dimarts, 10 de febrer del 2015

Codi 23 : Blade Runner

Tot i que Els androides somien xais elèctrics? és un títol molt suggerent i original, aquest llibre cada vegada se'l coneix més per un altre molt més conegut: Blade Runner. I no és que aquesta expressió, que fa referència als caçadors de bonificacions que retiren androides, surti al llibre (que no ho fa), sinó perquè el públic en general reconegui l'obra com la que va donar peu a la seva famosa adaptació cinematogràfica. Clar, estem parlant d'un dels grans films de la història i que s'ha quedat gravat a la memòria visual de vàries generacions (tot i que va tenir una resposta més aviat tèbia quan es va estrenar). El treball visual del director Ridley Scott ens presentava un món decadent i fosc: el lloc més adient per reflexionar sobre la humanitat i la creació. Per suposat també destaquen altres elements com els actors Harrison Ford o Sean Young i la música de Vangelis. En definitiva, un còctel atractiu que ha influenciat a múltiples pel·lícules posteriors. 

I com un "trailer" val més que mil paraules...



Codi 23 : ¿Sueñan los androides con ovejas eléctricas? de Philip K. Dick

Si fins ara hem llegit llibres que es qüestionaven tots els aspectes possibles de la societat, ara ens endinsem en un llibre que el que fa és posar en dubte el mateix concepte de realitat i sobretot, del que significa ser humà. I ho fem de la mà d'un escriptor d'aquells que podem anomenar "maleïts" i que va fer del concepte de "realitat" un dels seus temes clau (també és cert que la seva pròpia realitat era prou difosa) : Philip K. Dick.

Com sempre, ja podeu consultar el dossier de la novel·la a la pàgina corresponent.


dimarts, 3 de febrer del 2015

Escriptors utòpics : Thomas More i...?

Quan vam començar a elaborar la programació d'aquest any ens vam trobar amb un problema: hi havia molts més llibres "distòpics" coneguts que "utòpics". Per aquest motiu podeu trobar un cert desequilibri en el menú 2014-2015. També és cert que hem d'acceptar que els llibres sobre distòpies tenen un atractiu important: les situacions límits sempre tenen més "història" (al menys per saber perquè s'ha arribat a aquest punt) que no pas les societats perfectes que tenen aspectes més irreals. 

Potser, en aquest darrer punt, recau el "problema" de les utòpies: són propostes de societats perfectes que, per funcionar, han d'obviar un element tant essencial com la natura humana. Moltes vegades és difícil no caure en la temptació de pensar que les utopies funcionen gràcies a que els autors presenten uns ciutadans estàtics que no provoquen cap canvi ni semblen tenir cap ambició destructiva (l'avarícia, la ira, la violència, el poder...). Per la seva banda, les distòpies aprofiten totes aquests trets humans per desenvolupar les seves propostes. Això fa que aquests llibres siguin molt més propers al pensament humà "real" i impactin més al lector (que sempre pot jugar al joc de "què faria jo en una societat així?").

Entenem, per aquests motius, que les utopies no estiguin tant presents entre els lectors (moltes, a més, neixen dins de moviments socials i polítics concrets que poden haver quedat desfasats). Però no per això podem deixar de destacar-ne algunes: dins de la programació d'aquest any trobareu, per exemple, Walden 2 de B.F. Skinner, però també us animem a recuperar obres com Erewhon de Samuel Butler, A modern Utopia de H.G. Wells o, per què no, La República de Plató. I, si no, sempre ens quedarà la Wikipedia per seguir aprofundint en els móns utòpics. 



Codi 22 : Sant Thomas More, Sir



En les lectures que hem fet fins ara en aquest cicle de llibre utòpics/distòpics, hem pogut copsar que, un dels punts claus d'aquests llibres, és la personalitat dels escriptors que els han elaborat. És fàcil suposar que aquests autors (Orwell, Ballard, McCarthy...) van tenir (o tenen) un punt de vista crític sobre la societat o, com a mínim, se la qüestionaven habitualment. Fins a cert punt, els podríem considerar filòsofs que ens aporten nous punts de vista o ens permeten imaginar com es pot desenvolupar la humanitat, normalment a partir de certs moviments socials o polítics.

Però el cas que ens ocupa, el de Thomas More (1478-1535) escriptor d'Utopia (i creador de la mateixa paraula), és encara més impactant: More, va ser un polític/advocat/diplomàtic/teòleg/poeta/catòlic anglès de forta influència i presència a la seva època. Conseller del rei Enric VIII, era habitual que formés part de missions diplomàtiques gràcies a les seves habilitats negociadores. Fins i tot va arribar a ser Lord Canceller. Creient convençut, és sorprenent que s'arribés a qüestionar tant la societat del seu temps com per arribar a escriure un tractat sobre una societat perfecta. O potser, agafant el punt de vista contrari, pensar que, si ho va fer, va ser perquè havia pogut experimentar de primera mà tots els problemes socials i polítics del moment. La seva proposta, a més, va ser exhaustiva i no deixava cap punt sense tractar. Per tant, va ser una obra molt treballada i pensada a tots els nivells. 

Per desgràcia, la vida de More va tenir un final tant impactant com la resta de la seva vida. Es va situar en contra de la voluntat d'Enric VIII de divorciar-se i de la creació de l'Església d'Anglaterra i això va significar que el rei, que abans el tenia com a home de confiança, l'acusés de traïdor i el condemnés a mort. Ni les súpliques del Papa de Roma i d'altres reis i emperadors van lliurar a More del seu destí. 

Tot i així, la seva importància es pot comprovar no només amb els seus títols (sir i Sant a la vegada!) sinó també amb els recursos que treballen la seva obra o algunes reedicions dels seus escrits.