Resum temporada 2018-2019

Un cop acabat el curs, és hora de fer el repàs anual a les lectures que hem compartit aquest darrer cicle. Llibres d’arreu del món que ens han apropat realitats, problemàtiques i narratives diferents i que són una mostra de com la globalització ha arribat a la literatura. La cultura planetària cada vegada és més propera i l’oferta més extensa i ens permet enriquir la nostra pròpia experiència lectora.

Com sempre vam intentar que l’aposta fou prou diversa i, dins de les limitacions lògiques, prou representativa de la literatura de totes les parts del món. Amb especial presència d’obres africanes (i d’altres molt relacionades com Bany de lluna de Yanick Lahens d’Haití), també hem viatjat a l’Orient i hem tingut petites incursions a Europa (Finlàndia), Sud-amèrica (Brasil) o Oceania (Austràlia). 

A nivell temàtic, hem de partir també d’unes certes limitacions: les editorials s’arrisquen al publicar obres de literatures menys conegudes i, per tant, busquen llibres que puguin destacar entre la resta de novetats. Per aquest motiu, en tots aquests llibres (menys, potser, El gran mundo de David Malouf) trobem històries amb força pes emocional i històric i alguns d'aquests temes es repetien de tant en tant (la immigració, la misèria, la esclavitud...).

Així que, per començar, vam tenir un llibre d’impacte: La vegetariana de Han Kang. Aquest llibre va permetre marcar la tendència que seguiria el curs i va ser un bon exemple del que trobaríem al llarg de tot el curs. La història de la humanitat, com s’ha pogut veure en tots els llibres, està plena de patiments i misèries i la literatura serveix per denunciar aquestes situacions. El llibre va ser un dels èxits de l’any, juntament amb obres com Purga de Sofi Oksanen, Daha! de Hakan Günday (duríssim!), el ja anomenat El gran mundo, que repassa la història recent d’Austràlia o la història intimista però molt exigent emocionalment de Mi planta de naranja lima de José Mauro de Vasconcelos. 

Després hem tingut una sèrie de llibres que han funcionat prou bé però no han arribat al nivell d’unanimitat crítica dels anteriors. Tot i així no es pot negar que tenen punts forts indiscutibles: ha estat el cas de Sortida a Occident de Mohsin Hamid, Bany de lluna de Yanick Lahens o La confessió de la lleona de Mia Couto. Això ens deixa un darrer llibre, Volver a casa de Yaa Gyasi que, tot i tractar temes com l’esclavitud, potser li mancava una mica de força i, en comparació a tota la resta, va passar més desapercebut. 

A nivell global (mai millor dit!) creiem que s’ha aconseguit l’objectiu de descobrir noves literatures amb un bon grapat de llibres de qualitat. I en aquest èxit té un gran paper el grup de conversa que s’ha anat creant els darrers anys, amb gent compromesa social i culturalment que fa que cada tertúlia sigui una festa literària i dignifiquin aquest club de lectura. Gràcies a totes i fins aviat!!!

Codi 63 : En imatges

Ja hem vist al llarg dels diferents cursos del club que molts llibres tenen la seva adaptació cinematogràfica (la qualitat, després, és un altre tema). Però quan tenen més d'una, això ja ens dóna a entendre que estem davant d'una obra important que és viscuda per altres generacions.

Aquest és el cas de O meu pé de laranja lima de José Mauro de Vasconcelos que ha tingut, com a mínim, dues adaptacions a la pantalla gran (i tres telenovel·les!). Una l'any 1970 i l'altra, més propera, l'any 2012. Us deixem amb el trailer d'aquesta segona adaptació. Les dues són brasileres, així que ens assegurem que l'esperit del llibre de Vasconcelos es manté ben vigent!

Codi 63 : Mi planta de naranja lima de José Mauro de Vasconcelos

I arribem a la darrera etapa del nostre viatge literari, per aquestes literatures no gaire conegudes, arribant al Brasil per llegir un clàssic modern: La meva planta de taronja llima de l'escriptor José Mauro de Vasconcelos. Una lectura força present en l'oferta de lectures dels instituts i que ens serveix per llegir el clàssic anual que sempre ens agrada oferir. A més, ens permet conèixer una mica més la literatura sud-americana, deixant de banda la provinent de països de parla hispana, molt més habitual en les nostres prestatgeries.

Ah, i teniu el dossier per començar!

