Un cop acabat el curs, és hora de fer el repàs anual a les lectures que hem compartit aquest darrer cicle. Llibres d’arreu del món que ens han apropat realitats, problemàtiques i narratives diferents i que són una mostra de com la globalització ha arribat a la literatura. La cultura planetària cada vegada és més propera i l’oferta més extensa i ens permet enriquir la nostra pròpia experiència lectora.
Com sempre vam intentar que l’aposta fou prou diversa i, dins de les
limitacions lògiques, prou representativa de la literatura de totes les parts
del món. Amb especial presència d’obres africanes (i d’altres molt relacionades
com Bany de lluna de Yanick Lahens d’Haití), també hem viatjat a
l’Orient i hem tingut petites incursions a Europa (Finlàndia), Sud-amèrica
(Brasil) o Oceania (Austràlia).
A nivell temàtic, hem de partir també d’unes certes limitacions: les editorials s’arrisquen al publicar obres de literatures menys conegudes i, per tant, busquen llibres que puguin destacar entre la resta de novetats. Per aquest motiu, en tots aquests llibres (menys, potser, El gran mundo de David Malouf) trobem històries amb força pes emocional i històric i alguns d'aquests temes es repetien de tant en tant (la immigració, la misèria, la esclavitud...).
Així que, per començar, vam tenir un llibre d’impacte: La vegetariana de
Han Kang. Aquest llibre va permetre marcar la tendència que seguiria el
curs i va ser un bon exemple del que trobaríem al llarg de tot el curs. La
història de la humanitat, com s’ha pogut veure en tots els llibres, està plena
de patiments i misèries i la literatura serveix per denunciar aquestes
situacions. El llibre va ser un dels èxits de l’any, juntament amb obres com Purga
de Sofi Oksanen, Daha! de Hakan Günday (duríssim!), el
ja anomenat El gran mundo, que repassa la història recent d’Austràlia o
la història intimista però molt exigent emocionalment de Mi planta de
naranja lima de José Mauro de Vasconcelos.
Després hem tingut una sèrie de llibres que han funcionat prou bé però no han arribat al nivell d’unanimitat crítica dels anteriors. Tot i així no es pot negar que tenen punts forts indiscutibles: ha estat el cas de Sortida a Occident de Mohsin Hamid, Bany de lluna de Yanick Lahens o La confessió de la lleona de Mia Couto. Això ens deixa un darrer llibre, Volver a casa de Yaa Gyasi que, tot i tractar temes com l’esclavitud, potser li mancava una mica de força i, en comparació a tota la resta, va passar més desapercebut.
A nivell global (mai millor dit!) creiem que s’ha aconseguit l’objectiu de descobrir noves literatures amb un bon grapat de llibres de qualitat. I en aquest èxit té un gran paper el grup de conversa que s’ha anat creant els darrers anys, amb gent compromesa social i culturalment que fa que cada tertúlia sigui una festa literària i dignifiquin aquest club de lectura. Gràcies a totes i fins aviat!!!
