceania (Austràlia). 

A nivell temàtic, hem de partir també d’unes certes limitacions: les editorials s’arrisquen al publicar obres de literatures menys conegudes i, per tant, busquen llibres que puguin destacar entre la resta de novetats. Per aquest motiu, en tots aquests llibres (menys, potser, El gran mundo de David Malouf) trobem històries amb força pes emocional i històric i alguns d'aquests temes es repetien de tant en tant (la immigració, la misèria, la esclavitud...).

Així que, per començar, vam tenir un llibre d’impacte: La vegetariana de Han Kang. Aquest llibre va permetre marcar la tendència que seguiria el curs i va ser un bon exemple del que trobaríem al llarg de tot el curs. La història de la humanitat, com s’ha pogut veure en tots els llibres, està plena de patiments i misèries i la literatura serveix per denunciar aquestes situacions. El llibre va ser un dels èxits de l’any, juntament amb obres com Purga de Sofi Oksanen, Daha! de Hakan Günday (duríssim!), el ja anomenat El gran mundo, que repassa la història recent d’Austràlia o la història intimista però molt exigent emocionalment de Mi planta de naranja lima de José Mauro de Vasconcelos

Després hem tingut una sèrie de llibres que han funcionat prou bé però no han arribat al nivell d’unanimitat crítica dels anteriors. Tot i així no es pot negar que tenen punts forts indiscutibles: ha estat el cas de Sortida a Occident de Mohsin Hamid, Bany de lluna de Yanick Lahens o La confessió de la lleona de Mia Couto. Això ens deixa un darrer llibre, Volver a casa de Yaa Gyasi que, tot i tractar temes com l’esclavitud, potser li mancava una mica de força i, en comparació a tota la resta, va passar més desapercebut. 

A nivell global (mai millor dit!) creiem que s’ha aconseguit l’objectiu de descobrir noves literatures amb un bon grapat de llibres de qualitat. I en aquest èxit té un gran paper el grup de conversa que s’ha anat creant els darrers anys, amb gent compromesa social i culturalment que fa que cada tertúlia sigui una festa literària i dignifiquin aquest club de lectura. Gràcies a totes i fins aviat!!!

dimarts, 18 de juny de 2019

Codi 63 : En imatges

Ja hem vist al llarg dels diferents cursos del club que molts llibres tenen la seva adaptació cinematogràfica (la qualitat, després, és un altre tema). Però quan tenen més d'una, això ja ens dóna a entendre que estem davant d'una obra important que és viscuda per altres generacions.

Aquest és el cas de O meu pé de laranja lima de José Mauro de Vasconcelos que ha tingut, com a mínim, dues adaptacions a la pantalla gran (i tres telenovel·les!). Una l'any 1970 i l'altra, més propera, l'any 2012. Us deixem amb el trailer d'aquesta segona adaptació. Les dues són brasileres, així que ens assegurem que l'esperit del llibre de Vasconcelos es manté ben vigent!



dijous, 30 de maig de 2019

Codi 63 : Mi planta de naranja lima de José Mauro de Vasconcelos

I arribem a la darrera etapa del nostre viatge literari, per aquestes literatures no gaire conegudes, arribant al Brasil per llegir un clàssic modern: La meva planta de taronja llima de l'escriptor José Mauro de Vasconcelos. Una lectura força present en l'oferta de lectures dels instituts i que ens serveix per llegir el clàssic anual que sempre ens agrada oferir. A més, ens permet conèixer una mica més la literatura sud-americana, deixant de banda la provinent de països de parla hispana, molt més habitual en les nostres prestatgeries.

Ah, i teniu el dossier per començar!

 


dimarts, 21 de maig de 2019

Codi 62 : Mia Couto, pregoner

Mia Couto, des de una literatura tan desconeguda com l'africana (i de Moçambic), s'ha anat fent poc a poc un nom gràcies a la qualitat de les seves obres. Reconeguda la seva narrativa en el país d'origen dels seus pares, Portugal, on va guanyar el premi Camoes l'any 2013, no és estrany trobar en alguna ressenya de llibres seus, comentaris perquè se'l consideri per un proper premi Nobel. Gràcies a aquest camí engegat per Couto, que l'ha portat a ser reconegut a l'exterior, hem tingut la sort de poder comptar amb la seva presència a Catalunya més d'un cop (per exemple al CCCB l'any 2016 en un cicle sobre escriptors africans). I la casualitat ha fet que aquest darrer Sant Jordi, Mia Couto fos l'encarregat de fer el pregó a la ciutat de Barcelona. 

Us el deixem aquí "enganxat" per si voleu escoltar i veure a aquest mestre del realisme social/màgic. A gaudir!


dimarts, 14 de maig de 2019

Codi 62 : La confessió de la lleona de Mia Couto

Tornem cap a l'Àfrica gràcies a un dels escriptors de moda, Mia Couto. Fill d'immigrants portuguesos ens apropa una herència diferent al ser africà de naixement però amb òbvies influències europees. Tot i això, Couto elabora una literatura profundament arrelada a la seva terra, com tindrem oportunitat de comprovar amb La confessió de la lleona, l'obra que l'ha tornat a recuperar pel públic català.

El dossier corresponent el podeu consultar aquí.




dilluns, 6 de maig de 2019

Codi 61 : Literatura de les Antípodes

Com ja s'ha comentat en l'entrada anterior, no vam poder incloure cap llibre d'autors aborígens perquè, directament, no tenim cap exemplar a mà. Les raons d'aquesta situació poden ser moltes: manca de coneixement de les editorials del país, poca promoció per part de les institucions australianes... Qui sap! El que sí que podem considerar es que la literatura aborigen té una història força particular i que també pot afectar a la seva difusió. 

Per començar partim d'unes cultures que no tenien una escriptura definida en el moment de l'arribada dels occidentals a les costes australianes. Per aquest motiu, hem d'esperar fins al segle XIX per trobar a David Unaipon, que va ser el primer escriptor aborigen en escriure sobre la mitologia de la seva cultura. A partir d'aquí la seva presència és força intermitent (hem de pensar també totes les polítiques repressores que van patir els aborígens i que van dificultar que poguessin desenvolupar plenament la seva cultura i forma d'entendre el món en espais com la literatura). 

Així que hauríem d'esperar a ben entrat el segle XX o fins i tot el XXI per trobar molts més exemples de literatura aborigen amb noms com Kim Scott, Alexis Wright o Kate Howarth. Totes veus que encara no hem sentit en català o castellà. Tot arribarà!


Bitllet de 50 dòlars australians amb la imatge de David Unaipon

Més informació a:

https://en.wikipedia.org/wiki/Indigenous_Australian_literature
https://www.theguardian.com/culture/australia-culture-blog/2014/oct/23/five-must-read-books-by-indigenous-authors 

https://www.nla.gov.au/research-guides/finding-australian-literature/indigenous

dijous, 4 d’abril de 2019

Codi 61 : El gran mundo de David Malouf

En aquest repàs que estem fent de la literatura mundial, en algun moment havíem d'arribar a Oceania. La primera intenció era, és clar, llegir algun llibre d'algun/a autor/a aborigen però no ha estat possible ja que ens arriben poques obres d'aquelles terres. Però Oceania té un altre valor afegit: la seva història com a terra d'acollida i barreja de cultures. És en aquest punt que una obra com El gran mundo de David Malouf pren tot el sentit com a lectura de club de lectura. Un llibre que ens aporta una visió històrica d'Austràlia a partir de la 2a Guerra Mundial.

Si voleu una mica més d'informació sobre l'autor, recordeu que podeu consultar el dossier dedicat al llibre.