Resum temporada 2024-2025

Com ja sabeu, aquest curs vam decidir canviar la dinàmica habitual del club i proposar un petit repte a les persones que, fidelment, participen al nostre club. Aquest és un espai de lectura que exigeix tenir una mentalitat oberta, capacitat de lectura i, sobretot, una certa dosi de resistència al patiment :). Per això, aquest cop vam decidir “alleugerir” la càrrega de lectura i donar veu, per primer cop a les nostres tertulianes. Així que vam convertir-les en programadores: cadascuna de les persones participants havien de pensar una proposta que pogués ser interessant llegir entre tots. Això sí, la biblioteca va marcar uns criteris bàsics i, a través d’un concurs, vam escollir la programació del curs 2024-2025.

Lògicament, això va oferir un resultat més eclèctic, més a prop d’un club de lectura clàssic, amb lectures sense un eix comú i una llista que oferia lectures per a tots els gustos. Vam tenir clàssics però també obres actuals, així com una bona oferta de diferents gèneres: de la novel·la història als contes passant per narracions autobiogràfiques o el realisme màgic. Fem un repàs?

Vam obrir el curs amb un novelització d’una història real: els esforços per publicar per primer cop el legendari Ulysses de James Joyce. L’escriptora Kerri Maher amb La llibretera de París va donar veu a les protagonistes de la llibreria. Una història amable que ens va oferir un fragment d’història de la literatura. 

A continuació vam viatjar amb la Premi Nobel Olga Tokarczuk a Un lloc anomenat Antany, un poble imaginari que ens explicava a través de la boirina del temps i de la fantasia part de la història polonesa dels darrers segles. Un llibre una mica més exigent pels salts temporals però d’una qualitat literària incontestable.

El mateix es podria dir de El perfum de Patrick Süskind, un clàssic dels clubs de lectura d’arreu, que vam recuperar pel nostre. Una lectura d’un altre temps, potser, però que conserva la seva capacitat d’incomodar al lector.

La següent lectura, que ens va permetre acollir per primer cop a una autora com Jeannette Winterson amb La niña del faro, va ser una interessant faula que destacava sobretot per una primera part del llibre molt potent sobre la capacitat hipnòtica de les històries. Quin millor llibre per a un club de lectura?

També vam llegir un altre llibre amb pedigrí: La meva família i altres animals de Gerald Durrell que més d’un cop havia estat a punt de ser programat en aquest club. Històries familiars molt particulars i, a estones, prou divertides a les que, hores d’ara, la part naturista potser li passa una mica de factura.

El fill de perruquer de Gerbrand Bakker va ser una interessant aproximació a la literatura neerlandesa i amb certs tots polèmics que vam donar prou joc el dia de la tertúlia. Recomanable!

Anant una mica a contracorrent vam tenir els contes de Pere Calders recollits a Un estrany al jardí. Va ser el primer cop que ens vam atrevir amb aquest gènere (no sempre fàcil en els clubs de lectura) però va servir per reivindicar un dels autors catalans de referència. Això sí, el costumisme de la seva època pot haver perdut força actualment.

No li passa el mateix a la fantasia d'Història de Pi de Yann Martel. Un llibre més que reconegut ique segueix donant encara bones estones a qualsevol tertúlia literària gràcies a una faula que amaga molt més del que sembla.

Vam acabar l’any de la mà d’un altre clàssic: Wilt de Tom Sharpe. Potser ja no retrata l’Anglaterra actual en cap sentit però la seva crítica de la societat segueix sent actual perquè hi ha algunes coses que mai canvien! I d’altres de les que feia paròdia l’autor potser han anat a pitjor i tot (com el postureig social).

Com veieu, hem tingut lectures per a tots els gustos! Això ens ha servit per tenir un any força entretingut on el grup va participar de bon grat en el joc i que, com sempre, destaca per la seva implicació en el dia a dia del Pla 9 tot i que, al llarg de l'any, hagi hagut algunes dificultats logístiques.

L'any que ve tornarem a la dinàmica habitual, però gracies als membres del club (a tu que potser estàs llegint això!) aquest curs el recordarem amb molta estima.

