A vegades els camins de la literatura són inesperats i els gèneres s'obren camí de la forma més sorprenent. Aquest és el cas del gènere distòpic, que va néixer amb l'objectiu de criticar la societat del moment a partir de faules polítiques i que, sorprenentment, ha vist com ressorgia amb força gràcies a la novel·la juvenil.
És cert que és un tipus de literatura que pot apel·lar al públic jove: els llibres distòpics parteixen de la creació de societats totalitàries que intenten controlar la llibertat personal dels seus ciutadans i que provoquen l'aparició de cèl·lules rebels que lluiten contra el sistema. Amb aquesta base no és d'estranyar que els joves s'identifiquin amb aquests llibres i, tampoc és d'estranyar que les editorials i els autors hagin adaptat aquest discurs a la realitat adolescent. Al cap i a la fi els joves "lluiten" per trobar el seu lloc a la societat (que més d'un pot pensar que intenta controlar-los) i aquests llibres funcionen com a metàfora vital d'uns lectors que es troben vulnerables davant d'una societat que espera que es converteixin en adults i "aportin" les seves habilitats al bé comú.
I com tot moviment literari, aquesta onada també té les seves obres de referència: la més destacable és la megafamosa saga de Els jocs de la fam de Suzanne Collins que s'ha convertit en el gran referent (amb adaptacions cinematogràfiques incloses). Però també trobem d'altres aquesta mateix Traició d'Scott Westerfeld, la saga Divergent de Veronica Roth o Junts d'Ally Condie. I aquests només són la punta de llança de tot aquest fenomen! Un cop d'ull a les prestatgeries de la Biblioteca Can Mulà (per exemple!) us permetrà observar de primera mà la vitalitat de la novel·la juvenil distòpica.
