Com cada principi d'any, i abans de començar el nou curs, ens retrobem en aquest petit resum que repassa com va anar la temporada passada. Està clar que no podem deslligar la crisi sanitària que estem vivint d'aquest comentari, tenint en compte que va significar la interrupció del club de lectura a mitjans del mes de març, just quan estàvem a punt de comentar Des del meu cel d'Alice Sebold. Fins llavors el cicle dedicat als llibres políticament incorrectes havia funcionat prou bé i la majoria dels llibres van ser valorats positivament per les persones participants.
El primer llibre que vam llegir, Lolita de Vladimir Nabokov, ens va permetre marcar una mica el to que hauria d'haver tingut tot l'any gràcies a un llibre controvertit que difícilment hauria vist la llum actualment (fet que ens hauria de fer reflexionar si ens hem tornat més "correctes" o menys lliures a nivell literari). A més va ser un dels clàssics que omplien el menú anual juntament amb altres llibres que van tenir molt bona resposta com Matar un rossinyol de Harper Lee, amb una història sobre el racisme que està malauradament més vigent que mai, o El trastorn de Portnoy de Philip Roth, un d'aquells llibres "trampa" que tenen moltes possibilitats de naufragar en un club de lectura, però que en el cas del nostre club va funcionar sorprenentment bé (èxit que reflecteix molt bé la capacitat i l'interès del grup per encarar aquest tipus de reptes i que permet incloure a la programació llibres que, en una altra situació, potser no tindrien lloc).
De les cinc primeres lectures que sí que vam comentar dos llibres contemporanis van obtenir una resposta correcta tot i que amb algun "però". Per començar la crònica de la repressió política a Romania de Herta Müller a La bèstia del cor va interessar força però el toc fosc que destil·la tot el llibre pot fer difícil que els lectors repeteixin amb Müller (però per això existeix el nostre club!). Per una altra banda el ritmen frenètic de Recursos inhumans de Pierre Lemaitre segurament va eclipsar la seva crítica al capitalisme extrem actual.
Fins llavors, les sensacions eren bones i la resposta a la proposta també. Quan va arribar el confinament encaràvem la lectura, com ja s'ha comentat, de Des del meu cel un llibre dur però també més amable amb els lectors. I aquí ens vam aturar... En el sac de les lectures incorrectes pendents van quedar tres clàssics com Homes i ratolins de John Steinbeck, Mrs. Dalloway de Virginia Woolf i La taronja mecànica d'Anthony Burgess. Tota una llàstima! Per sort, són llibres fàcilment "programables" per a un club de lectura. Així que potser ens els tornarem a trobar més endavant.
I fins aquí la repassada anual a les experiències lectores viscudes en el nostre humil però agosarat Club de lectura Pla 9. Com sempre només ens queda agrair a les nostre tertulianes i al nostre tertulià el seu grau d'implicació en la proposta i que permet, fins i tot en anys com aquest, que les tertúlies siguin engrescadores i de gran qualitat. Segur que les d'aquest proper any també ho seran! Seguim!
Després de les valoracions i la introducció, engeguem realment el nostre nou curs amb el dossier del primer llibre de l'any. L'honor d'obrir el cicle (sempre ens pensem molt amb qui llibre començar) li correspon a l'autora nord-americana Joyce Carol Oates amb Una tendra donzella.