Codi 117: La nissaga "Wilt"

 Probablement (i de llarg) Wilt sigui el llibre més conegut de Tom Sharpe. Va tenir tant d'èxit (i una adaptació cinematogràfica protagonitzada pels còmics anglesos Smith i Jones) que l'autor va arribar a escriure fins a quatre novel·les més amb els títols Las tribulaciones de Wilt, ¡Ánimo Wilt!, Wilt no se aclara i La herencia de Wilt. Totes han estat publicades per l'editorial Anagrama i, com no, serveixen per gaudir (o no) de les desgràcies i embolics habituals del protagonista que tracten del fracàs social i professional en la grisa societat anglesa. 

És cert que Sharpe va trigar trenta-tres anys en escriure aquestes obres (del 1976 al 2009), així que podem assumir que, com a mínim, l'autor s'ho va prendre seriosament. Així que, si us ha agradat la "fórmula Wilt" teniu més històries al vostre abast.

Informació sobre Tom Sharpe a l'editorial Anagrama.

Codi 117: Wilt de Tom Sharpe

 I per acabar el curs recuperem una de les obres cabdals de la literatura d'humor del segle passat. El llibre que ho va començar tot per a Tom Sharpe: Wilt! Aquesta primera obra, que parodia la societat gris de l'Anglaterra de finals dels setanta i la seva tradicional posada en escena que caracteritza la flegma britànica (abans fins i tot de l'arribada de Margaret Tatcher al poder).

El llibre va tenir tant d'èxit que Sharpe va escriure quatre llibres més per a formar una peculiar pentalogia. Wilt ens ofereix també una bona ració d'humor anglès, ben apreciat pels catalans, però la seva lectura ens permetrà valorar com ha canviat el concepte d'humor i si la farsa que ens presenta Sharpe s'ha mantingut bé al cap del temps.  

Consulteu el dossier!

Codi 116: En imatges

 Amb aquest llibre no podíem deixar de recordar l'adaptació cinematogràfica que el prestigiós director Ang Lee va fer l'any 2021 del llibre de Yann Martel. 

Respectant el títol original, Life of Pi, Lee va apostar per una versió ben preciosista i brillant de l'aventura del jove nàufrag i el seu felí acompanyant, Richard Parker. Amb l'ajuda d'uns impressionants efectes especials que potencien el caire de faula o de conte infantil  de les seves aventures al bot, el director va aconseguir dotar la pel·lícula d'una personalitat molt marcada que fins avui encara recorden els espectadors. I sí, també es pren alguna que altra llicència.

Us deixem el tràiler per si voleu donar una primera ullada:

 

Codi 116: Història de pi de Yann Martel

 Hi ha llibres que, tard o d'hora, estan destinats a aparèixer en la programació d'un club de lectura. Aquest és el cas de Història de Pi de Yann Martel. Un llibre que va aparèixer cap el 2002 però que, d'una forma o una altra, ha seguit present en la ment dels lectors (la seva versió cinematogràfica també va ajudar és clar).

Les aventures de Pi, el protagonista, compartint un bot salvavides amb un tigre anomenat Richard Parker, segueixen atraient lectors atrets per aquesta mena de faula moral que diu molt sobre la vida, la religió o la veritat.

És curiós, a més, que és un llibre d'un autor que, després de l'èxit d'Història de Pi, no ha acabat de "trencar". Però vaja, no tothom pot dir que ha publicat un llibre com aquest. I això ja és molt.

I no ens oblidem del dossier.

Codi 115: Un estrany al jardí de Pere Calders

 Pel mes d'abril la lectura no podia ser més única. Estem parlant del recull de relats Un estrany al jardí  (un gènere que fins ara no havíem explorat) escrit per un autor català de renom (Pere Calders) però amb una narrativa molt marcada per la seva època. 

Els relats de Calders encara avui mantenen aquell esperit transgressor que oferia la literatura del seu temps on es barrejava la crítica social amb cert surrealisme i, sobretot, oferia una imatge molt irònica de la societat catalana que l'envoltava. Un camí que també el vam veure en escriptors com Jesús Moncada o que seguirien després grans noms com Quim Monzó o Sergi Pàmies.

I, realment, llegir relats no és el mateix que apropar-se a una novel·la. Així que és tot un repte!

