dissabte, 20 de desembre del 2014

Codi 22 : Utopia

Lògicament, en un club de lectura sobre utopies no podria faltar l'obra on va aparèixer per primer cop aquest tema. Va ser en un clàssic del mateix nom, Utopia, escrit per Sir Thomas More (sant). Que el nom incorpori els conceptes "sir" i "sant" ja ens indica que ens trobem davant d'un escriptor amb una vida intensa i interessant. 
Com sempre ja podeu consultar el dossier corresponent a la pàgina habitual.




Escriptors distòpics : John Brunner

A l'hora de fer la programació sempre s'han de prendre decisions. El nombre de sessions anuals són limitades, nou en el nostre cas, i no es pot llegir tots aquells llibres que ens semblarien interessants. Això implica que, per desgràcia, hi ha escriptors que es queden fora de la tria i, en molts casos, fora de la possibilitat que els lectors els descobreixin. 
Un dels casos més flagrants d'aquest any és Ray Bradbury amb Fahrenheit 451 que va caure en les decisions finals. Però bé, aquest és un autor prou conegut i la seva obra encara més, així que, en principi, va ser un problema "menor".
Però sí que hi ha escriptors que sap greu no incloure i aquest va ser el cas de John Brunner: un escriptor de ciència ficció molt interessat per l'evolució de la societat i en molts casos amb una visió profètica envejable. No en va és un dels mestres de la ciència ficció sociològica.



De les seves obres podem destacar, pels nostres interessos d'aquest any, el que es va anomenar la "Trilogia del desastre" que la componen els títols Todos sobre Zanzíbar, El jinete en la onda de shock i El rebaño ciego

A Todos sobre Zanzíbar (a veure si endevineu perquè es diu així el llibre) Brunner explora els perills de l'explosió demogràfica i la violència social a partir d'un brillant construcció del context social a partir de diferents fonts d'informació i l'aparició de diversos personatges que ofereixen el seu particular punt de vista. 

 

Mentrestant a El jinete en la onde del shock ens trobem amb un futur proper distòpic dominat per xarxes d'ordinador en mans d'un govern despòtic que, amb les seves polítiques econòmiques liberals, està portant al país al desastre. El protagonista, per la seva banda, fuig del govern que vol fer servir les seva altes capacitats tecnològiques per control·lar als ciutadans.  En aquesta novel·la Brunner va preveure aspectes com el poder de les noves tecnologies, el control i accés de la informació, els virus informàtics...


Finalment tenim El rebaño ciego, on una societat afectada per un medi ambient molt contaminat, una manca de serveis públics de qualitat (sanitat, educació) i un govern amb interessos corporatius acaba esdevenint l'escenari de múltiples disturbis.


És cert, però que no és un autor "fàcil" de llegir. Pels seus arguments i sobretot per la seva forma de narrar exigeix al lector un cert esforç. Però és d'aquells escriptors que, realment, ens ofereixen un viatge interessant al cor de la societat humana.

dimarts, 16 de desembre del 2014

Codi 21 : 1984 en imatges (II)

El que no sap molta gent és que ja es va fer una versió de 1984 l'any 1956 dirigida per Michael Anderson. Va ser una versió més suau del llibre d'Orwell. Potser per aquest motiu els hereus de l'obra de l'escriptor no en quedessin gaire satisfets. En general, però, es considera una adaptació força correcta tot i que amb manca d'intensitat. Si teniu curiositat, la podeu consultar aquí mateix:




Codi 21 : 1984 en imatges...

Ja sabeu que ens agrada, sempre que es pot, lligar els llibres amb les versions cinematogràfiques que s'hagin pogut fer al llarg del temps. Al cap i a la fi, quan llegim, tots ens fem les nostres "pel·lícules mentals" (com es diria això en "novaparla"?) així que sempre és interessant comprovar quina adaptació ha fet algú altre.

En aquest cas tenim una versió molt satisfactòria del clàssic, dirigida el 1984 (com no!) per Michael Radford i protagonitzada per John Hurt en el paper del sofert rebel Winston Smith.




Codi 21 : 1984

Quan ens proposem dissenyar la programació anual del Pla 9 sempre intentem que el menú sigui equilibrat: oferim clàssics i moderns, noves tendències, obres representatives... Intentem sempre sorprendre als lectors, però és cert que, a vegades, tenim certes "obligacions". En aquest cas, en un cicle sobre utopies i distòpies, hi ha alguns llibres que han d'estar sí o sí. I 1984 de George Orwell havia d'estar... perquè ho ordena el Gran Germà!