 

Codi 62 : Mia Couto, pregoner

Mia Couto, des de una literatura tan desconeguda com l'africana (i de Moçambic), s'ha anat fent poc a poc un nom gràcies a la qualitat de les seves obres. Reconeguda la seva narrativa en el país d'origen dels seus pares, Portugal, on va guanyar el premi Camoes l'any 2013, no és estrany trobar en alguna ressenya de llibres seus, comentaris perquè se'l consideri per un proper premi Nobel. Gràcies a aquest camí engegat per Couto, que l'ha portat a ser reconegut a l'exterior, hem tingut la sort de poder comptar amb la seva presència a Catalunya més d'un cop (per exemple al CCCB l'any 2016 en un cicle sobre escriptors africans). I la casualitat ha fet que aquest darrer Sant Jordi, Mia Couto fos l'encarregat de fer el pregó a la ciutat de Barcelona. 

Us el deixem aquí "enganxat" per si voleu escoltar i veure a aquest mestre del realisme social/màgic. A gaudir!

Codi 62 : La confessió de la lleona de Mia Couto

Tornem cap a l'Àfrica gràcies a un dels escriptors de moda, Mia Couto. Fill d'immigrants portuguesos ens apropa una herència diferent al ser africà de naixement però amb òbvies influències europees. Tot i això, Couto elabora una literatura profundament arrelada a la seva terra, com tindrem oportunitat de comprovar amb La confessió de la lleona, l'obra que l'ha tornat a recuperar pel públic català.

El dossier corresponent el podeu consultar aquí.

Codi 61 : Literatura de les Antípodes

Com ja s'ha comentat en l'entrada anterior, no vam poder incloure cap llibre d'autors aborígens perquè, directament, no tenim cap exemplar a mà. Les raons d'aquesta situació poden ser moltes: manca de coneixement de les editorials del país, poca promoció per part de les institucions australianes... Qui sap! El que sí que podem considerar es que la literatura aborigen té una història força particular i que també pot afectar a la seva difusió. 

Per començar partim d'unes cultures que no tenien una escriptura definida en el moment de l'arribada dels occidentals a les costes australianes. Per aquest motiu, hem d'esperar fins al segle XIX per trobar a David Unaipon, que va ser el primer escriptor aborigen en escriure sobre la mitologia de la seva cultura. A partir d'aquí la seva presència és força intermitent (hem de pensar també totes les polítiques repressores que van patir els aborígens i que van dificultar que poguessin desenvolupar plenament la seva cultura i forma d'entendre el món en espais com la literatura). 

Així que hauríem d'esperar a ben entrat el segle XX o fins i tot el XXI per trobar molts més exemples de literatura aborigen amb noms com Kim Scott, Alexis Wright o Kate Howarth. Totes veus que encara no hem sentit en català o castellà. Tot arribarà!

Bitllet de 50 dòlars australians amb la imatge de David Unaipon

Més informació a:

https://en.wikipedia.org/wiki/Indigenous_Australian_literature

https://www.theguardian.com/culture/australia-culture-blog/2014/oct/23/five-must-read-books-by-indigenous-authors 

https://www.nla.gov.au/research-guides/finding-australian-literature/indigenous

Codi 61 : El gran mundo de David Malouf

En aquest repàs que estem fent de la literatura mundial, en algun moment havíem d'arribar a Oceania. La primera intenció era, és clar, llegir algun llibre d'algun/a autor/a aborigen però no ha estat possible ja que ens arriben poques obres d'aquelles terres. Però Oceania té un altre valor afegit: la seva història com a terra d'acollida i barreja de cultures. És en aquest punt que una obra com El gran mundo de David Malouf pren tot el sentit com a lectura de club de lectura. Un llibre que ens aporta una visió històrica d'Austràlia a partir de la 2a Guerra Mundial.

Si voleu una mica més d'informació sobre l'autor, recordeu que podeu consultar el dossier dedicat al llibre. 

 

Codi 60 : L'altre

Algú dels lectors podria pensar que escollir un autor turc per aquest curs no era gaire agosarat. Al cap i a la fi tenim un escriptor turc de referència, mundialment conegut: l'Orhan Pamuk, el gran escriptor turc de les darreres dècades. Un autor, ni més ni menys, guanyador del premi Nobel de literatura l'any 2006 amb bona part de la seva obra disponible per als lectors occidentals. Així que podríem dir que la narrativa turca era, fins a cert punt, ben coneguda. Però a la biblioteca hem cregut que incorporar a Hakan Günday amb una obra tant impactant com Daha!, permetia seguir explorant la literatura d'un país tan fascinant com Turquia, a mig camí d'Europa i Asia i amb totes les contradiccions i barreges que aquest fet comporta. I a més ens aporta una reflexió ben esmolada sobre el tràfic de persones i els moviments de poder al món.

