dimarts, 17 de desembre de 2019

Codi 66: Lemaitre


Tot i que la literatura de gènere cada cop més té una millor rebuda per part de la crítica, encara ens podem trobar amb certs prejudicis al voltant dels escriptors que han basat part del seu èxit en aquest tipus d’obres. Pierre Lemaitre és un d’aquests autors que, gràcies a les seves obres de sèrie negra (i especialment al cicle de l’inspector Camille Verhoeven que va iniciar amb Iréne l’any 2006), va trobar el sempre difícil camí de l’èxit.

Però lluny de conformar-se amb aquesta privilegiada situació, aquest escriptor parisenc va agafar el repte d’ampliar el seu registre literari amb obres com Vestit de Núvia (un thriller amb tocs de bogeria escrit el 2009), però especialment amb Ens veurem allà dalt, una ambiciosa història sobre les seqüeles de la 1a Guerra Mundial que va rebre, ni més ni menys, el prestigiós Premi Goncourt l’any 2013 i el situa, si no ho era ja, com una de les plomes de referència de les lletres franceses contemporànies. Un llibre del que, a més, Lemaitre acaba de publicar una obra relacionada, Els colors de l’incendi, que segueix ampliant un currículum literari implecable i molt personal, on no dubta en seguir reivindicant tot tipus de literatura.

La majoria del seus llibres el podeu trobar a la Biblioteca Can Mulà i estem segurs que seguirem ben atents la seva ca
rrera propera.

Codi 66: Recursos inhumans de Pierre Lemaitre

Eps! Anem una mica tarda però us recordem que la lectura del mes de desembre de 2019 d'aquest club és Recursos inhumans de Pierre Lemaitre. Aquest és un escriptor conegut per les seves obres de sèrie negra (Recursos inhumans mateix, és una novel·la a mig camí de la crítica social i política i el "polar") però també ha escrit llibres que han tingut un reconeixement clar de la crítica (més informació a la propera entrada).

Per ara, com és habitual, teniu el dossier per complementar la lectura del llibre.


divendres, 15 de novembre de 2019

Codi 65: Els poemes-collage d'Herta Müller

Les persones que es dediquen a escriure sovint són peculiars. Ja sigui pels temes que tracten (que poden ser verdaderes obsessions), per la seva forma d’escriure o per tenir algun que altre «hobby» peculiar. Herta Müller podria caure en alguna d’aquestes categories (molts dels seus llibres tracten bàsicament de la vida en temps de la dictadura de Ceaucescu, per exemple), però en aquesta entrada ens interessa bàsicament un experiment literari que Herta Müller efectua sovint: la creació de poesia-collage. Aquesta pràctica que implica «escriure» poesia a través de tàctiques de collage (paraules que troba en revistes i diaris per exemple) és un exercici creatiu força important per a Müller ja que li permet experimentar amb la paraula d’una forma més física i crear petites obres d’art.

A Espanya l’editorial E.D.A. libros ha publicat un volum amb aquests poemes, titulat Los pálidos señores con la taza de moca. L’èxit de la proposta ha provocat, a més, que fins i tot s’hagin fet exposicions artístiques amb aquestes composicions. Així que amb aquest fet, íntim, podem conèixer una mica més la personalitat de l'escriptora Herta Müller.


dijous, 14 de novembre de 2019

Codi 65 : La bèstia del cor de Herta Müller

La controvèrsia i la polèmica també poden tenir un vessant profundament polític. Per aquest motiu vam escollir a l'autora alemanya d'origen romanès Herta Müller (a més de ser una escriptora amb un Premi Nobel en el seu historial, poca broma) per formar part de la programació d'aquest any. 

El llibre escollit, La bèstia del cor, ens transporta als anys foscos de misèria i repressió de la dictadura de Ceaucescu a Romania. Si la vida ja era dura en general, més ho era per a les minories com la d'origen alemany de la que forma part Müller. 

