divendres, 14 de setembre de 2018

Curs 2018-2019 : A la recerca d'altres literatures

Bons temps els que estem vivint a nivell editorial. Ara podem dir, amb tota tranquil·litat, que qualsevol lector pot trobar un llibre al seu gust a les llibreries i, per suposat, a les biblioteques. Ja siguis infant, jove, lector nou o veterà, amant dels clàssics o de la literatura moderna, lector de literatura de gènere o "realista"... l'oferta de títols que trobem al mercat assegura hores i hores de lectura a tothom. 

I una de les darreres tendències que hem pogut observar és l'interès per apropar a les persones lectores del nostre àmbit, obres de geografies literàries poc conegudes. Fins ara ens podien arribar llibres d'autors japonesos o egipcis (per nomenar un parell de països més ben tractats) però no de Corea del Sud o del Nord o de Ghana, per exemple. Fins i tot a nivell europeu és habitual poder accedir a les novetats de les literatures francesa, italiana o anglesa, però fins fa poc no teníem tanta producció a l'abast de Finlàndia, Polònia o Romania. 

Un dels factors que han provocat aquesta aposta és la necessitat de les editorials per posicionar-se en el sempre dur i difícil mercat literari. Especialment per part de editorials petites i mitjanes que han vist en aquesta feina de "descoberta" una bona forma d'arribar a lectors àvids de noves experiències. 

Tampoc ens hem d'enganyar, però, i hem de ser conscients que els països d'origen acostumen, en alguns casos, a oferir ajudes a les editorials per a la traducció dels seus autors. Però és una pràctica que, si permet enriquir l'espectre de lectures disponibles, benvinguda sigui!

I, lògicament, un club de lectura com el Pla 9 que té com un dels seus objectius la descoberta de noves obres i autors/es, no podia deixar passar l'oportunitat de dedicar un any a aquestes "noves literatures" (noves per a nosaltres, és clar!). 

La proposta, que ja podeu consultar a la pàgina de la programació d'aquest any, s'ha elaborat intentant assolir un cert equilibri geogràfic per intentar abastar el màxim "terreny" possible i aquest cop hem escollit obres d'actualitat per conèixer, dins del possible, quines són les veus més representatives de cada lloc. Tot i així també hem considerat necessari seguir reivindicant els clàssics que, en aquest cas, ens arribarà del Brasil.

Esperem que ens acompanyeu per aquest viatges per oceans literaris desconeguts!


dimecres, 5 de setembre de 2018

Resum temporada 2017-2018


 
Si feu el petit experiment d'apropar-vos a una llibreria i donar un cop d'ull als arguments d'uns quants llibres, veureu que un dels temes que dóna més joc és el familiar. Sobretot pels conflictes, que tant poden ser greus o  humorístics, que es desenvolupen. Per aquest motiu, ens va semblar interessant dedicar un cicle a aquest "gènere" no gaire reconegut però àmpliament treballat. I el vam subtitular "camp de batalla" per avançar que, com és costum en el nostre club, les lectures serien tot un repte pels nostres participants.

L'oferta de títols intentava aquest any oferir diferents punts de vista de les dinàmiques familiars i hem tingut tot tipus de propostes: relacions mares-filles, pares-fills, matrimonis, germanes, la pèrdua d'un familiar... Aquest mosaic, juntament amb la marcada personalitat dels escriptores i de les escriptores d'aquests llibres ens ha ofert una panoràmica interessant d'històries actuals però també clàssiques. Un menú potent amb algunes de les millors plomes de la història de la literatura.

Entre les novel·les "triomfadores" d'aquest any podem destacar El baile d'Irene Némirovsky, La lletra escarlata de Nathaniel Hawthorne i Expiació d'Ian McEwan (segurament, el llibre més ambiciós de tots). Però hauríem de mencionar de formar diferenciada l'impacte que van provocar dos llibres molt crus però, a la vegada, imprescindibles en la literatura contemporània actual: La pianista d'Elfriede Jelinek i Sukkwan Island de David Vann. Llibres que van fer patir però que són capaços de provocar fortes emociones en les persones lectores (i això no és gens fàcil). Per sota van quedar llibres com El meu Mikhael d'Amos Oz i Em dic Lucy Barton d'Elizabeth Strout que van agradar però sense un entusiasme particular.

