Codi 75: Fidelitat... en imatges

I no, no estem parlant de cap adaptació cinematogràfica del llibre de Marco Missiroli. Aquest cop ens hem pres la llibertat de fer servir una entrada del bloc per recomanar-vos una sèrie que gira al voltant d'aquest tema. És tracta de la producció americana The affair que ens explica la història d'infidelitat protagonitzada pels personatges que interpreten Dominic West (famós pel seu paper en una altra gran sèrie, The wire) i Ruth Wilson (qui va guanyar un Globus d'Or amb aquesta sèrie). Apart del gran treball dels actors i de les actrius i de la gran qualitat del guions, on realment destaca The Affair per sobre d'altres sèries similars és en l'ús excel·lent d'un recurs narratiu força curiós: la narració de la mateixa història per diferents punts de vista. Amb aquesta aposta narrativa la producció ens mostra com són de diferents les versions de la gent sobre un mateix fet i més encara quan estem parlant d'una relació amorosa.

Tot i que la sèrie va finalitzar amb cinc temporades, nosaltres us recomanem especialment les dues primeres on el guió es centra més en els dos personatges principals i com la seva relació afecta a les seves respectives famílies. A més el personatge de Dominic West és escriptor. Així que també trobarem alguna reflexió sobre el difícil procés d'escriure un llibre.

Us deixem amb els crèdits inicials que compten amb una fantàstica cançó de Fiona Apple.

Codi 75: Més fidelitat

 

Com ja hem comentat anteriorment la fidelitat és un concepte que apareix sovint en les històries de relacions amoroses. D’exemples segurament podríem trobar milers, però d’entre tots els títols possibles voldríem recomanar un parell que van estar a la selecció d’obres que vam fer però que, per diversos motius, es van quedar fora. El primer dels dos és un clàssic de Graham Greene que amb el títol El final de l’affaire ens explica la història a tres bandes entre una parella, el Henry i la Sarah, i en Maurice amb qui ella va tenir un affaire durant la 2a Guerra Mundial. Curiosament, anys després Henry sospita de la infidelitat de la seva dona, però serà en Maurice qui, de forma sorprenent, començarà una investigació per esbrinar la veritat. Un llibre que ja té la connotació de clàssic i que, si voleu llegir, podeu trobar a la biblioteca.

 

Per una altra banda teníem una opció que podia oferir una aproximació diferent al tema però que era d’un autor que ja havíem “tastat”: el britànic Nick Hornby. Aquest escriptor es va fer famós al seu moment gràcies a llibres com Alta fidelitat, un relat en clau d’humor de la dificultat per portar endavant una relació de parella. Com dèiem, a l’haver llegit ja un llibre de Hornby (En picado al cicle d’humor) era força difícil que s’inclogués a la programació, però no deixa de ser un llibre prou recomanable (i la pel·lícula tampoc està gens
malament!).

Codi 75: Fidelitat de Marco Missiroli

 

En una història romàntica, ja sigui de matrimoni o no, la fidelitat és un d'aquells temes bàsics que, en algun moment, apareixerà. Sobretot perquè en el seu significat s'inclouen molts aspectes que afecten la salut d'una relació: confiança, seguretat, amor, respecte.. I, per tant, quan es "juga" amb la fidelitat sabem que les parelles poden patir un sotrac important en la seva vida.

Amb Departamento de especulaciones, a la sessió anterior, ja vam poder fer cinc cèntims del que implica travessar aquest límit, però per acabar de reflexionar sobre tot aquest tema hem volgut incloure un llibre publicat aquest mateix any i que amb l'explícit títol de Fidelitat ens servirà com a primer contacte de l'escriptor italià Marco Missiroli. És un llibre que arriba precedit de l'èxit al seu país d'origen i, a part de poder reflexionar sobre la força de la fidelitat en una parella, també ens pot servir per tastar una mica la literatura italiana contemporània. A tenir en compte, aquest llibre va ser mereixedor del prestigiós premi italià Strega l'any 2019.

 I, com a aperitiu, ja teniu disponible el dossier corresponent.