Si voleu una mica més d'informació, recordeu que podeu consultar el dossier.




dilluns, 14 d’octubre de 2019

Codi 64 : Hereus de Lolita

La pederàstia és un d'aquells delictes que sempre han marcat unes línies vermelles molt clares a nivell legal i moral. Tot i això, un llibre com Lolita és l'exemple clar que la literatura és un camp propici per tractar tot tipus de temes. I també aquest. És cert que no hi ha molts més exemples de llibres al voltant de la pederàstia però podem trobar algun altre exemple (tot i que amb aproximacions prou diferents).

Per començar podríem destacar un referent directe amb el Lolito de Ben Brooks, una mena de comèdia juvenil amb una relació prohibida entre un noi de quinze anys amb una dona de més de quaranta (tots dos en moments crítics de la seva vida), però que no presenta el punt dramàtic ni obsessiu del llibre de Nabokov (per molt que faci servir un títol tan obvi i es vulgui presentar com un llibre polèmic). 


Molt diferent i  molt més arriscat és El fin de Alice de l'escriptora nord-americana A.M. Homes que narra la relació epistolar entre un pederasta condemnat i una noia que vol seguir els seus passos seduint a un menor. Homes és una escriptora de referència de la literatura americana contemporània gràcies a una obra compromesa i arriscada que no defuig cap tema al voltant del declivi de la societat dels Estats Units i esperem visitar-la en algun moment futur d'aquest club de lectura (ja és el segon cop que la citem en aquest bloc!). 



dimecres, 2 d’octubre de 2019

Codi 64 : En imatges

Per fer aquesta entrada quasi ens hem de posar dempeus perquè ens toca parlar de l'obra d'un dels GRANS directors de cinema de la història: Stanley Kubrick. Tot i que aquesta pel·lícula va ser una de les primeres de la seva extraordinària carrera (la va rodar el 1962), segueix sent de les més conegudes gràcies també a la interpretació de James Mason i a l'atreviment d'adaptar un llibre com Lolita.

 
Per recordar-la us deixem una de les primeres escenes de la pel·lícula.


dimarts, 1 d’octubre de 2019

Codi 64 : Lolita de Vladimir Nabokov

Arriba octubre i ens hem de posar a fer feina! Comencem aquest any dedicat a llibres políticament incorrectes amb, segurament, un dels llibres que encara crea més controvèrsia entre les persones lectores (i això que es va escriure l'any 1955). Estem parlant, ni més ni menys, de Lolita de Vladimir Nabokov i és que les relacions entre menors i adults sempre s'han situat en zones morals com a mínim força grises. Lolita ens permetrà reflexionar sobre aquestes "fronteres morals" i "línies vermelles". Ens atrevim? És clar que sí!

Resultado de imagen de lolita vladimir nabokov 

I acompanyem el llibre, és clar, amb el dossier corresponent!

dijous, 5 de setembre de 2019

Curs 2019-2020 : Llibres políticament incorrectes


Qui hagi seguit la trajectòria del nostre modest club de lectura, haurà pogut comprovar que els llibres controvertits sempre han estat presents a la majoria de les nostres programacions anuals (fins i tot  l'any que vam dedicar a l'humor vam intentar aportar unes gotes de polèmica). La literatura permet oferir propostes de tot tipus: des de la narrativa més lúdica a aquella que ens aporta crítica social i/o política. I en el nostre Pla 9 volem oferir tertúlies amb llibres que provoquin reaccions a les persones participants. Així que escriptors com Chuck Palahniuk, Michel Houellebecq o Cormac MacCarthy han aparegut, amb força impacte, en algun moment dels darrers anys. 

Amb aquesta perspectiva té certa lògica anar un pas més enllà i dedicar tot un any a repassar alguns dels llibres que, al llarg de la història, també han provocat controvèrsia amb els temes que han tractat (o amb la forma de fer-ho, que a vegades la prosa també pot ser polèmica).

Curiosament, aquest plantejament ens ha permet veure que vivim temps complicats a l'hora de tractar temes delicats en la literatura actual i la proposta que us fem té una marcat caràcter històric. Deixant de banda autors com els que hem citat anteriorment, costa trobar literatura contemporània (tot i que algun títol se'ns ha quedat fora per la seva extensió) que pugui equiparar-se a alguns dels clàssics que llegirem aquest any. Serà que les persones que escriuen ara s'atreveixen menys? Estem vivint en una època que no permet que un escriptor s'arrisqui amb temes delicats? I, si és així, quin futur té la literatura com a vehicle per a la crítica? I els llibres històricament controvertits, encara ho són?

