En l'entrada anterior hem parlat de la figura de Sándor Márai, un escriptor hongarès de marca educació burgesa i centroeuropea (un tipus de figura molt ben representada per Stefan Zweig o Joseph Roth). Doncs bé, una de les seves obres va estar a punt d'entrar en la programació d'aquest any: La dona justa.
Qualsevol que hagi llegit un dels llibres de Márai podrà veure que la seva narrativa pren als personatges i les seves relacions com a centre de la història i, la majoria de cops, des d'un punt de vista molt íntim, quasi secret que acostumava a presentar-se al lector en forma de monòleg. I La dona justa és la seva obra més clara d'aquesta estructura ja que dóna veu fins a tres personatges perquè cadascú ens expliqui la seva versió de la història que els uneix. Una història de sentiments ocults i poc exterioritzats però també d'estrats socials, un tema molt present en un autor d'origen burgès (i que es considerava fill d'una època culta i moderna).
Tot i les seves virtuts com a llibre (i algun defecte que hauríem de parlar en alguna tertúlia futura) finalment no va entrar a la programació definitiva perquè el seu tipus d'història ja el cobria d'alguna forma El ball d'Irene Némirovsky una altra autora centreeuropea contemporània de Márai i que ja ens aporta la visió d'una societat burgesa que es considera la nova noblesa i que busca el reconeixement social a tota costa. I, a més, vist des del punt de vista d'una dona de l'època, aspecte no tan habitual.
Però segur que ens retrobarem amb Márai en un futur!
