Resum temporada 2020-2021

En consonància amb la resta de la societat, el Club de Lectura Pla 9 ha patit les mateixes restriccions i sacsejades. Així, vam començar l’octubre de 2020 amb totes les ganes del món i un format adaptat a la situació amb la distància interpersonal corresponent. Aspecte que fa complicada la comunicació a vegades i que es perdi aquell valor afegit de proximitat que tenen els clubs de lectura.

Per sort, la motivació del grup ha permès superar tots els impediments i mantenir l’esperit del club fins al darrer dia. Sí que és cert, que l’experiència ens ha demostrat que la força d’un club de lectura com el nostre la trobem a la presencialitat (i tot el que aquest fet aporta) i que les sessions virtuals que vam fer a finals de 2020 no van tenir el mateix seguiment. Els motius poden ser diversos però està clar que, al menys en el nostre cas, el fet de trobar-nos en persona a la biblioteca ofereix un plus difícil de superar.

Ja parlant de les lectures d’aquest any de novel·les romàntiques, el curs el vam començar a una novel·la curta de la sempre interessant Joyce Carol Oates, Una tendra donzella, que va servir per marcar el to del club: novel·les que ens parlen de diferents tipus d’amor i de les conseqüències que se’n deriven. El costat fosc del llibre va donar peu a un bon debat. 

I de cop va arribar la segona onada. I les dues següents lectures les vam comentar de forma virtual en una mena de prova pilot. S’ha de dir que tant Departamento de especulaciones de Jenny Offill com Fidelitat de Marco Missiroli són llibres interessants… que s’han de comentar en proximitat. La virtualitat no va ser la millor opció i les tertúlies (i la valoració dels llibres) es van ressentir. 

Això ens va fer replantejar-nos la situació i aturar es tertúlies fins que es pogués recuperar la presencialitat. D’aquesta forma, els llibres previstos de Hans Fallada, Este corazón que te pertenece (una història d’amor en època del règim nazi a Alemanya), y de Nadine Gordimer, La historia de mi hijo sobre l’amor familiar en l’època de l’apartheid, van passar injustament desapercebuts. Coses de la pandèmia!

Per sort, vam poder fer un sprint final força exitós amb la tornada a les tertúlies clàssiques i s’ha de dir que la resposta a les quatres darreres lectures va ser força positiva. També és cert que amb llibres d’autores com Hiromi Kawakami, Toni Morrison (tot i que la seva narrativa dispersa va provocar una certa sensació de confusió) o Daphne du Maurier amb el clàssic Rebecca és d’esperar que les tertúlies siguin interessants i més amb el grup de tertulianes tan motivat i preparat amb el que compta la biblioteca. Hem de mencionar també l’interès de la novel·la “aposta” d’aquest any, Enamorats d’Alfred Hayes, un llibre força desconegut sobre una parella condemnada al fracàs i que va causar força bona impressió.

En definitiva, un curs força mogut que, un altre cop, no ha pogut desenvolupar del tot el seu potencial pel culpa de la pandèmia. Però ens quedarem amb les bones sensacions pel retrobament a partir de març i sobretot, amb la implicació i les grans tertúlies que acostumen a garantir les tertulianes participants. Aquest bon sabor de boca ens permet encarar el proper curs amb tota la motivació i l’autoestima intactes! 

Codi 81: En imatges

Avui ens trobem amb un "En imatges" que no es poden deixar passar. Adaptacions cinematogràfiques (o televisives o teatrals) poden haver-hi moltes, però quan et trobes amb una pel·lícula del 1940 dirigida per Alfred Hitchcock i intepretada per Jean Fontaine i Laurence Olivier, ja està tot dit! Així que recuperem imatges d'aquesta icònica pel·lícula, que va fer molt pel mateix llibre, mitjançant un dels seus trailers:

És curiós observar, però, com les productores han seguit fent versions de Rebecca tot i tenir de referència aquesta adaptació quasi perfecta (diem "quasi" per un detall del que ara parlarem). La darrera cadena "inconscient" a intentar-ho ha estat Netflix que l'any 2020 va produïr una altra versió dirigida per Ben Whatley i protagonitzada per Lily James i Arnie Hammer. La seva avantatge sobre la versió de Hitchcock és ser lleugerament més fidel al llibre original. Però ja no direm res més! Ho haureu de comprovar vosaltres!