De tot això i molt més, en parlarem, estem segurs al llarg de cadascuna de les tertúlies d'aquest any. I, si voleu fer un tastet, ja podeu consultar la programació a la pàgina corresponent.



dimarts, 9 de juliol de 2019

Resum temporada 2018-2019





Un cop acabat el curs, és hora de fer el repàs anual a les lectures que hem compartit aquest darrer cicle. Llibres d’arreu del món que ens han apropat realitats, problemàtiques i narratives diferents i que són una mostra de com la globalització ha arribat a la literatura. La cultura planetària cada vegada és més propera i l’oferta més extensa i ens permet enriquir la nostra pròpia experiència lectora.

Com sempre vam intentar que l’aposta fou prou diversa i, dins de les limitacions lògiques, prou representativa de la literatura de totes les parts del món. Amb especial presència d’obres africanes (i d’altres molt relacionades com Bany de lluna de Yanick Lahens d’Haití), també hem viatjat a l’Orient i hem tingut petites incursions a Europa (Finlàndia), Sud-amèrica (Brasil) o Oceania (Austràlia). 

A nivell temàtic, hem de partir també d’unes certes limitacions: les editorials s’arrisquen al publicar obres de literatures menys conegudes i, per tant, busquen llibres que puguin destacar entre la resta de novetats. Per aquest motiu, en tots aquests llibres (menys, potser, El gran mundo de David Malouf) trobem històries amb força pes emocional i històric i alguns d'aquests temes es repetien de tant en tant (la immigració, la misèria, la esclavitud...).

Així que, per començar, vam tenir un llibre d’impacte: La vegetariana de Han Kang. Aquest llibre va permetre marcar la tendència que seguiria el curs i va ser un bon exemple del que trobaríem al llarg de tot el curs. La història de la humanitat, com s’ha pogut veure en tots els llibres, està plena de patiments i misèries i la literatura serveix per denunciar aquestes situacions. El llibre va ser un dels èxits de l’any, juntament amb obres com Purga de Sofi Oksanen, Daha! de Hakan Günday (duríssim!), el ja anomenat El gran mundo, que repassa la història recent d’Austràlia o la història intimista però molt exigent emocionalment de Mi planta de naranja lima de José Mauro de Vasconcelos

Després hem tingut una sèrie de llibres que han funcionat prou bé però no han arribat al nivell d’unanimitat crítica dels anteriors. Tot i així no es pot negar que tenen punts forts indiscutibles: ha estat el cas de Sortida a Occident de Mohsin Hamid, Bany de lluna de Yanick Lahens o La confessió de la lleona de Mia Couto. Això ens deixa un darrer llibre, Volver a casa de Yaa Gyasi que, tot i tractar temes com l’esclavitud, potser li mancava una mica de força i, en comparació a tota la resta, va passar més desapercebut. 

A nivell global (mai millor dit!) creiem que s’ha aconseguit l’objectiu de descobrir noves literatures amb un bon grapat de llibres de qualitat. I en aquest èxit té un gran paper el grup de conversa que s’ha anat creant els darrers anys, amb gent compromesa social i culturalment que fa que cada tertúlia sigui una festa literària i dignifiquin aquest club de lectura. Gràcies a totes i fins aviat!!!

dimarts, 18 de juny de 2019

Codi 63 : En imatges

Ja hem vist al llarg dels diferents cursos del club que molts llibres tenen la seva adaptació cinematogràfica (la qualitat, després, és un altre tema). Però quan tenen més d'una, això ja ens dóna a entendre que estem davant d'una obra important que és viscuda per altres generacions.