Codi 74: Màxima actualitat

Entre les persones que s'atreveixen a escriure i aconsegueixen publicar un primer llibre sempre existeix la por de saber quan es podrà publicar el segon. Arribar és difícil però mantenir-se molt més! En aquest llibre de Departamento de especulaciones la protagonista es troba en aquest mateix punt en una certa referència autobiogràfica de l'autora Jenny Offill que va trigar catorze anys (14!) en veure publicat aquest títol, el seu segon llibre. Però curiosament l'èxit d'aquest volum li ha donat l'empenta necessària per publicar un tercer llibre, Clima, aquest mateix any 2020 que s'ha rebut amb tant entusiasme que ja tenim edició en castellà amb aquest mateix títol (torna a editar-la Libros del Asteroide) i en català amb la traducció Com el temps gràcies a una altra editorial de referència en català, Ara Llibres. 

 

Amb una història de tremenda actualitat on es barreja el canvi climàtic amb la política i, com no, les relacions interpersonals, Offill torna a jugar amb la narrativa trencada que ja hem pogut llegir a Departamento de especulaciones. Si us va agradar, teniu una altra ració de prosa moderna de la mà d'una de les autores de referència del moment. 

Si voleu saber-ne més podeu consultar tota la informació que posa a la nostra disposició Libros del Asteroide en aquesta pàgina. 

Codi 74: Departamento de especulaciones de Jenny Offill

Els clubs de lectura serveixen moltes vegades per descobrir noves obres o autors. En el nostre Pla 9, a part de reivindicar clàssics i repassar llibres de les darreres dècades, també ens agrada donar un cop d'ull a l'oferta actual. Per aquest motiu hem escollit el següent llibre de la nostra programació: Departamento de especulaciones de l'escriptora Jenny Offill. Les relacions també s'adapten a la situació canviant del nostre entorn (i ara segurament més que mai). Així que està bé que algun títol ens aporti una visió actual del tema.

I teniu el dossier com a aperitiu!

Codi 73: A les xarxes

Fa unes dècades, abans de l'aparició d'Internet com a xarxa massiva de comunicació, era realment complicat conèixer la vida i miracles de les persones que es dedicaven a l'escriptura. Potser alguna entrevista en mitjans escrits o, de forma menys habitual, a la televisió, permetien posar cara actual i real al nom (descartem les fotos que apareixen als llibres perquè solen ser més antigues). Ara mateix, però, això ha canviat dramàticament: és habitual que els autors i les autores tinguin perfils a les xarxes socials perquè la comunicació (i la promoció) són essencials per l'èxit de les publicacions. Hi ha llibres que la majoria del seu recorregut l'han fet a partir de moure el text per les xarxes ja sigui a través de fer promoció via Twitter o Facebook o a través de recursos com el Wattpad.

A aquesta vessant més comercial se li ha d'afegir també una altra, molt en consonància amb els temps que estem vivint: la militància política o social. Les xarxes ofereixen als escriptors la possibilitat de fer arribar un discurs d'una forma més habitual i continua, més enllà del llibre que poden estar escrivint o publicant. Així que no és d'estranyar trobar perfils d'escriptors coneguts on comenten tot tipus de temes i especialment la política del seu país. Això ens permet (tot i que un dia podem parlar sobre si això és bo) conèixer les seves aficions, aspectes de la seva vida personal i, com no, la seva ideologia.

Una d'aquestes escriptores és Joyce Carol Oates. La veritat és que la majoria d'escriptors i escriptores nord-americans d'un cert nivell, tenen tendència a ser força actius políticament (també és cert que als EUA, la política s'entén d'una forma més participativa que aquí, per exemple), sobretot ara amb la convulsa situació al seu país, amb unes eleccions presidencials a la vista que prometen ser controvertides.

 

Per aquest motiu, i perquè no està malament estudiar com es desenvolupen les coses en altres països, us convidem a consultar el perfil de Twitter de Oates. Si els seus llibres sempre tenen missatge, en aquest perfil teniu a l'autora en dosis més directes i contínues. El podeu consultar aquí.