Així que, com sempre, ja podeu consultar el dossier de la sessió a la pàgina corresponent.


dimarts, 11 de novembre del 2014

Codi 20 : Ballard en imatges

Quan tens un escriptor, com J.G. Ballard, capaç de crear unes imatges literàries de gran potència sobre la decadència de la societat actual (o futura) és normal que les editorials també intentin transmetre aquestes conceptes a partir de les cobertes dels seus llibres. Al llarg dels anys els dissenyadors s'han esforçat per estar a l'alçada de la narrativa "ballardiana" i, des de la Biblioteca Can Mulà, hem fet una petita exploració per la xarxa buscant exemples d'aquest disseny d'avantguarda que ens espera a les llibreries de tot el món. Aquí teniu unes mostres:



High Rise (1975)


Super-Cannes (2000)


The drowned world (1962)


The crystal world (1966)


Crash (1973)


Kingdom Come (2006)


Millenium people (2003)


Mitos del futuro próximo (recopilació de relats) 


The drought (també conegut com The Burning world, 1964

Però aquesta és només una petita mostra. Us animem a navegar per la xarxa a la recerca de més imatges "ballardianes". Segur que trobareu moltes d'interessants!

Codi 20 : High rise (El rascacielos)

J.G. Ballard va ser un cirurgià de la societat, capaç d'agafar un símbol dels nostres temps i desconstruir-lo fins que es converteixi en un catalitzador dels pitjors trets de la personalitat humana. Un exemple d'aquest objectiu ho estem veient amb la lectura de Bienvenidos a Metro-Centre on un centre comercial esdevé un focus de moviment social i, sobretot, de moviment econòmic i consumista. Però Ballard ja havia fabulat anteriorment sobre el poder que tenen sobre les persones i la seva ment alguns elements de la societat actual que tothom considera exemples de progrés. 




Un dels casos més interessants el va desenvolupar a High rise (1975), que a Espanya es va traduir com El rascacielos, on un gratacels es converteix en un aparador dels diferents nivells socials existents i com es relacionen aquests estrats socials. Distribuïts per nivells (quan més ric ets més amunt vius del gratacels) i amb alguna zona comú que serveix de frontera, el que hauria de ser una comunitat perfectament harmònica degenera poc a poc en una zona de guerra social on diferents grups intenten mantenir el seu espai i les zones comunes, que haurien de servir de zona d'unió, es degraden fins a límits infrahumans. Tot i això, el gratacels sobreviu sense cap ajuda externa ja que els habitants tenen una tendència interna cap a violència (un tema que també surt a d'altres llibres de Ballard) que els impedeix donar-se compte que tot el que està passant és el símptoma d'una societat malalta. 

dimecres, 5 de novembre del 2014

Codi 20: Bienvenidos a Metro-Centre

Un cop ja hem deixat enrera els paratges foscos i sense esperança de La carretera ens atrevim a visitar un dels punts claus comunitaris de la societat actual: els centres comercials. Ja podeu suposar que, en mans d'un cirurgià social com era J.G. Ballard, l'experiència pot donar molt de suc. Com sempre, podeu començar per consultar el dossier que hem preparat per a la sessió.

Us afegim la portada de l'edició original que, com podeu veure, té un títol força més explícit: Kingdom Come (que podríem traduir pel "dia del judici").



dissabte, 25 d’octubre del 2014

Codi 19 : Literatura post apocalíptica

Sovint, es comenta que La Carretera és un llibre de ciència ficció basant-se en el món postapocalíptic en el que transcorre la història. Fins a un cert punt podríem estar d'acord, tot i que podríem dir que aquest llibre o té cap altre element de ciència-ficció en el que basar-se, perquè és cert que comparteix escenari amb molts altres llibres que han imaginat com seria la societat o com es desenvoluparia la humanitat en móns que han patit catàstrofes (naturals, bèl·liques, externes...). Fins al punt que aquesta temàtica s'ha convertit en una altre subgènere de la ciència-ficció. Més encara! Hi ha molts lectors que tenen en aquest subgènere un dels seus favorits (també perquè pel·lícules com Mad Max o Terminator ho han introduït en la memòria col·lectiva visual dels espectadors i/o lectors).

