dilluns, 16 d’octubre de 2017

Codi 46 Bis : La dona justa de Sándor Márai

En l'entrada anterior hem parlat de la figura de Sándor Márai, un escriptor hongarès de marca educació burgesa i centroeuropea (un tipus de figura molt ben representada per Stefan Zweig o Joseph Roth). Doncs bé, una de les seves obres va estar a punt d'entrar en la programació d'aquest any: La dona justa

Qualsevol que hagi llegit un dels llibres de Márai podrà veure que la seva narrativa pren als personatges i les seves relacions com a centre de la història i, la majoria de cops, des d'un punt de vista molt íntim, quasi secret que acostumava a presentar-se al lector en forma de monòleg. I La dona justa és la seva obra més clara d'aquesta estructura ja que dóna veu fins a tres personatges perquè cadascú ens expliqui la seva versió de la història que els uneix. Una història de sentiments ocults i poc exterioritzats però també d'estrats socials, un tema molt present en un autor d'origen burgès (i que es considerava fill d'una època culta i moderna).



Tot i les seves virtuts com a llibre (i algun defecte que hauríem de parlar en alguna tertúlia futura) finalment no va entrar a la programació definitiva perquè el seu tipus d'història ja el cobria d'alguna forma El ball d'Irene Némirovsky una altra autora centreeuropea contemporània de Márai i que ja ens aporta la visió d'una societat burgesa que es considera la nova noblesa i que busca el reconeixement social a tota costa. I, a més, vist des del punt de vista d'una dona de l'època, aspecte no tan habitual.

Però segur que ens retrobarem amb Márai en un futur!

 
 


Codi 46 : Tornant de l'oblit

Fins fa relativament poc temps el nom d'Irene Némirovsky no era gaire conegut per a la majoria dels lectors. Segurament, algun lector de certa edat, i gust, se'n recordaria dels seus llibres publicats entre els anys vint i trenta del segle XX. Però com amb altres autors la 2a Guerra Mundial va significar un esdeveniment terrible. En el seu cas definitiu, ja que va morir al camp de concentració de Auschwitz. Això hagués pogut significar el seu oblit definitiu però vam tenir la sort que Némirovsky era una escriptora molt prolífica i els seus fills van guardar els seus manuscrits i també que l'any 2004 una editorial francesa va recuperar l'obra Suite francesa i va reivindicar la figura d'una escriptora tràgicament desapareguda.

El seu cas recorda el de Sándor Márai un escriptor d'èxit mundial abans de la guerra i que va haver d'exiliar-se a Estats Units per l'arribada del comunisme al seu país i va viure en primera persona com la seva obra desapareixia de les llibreries. No seria fins uns anys després de la seva mort (es va suïcidar, i no va viure el seu "retorn") que una editorial italiana va recuperar L'última trobada i ens va permetre descobrir la sensibilitat extraordinària d'un escriptor com Márai. 

Des de la nostra posició com a lectors no podem deixar d'agrair la feina de moltes editorials que intenten recuperar l'herència literària mundial i reivindicar el nom de molts escriptors i de moltes escriptores que han caigut a l'oblit. No podem, a més, deixar de pensar en aquests  "marais" o "nemirovskys" que encara estan esperant que algú els torni al seu lloc corresponent: els prestatges de les llibreries modernes.



dijous, 5 d’octubre de 2017

Codi 46 : El ball d'Irene Némirovsky


Arribat el mes d'octubre... ja és hora de començar la nostra ronda de lectures anual. I ho fem de la mà de la sempre elegant Irene Némirovsky i una de les seves obres més conegudes (també perquè s'ha produït com a obra de teatre): El ball. Un petit drama familiar que es mou entre les ànsies de reconeixement social d'un matrimoni i la necessitat de créixer i viure de la seva filla.




Un aperitiu amb molta càrrega literària per començar el menú del curs 2017-2018. Ja teniu disponible el dossier!

dimarts, 12 de setembre de 2017

Curs 2017/2018 : Camp de batalla, la família!

Quan vam decidir intentar l'aventura d'oferir un club de lectura temàtic, els primers gèneres que ens van venir al cap van ser els típics: ciència-ficció, terror, fantasia, teatre, humor... Amb el temps, però, ens vam donar compte que hi ha molts subgèneres que mereixerien el seu moment al nostre club. D'aquesta forma van néixer les propostes de cicles sobre utopies/distòpies o llibres amb subtils característiques de gènere i que permeten introduir als lectors en temàtiques concretes.Per una altra banda, aquest tipus de subgèneres permeten ampliar l'interès i la vida del club, al poder oferir un ampli espectre de lectures més enllà dels gèneres bàsics.

Aquest és el cas de la temàtica d'aquesta any, molt orientada a la novel·la costumista (un tipus de llibre que difícilment haguessin entrat en altres programacions) i que ens perfet dialogar al voltant d'un concepte bàsic de la nostra estructura social: la família. 

En un moment on els models familiars (i, de forma més àmplia les relacions interpersonals) estan patint canvis profunds, semblava un bon moment per fer una repassada literària a la visió de la família, i els seus conflictes, que tantes bones històries ens han ofert al llarg de la història. 

I és que, en el fons, és fàcil d'entendre aquesta fascinació dels escriptors per l'àmbit familiar al ser l'univers més proper, més íntim i sobretot més emocional que tenim al nostre voltant. Tot en una família es magnifica, tant les parts bones però, especialment, les dolentes. I això acostuma a oferir uns ingredients molt interessants per a qualsevol autor. 

