dissabte, 20 de maig del 2017

Codi 45 Bis : La fada carabina de Daniel Pennac

En el nostre intent per oferir una mirada global a l'humor vam sospesar incloure La fada carabina, una obra de sèrie negra surrealista escrita per l'escriptor francès Daniel Pennac (Casablanca, 1941).  Primer, perquè ens hagués permès introduir-nos en el peculiar i extravagant món literari de Pennac (un autor que segurament recuperarem en una propera ocasió pel club de lectura) i segon perquè apostava per una barreja de gèneres que sempre ens agrada proposar, perquè pensem que és una de les tendències de la literatura actual (en aquest cas una barreja de novel·la policíaca amb humor).  

En aquest cas, i seguint la tradició de la millor novel·la negra, La fada carabina, forma part d'una sèrie de novel·les protagonitzades per Benjamin Malaussène, un jove que viu en un barri multicultural amb la seva àvia, germans i germanes "diferents" i un gos epilèptic. Per alguna raó al seu barri algú està assassinant a dones grans i totes les pistes apunten a Malaussène que haurà d'intentar esbrinar què està passant en un barri on la gent gran també ha començat a robar i drogar-se mentre algun comissari de policia fa els ulls grossos.

Com podeu veure amb aquest petit resum és una obra que hagués pogut donar joc en el club de lectura però també era una aposta arriscada. Sobretot si pensem que l'humor francès surrealista ja estava bastant cobert amb Càndid de Voltaire. També va jugar en la seva contra que fos la segona novel·la de la sèrie, ja que de la primera no havia prou exemplars disponibles, i no sabíem a nivell de continuïtat si això perjudicaria la seva lectura. 

Però no patiu que, si tot va bé, ens retrobarem pel camí amb Daniel Pennac. Només hem de trobar el moment adequat.

dijous, 18 de maig del 2017

Codi 45 : Michal Witkowski, personatge

Aquest any hem tingut alguns exemples de com la personalitat de l'autor pot filtrar-se en els llibres (Empar Moliner seria un cas evident i també, de una forma més directa, Caitlin Moran). Al cap i a la fi, alguns d'aquests escriptors són vertaders personatges mediàtics amb una personalitat i forma de ser (als mitjans) molt definida. Pels lectors que s'apropen a un d'aquests llibres això és un valor afegit ja que saben d'inici el que trobaran, però és cert que és un aspecte que pot condicionar l'experiència lectora al tenir molt present la figura de l'escriptor. 

Amb el darrer llibre de l'any, El llenyater de Michal Witkowski, ens podria passar el mateix perquè, no només Witkowski és un personatge prou conegut al seu país pel seu activisme a favor del col·lectiu homosexual i per la seva personalitat excèntrica, sinó perquè Witkowski és el protagonista d'un llibre que repassa de forma humorística la història i les característiques de la Polònia actual a través de les aventures al bosc d'un escriptor gai a la recerca d'inspiració.

Tot s'ha de dir, nosaltres podem tenir l'oportunitat d'apropar-nos a la seva obra sense tenir la seva personalitat o els seus actes presents (us deixem una foto de l'escriptor per si no el coneixíeu) i, per tant, podem jutjar El llenyater amb una visió més neutral (tot i que segurament amb menys coneixement dels temes "polonesos" del llibre).

dimecres, 17 de maig del 2017

Codi 45 : El llenyater de Michal Witkowski

I arribem a la darrera tertúlia de l'any! Per no perdre el ritme que hem agafat al llarg dels darrers nou mesos, seguim experimentat diferents tipus d'humor (un club de lectura sempre hauria de tenir un punt de descoberta!). En aquest cas, anem cap a Polònia per descobrir a una de les estrelles literàries d'aquell país, Michael Witkowski, amb un novel·la que ens servirà per revisar la història propera d'aquest país de l'est tant desconegut.

Com a aperitiu teniu, com sempre, el dossier.  


dilluns, 8 de maig del 2017

Codi 44 Bis : Diario de una dama de provincias d'E.M. Delafield

Una part de important de la literatura d''humor consisteix en fer riure i fer paròdia dels convencionalismes socials (que moltes vegades no deixen de ser obligacions socials sense cap mena de sentit i utilitat). Molts d'aquests convencionalismes tenen a veure amb el gènere, ja que sovint tenim idees preconcebudes sobre el que significa ser dona, mare, pare, fill... 

Com hem pogut observar amb Cómo ser mujer de Caitlin Moran aquesta lluita entre la societat i la llibertat personal encara és prou vigent. Però és cert que ja s'havia tractat amb anterioritat en llibres com Diario de una dama de provincias d'E.M. Delafield, una divertida crònica (igual que el de Moran amb certs trets autobiogràfics) del que significa ser una dona de classe alta i tots els compromisos familiars i socials als que ha de fer front. El punt original del llibre ve per la postura de la protagonista que és conscient en tot moment del sense sentit en que està immersa (i així ho expressa al llarg de la història). 

Tot i que aquest llibre va estar pràcticament fins al final a la programació provisional, finalment es va decidir no incloure'l per dos motius: el seu concepte "clàssic" sobre la lluita de classes (que ja teníem cobert amb La suerte de Jim de Kingsley Amis) i una certa por que la seva visió dels convencionalismes socials, molt adreçats a problemes de l'alta societat d'una certa època molt concreta, provoqués un possible distanciament amb els lectors. Però com sempre amb l'humor, tot és qüestió de gustos!

dijous, 4 de maig del 2017

Codi 44 : Abans de dona...

Si amb el Projecte Rosie vam veure que els autors, quan troben un personatge prou interessant, opten per seguir explicar les seves aventures (Wilt de Tom Sharp o la saga de Conejo de John Updike serien altres exemples) en aquest cas trobem un cas una mica diferent: el personatge és la propia autora. Aquest tret implica que les seves "aventures" tenen un component de realitat (segurament explicat amb un to humorístic, cert) que no trobem en els exemples anteriors. I és que la vida real té un punt d'humor surrealista força difícil de trobar en una novel·la de ficció. 

Com sembla que Cómo ser mujer va funcionar força bé, Moran va publicar un altre llibre, Com es fa una noia, que enllaça directament amb el to del primer. Tot i que, en aquest cas, va optar per novel·lar (amb personatge nou inclòs), les seves experiències adolescents amb la seva família i també com a crítica musical. Cert, abandona el concepte del primer llibre directament extret de la seva vida, per intentar construir un relat més homogeni. Però segueix mantenint les mateixes intencions i sobretot la mateixa postura sobre com es fa una dona... que abans ha estat una noia. 

dimarts, 2 de maig del 2017

Codi 44 : Cómo ser mujer de Caitlin Moran

Al Pla 9 seguim travessant les fronteres de la literatura. Aquest cop ens apropem al gènere de l'autobiografia (tot i que molt novel·lada) que ens aporta l'escriptora anglesa Caitlin Moran amb Cómo ser mujer. Moran ofereix una opinió (molt vital i honesta) sobre la dona moderna a partir de les seves pròpies experiències.  Ens oferirà aquesta autora una nova visió sobre el feminisme o no passarà de la mera anècdota? 

Si voleu començar a preparar-vos ja sabeu que podeu consultar el dossier.