Així que, si us ha agradat tant La Carretera com per continuar llegint històries sobre la humanitat després d'una catàstrofe aquí us comentem uns quants llibres que us poden semblar interessants. Segurament el primer que pot venir a la ment és La tierra permanece de George R. Stewart on s'expliquen els esforços d'un grup de supervivents per tornar a crear un cert model de societat i coneixement en un món on un virus ha destruït pràcticament la forma de vida anterior. Aquesta idea d'intentar recuperar un cert model de societat organitzat també el trobem a El cartero de David Brin. En aquest cas són els carters els que asseguren un model de comunicació entre les persones que hauria de permetre vertebrar i vehicular la societat.



Canviant de punt de vista, podem trobar novel·les tant apassionants com Canto por Leibowitz de Walter M. Miller que aposta per l'experiència d'uns monjos en un món en descomposició. Si ens endinsem en el gènere del terror tenim, per exemple, Soy leyenda de Richard Matheson amb uns vampirs que estan a punt de convertir-se en l'única espècie humana (?) sobre la superfície terrestre o El dia dels trífids de John Wyndham on una humanitat completament cega és amenaçada per una estranya espècie de planta: els trífids.



La veritat és que podríem seguir posant més exemples com el gran Farenheit 451 de Ray Bradbury, ¡Hagan sitio!¡Hagan sitio! de Harry Harrison o les obres de ciència ficció social de John Brunner com El rebaño ciego i això sense oblidar, a nivell local, el Mecanoscrit del segon origen de Manuel de Pedrolo.

Així que, si voleu seguir experimentant lectures en móns post apocalíptics ja veieu que teniu moltes i moltes oportunitats! Aprofiteu que el món s'acaba :)!

dijous, 23 d’octubre del 2014

Codi 19 : En imatges...

Ja sabeu que en aquest club de lectura ens agrada, sempre que es pugui i valgui la pena, recordar les adaptacions cinematogràfiques dels llibres que llegim a les tertúlies. En aquest cas, no podíem perdre l'oportunitat de destacar la fidel adaptació de La carretera que l'any 2009 va fer el director John Hillcoat. 
S'ha de reconèixer que el llibre de Cormac McCarthy ja té una aproximació força cinematogràfica i que l'adaptació podia ser més "fàcil" (si això es pot dir) que en altres casos. Tot i així s'ha de tenir una visió clara de com fer-ho i un pols ferm, i això sí que li hem de valorar al director. A part d'una fotografia impressionant que dóna vida a la prosa de McCarthy. De Viggo Mortensen no hem de dir res, ja que les seves habilitats interpretatives es troben fora de tot dubte.



dimecres, 10 de setembre del 2014

Codi 19 : La carretera

Comencem el curs 2014-2015 amb una obra de pes. Qualsevol dels llibres escrits per Cormac MacCarthy és tot un repte pels lectors i La carretera també! No tant per la llargada del llibre sinó per l'estil literari de MacCarthy i, sobretot, per un argument dur que provoca una forta sensació de incomoditat al lector. Com sempre, elaborem un dossier per a cada lectura. El podeu consultar a la pàgina corresponent.






dimecres, 3 de setembre del 2014

Pla 9 2014-2015 : Utopies, distòpies i altres societats inquietants...

Benvinguts a la presentació del nou curs del Club de Lectura Pla 9! Com ja sabeu els habituals (i, si no ho sou, us ho expliquem) aquest club de lectura de la Biblioteca Can Mulà té un parell de característiques que el fan una mica diferent que la majoria dels altres clubs de lectura: està dedicat a la literatura de gènere i a més cada curs canviem la temàtica literària. Si el primer any vam optar per la literatura de terror i l'any passat per la sèrie negra, aquest any hem decidit endinsar-nos en una temàtica que considerem de molta actualitat: llibres que es qüestionen la societat actual (o passada) i que intenten imaginar com pot evolucionar (normalment a pitjor, que té més interès literari, no?). Per aquest motiu hem titulat la programació d'aquest any "Utopies, distòpies i altres societats inquietants" ja que trobareu exemples de diferents tipus d'aproximació a aquesta literatura social.

I per què diem que aquest "gènere" està d'actualitat? Perquè estem en un moment on les ciutadans es qüestionen bona part del sistema (ja sigui social, econòmic o polític). Estem vivint temps convulsos i són aquests períodes els que més inciten als escriptors a analitzar la societat que ens envolta i, sobretot, la conducta de la humanitat en vers els períodes difícils. 