Curiosament, conèixer les noves veus de la literatura també ens facilita recuperar la presència de Pamuk que podeu descobrir amb obres com Nieve, La vida nova, El libro negro o les seves memòries Estambul : ciudad y recuerdos. Tots disponibles a la biblioteca i que ens permet, com a lectors, pujar-nos al vaixell de la seva obra.

Codi 60 : En imatges

Ja fa temps que no "visitàvem" aquesta secció que ens complementa la lletra escrita amb la versió fílmica o teatral de les obres que llegim. Aquest cop, a més, tenim l'al·licient de tractar-se d'una pel·lícula turca i per tant d'oferir-nos una narrativa allunyada de les obres cinematogràfiques occidentals. En definitiva, una versió original de les de "veritat".

Codi 60 : Daha! de Hakan Günday

En el grapat de lectures que portem fins ara en aquest curs hem pogut identificar alguns temes que es repeteixen d'una forma o una altra. I Daha! en aquest punt no serà una excepció. Seguint la línia que va marcar Sortida a Occident de Mohsin Hamid, tornen a experimentar el drama dels refugiats, però aquest cop a la convulsa frontera turca per on, en els darrers anys, milers de persones han intentat passar cap a Europa.

Com en el cas anterior el valor afegit d'aquest llibre és que ens l'ofereix un autor del país, Hakan Günday i això és el que busquem, un punt de vista proper i diferent que ampli la nostra experiència lectora (que, en el nostre cas, sempre comença amb el dossier).

Codi 59 : Literatura del Carib

Quan llegeixes Bany de lluna de Yanick Lahens, ràpidament la podem associar, pels temes que tracta i la forma de fer-ho, a una certa tradició de literatura caribenya. Tot i això aquest concepte "caribeny" engloba un bon grapat de diferents literatures, començant pel fet que no totes s'escriuen en el mateix idioma.  

De fet, que bona part dels països de la zona s'expressin en castellà ha provocat que la literatura cubana o porto-riquenya hagi arribat més fàcilment a les nostres editorials. Mentre que la producció provinent de països d'influència francesa o anglesa hagi passat més desapercebuda tret d'algun fet concret, com que l'escriptor de Saint Lucia Derek Walcott fos Premi Nobel l'any 1992. Tot i això, si algú compara alguns llibres d'Alejo Carpentier (El siglo de las luces) o Cirilo Villaverde (Cecilia Valdés, per exemple), sí que podem veure que comparteixen alguns temes comuns com poden ser l'esclavitud, la recerca de la identitat pròpia com a persones però també com a pobles, les creences d'origen africà, la tradició oral, el pes del colonialisme i les plantacions... 

Bany de lluna referma una mica aquesta darrera situació (i, potser, perpetua un cert estereotip de literatura caribenya) però no deixa de ser un primer pas per poder accedir, si el llibre funciona, a d'altres autors i autores de la zona i faciliti el coneixement d'aquesta altra literatura.

Codi 59 : Bany de lluna de Yanick Lahens

A Volver a Casa (la nostra segona lectura d'aquest curs) ja vam veure l'impacte que va tenir l'esclavatge en poblacions senceres i com de dura va ser la supervivència en una nova terra. A Bany de lluna ens endinsem en la realitat social d'una Haití molt influenciada pel tràfic d'esclaus i, com no, per les classes socials (un altre clàssic de la història de la humanitat). 

Tot i ser una figura important al seu país, aquesta és la primera novel·la de Yanick Lahens que ens arriba (i només en català!) i segurament perquè va rebre diferents premis l'any 2014. Però no podem negar que aquest fet ens permet llegir un exemple de literatura caribenya "diferent" (fora de les més habituals literatures cubanes, porto-riquenyes o mexicanes, per exemple).

I, com a tastet, sempre us quedarà el dossier!

Codi 58 : Un altre punt de vista

Una característica de l'obra de Mohsin Hamid és que els seus llibres ens aporten una visió externa de la societat occidental i els seus valors. Una visió força diferent, a més, si la fa servir per analitzar fenòmens força polèmics com el terrorisme integrista, l'auge dels països emergents a Àsia o, en el cas de la tertúlia d'aquest mes, el drama dels refugiats.

En el primer cas Hamid va publicar un llibre arriscat amb el títol L'integrista reticent, on trobem un protagonista, en Changez, que estava vivint el somni americà als Estats Units quan els atemptats de l'11-S ho van canviar tot. De ser un immigrant completament integrat en la societat americana i amb futur prometedor en una multinacional, passa a ser un estranger de qui tothom sospita i haurà de redefinir la seva pròpia identitat. També és cert que, a partir d'aquest moment, s'adonarà que algunes llavors de l'odi i la desconfiança ja havien començat a germinar temps enrere.