Per a més informació, podeu llegir el dossier.

Codi 114: El fill del perruquer de Gerbrand Bakker

Pel mes març de 2025 teníem com a proposta un d'aquells llibres que ens agraden perquè ens permeten descobrir obres d'altres literatures. En aquest cas ens havia recomanat una tertuliana un llibre de l'autor neerlandès Gerbrand Bakker. Més concretament El fill del perruquer que ens narra l'intent del seu protagonista (justament qui li dóna significat al títol) d'investigar la desaparició del seu pare, també perruquer, a l'accident aeri que va tenir lloc a l'aeroport de Tenerife de Los Rodeos l'any 1977 (un fet real, per una altra banda).

Gràcies a aquest llibre teníem l'oportunitat d'apropar-nos a un autor de culte modern com és Gerbrand Bakker, un escriptor (tot i que també és jardiner, traductor, guionista...) que acostuma a tractar temes com la soledat, la relació pare-fill o els gossos. Uns ingredients que podem trobar en diferents de les seves novel·les.

Dossier

Codi 113: En imatges

Tot i que en aquesta entrada podríem repassar, per exemple, la resta de llibres que Gerald Durrell va dedicar a la seva extravagant família, hem volgut aprofitar l'avinentesa per destacar la sèrie britànica The Durrells que es va estrenar el 2016 (també la trobareu com The Durrells in Corfu). Aquesta producció de la cadena ITV ha plantejat una versió força fidel dels llibres de l'autor i captura de forma realista les particulars aventures de la família a Grècia. 

Era, sense dubte, una aposta arriscada perquè encertar el to de la història no sempre és fàcil. Però els autors han sabut respectar l'obra original i això ha significat un reconeixement notable per part de l'audiència. Fins al punt que va arribar a durar quatre temporades i es va convertir en un bon punt d'entrada a l'univers Durrell.

Codi 113: La meva família i altres animals de Gerald Durrell

Canviem de temàtica per endinsar-nos en l'humor familiar de Gerald Durrell. Al llarg dels darrers cursos hem vist com determinats autors i autores han fet servir les seves vivències familiars com a temàtica per a les seves obres. Aquest fet, en sí mateix, no és estrany però fer-ho de forma humorística ja és més arriscat (al cap i a la fi, l'autor depèn de com s'ho agafi la família). Durrell ho va aconseguir de forma magistral i la seva obra, plena d'ironia, s'ha convertit en tot un clàssic de la comèdia de costums. Nosaltres tindrem el gust de llegir el famós La meva família i altres animals, segurament el seu llibre més conegut.

Us deixem el dossier per si el voleu consultar.

Codi 112: En primera persona

L'obra de Jeanette Winterson acostuma a tenir força trets autobiogràfics. El seu caràcter d'esperit lliure que va en contra de les convencions tradicionals (sobretot en matèria de gènere) ja es va poder veure en la seva primera novel·la Las naranjas no son la única fruta escrita l'any 1985. En aquest primer text Winterson narra el seu pas de la infància a l'adolescència i el descobriment i desenvolupament de la seva pròpia personalitat, tot sota el control d'una mare estricta i gens permissiva. Però, és clar, no deixa de ser una novel·la.

Així que, si voleu saber més sobre la vida de l'autora, us recomanem que us apropeu al seu llibre de memòries Per què ser feliç quan podries ser normal? una obra que amb el títol ja ho diu tot. Si el llegiu tindreu a la mateixa Winterson explicant-vos tot allò que s'intueix i es veu a les seves novel·les. Tot acompanyat, això sí, d'un cert sentit de l'humor que compensa les seves dures vivències de nena adoptada. I que serveix per respondre la pregunta que li va fer la seva mare quan va complir els setze anys. Al capi a la fi, qui no voldria ser normal, oi?

Codi 112: La niña del faro de Jeanette Winterson

Al llarg de la història d'aquest club de lectura hem tingut la sort de llegir obres de grans noms de la literatura universal. Aquells autors que tot lector amb una mica d'interès hauria de conèixer en algun moment. Per això ens segueix interessant engrandir aquesta llista d'imprescindibles amb nous noms. Un d'aquestes autores que estaven pendents d'aparèixer és Jeanette  Winterson, una escriptora anglesa de reconeguda trajectòria. I ho fem amb una història d'històries que es desenvolupen al voltant d'una figura tant literària com és un far. 