 

Codi 73: Una tendra donzella de Joyce Carol Oates

Després de les valoracions i la introducció, engeguem realment el nostre nou curs amb el dossier del primer llibre de l'any. L'honor d'obrir el cicle (sempre ens pensem molt amb qui llibre començar) li correspon a l'autora nord-americana Joyce Carol Oates amb Una tendra donzella.

Oates és una de les plomes més reconegudes del sempre competitiu i avantguardista mercat literari americà. Així que amb aquest títol tenim assegurats uns mínims de qualitat i, en el cas particular de l'autora, una visió fosca i amb punxes d'una història romàntica entre dues persones d'edats i de nivell socials molt diferents que no anirà, per suposat, pels camins tradicionals.

Si voleu saber més sobre l'autora i la seva obra, ja podeu consultar el dossier. Comencem!

Curs 2020-2021 : Love will tear us apart

Comencem el nou curs posant una mica d’amor en les nostre lectures (que falta ens fa tal i com estan les coses)! Sabíem que en algun moment dedicaríem un cicle a la novel·la romàntica perquè dins dels objectius del pla es troba reivindicar tots els gèneres literaris, sobretot si tenen una certa mala fama com pot ser el cas. I la novel·la romàntica provoca tota una sèrie de prejudicis en molta gent. Especialment perquè el gruix de la producció està protagonitzada per llibres de lectura ràpida i perquè els arguments acostumen a girar al voltant d’una sèrie de clixés més o menys coneguts. Així que aquest any aprofitarem per, després d’haver-ho fet amb el terror i la ciència-ficció, demostrar que aquest gènere pot donar molt de joc i oferir obres de qualitat.

Ara, tampoc volem enganyar a ningú, partint d’aquests prejudicis que pot tenir part dels lectors, sabem que l’amor és un dels grans temes de la literatura universal (si no, directament, EL TEMA) i, per tant,  a l’hora de fer la programació no hem tingut molts problemes més enllà de la selecció, que sempre té un component subjectiu. Esperem haver encertat amb un menú que, com sempre, ofereix obres clàssiques (tot i que no tenim cap obra d’abans del segle XX per poder tenir una visió més moderna), llibres desconeguts per descobrir i recuperar i algunes  tendències actuals. Aquest any,  això ens han de permetre veure com les relacions personals han canviat al llarg del temps gràcies als contexts diferents de cada llibre. 

 

Això sí, no deixem de posar alguns reptes als nostres participants, ja sigui a nivell temàtic (Una tendra donzella de Joyce Carol Oates pot oferir controvèrsia) o literari (Toni Morrison acostuma a ser una autora “difícil”). I sí, estem d’estar preparats per passar-ho malament ja que, com deien els immortals com Joy Division, Love will tear us apart!. Estem expectants per començar el curs i discutir sobre les reaccions que pot provocar cada llibre. Ganes, en definitiva, de recuperar les nostres tertúlies! Per suposat, ja podeu consultar la programació a la pàgina habitual.

Resum temporada 2019-2020

Com cada principi d'any, i abans de començar el nou curs, ens retrobem en aquest petit resum que repassa com va anar la temporada passada. Està clar que no podem deslligar la crisi sanitària que estem vivint d'aquest comentari, tenint en compte que va significar la interrupció del club de lectura a mitjans del mes de març, just quan estàvem a punt de comentar Des del meu cel d'Alice Sebold. Fins llavors el cicle dedicat als llibres políticament incorrectes havia funcionat prou bé i la majoria dels llibres van ser valorats positivament per les persones participants.

El primer llibre que vam llegir, Lolita de Vladimir Nabokov, ens va permetre marcar una mica el to que hauria d'haver tingut tot l'any gràcies a un llibre controvertit que difícilment hauria vist la llum actualment (fet que ens hauria de fer reflexionar si ens hem tornat més "correctes" o menys lliures a nivell literari).  A més va ser un dels clàssics que omplien el menú anual juntament amb altres llibres que van tenir molt bona resposta com Matar un rossinyol de Harper Lee, amb una història sobre el racisme que està malauradament més vigent que mai, o El trastorn de Portnoy de Philip Roth, un d'aquells llibres "trampa" que tenen moltes possibilitats de naufragar en un club de lectura, però que en el cas del nostre club va funcionar sorprenentment bé (èxit que reflecteix molt bé la capacitat i l'interès del grup per encarar aquest tipus de reptes i que permet incloure a la programació llibres que, en una altra situació, potser no tindrien lloc).