Codi 81: Rebecca de Daphne du Maurier

I finalment arribem, amb tots els entrebancs que la pandèmia ha volgut posar al nostre camí, a la darrera lectura d'aquest any. Un llibre mític que ens permet recuperar a una autora com Daphne du Maurier: estem parlant de Rebecca un clàssic literari que té la sort de ser àmpliament conegut, a part de per la seva qualitat intrínseca, gràcies a l'ajuda de versions cinematogràfiques tan interessants com la que va dirigir el mite Alfred Hitchcock. 

Així que estem davant d'una lectura d'aquelles amb personalitat que ens permetrà parlar sobre la "petjada" que deixen algunes persones, com aquesta fantasmagòrica Rebecca, sobre altra gent o sobre llocs físics com la mansió que també és part protagonista de la història.

Recordeu que també teniu el dossier per acompanyar la lectura.

Codi 80: Punts de contacte

Més d'un cop s'han relacionat els llibres d'Alfred Hayes com Enamorats amb l'obra del pintor nord-americà Edward Hopper i s'ha de reconèixer que les seves respectives visions tenen molt en comú. Només llegint la primera pàgina d'Enamorats ja ens podem imaginar la història pintada per Hopper gràcies a quadres com Nighthawks:

Tant el llibre com el quadre transpuen vides buides i solitàries amb personatges que, tot i compartir una escena, estan a kilometres de distància uns dels altres. I aquesta fenòmen tan curiós ens fa pensar primer en com artistes diferents poden compartir una visió del món tan semblant i, per una altra banda, com es pot plasmar aquest mateix univers amb tècniques artístiques diferents. 

En definitiva, estem davant de dues obers que es complementen de forma gairebé màgica i que, un cop la descobreixes, és pràcticament impossible llegir a Hayes sense imaginar-se la història com un quadre de Hopper. Els camins de l'art són inescrutables a vegades!

Codi 80: Enamorats d'Alfred Hayes

Pel mes de maig, hem decidit recuperar un autor americà, l'Alfred Hayes, relativament desconegut per a nosaltres. És veritat que bona part de la seva carrera la va fer en el món del cinema (treballant amb grans noms com Roberto Rossellini o Vitorio de Sica) i la televisió. Però la seva breu obra narrativa, composta per vuit novel·les i alguns llibre de poesia, també té un cert prestigi. 

Per aquesta ocasió nosaltres hem apostat per Enamorats que ens explica la relació, en principi poc "seriosa", entre un home i una dona i com aquesta es veu truncada per la proposta d'una tercera persona. Una obra breu però que tracta temes interessants com si es pot escollir "no enamorar-se" o la gelosia. Com déiem, un clàssic recuperat de l'oblit i que podeu començar a conèixer amb el dossier que teniu disponible.

Codi 79: L'amor com a títol

Després de llegir Amor de Toni Morrison, hem decidit fer un petit experiment. Considerant que posar un títol com Amor a un llibre té un punt d'atreviment hem decidit fer una cerca i veure quants llibres més podríem trobar amb aquest títol tan imponent. I la veritat és que hem trobat un bon grapat! 

Podem començar amb una altra autora clàssica com la Marguerite Duras que va explicar a El amor les històries personals de tres personatges en una illa. Ens trobem davant d'una novel·la experimental que té fama de difícil. Però l'amor també acostuma a ser "complicat" moltes vegades, així que...

Si aquest llibre de Duras es pot considerar una mena de metàfora, Dino Buzzati sí que ens aporta una història més "romàntica" a Un amor on l'acte d'enamorar-se i les seves conseqüències (la gelosia, el dolor, la diferència d'edat) són el centre del llibre.