Finalment, podem assegurar que tant Les últimes voluntats de Graham Swift com La filla estrangera de Najat El Hachmi han estat les històries menys valorades. Però aquesta és la gràcia dels clubs de lectura i de les apostes que es poden fer!

Per una altra banda, no podem deixar d'agrair l'interès de les persones participants en el club de lectura, plenament immerses ja en la dinàmica del club i que accepten totes les proves que els proposem (si no fos per aquest grup, difícilment ens atreviríem a tractar alguns dels temes dels darrers anys!). Estaran preparats per "l'exòtica" proposta d'aquest any? Segur que sí!   






dijous, 14 de juny de 2018

Codi 54 Bis : El retorn de Bernahrd Schlink

Un de les relacions que ens faltaven per explorar aquest any, era la de pare-fill. I, en aquesta situació, Sukkwan Island es va situar ràpidament com un llibre obligatori aquest any. Al final el farem servir com a una cloenda impactant al cicle de família. Però això no vol dir que no ens plantegéssim cap altre llibre d'aquesta "temàtica" i, com a alternativa, teníem reservat El retorn de Bernhard Schlink

Pels que sou veterans d'aquest club (i del bloc) ja us sonarà Bernhard Schlink perquè, en el seu moment, ja vam llegir La justícia de Selb en el curs dedicat a la novel·la negra. Així que, ja podeu imaginar, que és un escriptor que ens agrada força. El seu estil net i directe ajuda a que les seves històries siguin molt fàcilment "viscudes" i, a més, aquestes històries sempre ofereixen un valor afegit important a nivell de context històric (no en va, Schlink és un escriptor que és molt crític amb la història recent del seu país). 

 
A El retorn, Schlink torna a partir de la traumàtica 2a Guerra Mundial per explicar-nos la història d'un nen que passa els estius a Suïssa amb els seus avis. Aquests, que es dediquen a la correcció de llibres, li donen les proves perquè aprofiti el paper per les seves aficions. El nen, però, es dedicarà a llegir els textos i així descobrirà la vida d'un soldat alemany que torna a casa després d'anys en un camp de presoners per trobar-se que la seva dona viu amb un altre home. El nen, que no ha conegut el seu pare, començarà llavors un treball d'investigació per conèixer a l'escriptor de la novel·la. 

Ja veieu que l'argument és força intrigant, però com era un autor ja conegut dins del club i a més teníem el lloc molt ben cobert amb Sukkwan Island, El retorn va ser enviat a la "reserva". Potser algun de vosaltres el pot recuperar per les lectures d'estiu!

divendres, 8 de juny de 2018

Codi 54 : La literatura com a teràpia

Deia Elizabeth Strout a Em dic Lucy Barton que les persones que es dediquen a escriure acostumen a tractar sempre el mateix tema (una opinió que també podem en algun llibre de John Irving, per exemple). Però hi ha autors que aquesta afirmació la porten un pas més enllà: no només sempre desenvolupen la mateixa idea amb variacions si no també els serveix com a teràpia d'un fet traumàtic. David Vann és un cas paradigmàtic. El suïcidi del seu pare ha marcat d'una forma o una altra la seva narrativa (Sukkwan Island és un bon exemple però "el tema" també apareix a Aquari o Caribou Island) en un intent, semblaria, de buscar respostes sobre una tragèdia tant personal. 

