dimarts, 3 de febrer de 2015

Escriptors utòpics : Thomas More i...?

Quan vam començar a elaborar la programació d'aquest any ens vam trobar amb un problema: hi havia molts més llibres "distòpics" coneguts que "utòpics". Per aquest motiu podeu trobar un cert desequilibri en el menú 2014-2015. També és cert que hem d'acceptar que els llibres sobre distòpies tenen un atractiu important: les situacions límits sempre tenen més "història" (al menys per saber perquè s'ha arribat a aquest punt) que no pas les societats perfectes que tenen aspectes més irreals. 

Potser, en aquest darrer punt, recau el "problema" de les utòpies: són propostes de societats perfectes que, per funcionar, han d'obviar un element tant essencial com la natura humana. Moltes vegades és difícil no caure en la temptació de pensar que les utopies funcionen gràcies a que els autors presenten uns ciutadans estàtics que no provoquen cap canvi ni semblen tenir cap ambició destructiva (l'avarícia, la ira, la violència, el poder...). Per la seva banda, les distòpies aprofiten totes aquests trets humans per desenvolupar les seves propostes. Això fa que aquests llibres siguin molt més propers al pensament humà "real" i impactin més al lector (que sempre pot jugar al joc de "què faria jo en una societat així?").

Entenem, per aquests motius, que les utopies no estiguin tant presents entre els lectors (moltes, a més, neixen dins de moviments socials i polítics concrets que poden haver quedat desfasats). Però no per això podem deixar de destacar-ne algunes: dins de la programació d'aquest any trobareu, per exemple, Walden 2 de B.F. Skinner, però també us animem a recuperar obres com Erewhon de Samuel Butler, A modern Utopia de H.G. Wells o, per què no, La República de Plató. I, si no, sempre ens quedarà la Wikipedia per seguir aprofundint en els móns utòpics.