Ens referim al llibre La niña del faro, una història quasi-fantàstica (portem unes quantes aquest curs) que ens permet gaudir de la bona mà de Winterson.

Si voleu començar pel dossier, el podeu trobar aquí.

Codi 111: En imatges

No podríem deixar de passar l'oportunitat de recuperar el tràiler de l'adaptació del llibre de Süskind que es va estrenar l'any 2006 de la mà del director Tom Tykwer que va ser tan agosarat com per participar en un producte que era difícil que fes justícia al llibre original. Igualment, tot és qüestió de gustos, així que... 

A més Barcelona va ser l'escenari de part del rodatge i, d'alguna forma, aquest fet fa la pel·lícula més propera per al públic català.

Codi 111: El perfum de Patrick Süskind

 Per la sessió de desembre tenim al menú un dels grans clàssics dels clubs de lectura; El perfum : història d'un assassí de l'escriptor alemany Patrick Süskind. Una història diferent de sèrie negra amb uns crims que es basen en un sentit tan poc habitual com l'olfacte. 

Com dèiem, aquesta és una obra que podríem categoritzar fàcilment com un "llibre de club de lectura" clàssic per les seves característiques (temàtica atraient, nombre de pàgines assequible...). Això ha fet que sigui un llibre que, a part de la seva qualitat intrínseca, hagi perdurat al llarg de les dècades i que encara es vagi reeditant des de la seva publicació el 1985 (diuen que ha venut més de 20 milions d'exemplars!).

Tot i que Süskind és un escriptor que té molta cura de la seva obra i de la seva intimitat, podeu consultar el dossier per a més informació.

Codi 110 : Literatura imaginària

 

Si Un lloc anomenat Antany destaca especialment és per l'ús d'un lloc imaginari per situar les seves històries. En aquest cas no estem parlant d'un món fantàstic com podria ser Narnia o Oz. No, en aquest cas aquest poble a mig camí entre la realitat i la màgia es situa clarament a Polònia i serveix com a vehicle per estudiar la història i les creences dels polonesos.

Però exemples d'aquest recurs tenim molts. Podríem retrocedir a un vell conegut com Thomas More i la seva Utopia, per exemple o repassar l'ús que autors sud-americans de realisme màgic van fer a les seves obres. Així tenim les comunitats imaginàries que autors com Juan Rulfo amb Comala, Gabriel García Márquez amb Macondo o Juan Carlos Onetti amb Santa María que permetien a aquests escriptors donar la seva visió particular i màgica de la seva cultura.

Finalment no podem deixar de banda al gran escriptor nord-americà William Faulker que ja el 1929 va crear el comtat de Yoknapatawpha que situa a prop del Mississipí i on l'autor representa històries amb tots els trets característics (violència inclosa) del sud dels Estats Units.

Així que, si us ha agradat aquesta forma de narrar, teniu on remenar!

Codi 110: Un lloc anomenat Antany d'Olga Tokarczuk

Amb la lectura d'Un lloc anomenat Antany ens tornem a retrobar amb una altra guanyadora del Premi Nobel de Literatura (no fa tant havíem llegit, per exemple, a Annie Ernaux), la polonesa Olga Tokarczuk. I ho fem amb un llibre que parteix d'una proposta habitual en alguns autors: la creació d'espai imaginaris (però molt propers a la realitat) que serveixen per crear metàfores del món real. William Faulkner, amb el seu comtat fictici de Yoknapatawpha, va fer servir aquest recurs d'una forma força extensa.

Tokarczuk planteja aquest espai geogràfic a mig camí entre la realitat i la màgia per reflexionar sobre la història del seu propi país. Per aquest motiu, al llarg de les diferents històries que conformen el llibre podem trobar des de personatges pintorescos, a l'ocupació militar del poble al llarg de la història per exèrcits russos o alemanys.

El dossier us servirà de punt de partida.

