divendres, 3 d’abril de 2020

Codi 70: Homes i ratolins de John Steinbeck

Desitjant que tothom es trobin bé, seguim amb el ritme habitual del club de lectura encara que no ens puguem trobar presencialment. Per aquest mes d'abril ens tocava la lectura d'Homes i ratolins de John Steinbeck. Ens trobem un altre cop davant d'una d'aquelles obres clau de la literatura universal i que es situa en els temps de la Gran Depressió dels Estats Units al segle XX. Un llibre que va ser polèmic per qüestionar el sistema econòmic nord-americà (ja sabeu que els americans no acostumen a fer-ho).

Us deixem, com sempre, el dossier per fer una primera aproximació. 




dijous, 26 de març de 2020

Codi 69: Des del meu cel… des de casa


Està clar que una bona part de la força d’un club de lectura recau en la dinàmica que es genera a partir del trobament de les persones participants en la tertúlia mensual que fem a la Biblioteca. En dies com aquests, amb la política de confinament en marxa, els clubs perden aquesta part tant important, però això no vol dir que no puguem seguir comentant els llibres gràcies a les xarxes (no és el mateix, però és una opció!). Així que, des de la Biblioteca, us farem arribar les nostres valoracions dels llibres dels que no puguem fer tertúlia.




Aquest mes, com ja sabeu per aquest bloc, ens tocava la lectura de Des del meu cel, el best-seller d’Alice Sebold que ens explica la història de Susie Salmon, una nena de catorze anys que és violada i assassinada pel seu veí, justament quan comença a experimentar la vida d’adult (el primer amor, els estudis, el futur…). La gràcia del llibre, apart de la cruesa del crim (el seu aspecte més polèmic) és que tenim a la mateixa Susie explicant-nos la història en una variant de la figura del narrador omniscient. I ho fa “des del seu cel”, una mena de purgatori, que les víctimes tenen a la seva disposició i en el que poden fer realitat tots els seus desitjos, mentre es preparen per passar a un cel més definitiu. Susie decideix dedicar-se a veure com continua la vida dels seus familiars, amics i, fins i tot, del seu assassí.

Així que, des del seu cel, Susie pot veure com la seva desaparició afecta de forma devastadora la seva família, amb uns pares que es distancien cada vegada més per la forma diferent que tenen d’encarar el crim: el pare s’obsessiona amb la desaparició de la Susie, mentre que la seva mare vol oblidar ràpidament el dolor que li causa. En aquest punt cada lector segur que s’haurà identificat amb la postura d’un dels dos progenitors i tal i com està explicada la història podem imaginar que la mare no sortiria gaire ben parada en una possible tertúlia de club de lectura. Al cap i la fi, la nostra necessitat de justícia per la mort d’un/a fill/a segur que són sentiments més propers a la majoria de persones que no la necessitat d’oblidar. 
Lògicament, també veurà el creixement dels seus germans i, especialment, com la seva germana anirà definint el seu projecte vital propi. Així com també el desenvolupament del seu primer, i únic, amor i la seva millor amiga que, a més, té una certa connexió amb ella. Mica en mica, tots els seus coneguts aniran creixent i madurant, un procés que li ha negat a ella el seu assassí. 
Amb tots aquests elements el llibre es postula com una història sobre com gestionar la pèrdua violenta d’una filla (la denúncia de la violència contra les dones i les nenes està molt present al llarg de tota la història) i la dificultat de superar o no aquest fet. Tot i el toc fantàstic s’ha de dir que la resolució és força realista (no explicarem perquè, lògicament, això queda pels ulls des lectors) així que, a part de certes concessions per part de l’autora que arriben cap al final del llibre i que poden tenir alguns problemes de lògica interna, ens trobarem davant d’un final força agredolç però satisfactori a tots els nivells i on Sebold és capaç de navegar entre dues aigües (la fantasia i la realitat) amb força habilitat. 
Finalment, podríem acabar destacant la discutible adaptació del títol original (The lovely bones) feta al català o al castellà, que no té la mateixa força i que perd part del component fosc de la història. Potser els editors del país no es van atrevir a fer una traducció més acurada. Aquest punt no afecta a l'impacte que pot tenir el llibre, però sí que li fa perdre una mica de la seva intenció global.



dilluns, 23 de març de 2020

Pla9 : un club de lectura políticament incorrecte

Amb el confinament que estem patint degut a la crisi sanitària del Covid-19, potser és un bon moment per reflexionar sobre algunes de les característiques d'aquest club de lectura i, sobretot, en relació al cicle d'aquest any dedicat a llibres controvertits (“políticament incorrectes” com es diu ara).

Aquesta era una idea sobre la que, des del principi, havíem donat moltes voltes. Especialment perquè ens agrada la idea de la literatura com a mitjà de crítica i d’anàlisi de la humanitat i la seva societat i que d’una forma o altra ha de servir per qüestionar una realitat tan imperfecta com la humana (i aquests dies s'estan veient clarament tant els nostres trets positius com els negatius).

Però és cert que el mateix club, al llarg de totes les seves edicions, sempre ha tingut aquesta vocació de presentar obres incòmodes i, si fem una repassada a l’històric de lectures, podem trobar noms tan coneguts i polèmics com Chuck Palahniuk, Cormac McCarthy, Michel Houellebecq, Timur Vermes, Elfriede Jelinek, David Vann o Han Kang que ens han ofert sempre títols (cada persona segons el seu estil i temes predilectes, està clar) amb un contingut inquietant i provocador. 