De les cinc primeres lectures que sí que vam comentar dos llibres contemporanis van obtenir una resposta correcta tot i que amb algun "però". Per començar la crònica de la repressió política a Romania de Herta Müller a La bèstia del cor va interessar força però el toc fosc que destil·la tot el llibre pot fer difícil que els lectors repeteixin amb Müller (però per això existeix el nostre club!). Per una altra banda el ritmen frenètic de Recursos inhumans de Pierre Lemaitre segurament va eclipsar la seva crítica al capitalisme extrem actual. 

 

 

Fins llavors, les sensacions eren bones i la resposta a la proposta també. Quan va arribar el confinament encaràvem la lectura, com ja s'ha comentat, de Des del meu cel un llibre dur però també més amable amb els lectors. I aquí ens vam aturar... En el sac de les lectures incorrectes pendents van quedar tres clàssics com Homes i ratolins de John Steinbeck, Mrs. Dalloway de Virginia Woolf i La taronja mecànica d'Anthony Burgess. Tota una llàstima! Per sort, són llibres fàcilment "programables" per a un club de lectura. Així que potser ens els tornarem a trobar més endavant.

 

 

I fins aquí la repassada anual a les experiències lectores viscudes en el nostre humil però agosarat Club de lectura Pla 9. Com sempre només ens queda agrair a les nostre tertulianes i al nostre tertulià el seu grau d'implicació en la proposta i que permet, fins i tot en anys com aquest, que les tertúlies siguin engrescadores i de gran qualitat. Segur que les d'aquest proper any també ho seran! Seguim!

 

Codi 72: En imatges

Tot i que ja fa temps que el curs 2019-2020 va finalitzar (de forma atípica com ja sabeu), no podríem tancar l'apartat relacionat amb La taronja mecànica sense recordar l'adaptació que Stanley Kubrick va fer l'any 1971 del llibre d'Anthony Burgess i que es va convertir ràpidament en una obra de cultura. S'ha de dir que l'adaptació és prou fidel però Kubrick va canviar el final a l'hora de rodar la seva pel·lícula, aspecte que no va agradar gens a Burgess que considerava, amb raó, que el missatge del llibre en contra de la violència quedava diluït.

Codi 72: La taronja mecànica d'Anthony Burgess

Amb el Codi 72 hauríem arribat a la darrera lectura del club de lectura d'aquest any. Per concloure el curs teníem prevista una lectura realment inquietant i provocadora: La taronja mecànica d'Anthony Burgess. 

Tot i que la seva fama també prové clarament de la magnífica adaptació cinematogràfica d'Stanley Kubrick (que va dirigir una versió força fidel en termes generals), els valors d'aquest llibre són inqüestionables. Per un costat per atrevir-se a tractar un tema tan espinós com la violència social i els mitjans per combatre-la. Per un altra, per la creació d'un món (llenguatge inclòs) que no sembla tan lluny del nostre. 

Si teniu prevista la seva lectura (acció que us recomanem) recordeu que teniu un dossier disponible per complementar-la. El trobareu aquí.

Codi 71: En imatges (teatrals)...

La cultura és una gran xarxa d'obres i creacions que es creant a mesura que els artistes imaginen noves situacions i històries que després poden ampliar-se amb versions en altres llenguatges. Aquest és el cas de Mrs. Dalloway de Virginia Woolf que, tot i ser una novel·la, s'ha adaptat habitualment a d'altres gèneres com el teatre. Curiosament, aquest mateix any hem tingut un exemple d'això en la programació del Teatre Nacional de Catalunya que va portar, a finals de 2019, al seu escenari principal una versió protagonitzada per Blanca Portillo. 

Si teniu curiositat podeu consultar informació sobre aquesta proposta a la mateix pàgina del TNC.