Finalment, també podem recuperar, amb el mateix títol que l'anterior, Un amor, un dels volums de l'escriptor català Alejandro Palomas. Englobat en una saga familiar amb altres títols com Una madre o Un perro, aquesta obra va guanyar el Premi Nadal l'any 2018. Aquest cop la família protagonista encara el casament d'una de les filles. Aquest serà el marc que permet a Palomas desenvolupar un dels seus punts forts: els sentiments com a vehicle de la història, 

Aquestes tres obres són només un petit exemple, de com autors i autores de totes les èpoques s'han atrevit a fer servir com a títol el sentiment més impactant i desitjat: l'amor. 

Codi 79: Amor de Toni Morrison

Digueu-nos previsibles però amb un títol com Amor, aquest llibre de Toni Morrison havia d'estar present a la programació d'aquest any. Bé, en realitat, qui havia d'estar (sí o sí) era una autora que, al llarg de la seva carrera, ens ha ofert un bon grapat de llibres amb potents històries d'amor sovint relacionades, a més, amb el seu activisme polític i social al voltant del paper de les dones i de la situació de la població afroamericana als Estats Units. Teníem altres obres per escollir, com la reconeguda Beloved, però finalment ens vam decantar per aquest llibre que ens explica les relacions entres diferents dones amb un mateix home i com les afecta entre elles.

Teniu el dossier disponible per si voleu conèixer una mica més a una escriptora de capçalera com és Toni Morrison. 

Codi 78: Hiromi Kawakami en imatges

I aquest cop no només parlarem de cinema, que també, sinó que parlarem d'adaptacions curioses de El cel és blau, la terra blanca i d'altres obres d'Hiromi Kawakami.

Per començar, hem descobert l'existència d'una adaptació en format manga de Sensei no kaban. Aquest és el títol original de l'obra i que es podria traduir com El maletí del professor (com veieu molt més explícit que l'adaptació que ens ha arribat). Aquest títol es va publicar en 2 volums i el va dibuixar ni més ni menys que Jiroh Taniguchi, un dels grans autors de còmic japonès per adults. El guió va córrer de la mà de la mateixa Kawakami, així que podem dir que és una bona aproximació. L'editorial Ponent Mon la va publicar al nostre mercat el 2011. Segur que el podeu trobar en alguna biblioteca de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la província de Barcelona.

Per una altra banda, també existeixen versions cinematogràfiques i teatrals d'aquest llibre. Tot i que no hem estat capaços de trobar cap vídeo (coses de no dominar el japonès), sí que us oferim alguna imatge:

Finalment, no podíem deixar d'incloure la fitxa de la versió en cinema d'una altra gran obra de Kawakami, Los amores de Nishino (de la que us parlem una mica en el dossier). Aquí teniu el seu tràiler: 

Codi 78: El cel és blau, la terra blanca d'Hiromi Kawakami

L'amor, com l'humor o la sèrie negra, és un concepte que té un component cultural important, No totes les societats entenen l'amor de la mateixa forma i això es manifesta en la forma de relacoinar-se. Una de les cultures que més ens fascina és la japonesa i en el terreny de l'amor també tenim exemples de la seva peculiar forma d'entendre aquest fet amb una barreja de convencions socials força estrictes (hi ha requisits com casar-se abans d'una certa edat, l'èxit laboral,...) en una societat on el contacte físic sempre és complicat. Dins de les autores i dels autors que ens han arribat les darreres dècades des d'aquest llunyà país hi ha una escriptora que destaca a l'hora d'escriure obres al voltant de les relacions i les seves dificultats. Estem parlant d'Hiromi Kawakami, una autora que vam conèixer gràcies a la publicació per part de l'editorial Acantilado d'El cel és blau, la terra blanca, on ens explica la peculiar història d'amor entre dues persones que no han assolit els requisits dels que abans parlàvem.

Si voleu saber una mica més de l'autora i la seva obra, podeu consultar el dossier habitual. 