Codi 109: Parlem de l'Ulysses de James Joyce

Més enllà de la història de llibreria i la seva propietària, la Sylvia Beach, el llibre té un protagonista força peculiar en forma de llibre. Ens referim, està clar, a l'Ulysses de l'escriptor James Joyce. Un llibre cabdal de la literatura universal que, com hem pogut llegir, va patir força entrebancs per arribar a ser publicat. 

És un llibre molt avançat al seu temps. Tant que, segurament, va ser incomprensible per a la majoria dels lectors de l'època. I no estem parlant aquí de la seva narrativa avantguardista que l'ha convertit en un llibre quasi maleït i un repte impossible per a milers d'agosarats lectors. No, estem parlant que aquesta obra va traspassar moltes línies vermelles i es va convertir en un experiment narratiu que, com diuen el llibre, bàsicament era una obra d'art.

A priori no és un llibre que es pugui llegir en un club de lectura (no patiu) però us recomanem llegir com a mínim el primer capítol per entendre la genialitat de Joyce i per copsar la dificultat que implica l'obra pel lector. I, potser, entomar aquest repte us agradarà i tot!

Us deixem una fotografia de l'edició original de Shakespeare and Company, per si teniu curiositat.

Codi 109: La llibretera de París de Kerri Maher

Posem en marxa el curs 2024-2025 amb la primera de les lectures escollides per les nostres participants. I ho fem amb una obra on la literatura és protagonista. La llibretera de París de Kerri Maher ens explica la història d'un establiment de París que, a part de ser lloc de trobada habitual dels nord-americans que vivien a la ciutat, va ser protagonista en la publicació d'una obra cabdal de la literatura universal: L'Ulisses de James Joyce. Un llibre que va ser, a la vegada, tota una innovació i també un escàndol i que va estar censurat i qüestionat durant molt de temps.

També és un llibre que, degut a la seva aposta narrativa, ha esdevingut un d'aquells reptes majúsculs que ha aconseguit derrotar a molts lectors. Ho heu intentat algun cop?

Aquest llibre, per la seva banda, és molt més amable. Si voleu saber una mica més, teniu el corresponent dossier a la vostra disposició.

Curs 2024-2025 : Tu tries!

Després de dotze anys proposant temes en les programacions del Club de Lectura Pla 9, des de la Biblioteca Can Mulà - Jordi Solé Tura hem decidit per aquest curs (només) fer un canvi de dinàmica. Fins ara era la biblioteca qui escollia els llibres i construïa un menú a partir del tema escollit, però sempre al voltant d'una idea clau: el club havia de servir per reivindicar, descobrir i recuperar títols i noms que no són habituals a la resta de clubs de lectura. Això, per descomptar, comporta un risc perquè la majoria de llibres són apostes de la biblioteca amb, normalment, un resultat incert (que també és la gràcia d'aquesta dinàmica). D'alguna forma el conductor del club assumeix la pressió de saber que de l'èxit de la proposta pot dependre el futur del club. No és una feina fàcil i no sempre s'encerta!

Per això per aquest any vam pensar elevar l'aposta i fer un canvi de rols: vam pensar en convertir a les nostres tertulianes en programadores. Els hi vam demanar que escollissin un llibre que pogués adient per un club de lectura. Aquest fet ja és un primer filtre: què és un llibre "de club de lectura"? Tal i com ho veiem des de la biblioteca l'obra ha de tenir un tema que enganxi i generi debat i ha d'aportar un coneixement literari (ja sigui pel gènere, el nom de l'autor/a, la forma d'estar escrit). En poques paraules, ha d'aportar "alguna cosa" al lector. I d'un extensió limitada és clar, que hem de pensar que s'ha de llegir en un mes. Això sí, no vam indicar cap temàtica per deixar una mica de llibertat als participants.

Un cop vam tenir totes les propostes, vam fer un petit sorteig i, al final, vam tenir la programació d'aquest any. Ja la podeu consultar! Així que aquest any, i sense que serveixi de precedent, tenim una oferta força eclèctica amb llibres prou coneguts (El perfum, Wilt, La meva família i altres animals) i d'altres més actuals (La llibretera de París, La niña del faro o El fill del perruquer). Fins i tot tenim a Pere Calders amb un recull de contes (una experiència nova)!).

És un menú fet amb tota la intenció i "carinyo" perquè agradi al grup. Ho aconseguiran?