Com sabem que aquesta inquietud dels escriptors ha estat una constant al llarg de la història, el menú que us oferim és força representatiu de la història del "gènere". D'aquesta forma trobareu grans clàssics com 1984 o Un món feliç (que havien d'estar sí o sí) o clàssics moderns com La carretera o El club de la lluita. Podeu consultar la programació completa amb les dates aquí.

Així que tindrem emocions fortes! Ens acompanyeu?


dimarts, 2 de setembre del 2014

Resum temporada 2013-2014

Després de les vacances i començant el nou curs, és un bon moment de fer un cop d'ull a com ha anat la temporada 2013-2014 del Club de Lectura Pla 9. Ja sabeu que la nostra aposta és arriscada (fer una ullada a la literatura de gènere canviant de temàtica cada any) i que cada temporada és una aventura. Aquest darrer any vam optar per dedicar la programació del club a un gènere tant potent i popular com la sèrie negra... i s'ha de dir que l'aposta ha funcionat molt millor que la temporada 2012-2013. S'ha de reconèixer que no ha estat un èxit clamorós però si que vam aconseguir agrupar un petit grup molt constant de lectors que van gaudir força de la proposta de lectures i van descobrir alguns autors molt interessants (tot i que els nostres participants eren força experts i coneixien pro bé alguns altres). 

Pel que fa al segon objectiu d'aquest Club (potenciar el fons de gènere de la Biblioteca) en aquest cas no ha calgut fer cap promoció extra: el fons de Can Mulà de sèrie negra és prou important i es renova constantment amb les millors novetats i clàssics del mercat editorial... així que aquesta part ja la tenim coberta! Sí que és cert que treballem per intentar potenciar alguns autors que considerem de referència i que són bones apostes de qualitat (aquí podríem incloure autors com Maj Sjowall i Per Wahloo o Fred Vargas).

Com a nota final i tràgica hem de destacar que el Club ha tingut l'impacte inesperat de la desaparició d'un dels seus membres que va deixar molt afectat al grup.

Però la vida continua i el Club de lectura Pla 9 també! Així que és hora de canviar de tema i descobrir la proposta per aquest curs 2014-2015. Més informació a la següent entrada!




dissabte, 28 de juny del 2014

Codi 18 : 1280 almas

Doncs bé, això s'acaba! Aquí teniu el darrer dossier de l'any! Aquesta vegada, per acabar el curs de sèrie negra, vam optar per recuperar un clàssic: una d'aquelles obres que van ajudar a formar la primera gran massa lectora de sèrie negra i que actualment és considerada un dels pilars del gènere. Ens estem referint a 1280 almas de Jim Thompson, un autor que va elaborar una nova forma d'entendre el gènere i "pare narratiu" de molts altres escriptors que han seguit les seves passes des de llavors.


dilluns, 23 de juny del 2014

Col·leccions de sèrie negra: o no?

A vegades és curiós com funciona el món literari. Normalment les colecciones busquen apropar-se a públics concrets i, per aconseguir-ho, seleccionen un tipus molt determinat d'obres que els permeti arribar a aquest lector tipus que s'han marcat com a objectiu. Un dels criteris sempres és la qualitat de la proposta (i un altre els gustos dels editors, però aquest és un altre tema). Però després el mercat té una màxima que no es pot rebatre: el gust majoritari del públic es qui marca què és el que es ven i triomfa. I, a més, el món editorial no deixa de ser una indústria amb l'objectiu de guanyar diners (i com més millor). 

Així que és interessant veure com col·leccions que, en principi, no tindrien la sèrie negra (o altres gèneres) dins de la seva filosofia editorial, han anat incorporant poc a poc autors d'aquesta temàtica o que s'apropen. Això sí, per disimular, han buscat escriptors de "narrativa general" (per dir-ho d'alguna forma) o escriptors que no es puguin confondre amb els típics autors de best-seller. Qüestió d'imatge, dirien alguns!

D'aquesta forma tenim a Anagrama escriptors com el mateix Bernhard Schlink o Roberto Saviano (on abans bàsicament s'havia publicat a Patricia Highsmith o Walter Mosley), a Benjamin Black (pseudònim de John Banville) a Alfaguara, Ferdinand von Schirach a Salamandra o Johan Theorin a Mondadori.

Al cap i a la fi aquests moviments tenen una conclusió lògica: el gènere de sèrie negra està tant present en els gustos dels autors (i en les vendes) que ha aconseguit "infectar" un bon grapat de col·leccions "generalistes". Però segueixen sent de sèrie negra, eh?