Codi 71: Mrs. Dalloway de Virginia Wolf

Tot i que el Club de Lectura Pla 9 segueix en hibernació degut a la crisi sanitària que estem vivint, seguim repassant les lectures que formaven part de la programació d'aquests mesos.

Pel maig de 2020 teníem "reservada" la lectura d'una d'aquelles autores que es van avançar al seu temps gràcies a una narrativa molt experimental i atrevida i uns temes que feien trontollar alguns fonaments socials de l'època: Virginia Wolf (en aquest cas amb el seu Mrs. Dalloway). Quasi un segle després de la seva publicació, aquest llibre segueix sent un lectura a la vegada inspiradora  per a molts lectors però també molt exigent (sense arribar, això sí, potser als nivells de l'Ulisses de James Joyce, que és de la seva mateixa època curiosament ).

Us deixem el dossier que teníem preparat!

Codi 70: En imatges

Segurament, l'adaptació de El raïm de la ira del 1940 dirigida per John Ford i protagonitzada per Henry Fonda sigui la versió cinematogràfica més coneguda de les obres de John Steinbeck. Però no hem de deixar de banda les adaptacions d'altres obres com és el cas de la mateixa Homes i ratolins. 

En el cas d'aquesta novel·la, publicada el 1937, és força sorprenent que només dos anys després de la seva publicació ja existís una adaptació per a la pantalla gran dirigida per Lewis Milestone (director més endavant d'altres clàssics com La cuadrilla de los once o Rebelión a bordo). Aquí teniu una mica més d'informació. Si busqueu una mica podeu trobar-la pels canals audiovisuals habituals.

En aquesta entrada, però, us hem portat el trailer de la versió de 1992 protagonitzada per Gary Sinise (que també va ser el director) i John Malkovich. Un bon planter d'actors per a una pel·lícula que, tot i que actualment no és gaire coneguda, va tenir en general bones crítiques i va ser nominada la millor pel·lícula del festival de Cannes d'aquell any.

Codi 70: The Dustbowl trilogy

Bona part de la pol·lèmica que envolta John Steinbeck és ideològica. La seva posició de defensor dels drets dels treballadors, molt propera al comunisme, és una constant en la seva obra i especialment important va ser la seva aportació com a cronista de la Gran Depressió que va començar l’any 1929. Destaca clarament a nivell crític la trilogia composta per Una batalla incierta, Homes i ratolins i, como no, El raïm de la ira, que va rebre el nom de “The Dustbowl trilogy” i també “Novel·les de Califòrnia”. 

Aquest any ens vam decidir per llegir Homes i ratolins al nostre club de lectura, però si fem un repàs a les altres dues obres (la primera molt més desconeguda que la tercera) veurem que totes tenen força interès. 

Una batalla incierta (In dubious battle, 1936), ens explica la vaga que fan els recollidors de fruita de California que estan coordinats pel “partit” (comunista, s'entén). Que el llibre tractés l’organització dels treballadors per demanar millores laborals en temps de crisi (aquells períodes on moltes empreses s’aprofiten de la necessitat dels treballadors) i, en conseqüència, la crítica a un sistema capitalista que és la base del sistema social americà, va provocar força problemes a Steinbeck, però aquest va continuar amb aquesta visió crítica amb les seves dues obres següent, Homes i ratolins (1937, escrita en principi com a obra de teatre) i El raïm de la ira (1939). Aquest darrer llibre, un clàssic de la literatura mundial, pinta un quadre força precís de la situació dels Estats Units en aquella època: amb milers de treballadors anant a Califòrnia a la recerca d’una vida millor per caure en les mans dels propietaris de les plantacions que s’aprofiten de la seva situació. Com en obres anteriors, la necessitat d’organitzar-se en sindicats per reclamar millors condicions torna a aparèixer. Tot i que això signifiqui que s’hagi de lluitar contra un sistema que té tota la potència econòmica i legal.

Tot i que la “trilogia” té un context temporal molt clar, les lliçons que es poden extreure dels llibres de John Steinbeck sobre els drets de les persones treballadores semblen més actuals que mai i permeten considerar les seves novel·les com a exemple de la necessitat de la lluita per millorar els sistemes econòmics i socials.