Codi 77: Experiències sud-africanes

Bona part de la història recent de Sud-Àfrica és ben coneguda pel gran públic. Especialment degut a l'època fosca del segregacionisme racial de l'Apartheid (que és un dels temes centrals del llibre de Nadine Gordimer que hem llegit). Però a part d'aquest període hem d'estar d'acord que aquest és un país "diferent", amb una barreja important de cultures i amb un procés de colonització amb característiques pròpies. Especialment en tot allò que fa referència als afrikáners, que tot i tenir origen europeu (neerlandès més concretament) van crear una societat pròpia i van impedir que Sud-Àfrica seguís els pasos descolonitzadors de la majoria de països africans imposant el domini blanc durant dècades. 

Aquest important fet ha provocat que la majoria de llibres que ens hagin arribat provinguin d'escriptors blancs i, per tant, no hem pogut disposar d'una oferta "real". Tot i això no hem de deixar de banda que dos d'aquests autors, el conegudíssim J.M. Coetzee i la mateixa Gordimer, van rebre el Premi Nobel de Literatura. Així que poca broma!

A part d'aquest dos grans noms, hem pogut llegir alguna obra puntual de la mà d'escriptors de gènere negre com Deon Meyer (publicat per RBA). Però si hem de destacar algun títol recent no podem deixar de banda el llibre autobiogràfic de l'humorista Trevor Noah que amb el representatiu títol de Prohibido nacer ens explica les seves vivències com a fill de d'una parella interracial (un fet completament prohibit durant l'Apartheid).  Amb molt d'humor l'escriptor aconsegueix fer-nos viure totes les crueltats del règim i també del dia a dia de la població sud-africana. Però no us avançarem gaire informació més perquè tenim la intenció de llegir aquest llibre el curs que ve (si la pandèmia ho permet).

Codi 77: La historia de mi hijo de Nadine Gordimer

Com en la resta d'aspectes de la vida, el nostre club de lectura s'ha vist afectat per la situació sanitària. Això ha provocat que no es puguin portar a terme les sessions del club de lectura, però continuem presentant i llegint les propostes d'aquest any. Pel mes de febrer ens tocava un d'aquells llibres que són història de la literatura: La historia de mi hijo de la Premi Nobel sud-africana Nadine Gordimer. En aquest llibre Gordimer no només ens explica una història d'amor (en realitat hi ha més d'una) sinó també la fosca història del seu país en temps de l'Apartheid. És un d'aquells llibres que permeten conèixer altres literatures (que sempre ens interessa molt en aquest club), altres formes d'amor i també reflexionar sobre el paper de la política en la vida de la gent (un altre d'aquells temes de molta actualitat).

A la pàgina de dossiers teniu el document d'acompanyament habitual.

Gràcies per continuar amb nosaltres tot i les dificultats! 

Codi 76: Sota el feixisme...

Un dels aspectes curiosos de Aquest cor que et pertany és el seu origen com a guió per a una pel·lícula. Un film que havia estat encarregat per sectors afins al govern nazi de Hitler amb la idea, atenció, de que els protagoinstes seguissin les doctrines nazis però no de forma explícita (en un bon exemple de com poden funcionar els règims autoritaris). Fallada no va col·laborar amb aquesta idea però el llibre sí que ens permet copsar l'estat d'ànim d'un país que venia de la misèria més absoluta i veia, en el nazisme, un vehicle per tornar a recuperar l'orgull perdut.

Aquest aspecte ens ha fet pensar en la figura dels escriptors en aquella època sota el règim nazi. La seva posició, a no ser que fossin seguidors del Reich, deuria ser força complicada i tenim casos de tot tpus: des d'autors que van marxar a l'exili, altres que van patir ostracisme al mateix país, fins d'altres que van ser empresonats i alguns assassinats a camps de concentració (podem recorder el cas per exemple d'Irene Némirovsky). Per aquest motiu volem compartir amb vosaltres un enllaç de la wikipedia on es fa una relació de noms d'escriptors i la "relació" que van tenir amb el nazisme. Aquí el teniu:

https://es.wikipedia.org/wiki/Escritores_bajo_el_nazismo

En el fons, la persecució que els règims dictatorials fan de la gent que escriu no és si no una mostra del poder de la paraula escrita i la por que els genera.