Pràcticament amb aquesta relació podríem haver “vestit” la programació d’aquest any, però com no ens agrada repetir-nos i la història de la literatura és àmplia, ens hem esforçat per trobar escriptors/es que no haguessin aparegut encara en les nostres programacions i que poguessin aportar aquest component de repte literari que tant ens agrada. Intentant, això sí, que les persones del nostre club de lectura valorin positivament els valors de cada llibre, més enllà que els agradi o no. I, per sort, les nostres participants no tenen problemes en encarar cada mes les propostes que els fa “el club més agosarat de la Biblioteca Can Mulà”!

dilluns, 9 de març de 2020

Codi 69: En imatges

No es pot negar que la història que ens explica Des del meu cel té un punt clarament cinematogràfic. Així que no ens ha d'estranyar que l'any 2009 es fes una adaptació a la pantalla gran i que a la cadira de direcció tinguessim ni més ni menys, que a Peter Jackson, que venia de triomfar amb l'adaptació monumental de El senyor dels Anells. Com a protagonista tenim a una actriu que s'ha convertit en un referent del cinema actual, una molt jove Saoirse Ronan.
Amb aquestes bases la pel·lícula s'esperava força de la propsota i encara que va tenir una rebuda relativament positiva no va tenir l'impacte desitjat. Potser perquè Peter Jackson semblava repetir-se una mica després d'haver filmat Criaturas celestiales amb Kate Winslet en els principis de la seva carrera? Qui sap...

Us deixem el trailer per si us voleu animar a recuperar-la!


divendres, 6 de març de 2020

Codi 69: Des del meu cel d'Alice Sebold

Alice Sebold no és una autora gaire prolífica. Al cap i a la fi, "només" ha escrit tres llibres. Però haurà deixat per a la història un llibre com Des del meu cel: un llibre, amb tocs autobiogràfics, que ens explica la violació i l'assassinat de la noia de catorze anys, Susie Salmon. Però en aquesta novel·la, el terrible acte que acaba amb la vida de la jove protagonista és només el punt de partida. Perquè ella està morta, però pot veure com es desenvolupen les vides dels seus familiars i també del seu assassí. Així que ens esperen emocions fortes al llarg del camí.

I teniu el dossier per començar!





dimarts, 18 de febrer de 2020

Codi 68: 50 anys després...

La lectura de El trastorn de Portnoy no deixa cap persona indiferent degut, sobretot, a la forma que té Philip
Roth d'explicar les experiències sexuals del protagonista: una sexualitat molt marcada per la culpa i la moral (i, per tant, plena de frustracions) i les seves experiències familiars però que té el perill, com sempre passa amb el sexe, que el lector no superi aquesta part de llibre i no arribi a entendre el drama vital real d'Alexander Portnoy, el protagonista.

Està clar que ens trobem davant d'un llibre molt visceral, amb el que Roth va intentar trencar amb la seva habitual forma d'escriure, més formal i acadèmica, i també treure de dins seu tota una sèrie de reflexions al voltant del que significa néixer en una família jueva. El resultat, segurament, no deuria agradar gaire dins de la seva comunitat. 

Però per fer una bona ullada amb perspectiva a aquest llibre (que ha causat estralls en més d'un club de lectura), podem anar al mateix autor qui, en una entrevista oferta al diari El País va reflexionar sobre els seus motius a l'hora d'escriure el llibre. Informació de primera mà que podeu consultar aquí.

dimarts, 28 de gener de 2020

Codi 68: El trastorn de Portnoy de Philip Roth

Hi ha noms "condemnats" a aparèixer tard o d'hora en un club de lectura. Philip Roth és un d'aquests noms. Autor de clàssics de la literatura contemporània com Pastoral Americana o Em vaig casar amb una comunista, és una de les plomes de referència de la narrativa nord-americana. Aquest any, l'hem volgut incloure en el nostre cicle de llibres políticament incorrectes amb El trastorn de Portnoy llibre bastant controvertit per l'ús del sexe (el tema TABÚ per excel·lència) que en fa el protagonista.

Podeu consultar el dossier per començar!


dimecres, 15 de gener de 2020

Codi 67: En imatges

Un element important per l'èxit de Matar un rossinyol, més enllà de la seva qualitat, va ser la producció l'any 1962 de la seva versió fílmica a càrrec de Robert Mulligan amb Gregory Peck en el paper inoblidable d'Atticus Finch. En una època on els Estats Units d'Amèrica es trobaven en plena lluita pels drets civils de la minoria negra, escriure (en aquest cas per part de Harper Lee) i després filmar aquesta història, ja podem imaginar que va ser tot un exercici de valentia. La pel·lícula mateixa va tenir una gran resposta per part de la crítica i va arribar a guanyar tres Oscar (un, no podia ser d'una altra forma, per a Gregory Peck). 

Curiosament, ens trobem davant d'un cas estrany, amb un llibre i una pel·lícula que han passat a la història dins de la seva categoria particular (com la Lolita de Nabokov, curiosament)!







dimarts, 7 de gener de 2020

Codi 67: Matar un rossinyol de Harper Lee

Hi ha llibres que, per alguna raó, sempre tenen relació amb l'actualitat. Qualsevol podria pensar que els temes que tracta Matar un rossinyol de Harper Lee ja haurien d'estar més que superats. Però la incapacitat humana per millorar en alguns aspectes no ens hauria de sorprendre a aquestes alçades. La denúncia del racisme que fa Lee en el seu famós però únic llibre (perquè el llibre que es va publicar darrerament no deixa de ser una primera versió d'aquest) és encara prou actual i ens permet considerar aquesta obra com una de les grans de la literatura de tots els temps. A gaudir-lo... començant pel dossier!