Codi 17 : El lector

Un cop finalitzada la trilogia de Selb (més informació al dossier corresponent) s'ha de reconèixer que Bernhard Schlink no ha tornat a apropar-se al gènere negre. Potser ja va dir tot el que havia de dir o potser li va servir com a repte iniciàtic. Bé, la realitat és que, més enllà d'aquests tres llibres, la narrativa de Schlink s'ha orientat cap a horitzonts més costumistes i intimistes. Sense oblidar, però, un concepte molt present a la majoria del seus arguments: el pes del passat i les seves conseqüències. No és gens estrany, llavors, que el seu llibre més conegut sigui El lector, on, a part de narrar la història d'amor (o passió?) entre un jove adolescent i una dona adulta, Schlink ens torna a parlar sobre l'inmens pes que el règim nazi va suposar a tots els nivells per a la societat alemanya i com, molts dels seus habitants van participar cegament d'aquells anys d'extasi polític i militar que va portar a Alemanya (i bona part del món) al caos i la destrucció.

L'èxit del llibre ha estat tant important (és un títol que acostuma a estar a totes les programacions de clubs de lectura) que fins i tot l'any 2008 es va fer una pel·lícula protagonitzada per Kate Winslet. No cal dir que és un llibre que la Biblioteca Can Mulà recomana activament!




dilluns, 12 de maig del 2014

Codi 17 : La justicia de Selb

Bernhard Schlink és mundialment conegut gràcies al seu impressionant llibre El lector, que es llegeix contínuament en clubs de lectura de tot el món (si no l'heu llegit, afegiu-lo a la pila!). També és cert que la seva carrera literària no és gaire llarga ja que la seva producció no arriba als deu llibres (tots, per cert, publicats per l'editorial Anagrama). Curiosament els seus inicis van estar marats per la novel·la negra a l'escriure la trilogia de Selb, un dectectiu privat a punt de jubilar-se amb un passat marcat, com molts alemanys, pel règim nazi. Per la sessió d'aquest mes llegirem la primera novel·la (com ha de ser), La justicia de Selb, que Schlink va escriure conjuntament amb Walter Popp. Els següents dos llibres de la trilogia ja els va escriure en solitari.

Com sempre, hem preparat un petit dossier que podeu consultar aquí.



dimarts, 6 de maig del 2014

Codi 16 : L'autor

Com ja vam veure amb Chuck Palahniuk al curs anterior amb la seva pàgina web, hi ha escriptors que consideren la seva vessant digital com una part important de la seva obra. Aquest seria el cas de de Carlos Zanón que ofereix als seus lectors una pàgina web força potent, plena d'informació sobre les obres i la vida del mateix autor. Per començar podeu consultar la seva cronologia personal i també conèixer de primera mà tota la seva obra. 

Una dels aspectes destacables de la seva pàgina web és el seu alt grau d'actualització. Des d'aquí us recomanem que passeu per l'apartat d'entrevistes que trobareu sota l'epígraf "el autor".

Així que ja sabeu, si voleu saber més, molt més, sobre un dels escriptors de moda en llengua castellana (i amb tocs de català) només us heu de passar per la seva pàgina personal.




Codi 16 : Yo fui Johnny Thunders

Carlos Zanón és un d'aquells escriptors que podem considerar "moderns" (en el bon sentit), amb un ventall molt ampli d'influències culturals i que el fan entendre la literatura com un gènere global més enllà de les etiquetes tradicionals. Per aquest motiu podem trobar en la lectura que hem llegit aquest mes, Tarde, mal y nunca, múltiples gèneres o expressions narratives. No podem negar que el llibre té tocs de sèrie negra, però també de novel·la social o realista amb personatges sense cap mena de present, futur o pitjor, esperança. Això sense oblidar el ritme, a vegades poètic (Zanón és el que podríem anomenar un poeta urbà), d'algunes de les seves descripcions o diàlegs.

Per aquest motiu és curiós que, finalment, totes les seves darreres novel·les hagin acabat publicats per la col·lecció de RBA, Serie negra. D'aquesta forma sembla que l'autor s'hagi decidit finalment per situar-se clarament dins del gènere. Això es pot observar clarament amb la seva darrera, i exitosa, novel·la: Yo fui Johnny Thunders. 