Si teniu curiositat per conèixer quina és la nostra proposta de lectures per aquest any, només heu d'anar a la pàgina amb la programació d'aquest curs. 



dijous, 22 de juny de 2017

Resum temporada 2016-2017

Un cop acabat el curs amb la lectura de El llenyater de Michal Witkowski, és un bon moment per valorar com ha anat aquesta temporada del Club de Lectura Pla 9 que hem dedicat al gènere humorístic. 

És cert que, quan vam començar aquest curs, ja sabíem on es ficàvem: l'humor és un gènere peculiar que funciona sovint a partir de la pròpia concepció de l'humor que pugui tenir el lector. Si aquesta connexió es forma, tens molt guanyat. Si no és el cas i el lector no és capaç d'entrar en l'humor del llibre... ja hem begut oli.

I això és el que ha passat aquest any. Alguns llibres de la programació han aconseguit realment fer riure, però també fer arribar el seu missatge, d'una forma contundent. Podem destacar com a grans triumfadors, Ha tornat de Timur Vermes, Tres homes en una barca de Jerome K. Jerome, El projecte Rosie de Graeme Simsion, Càndid de Voltaire i Cómo ser mujer de Caitlin Moran. Han quedat en terra de ningú (han agradat més o menys però no han entusiasmat), La col·laboradora d'Empar Moliner i En picado de Nick Hornby. I no han funcionat ni La suerte de Jim de Kingsley Amis, ni El llenyater de Michal Witkowski (massa "locals" potser?).


Però sí que podem considerar que la valoració global ha estat força positiva. Hem descobert i gaudit de llibres actuals i clàssics (alguns amb molta intenció com Ha tornat) i hem pogut reivindicar l'humor com una bona forma de parlar de temes seriosos: l'amor, la mort, els conflictes de classe i/o gènere, la societat catalana actual,... I també hem pogut aprendre de la diferent forma que tenen d'entendre l'humor diferents cultures. Encara que això signifiqués no acabar de connectar amb la història. Per ser una programació amb forces incògnites pel tema (qui ho havia de dir que l'humor seria un dels temes més arriscats) podem estar prou satisfets.

A nivell de dinàmica de grup, des de la Biblioteca seguim presumint de gaudir d'un club de lectura potent,que participa activament amb opinions raonades i coherents i que valoren positivament l'aposta pel risc que sempre els proposem. No podem demanar res més! Bé, sí, podem demanar que segueixin participant com fins ara i que segueixin involucrant-se en crear aquest sentiment de grup que s'ha assolit els darrers anys.

Perquè a més saben que l'any que ve seguirem proposant-los reptes literaris que segur que no els deixaran indiferents!

dissabte, 20 de maig de 2017

Codi 45 Bis : La fada carabina de Daniel Pennac

En el nostre intent per oferir una mirada global a l'humor vam sospesar incloure La fada carabina, una obra de sèrie negra surrealista escrita per l'escriptor francès Daniel Pennac (Casablanca, 1941).  Primer, perquè ens hagués permès introduir-nos en el peculiar i extravagant món literari de Pennac (un autor que segurament recuperarem en una propera ocasió pel club de lectura) i segon perquè apostava per una barreja de gèneres que sempre ens agrada proposar, perquè pensem que és una de les tendències de la literatura actual (en aquest cas una barreja de novel·la policíaca amb humor).  

En aquest cas, i seguint la tradició de la millor novel·la negra, La fada carabina, forma part d'una sèrie de novel·les protagonitzades per Benjamin Malaussène, un jove que viu en un barri multicultural amb la seva àvia, germans i germanes "diferents" i un gos epilèptic. Per alguna raó al seu barri algú està assassinant a dones grans i totes les pistes apunten a Malaussène que haurà d'intentar esbrinar què està passant en un barri on la gent gran també ha començat a robar i drogar-se mentre algun comissari de policia fa els ulls grossos.

Com podeu veure amb aquest petit resum és una obra que hagués pogut donar joc en el club de lectura però també era una aposta arriscada. Sobretot si pensem que l'humor francès surrealista ja estava bastant cobert amb Càndid de Voltaire. També va jugar en la seva contra que fos la segona novel·la de la sèrie, ja que de la primera no havia prou exemplars disponibles, i no sabíem a nivell de continuïtat si això perjudicaria la seva lectura. 

Però no patiu que, si tot va bé, ens retrobarem pel camí amb Daniel Pennac. Només hem de trobar el moment adequat.

dijous, 18 de maig de 2017

Codi 45 : Michal Witkowski, personatge

Aquest any hem tingut alguns exemples de com la personalitat de l'autor pot filtrar-se en els llibres (Empar Moliner seria un cas evident i també, de una forma més directa, Caitlin Moran). Al cap i a la fi, alguns d'aquests escriptors són vertaders personatges mediàtics amb una personalitat i forma de ser (als mitjans) molt definida. Pels lectors que s'apropen a un d'aquests llibres això és un valor afegit ja que saben d'inici el que trobaran, però és cert que és un aspecte que pot condicionar l'experiència lectora al tenir molt present la figura de l'escriptor. 

Amb el darrer llibre de l'any, El llenyater de Michal Witkowski, ens podria passar el mateix perquè, no només Witkowski és un personatge prou conegut al seu país pel seu activisme a favor del col·lectiu homosexual i per la seva personalitat excèntrica, sinó perquè Witkowski és el protagonista d'un llibre que repassa de forma humorística la història i les característiques de la Polònia actual a través de les aventures al bosc d'un escriptor gai a la recerca d'inspiració.

Tot s'ha de dir, nosaltres podem tenir l'oportunitat d'apropar-nos a la seva obra sense tenir la seva personalitat o els seus actes presents (us deixem una foto de l'escriptor per si no el coneixíeu) i, per tant, podem jutjar El llenyater amb una visió més neutral (tot i que segurament amb menys coneixement dels temes "polonesos" del llibre).