Pero Vann no és l'únic autor que ha orbitat al voltant d'un tema d'una forma tant clar. Per començar podríem citar al Premi Nobel Kenzaburo Oé que va incloure en diversos dels seus llibres la seva relació amb el seu fill autista (Una questió personal o El grito silencioso, entre d'altres obres). I, fins i tot, podríem parlar de James Ellroy amb Mis rincones oscuros, que mai va superar l'assassinat de la seva mare, o el mateix John Irving amb la figura del pare absent (El món segons Garp o Fins que et trobi). Tot exemples de com, a vegades, la literatura pot ser un bon mitjà terapèutic per afrontar traumes personals.


dijous, 7 de juny de 2018

Codi 54 : Sukkwan Island de David Vann

Acabem el curs dedicat a la família (que ha donat molt de joc) amb un llibre realment impactant: Sukkwan Island de David Vann. Un llibre que podem definir com catàrtic pel lector i terapèutic per l'escriptor. És un d'aquells llibres claustrofòbics que parteix d'una idea molt simple (l'estada a Alaska, un lloc aïllat de la resta del món, d'un pare i un fill durant uns mesos) però que qui ho llegeix ja sap que la situació no pot acabar bé. 

No us explicarem res més. Ja que val la pena viure l'experiència de la lectura sense cap explicació prèvia. Però, si voleu, sempre podeu començar pel dossier.

 


divendres, 11 de maig de 2018

Codi 53 Bis : La filla de l'amant d'A.M Homes

Les relacions entre els/les pares/mares i els/les fills/filles sempre és un bon tema per a un llibre. Especialment perquè en el fons tracten de les diferències generacionals que, si normalment ja són motiu de conflicte, encara ho són més si parlem de llaços familiars. Aquest any hem pogut ja llegir obres impactants com La pianista d'Elfriede Jelinek que es submergeix en una relació materno-filial molt tòxica i Elizabeth Strout ens ha demostrat que es pot fer un llibre profund a partir d'una narrativa aparentment senzilla. Però teníem altres llibres que haguessin pogut ocupar el seu lloc. 

Un d'aquests va ser La filla de l'amant, de l'escriptor nord-americana A.M. Homes que, de forma autobiogràfica, ens explica la seva relació amb els seus pares biològics (ella és adoptada) i com això l'obsessiona fins al punt d'intentar conèixer la vida d'aquests i també dels seus pares adoptius. S'ha de reconèixer que considerem a A.M. Homes una escriptora a tenir en compte com a cronista crítica del típic estil de vida americà com es pot llegir en el seu millor llibre Música para corazones incendiados (que mai hem pogut programar per manca d'exemplars).

Per què vam descartar aquest títol? Doncs perquè pensàvem que Elizabeth Strout mereixia aquest espais (gràcies sobretot a la seva importància actual) i perquè vam decidir guardar-nos aquest títol per a un possible propera programació del Pla 9. S'ha de ser previsor!

dijous, 10 de maig de 2018

Codi 53 : Em dic Elizabeth Strout

Una de les grans virtuts de la literatura i també dels seus encants és la capacitat per aportar noves plomes al món editorial (també podríem dir que es publiquen massa llibres, però aquest és un altre tema). I una de les darreres figures en aparèixer ha estat Elizabeth Strout que ara veu com les millors llibreries mundials exposen el seu darrer llibre, Tot és possible, com un dels grans esdeveniments de l'any. 

Tot s'ha de dir, Strout va tenir un començament literari prou digne amb Amy e Isabelle (1998), però no va ser fins la publicació d'Olive Kitteridge, que va guanyar el Premi Pulitzer a Estats Units (2009) i el Llibreter a Catalunya (2010), que va veure reconeguda la seva narrativa. Fins al punt de tenir una adaptació en forma de sèrie (que ara ja és millor que el cinema) amb l'oscaritzada Frances MacDormand de protagonista.



A partir d'aquest moment qualsevol dels seus llibres ha estat esperat amb gran expectativa per lectors i crítics i no acostumen a decebre'ls. També perquè Strout ha estat capaç de començar a lligar els seus llibres en una mena de món privat al voltant del poble d'Amgash i de la necessitat dels seus personatges per deixar una vida de penúria per anar a buscar un futur millor (i més modern) a grans ciutats com Nova York (present tant a Em dic Lucy Barton i a Els germans Burgess). I tot sempre a partir d'una prosa aparentment senzilla que amaga tot un complex laberint d'emocions.