Sense sortir de Barcelona i els seus barris més foscos, Zanón torna a fer actuar a tota una sèrie de personatges superats per la realitat que els envolta i amb un present ple de ferides provocades per un passat implacable. I aquesta vegada, això sí, amb música. Perquè el protagonita, en Mr. Frankie/Francis, va ser Johnny Thunders.


dilluns, 24 de març del 2014

Codi 16 : Tarde, mal y nunca

Bé, fins ara, hem viatjat per diferents països de tot el món (tot i que és veritat que, majoritàriament, ens hem mogut per terres mediterrànies) i hem llegit diferents aproximacions al gènere, des del classicisme d'alguns autors (Markaris, Mankell) i d'altres més heterodoxes (Fred Vargas o James Sallis). Era qüestió de temps, però, que ens endinsessim en algun d'aquests barris plens de vides trencades i somnis d'una vida de millor que difícilment s'acompliran... En aquest cas no anirem gaire lluny perquè visitarem un barri barceloní i a més ho farem de la mà d'una de les darreres sensacions del gènere: l'escriptor barceloní Carlos Zanón. Ara podreu descobrir el perquè.



Com sempre podeu consultar el dossier de la sessió a la pàgina habitual. 

dimarts, 18 de març del 2014

Codi 15 : Tràgiques històries familiars

Per ser una sèrie policíaca relativament curta (la sèrie original constava de nou novel·les però fins ara s'han publicat fins a onze llibres sobre Kurt Wallander) és curiós com Henning Mankell va plantejar crear una hereva del personatge en la figura de la seva filla Linda. Els llibres, a part dels arguments policíacs, es permeten veure de ben a prop la (mala) vida d'aquest detectiu suec. Com la majoria de personatges de sèrie negra, Wallander és un "triomfador" a nivell professional però un "perdedor" a nivell personal: divorciat de la seva dona Mona, amb una relació difícil amb el seu pare i, el que li sap més greu, amb una filla jove que ha decidit distanciar-se d'ell. 

Poc a poc veurem com van trobant una forma de solucionar-se i finalment Linda Wallander ingressarà al cos de policia per seguir els passos del seu pare. Vam poder llegir els seu primer cas en solitari a Abans de la gelada... Malauradament també va ser l'últim.

Plantejat com una trilogia, un fet terrible va creuar-se en el camí dels plans de Henning Mankell: la mort de  Johanna Sällström, l'actriu que havia interpretat a Linda Wallander a la sèrie de televisió que hem comentat a l'anterior article.  El cop per a Mankell va ser tan gran que va abandonar la seva intenció de publicar una trilogia sobre el personatge.




Codi 15 : Les (tres) cares de Kurt Wallander

Ja sabeu que en aquest bloc (i en els dossiers) ens agrada revisar les adaptacions cinematogràfiques o televisives dels personatges que protagonitzen les lectures del "Pla 9". Uns quants han tingut versions televisives als seus països d'origen. Alguns fins i tot alguna pel·lícula de cinema. I alguns res de res...
Doncs s'ha de dir que Kurt Wallander és tot un afortunat: no només han fet versions d'algunes de les seves històries si no que fins a tres actors (un de ben famós internacionalment) han donat vida a aquest depressiu detectiu suec.

Per començar tenim una sèrie d'adaptacions en format pel·lícula de les nou primeres novel·les (durant un cert temps aquestes novel·les van ser considerades la saga completa, fins que Mankell va afegir més històries). que es van rodar entre el 1994 i el 2007 a Suècia. Wallander va ser interpretat per l'actor Rolf Lassgard:


Sense sortir del mateix país a partir del 2005 (això vol dir que durant uns anys van coincidir les dues versions sueques, imagineu l'èxit dels llibres de Mankell) es va rodar una sèrie de televisió que ha arribat fins als 26 capítols. Curiosament alguns dels capítols van ser emesos als cinemes suecs. En aquest cas Wallander el va protagonitzar l'actor Krister Henriksson.


Finalment, les nou primeres novel·les també van ser adaptades per la BBC amb un actor tant conegut com Kenneth Branagh en el paper del comisari de Ystad. La producció s'ha allargat entre els anys 2008 i 2012 amb tres temporades de tres capítols cadascuna (en la línia d'altres produccions angleses). Aquesta versió ha tingut força èxit i Branagh ha rebut premis per la seva interpretació.

Aquesta versió, en principi, conclourà amb la gravació d'una quarta temporada al llarg d'aquest 2014 adaptant entre d'altres la darrera història de Wallander L'home inquiet.



Amb quin us quedeu?

dilluns, 3 de març del 2014

Codi 15 : Asesinos sin rostro

Abandonem temporalment (fins a la propera sessió mes concretament) els països mediterranis i ens anem a visitar terres més fredes però, darrerament, força concorregudes per llegir un clàssic modern de la sèrie negra: Asesinos sin rostro de Henning Mankell.