Si amb un llibre sobre aquest tema no en teníeu prou, Hamid encara va publicar un altre amb un tema tan actual com la cobdícia amb un títol tan expressiu com Com fer-se fastigosament ric a l'Àsia emergent. Agafant com a referència els darrerament famosos llibres d'autoajuda empresarial, ens explica com un noi humil és capaç de convertir-se en tot un magnat empresarial. Com veieu, tota una denúncia de les bombolles econòmiques que patim els darrers vint anys.

Ja podeu veure que Hamid ha decidit transitar per un camí d'espines amb la seva trajectòria literària. Però s'ha de dir que ho fa de la mà d'una narrativa amable i això fa que l'experiència sigui molt més agraïda pel lector. 

 

Codi 58 : Sortida a Occident de Mohsin Hamid

Continuem viatjant (literàriament) per arribar fins al Pakistan de la mà de l'autor Mohsin Hamid. Conegut per tractar en el seus llibres temes de rabiosa actualitat, la seva forma d'apropar-se a les històries combina el millor d'Occident i d'Orient ja que ha passat la seva vida entre el seu país d'origen i altres americans i europeus com Itàlia, Anglaterra o Estat Units.

Amb Sortida a Occident aposta per explicar-nos una faula fantàstica sobre la difícil vida dels immigrants i dels refugiats que busquen una sortida vital a Occident. Un conte fosc que no deixarà ningú indiferent.

I, per començar, el dossier!

Codi 57 : Purga de Sofi Oksanen

A vegades no fa falta viatjar gaire lluny per trobar-nos cultures desconegudes. La mateixa Europa, tant antiga i patidora, segueix sent un continent desconegut en bona part. Sobretot a partir de la creació de blocs de països després de la 2a Guerra Mundial. Això ha passat amb les repúbliques i els països de l'àrea d'influència soviètica que en els darrers anys, juntament amb la modernització dels seus territoris, cada vegada s'han donat més a conèixer. 

Per això volíem incloure a la programació d'aquest any algun exemple de literatura europea "desconeguda" i per això hem escollit a l'escriptora Sofi Oksanen, de nacionalitat finesa però amb ascendència estoniana. La seva obra ens aproparà, per un costat, a la societat bàltica i, per un altre, a la sempre fascinant cultura nòrdica d'un país conegut sobretot per l'excel·lència del seu sistema educatiu.

I, per començar, el dossier!

Codi 56 : Llocs terrorífics de la humanitat (I)

Els bons llibres acostumen a deixar un pòsit en el temps. A vegades són sensacions, altres són escenes concretes i, a vegades, són espais o llocs. En el cas de Volver a casa de Yaa Gyasi tenim la figura omnipresent pel seu significat i perquè ha perdurat en el temps del Cape Coast Castle. La fortificació, de parets blanques però també de cel·les ben fosques, on les companyies europees (holandesos, suecs o anglesos) van centralitzar part del comerç d'esclaus i on podien arribar a haver a la vegada fins a 1000 esclaus homes i 500 esclaves dones esperant començar el terrible viatge per l'Atlàntic. 

 

Al llibre, però també a la vida real, aquest castell simbolitza l'horror i els errors del passat de la humanitat (com podria ser Auschwitz, per exemple). Tot i que el turisme, com es pot veure en el mateix llibre, amenaci en banalitzar el missatge al menys és una forma d'apropar-nos a la terrible realitat de les persones que van passar per aquest indret.

Si voleu saber una mica més del castell i la porta de "no retorn" podeu consultar (en anglès, això sí):

https://www.youtube.com/watch?v=zRb-vCqcLcs

https://en.wikipedia.org/wiki/Cape_Coast_Castle

Codi 56 : Moments terrorífics de la humanitat (I)

Volver a casa de Yaa Gyasi ens ofereix una història familiar al voltant dels estralls de l'esclavitud i la lluita pel poder que es va desenvolupar entre els continents europeu, africà i americà. S'ha de dir que l'esclavitud sempre ha estat molt present en la història de la humanitat, però va ser entre els segles XV i XIX que els seus efectes es van patir de forma devastadora en el continent africà per poder portar mà d'obra barata a Amèrica (especialment al centre i al sud). Tot i que no hi ha xifres del tot oficials es considera que més de dotze milions de persones van ser forçades a embarcar cap a territori americà en les pitjors condicions possibles.

