Codi 55 : A la recerca de noves editorials (I)

Com ja hem indicat el algun moment, bona parta de l'aparició a les llibreries de noves literatures és l'aposta d'editorials petites i mitjanes per trobar nous segments de mercat en un món editorial amb una competència cada vegada més dura. Per aquest motiu, pensem que és una bona oportunitat per conèixer aquestes editorials i, de pas, reconèixer la seva arriscada proposta.

En el cas de Han Kang, ens trobem que la seva "casa editorial" a l'Estat espanyol té el curiós nom de Rata_Books. Aquesta és una editorial relativament nova ja que va néixer el 2014 de la mà de l'escriptora i editora Iolanda Batallé amb la intenció de publicar llibres que poguessin ser regalats a altres lectors. Si un llibre és capaç de generar la possibilitat del seu regal, va pensar Batallé, llavors és una obra que necessita ser publicada.

Aquest criteri ha permès la publicació de llibres aparentment minoritaris (encara que després hagin pogut guanyar premis importants com La vegetariana d'Han Kang), que cerquen qüestionar el món que ens envolta i que podrien haver passat desapercebuts pel públic.

 

Però tot aquest esforç de selecció podria haver quedat soterrat sota un disseny massa funcional de l'editorial. I ja sabem que a les prestatgeries s'ha de destacar per vèncer, més enllà de la qualitat del que es proposi. Per aquesta raó els llibres de Rata_Books tenen un disseny molt treballat. Començant per una coberta monocolor (a part de les lletres) i sense il·lustració que fa fàcilment identificables els seus llibres. La coberta es complementa am

b una fragment escrit per l'autor, una fotografia del seu lloc habitual d'escriptura, així com la justificació per part de l'editorial per publicar aquest llibre concret i una fotografia dels autors en el moment d'escriure el llibre.

Però el cos del llibre també inclou apartats d'interès, com un text manuscrit de l'escriptor i altres textos que permeten situar l'obra: entrevistes, articles dels traductors...

Com veieu una proposta molt ben pensada i treballada i que ofereix una línia editorial amb molta personalitat. Només cal atrevir-se i nosaltres ja hem fet el primer pas amb La vegetariana d'Han Kang.

Més informació a:

https://elpais.com/cultura/2017/04/07/babelia/1491554476_810433.html
https://www.nuvol.com/noticies/neix-rata_-leditorial-visceral-de-iolanda-batalle/
https://www.facebook.com/RataBooks/

Codi 38 : Ghost writers

Un aspecte curiós de la protagonista de La col·laboradora és la seva feina com a "negra literària" (en una plantació, com diu ella) que escriu llibres que altres personatges, normalment mediàtics, acabaran signant. Això ens permet dedicar una entrada a aquesta figura tant present a la indústria editorial però, a la vegada, tant poc reconeguda (perquè permetria veure l'engany que signifiquen els llibres d'alguns suposats escriptors, és clar).

Però que sovint no es reconegui la seva existència no vol dir que els "negres literaris" o, com diuen els anglesos "ghost writers", no existeixin des de fa segles. Això es pot suposar fàcilment amb alguns autors de reconeguda productivitat o, com dèiem, amb escriptors mediàtics que, de cop, tenen prou talent com per escriure les seves pròpies memòries o alguna novel·la que altra (que fins i tot pot guanyar algun premi, tu!). La seva figura també està present en molts dels anomenats llibres pràctics (cuina, salut, fenòmens socials i culturals...) que apareixen ràpidament en les prestatgeries de les llibreries per donar resposta a una moda concreta. I, com no, a nivell polític es sap que els discursos els acostumen a escriure aquests professionals de l'escriptura "funcional".

A nivell històric es sabut que Alejandro Dumas feia servir negres, que H.P. Lovecraft va ser negre literari d'una gran figura com Houdini i que els "ghost writers" acostumen a acabar els llibres d'alguns autors un cop han passat a millor vida (V.C. Andrews va seguir publicant llibres molt després de la seva mort). Com anècdota podem apuntar que fins i tot un autor de còmic tant famós com Francisco Ibáñez reconeix que hi ha moltes històries de Mortadelo y Filemón que no sap de què van (un moviment habitual a l'Editorial Bruguera).

Tot i això, no patiu per molts "negres". Alguns tenen tanta feina que han de contractar altres autors per fer de "negre" del "negre" oficial (algun escriptor com Scott Westerfeld, de qui hem llegit algun llibre en aquest club, ha reconegut haver-ho fet algun cop). Així que hem d'assumir que alguns autors, tot i la manca de reconeixement públic, s'ho munten prou bé!