Mankell va ser un dels artífexs de la relativament recent onada d'autors nòrdics de sèrie negra. I què millor forma que començar amb el primer cas publicat del carismàtic inspector Kurt Wallander. Com sempre teniu un dossier al vostre abast que podeu consultar aquí.




Codi 14 : La beguda que no falti...

Tot i que el Caimán dels llibres de Carlotto és un personatge basat en fets reals, l'escriptor no ha dubtat en dotar-lo d'una sèrie de trets que podem considerar comuns a altres personatges de la sèrie negra: l'afició a la beguda i a la música (blues, és clar). I d'exemples de personatges amb aquests característiques podríem dir uns quants començant per Harry Bosch o John Rebus (dels escriptors Michael Connelly i Iain Rankin respectivament).

Des d'aquest bloc a vegades hem tingut la temptació de fer algunes entrades basant-nos en les begudes habituals dels detectius, policies o ex-criminals (com aquest cas). Però s'ha de reconèixer que la varietat no seria gaire àmplia (no ens mouríem gaire del whisky o la cervesa ens temem). Per això que el Caimán sigui aficionat a beure Calvados és un aspecte interessant de la seva personalitat. No hi ha gaires personatges que puguin dir que són addictes a aquesta beguda alcohòlica variant de la sidra i que només es produeix a Normandia.

Però és clar, a part del Calvados, el que és interessant és el motiu pel que el Caimán el pren. Però això no us ho pensem explicar i haureu de llegir La verdad del Caimán. Només us avança que, com no, té a veure amb una dona...

http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/50/Calva_perejules.jpg/130px-Calva_perejules.jpg

Codi 14 : La veritat ens farà lliures

Molts llibres estan basats en fets reals. Al cap i a la fi ja ho deia John Irving a Una dona difícil (si no l'heu llegit ja trigueu a fer-ho, encara que no sigui de sèrie negra!) que els escriptors, normalment, escriuen sobre les seves pròpies experiències. En aquest aspecte podríem apuntar que no totes les experiències són iguals i que n'hi ha algunes més traumàtiques que d'altres. I la veritat és que el cas de Massimo Carlotto els dels més impactants que es poden viure: acusa't per causes polítiques d'un terrible assassinat que no va cometre, haver de fugir a l'estranger, judicis i més judicis, una condemna de 16 anys de presó i, finalment, un final feliç: l'indult per part del seu govern. 

I a partir d'aquí un objectiu: lluita contra la injustícia escrivint i denunciant els sistemes corruptes basant les seves històries en casos reals.

Però, lògicament, és el mateix Carlotto qui us pot informar de primera mà de tot aquest martiri que va patir. I ho podeu fer gaudint de la seva prosa en el llibre La vida fugint que va publicar l'editorial La Campana l'any 2003 i que podeu consultar (i agafar en préstec a la Biblioteca Can Mulà).


dimarts, 28 de gener del 2014

Codi 14 : La verdad del Caimán

Sembla que això de sortir del Mediterrani costa més del que semblava. Ara abandonem les terres franceses plagades d'històries, tradicions i supersticions de Fred Vargas per endinsar-nos en el brutal món del Caimán amb la primera i molt real història de Massimo Carlotto. I diem "de" Massimo Carlotto perquè aquest llibre està basat en un passatge molt fosc i cruel de la pròpia història de l'escriptor.

Des d'aquí us recomanem la lectura del llibre però, si voleu donar un cop d'ull previ, sempre podeu consultar el dossier corresponent a la sessió de lectura. Com sempre aquí.


dissabte, 18 de gener del 2014

Codi 13 : Los cuatro ríos

A França el gènere negre sempre ha tingut un prestigi considerable (i aquí podríem citar clàssics com Simenon o Malet com a exemple) i el còmic (o la banda dessinée com es diu en francès) també. Per tant no és gaire estrany veure a escriptors col·laborar en còmics de gènere i Fred Vargas també ho ha fet. I a més amb tota la intenció i ambició. 

Per un costat l'acompanya en aquesta aventura una il·lustrador tant consagrat com impactant com Edmond Baudoin (autor d'obres com El viaje, Arlerí o El sabor de la tierra). I per un altre, perquè ha integrat aquesta incursió en el còmic dins de la saga del mateix comissari Adamsberg dotant, d'aquest forma, a l'obra d'una "oficialitat" màxima dins de la producció de Vargas.