No és estrany, per tant, que la literatura hagi tractat aquest tema de forma recurrent, especialment als Estats Units on una presència important de descendents dels esclaus ha permès mantenir la seva memòria fins als nostres temps.

A la Biblioteca Can Mulà, per exemple, podeu trobar llibres com El mundo conocido de Edward P. Jones (guanyador del Premi Pulitzer), Parentesco d'Oliva Butler (que incorpora elements fantàstics a la trama), Amor de Toni Morrison o, més recentment, El ferrocarril subterrani de Colson Whitehead (que recrea en clau fantàstica la coneguda ruta de fugida dels esclaus). 

És cert, però, que tots aquests llibres estan molt contextualitzats dins de la història dels Estats Units i, per això, hem de valorar que, una obra com Volver a casa, ens ofereixi la novetat d'explicar-nos un petit fragment de la història africana en relació al fosc món del contraban de persones.

 

Codi 56 : Volver a casa de Yaa Gyasi

Seguim el camí que vam començar a Corea del Sud per arribar al continent africà. Més concretament ens endinsem al cor d'Àfrica: a Ghana, un país que va patir la terrible experiència de l'esclavitud i

també, com la resta del continent, del colonialisme. 

Dos fets que han marcat la història de la gent d'aquest país de l'Àfrica sud-occidental. Volver a casa ens ofereix una visió intimista d'aquesta història a través de les vivències d'una família al llarg de diferents generacions i continents (l'esclavitud portarà a part de la família protagonista a Amèrica).

I, com a introducció, podeu consultar el dossier habitual.

Codi 55 : A la recerca de noves editorials (I)

Com ja hem indicat el algun moment, bona parta de l'aparició a les llibreries de noves literatures és l'aposta d'editorials petites i mitjanes per trobar nous segments de mercat en un món editorial amb una competència cada vegada més dura. Per aquest motiu, pensem que és una bona oportunitat per conèixer aquestes editorials i, de pas, reconèixer la seva arriscada proposta.

En el cas de Han Kang, ens trobem que la seva "casa editorial" a l'Estat espanyol té el curiós nom de Rata_Books. Aquesta és una editorial relativament nova ja que va néixer el 2014 de la mà de l'escriptora i editora Iolanda Batallé amb la intenció de publicar llibres que poguessin ser regalats a altres lectors. Si un llibre és capaç de generar la possibilitat del seu regal, va pensar Batallé, llavors és una obra que necessita ser publicada.

Aquest criteri ha permès la publicació de llibres aparentment minoritaris (encara que després hagin pogut guanyar premis importants com La vegetariana d'Han Kang), que cerquen qüestionar el món que ens envolta i que podrien haver passat desapercebuts pel públic.

 

Però tot aquest esforç de selecció podria haver quedat soterrat sota un disseny massa funcional de l'editorial. I ja sabem que a les prestatgeries s'ha de destacar per vèncer, més enllà de la qualitat del que es proposi. Per aquesta raó els llibres de Rata_Books tenen un disseny molt treballat. Començant per una coberta monocolor (a part de les lletres) i sense il·lustració que fa fàcilment identificables els seus llibres. La coberta es complementa am

b una fragment escrit per l'autor, una fotografia del seu lloc habitual d'escriptura, així com la justificació per part de l'editorial per publicar aquest llibre concret i una fotografia dels autors en el moment d'escriure el llibre.

Però el cos del llibre també inclou apartats d'interès, com un text manuscrit de l'escriptor i altres textos que permeten situar l'obra: entrevistes, articles dels traductors...

Com veieu una proposta molt ben pensada i treballada i que ofereix una línia editorial amb molta personalitat. Només cal atrevir-se i nosaltres ja hem fet el primer pas amb La vegetariana d'Han Kang.

Més informació a:

https://elpais.com/cultura/2017/04/07/babelia/1491554476_810433.html
https://www.nuvol.com/noticies/neix-rata_-leditorial-visceral-de-iolanda-batalle/
https://www.facebook.com/RataBooks/

Codi 55 : La vegetariana de Han Kang

Iniciem el curs 2018-2019, A la recerca d'altres literatures, amb una d'aquelles veus que han tingut més impacte els darrers anys: l'escriptora sud-coreana Han Kang.  En el nostre cas aprofitarem per gaudir del seu primer llibre traduït, La vegetariana, que, degut al seu argument "familiar", serveix de nexe perfecte amb la programació de l'any passat. 

Per conèixer una mica més sobre l'autora, el llibre i Corea del Sud, podeu consultar el dossier a la pàgina habitual.

Bon viatge cap a Corea!