Codi 120: Autores que viuen al pot petit

Si fem una repassada a l'obra sencera de Fleur Jaeggy podem veure que és una d'aquelles autores que han fet de la narració curta el seu jardí personal. Des del seu primer llibre, El dedo en la boca (1968) als relats curts de El último de la estirpe (2014) la seva obra sempre ha tingut uns límits formals força definits.

Però no és l'única autora que ha fet de la prosa curta el seu camp de jocs. En aquest mateix club de lectura hem pogut llegir (abans de rebre el Premi Nobel, eh?) a la francesa Annie Ernaux que amb llibres com El lloc o La vergüenza ens ha permet entreveure alguns dels seus moments biogràfics més durs.

Tot i aquests exemples, no podem deixar de banda una de les grans autores reconegudes pels seus llibres (curts): la també francesa Amélie Nothomb. Quan pensem en la seva obra no la podem deslligar d'aquests llibres curts (aquí sempre amb el groc d'Anagrama en castellà) que ens han portat obres com Estupor y temblores o La cosmética del enemigo, per citar dos dels més coneguts. Fins i tot o podríem considerar Nothomb com la gran precursora d'aquesta mena de sub-gènere.

En definitiva, són escriptores que es mouen bé en les distàncies curtes perquè els permeten centrar-se en fets cabdals, i moltes vegades molt íntims, de la història que volen explicar. Sempre ens pot quedar el dubte de com es desenvoluparien en llibres més llarg però, a aquestes alçades de la literatura, potser no cal, no?

Codi 85: Aquests petits i avorrits moments

Ja fa uns quants anys que vam llegir Bienvenidos a Metro-Centre de J.G. Ballard. En aquest llibre distòpic Ballard situava als centres comercials com un dels espais més influents en el desenvolupament d'una comunitat. Potser la realitat no ha arribat als extrems que el famós escriptor anglès va predir en aquest llibre però sí que podem assumir que centres comercials i supermercats tenen una presència contínua en el nostre dia a dia. 

Així que ens va fer gràcia descobrir que la mateixa Annie Ernaux, famosa per "novel·lar" la seva vida, havia escrit un llibre sencer sobre les seves visites a un famós macro-supermercat francès. Aquest volum ens va arribar de la sempre interessant editorial Cabaret Voltaire (que publica habitualment les obres de l'autora en castellà ) amb el títol Mira las luces, amor mío i Ernaux aconsegueix d'una forma sorprenent copsar el micro-cosmos que es genera en un centre d'aquestes característiques integrant les vivències dels clients però també de les persones que hi treballen en un món de relacions socials en un espai que, per a molts, és d'obligada assistència una vegada a la setmana.

Si teniu curiositat us deixem l'enllaç a la fitxa del llibre de l'editorial.

Codi 85: La vergüenza d'Annie Ernaux

Sempre s'acostuma a dir que molta gent que escriu ho fa sobre allò que coneix millor: la seva pròpia vida. En la majoria dels casos aquesta "inspiració" es disfressa amb ficció però en casos molt concrets hi ha autors que ens parlen de la seva vida de forma directa i transparent. Aquest és el cas d'Annie Ernaux, qui ens acompanyarà en la tertúlia de gener, que ha desenvolupat la seva carrera a partir d'explicar-nos les seves experiències vitals. És veritat que els seus drames familiars, acostumen a ser també un punt de partida per explicar-nos un context social concret de la seva França natal. 

La vergüenza, el llibre ens ocupa, és un bon exemple d'aquest darrer punt. Ernaux ens explicarà un fet desagradable que va passar entre els seus pares però aprofitarà per fer-nos un bon retrat de la seva vida l'any 1952 on el país encara es recuperava de la 2a Guerra Mundial i on la forma de viure era força diferent (o no?) a l'actual.

Si voleu saber una mica més sobre l'autora i la seva obra, podeu consulta el dossier que acompanya la lectura.