L'experiment els ha hagut de sortir prou bé, perquè els mateixos autors van col·laborar en una altra història amb les mateixes premisses (també és un misteri del comissari Adamsberg). Aquesta segona col·laboració s'ha publicat aquest any a Espanya amb el títol de El vendedor de estropajos.  



Per cert, podeu agafar en préstec Los cuatro ríos a la Biblioteca Can Mulà!

Col·leccions de sèrie negra : Nuevos tiempos

Una autora com Fred Vargas, amb aquesta visió seva tant poc ortodoxa de la sèrie negra, no podia "caure" dins d'una editorial i una col·lecció "normals". Per aquest motiu no és d'estranyar que a Espanya les seves obres les publiqui Siruela, una editorial tant eclèctica com prestigiosa. Siruela és una editorial relativament petita però amb un considerable prestigi gràcies a anys de carrera editorial basada en la sel·lecció d'obres de qualitat, recuperació d'autors i obres oblidades i, sobretot, una molt bona qualitat a l'hora de publicar. Com a mostra podríem recordar una col·lecció mítica de Siruela com La Biblioteca de Babel on es van publicar obres de Kafka, Borges, Melville o London amb un estil editorial molt treballat. 

Actualment aquesta editorial no manté cap col·lecció pròpiament dita de sèrie negra. Però sí que és veritat que la seva línia editorial contempla la publicació habitual de llibres del gènere que tenen una presència ben visible a la seva col·lecció principal: Nuevos tiempos. És tant important la secció de sèrie negra que a les cobertes d'aquests llibres es pot llegir la paraula "Policiaca" clarament. 



A la Biblioteca Can Mulà podeu llegir vàries obres publicades en aquesta col·lecció, com Un hermoso lugar para morir de Malla Nunn, La trampa de miel de Unni Lindell o La playa de los ahogados de Domingo Villar. Amb aquests exemples ja podeu observar que Siruela es mou per camins pocs transitats dels gènere...Vaja, el lloc ideal perquè es publiquin les novel·les d'enigmes i misteris de Fred Vargas!

dissabte, 4 de gener del 2014

Codi 13 : Huye rápido, vete lejos

Seguim sense abandonar el Mediterrani, però ens endinsem en terres franceses de la mà de Fred Vargas i el seu llibre Huye rápido, vete lejos. Seguim, a més, explorant les diferents formes d'entendre la sèrie negra: aquest cop amb una autora que incorpora certs elements de realisme màgic a les seves històries i que ens presenta personatges que podem considerar, com a mínim, peculiars.

Ja podeu consultar el dossier corresponent a la pàgina habitual.



dijous, 2 de gener del 2014

Codi 12 : En imatges...

Ja sabeu que en aquest bloc ens agrada, si és possible, oferir-vos les imatges de les possibles adaptacions televisives o cinematogràfiques de les novel·les que llegim al club de lectura. Sobretot per veure en carn i ossos els personatges protagonistes i veure si aquesta interpretació coincideix (o no) amb la nostra. És veritat que la majoria de detectius/policies acostumen a estar grassos, anar sempre amb el mateix vestit i presentar, en general, una imatge poc acurada... I això ens facilita la feina d'imaginar, fins a cert punt, les característiques dels nostres personatges preferits (quan arribem a Kurt Wallander podrem, fins i tot, escollir entre les diferents versions que s'han fet). 

En el cas de Morituri de Yasmina Khadra també tenim la sort de poder veure una versió de la novel·la mitjançant una pel·lícula algeriana (que, amb una mica d'esforç, podeu veure sencera a la xarxa). Aquí teniu unes imatges:


Codi 12 : Yasmina Khadra for president!

Els que heu llegit els seus llibres (policíacs o no) haureu observat que Yasmina Khadra sempre té molt present el tema polític en els seus arguments. És normal si tenim en compte que va ser un alt comandament de l'exèrcit algerià en un període especialment convuls políticament del seu país (amb eleccions anul·lades per l'exèrcit i les lluites amb els islamistes que en van derivar). I tot i que aquesta inestabilitat va provocar el seu exili juntament amb la seva família, també li va provocar la necessitat i l'interès de seguir treballant per millorar les condicions de vida dels seus compatriotes. I què millor forma de fer-ho que presentant-se a les properes eleccions per a la presidència d'Algèria del proper mes d'abril?

Podeu consultar la notícia a Le Figaro o Le Monde