Aquest és el cas de O meu pé de laranja lima de José Mauro de Vasconcelos que ha tingut, com a mínim, dues adaptacions a la pantalla gran (i tres telenovel·les!). Una l'any 1970 i l'altra, més propera, l'any 2012. Us deixem amb el trailer d'aquesta segona adaptació. Les dues són brasileres, així que ens assegurem que l'esperit del llibre de Vasconcelos es manté ben vigent!



dijous, 30 de maig de 2019

Codi 63 : Mi planta de naranja lima de José Mauro de Vasconcelos

I arribem a la darrera etapa del nostre viatge literari, per aquestes literatures no gaire conegudes, arribant al Brasil per llegir un clàssic modern: La meva planta de taronja llima de l'escriptor José Mauro de Vasconcelos. Una lectura força present en l'oferta de lectures dels instituts i que ens serveix per llegir el clàssic anual que sempre ens agrada oferir. A més, ens permet conèixer una mica més la literatura sud-americana, deixant de banda la provinent de països de parla hispana, molt més habitual en les nostres prestatgeries.

Ah, i teniu el dossier per començar!

 


dimarts, 21 de maig de 2019

Codi 62 : Mia Couto, pregoner

Mia Couto, des de una literatura tan desconeguda com l'africana (i de Moçambic), s'ha anat fent poc a poc un nom gràcies a la qualitat de les seves obres. Reconeguda la seva narrativa en el país d'origen dels seus pares, Portugal, on va guanyar el premi Camoes l'any 2013, no és estrany trobar en alguna ressenya de llibres seus, comentaris perquè se'l consideri per un proper premi Nobel. Gràcies a aquest camí engegat per Couto, que l'ha portat a ser reconegut a l'exterior, hem tingut la sort de poder comptar amb la seva presència a Catalunya més d'un cop (per exemple al CCCB l'any 2016 en un cicle sobre escriptors africans). I la casualitat ha fet que aquest darrer Sant Jordi, Mia Couto fos l'encarregat de fer el pregó a la ciutat de Barcelona. 

Us el deixem aquí "enganxat" per si voleu escoltar i veure a aquest mestre del realisme social/màgic. A gaudir!


dimarts, 14 de maig de 2019

Codi 62 : La confessió de la lleona de Mia Couto

Tornem cap a l'Àfrica gràcies a un dels escriptors de moda, Mia Couto. Fill d'immigrants portuguesos ens apropa una herència diferent al ser africà de naixement però amb òbvies influències europees. Tot i això, Couto elabora una literatura profundament arrelada a la seva terra, com tindrem oportunitat de comprovar amb La confessió de la lleona, l'obra que l'ha tornat a recuperar pel públic català.

El dossier corresponent el podeu consultar aquí.




dilluns, 6 de maig de 2019

Codi 61 : Literatura de les Antípodes

Com ja s'ha comentat en l'entrada anterior, no vam poder incloure cap llibre d'autors aborígens perquè, directament, no tenim cap exemplar a mà. Les raons d'aquesta situació poden ser moltes: manca de coneixement de les editorials del país, poca promoció per part de les institucions australianes... Qui sap! El que sí que podem considerar es que la literatura aborigen té una història força particular i que també pot afectar a la seva difusió. 

Per començar partim d'unes cultures que no tenien una escriptura definida en el moment de l'arribada dels occidentals a les costes australianes. Per aquest motiu, hem d'esperar fins al segle XIX per trobar a David Unaipon, que va ser el primer escriptor aborigen en escriure sobre la mitologia de la seva cultura. A partir d'aquí la seva presència és força intermitent (hem de pensar també totes les polítiques repressores que van patir els aborígens i que van dificultar que poguessin desenvolupar plenament la seva cultura i forma d'entendre el món en espais com la literatura). 

Així que hauríem d'esperar a ben entrat el segle XX o fins i tot el XXI per trobar molts més exemples de literatura aborigen amb noms com Kim Scott, Alexis Wright o Kate Howarth. Totes veus que encara no hem sentit en català o castellà. Tot arribarà!


Bitllet de 50 dòlars australians amb la imatge de David Unaipon

Més informació a:

https://en.wikipedia.org/wiki/Indigenous_Australian_literature
https://www.theguardian.com/culture/australia-culture-blog/2014/oct/23/five-must-read-books-by-indigenous-authors 

https://www.nla.gov.au/research-guides/finding-australian-literature/indigenous