dimecres, 15 de gener de 2020

Codi 67: En imatges

Un element important per l'èxit de Matar un rossinyol, més enllà de la seva qualitat, va ser la producció l'any 1962 de la seva versió fílmica a càrrec de Robert Mulligan amb Gregory Peck en el paper inoblidable d'Atticus Finch. En una època on els Estats Units d'Amèrica es trobaven en plena lluita pels drets civils de la minoria negra, escriure (en aquest cas per part de Harper Lee) i després filmar aquesta història, ja podem imaginar que va ser tot un exercici de valentia. La pel·lícula mateixa va tenir una gran resposta per part de la crítica i va arribar a guanyar tres Oscar (un, no podia ser d'una altra forma, per a Gregory Peck). 

Curiosament, ens trobem davant d'un cas estrany, amb un llibre i una pel·lícula que han passat a la història dins de la seva categoria particular (com la Lolita de Nabokov, curiosament)!







dimarts, 7 de gener de 2020

Codi 67: Matar un rossinyol de Harper Lee

Hi ha llibres que, per alguna raó, sempre tenen relació amb l'actualitat. Qualsevol podria pensar que els temes que tracta Matar un rossinyol de Harper Lee ja haurien d'estar més que superats. Però la incapacitat humana per millorar en alguns aspectes no ens hauria de sorprendre a aquestes alçades. La denúncia del racisme que fa Lee en el seu famós però únic llibre (perquè el llibre que es va publicar darrerament no deixa de ser una primera versió d'aquest) és encara prou actual i ens permet considerar aquesta obra com una de les grans de la literatura de tots els temps. A gaudir-lo... començant pel dossier!


dimarts, 17 de desembre de 2019

Codi 66: Lemaitre


Tot i que la literatura de gènere cada cop més té una millor rebuda per part de la crítica, encara ens podem trobar amb certs prejudicis al voltant dels escriptors que han basat part del seu èxit en aquest tipus d’obres. Pierre Lemaitre és un d’aquests autors que, gràcies a les seves obres de sèrie negra (i especialment al cicle de l’inspector Camille Verhoeven que va iniciar amb Iréne l’any 2006), va trobar el sempre difícil camí de l’èxit.

Però lluny de conformar-se amb aquesta privilegiada situació, aquest escriptor parisenc va agafar el repte d’ampliar el seu registre literari amb obres com Vestit de Núvia (un thriller amb tocs de bogeria escrit el 2009), però especialment amb Ens veurem allà dalt, una ambiciosa història sobre les seqüeles de la 1a Guerra Mundial que va rebre, ni més ni menys, el prestigiós Premi Goncourt l’any 2013 i el situa, si no ho era ja, com una de les plomes de referència de les lletres franceses contemporànies. Un llibre del que, a més, Lemaitre acaba de publicar una obra relacionada, Els colors de l’incendi, que segueix ampliant un currículum literari implecable i molt personal, on no dubta en seguir reivindicant tot tipus de literatura.

La majoria del seus llibres el podeu trobar a la Biblioteca Can Mulà i estem segurs que seguirem ben atents la seva ca
rrera propera.

Codi 66: Recursos inhumans de Pierre Lemaitre

Eps! Anem una mica tarda però us recordem que la lectura del mes de desembre de 2019 d'aquest club és Recursos inhumans de Pierre Lemaitre. Aquest és un escriptor conegut per les seves obres de sèrie negra (Recursos inhumans mateix, és una novel·la a mig camí de la crítica social i política i el "polar") però també ha escrit llibres que han tingut un reconeixement clar de la crítica (més informació a la propera entrada).

Per ara, com és habitual, teniu el dossier per complementar la lectura del llibre.


divendres, 15 de novembre de 2019

Codi 65: Els poemes-collage d'Herta Müller

Les persones que es dediquen a escriure sovint són peculiars. Ja sigui pels temes que tracten (que poden ser verdaderes obsessions), per la seva forma d’escriure o per tenir algun que altre «hobby» peculiar. Herta Müller podria caure en alguna d’aquestes categories (molts dels seus llibres tracten bàsicament de la vida en temps de la dictadura de Ceaucescu, per exemple), però en aquesta entrada ens interessa bàsicament un experiment literari que Herta Müller efectua sovint: la creació de poesia-collage. Aquesta pràctica que implica «escriure» poesia a través de tàctiques de collage (paraules que troba en revistes i diaris per exemple) és un exercici creatiu força important per a Müller ja que li permet experimentar amb la paraula d’una forma més física i crear petites obres d’art.

A Espanya l’editorial E.D.A. libros ha publicat un volum amb aquests poemes, titulat Los pálidos señores con la taza de moca. L’èxit de la proposta ha provocat, a més, que fins i tot s’hagin fet exposicions artístiques amb aquestes composicions. Així que amb aquest fet, íntim, podem conèixer una mica més la personalitat de l'escriptora Herta Müller.


dijous, 14 de novembre de 2019

Codi 65 : La bèstia del cor de Herta Müller

La controvèrsia i la polèmica també poden tenir un vessant profundament polític. Per aquest motiu vam escollir a l'autora alemanya d'origen romanès Herta Müller (a més de ser una escriptora amb un Premi Nobel en el seu historial, poca broma) per formar part de la programació d'aquest any. 

El llibre escollit, La bèstia del cor, ens transporta als anys foscos de misèria i repressió de la dictadura de Ceaucescu a Romania. Si la vida ja era dura en general, més ho era per a les minories com la d'origen alemany de la que forma part Müller. 

Si voleu una mica més d'informació, recordeu que podeu consultar el dossier.




dilluns, 14 d’octubre de 2019

Codi 64 : Hereus de Lolita

La pederàstia és un d'aquells delictes que sempre han marcat unes línies vermelles molt clares a nivell legal i moral. Tot i això, un llibre com Lolita és l'exemple clar que la literatura és un camp propici per tractar tot tipus de temes. I també aquest. És cert que no hi ha molts més exemples de llibres al voltant de la pederàstia però podem trobar algun altre exemple (tot i que amb aproximacions prou diferents).

Per començar podríem destacar un referent directe amb el Lolito de Ben Brooks, una mena de comèdia juvenil amb una relació prohibida entre un noi de quinze anys amb una dona de més de quaranta (tots dos en moments crítics de la seva vida), però que no presenta el punt dramàtic ni obsessiu del llibre de Nabokov (per molt que faci servir un títol tan obvi i es vulgui presentar com un llibre polèmic). 


Molt diferent i  molt més arriscat és El fin de Alice de l'escriptora nord-americana A.M. Homes que narra la relació epistolar entre un pederasta condemnat i una noia que vol seguir els seus passos seduint a un menor. Homes és una escriptora de referència de la literatura americana contemporània gràcies a una obra compromesa i arriscada que no defuig cap tema al voltant del declivi de la societat dels Estats Units i esperem visitar-la en algun moment futur d'aquest club de lectura (ja és el segon cop que la citem en aquest bloc!).