Codi 76: Aquest cor que et pertany de Hans Fallada

Anem avançant en el curs 2020-2021 tot i que les restriccions no ens ho posen fàcil. Per la tertúlia de gener tenim a Hans Fallada, un d'aquells autors que, en algun moment, cauen en l'oblit i que dècades després alguna editorial agosserada recupera amb força d'èxit (el seu cas recorda al de Sándor Márai fins a cert punt). Amb el seu llibre Aquest cor que et pertany esperem trobar-nos amb una història d'amor plena d'aquell humanisme tan present en la literatura centreeuropea del període d'entre guerres i que a Alemanya, tot s'ha de dir, va significar una època de molta convulsió política i social.

Ja teniu el dossier per si voleu saber-ne una mica més sobre l'autor i la seva obra. 

Codi 75: Fidelitat... en imatges

I no, no estem parlant de cap adaptació cinematogràfica del llibre de Marco Missiroli. Aquest cop ens hem pres la llibertat de fer servir una entrada del bloc per recomanar-vos una sèrie que gira al voltant d'aquest tema. És tracta de la producció americana The affair que ens explica la història d'infidelitat protagonitzada pels personatges que interpreten Dominic West (famós pel seu paper en una altra gran sèrie, The wire) i Ruth Wilson (qui va guanyar un Globus d'Or amb aquesta sèrie). Apart del gran treball dels actors i de les actrius i de la gran qualitat del guions, on realment destaca The Affair per sobre d'altres sèries similars és en l'ús excel·lent d'un recurs narratiu força curiós: la narració de la mateixa història per diferents punts de vista. Amb aquesta aposta narrativa la producció ens mostra com són de diferents les versions de la gent sobre un mateix fet i més encara quan estem parlant d'una relació amorosa.

Tot i que la sèrie va finalitzar amb cinc temporades, nosaltres us recomanem especialment les dues primeres on el guió es centra més en els dos personatges principals i com la seva relació afecta a les seves respectives famílies. A més el personatge de Dominic West és escriptor. Així que també trobarem alguna reflexió sobre el difícil procés d'escriure un llibre.

Us deixem amb els crèdits inicials que compten amb una fantàstica cançó de Fiona Apple.

Codi 75: Més fidelitat

 

Com ja hem comentat anteriorment la fidelitat és un concepte que apareix sovint en les històries de relacions amoroses. D’exemples segurament podríem trobar milers, però d’entre tots els títols possibles voldríem recomanar un parell que van estar a la selecció d’obres que vam fer però que, per diversos motius, es van quedar fora. El primer dels dos és un clàssic de Graham Greene que amb el títol El final de l’affaire ens explica la història a tres bandes entre una parella, el Henry i la Sarah, i en Maurice amb qui ella va tenir un affaire durant la 2a Guerra Mundial. Curiosament, anys després Henry sospita de la infidelitat de la seva dona, però serà en Maurice qui, de forma sorprenent, començarà una investigació per esbrinar la veritat. Un llibre que ja té la connotació de clàssic i que, si voleu llegir, podeu trobar a la biblioteca.

 

Per una altra banda teníem una opció que podia oferir una aproximació diferent al tema però que era d’un autor que ja havíem “tastat”: el britànic Nick Hornby. Aquest escriptor es va fer famós al seu moment gràcies a llibres com Alta fidelitat, un relat en clau d’humor de la dificultat per portar endavant una relació de parella. Com dèiem, a l’haver llegit ja un llibre de Hornby (En picado al cicle d’humor) era força difícil que s’inclogués a la programació, però no deixa de ser un llibre prou recomanable (i la pel·lícula tampoc està gens
malament!).