dimarts, 28 de gener del 2014

Codi 14 : La verdad del Caimán

Sembla que això de sortir del Mediterrani costa més del que semblava. Ara abandonem les terres franceses plagades d'històries, tradicions i supersticions de Fred Vargas per endinsar-nos en el brutal món del Caimán amb la primera i molt real història de Massimo Carlotto. I diem "de" Massimo Carlotto perquè aquest llibre està basat en un passatge molt fosc i cruel de la pròpia història de l'escriptor.

Des d'aquí us recomanem la lectura del llibre però, si voleu donar un cop d'ull previ, sempre podeu consultar el dossier corresponent a la sessió de lectura. Com sempre aquí.


dissabte, 18 de gener del 2014

Codi 13 : Los cuatro ríos

A França el gènere negre sempre ha tingut un prestigi considerable (i aquí podríem citar clàssics com Simenon o Malet com a exemple) i el còmic (o la banda dessinée com es diu en francès) també. Per tant no és gaire estrany veure a escriptors col·laborar en còmics de gènere i Fred Vargas també ho ha fet. I a més amb tota la intenció i ambició. 

Per un costat l'acompanya en aquesta aventura una il·lustrador tant consagrat com impactant com Edmond Baudoin (autor d'obres com El viaje, Arlerí o El sabor de la tierra). I per un altre, perquè ha integrat aquesta incursió en el còmic dins de la saga del mateix comissari Adamsberg dotant, d'aquest forma, a l'obra d'una "oficialitat" màxima dins de la producció de Vargas.

L'experiment els ha hagut de sortir prou bé, perquè els mateixos autors van col·laborar en una altra història amb les mateixes premisses (també és un misteri del comissari Adamsberg). Aquesta segona col·laboració s'ha publicat aquest any a Espanya amb el títol de El vendedor de estropajos.  



Per cert, podeu agafar en préstec Los cuatro ríos a la Biblioteca Can Mulà!

Col·leccions de sèrie negra : Nuevos tiempos

Una autora com Fred Vargas, amb aquesta visió seva tant poc ortodoxa de la sèrie negra, no podia "caure" dins d'una editorial i una col·lecció "normals". Per aquest motiu no és d'estranyar que a Espanya les seves obres les publiqui Siruela, una editorial tant eclèctica com prestigiosa. Siruela és una editorial relativament petita però amb un considerable prestigi gràcies a anys de carrera editorial basada en la sel·lecció d'obres de qualitat, recuperació d'autors i obres oblidades i, sobretot, una molt bona qualitat a l'hora de publicar. Com a mostra podríem recordar una col·lecció mítica de Siruela com La Biblioteca de Babel on es van publicar obres de Kafka, Borges, Melville o London amb un estil editorial molt treballat. 

Actualment aquesta editorial no manté cap col·lecció pròpiament dita de sèrie negra. Però sí que és veritat que la seva línia editorial contempla la publicació habitual de llibres del gènere que tenen una presència ben visible a la seva col·lecció principal: Nuevos tiempos. És tant important la secció de sèrie negra que a les cobertes d'aquests llibres es pot llegir la paraula "Policiaca" clarament. 



A la Biblioteca Can Mulà podeu llegir vàries obres publicades en aquesta col·lecció, com Un hermoso lugar para morir de Malla Nunn, La trampa de miel de Unni Lindell o La playa de los ahogados de Domingo Villar. Amb aquests exemples ja podeu observar que Siruela es mou per camins pocs transitats dels gènere...Vaja, el lloc ideal perquè es publiquin les novel·les d'enigmes i misteris de Fred Vargas!

dissabte, 4 de gener del 2014

Codi 13 : Huye rápido, vete lejos

Seguim sense abandonar el Mediterrani, però ens endinsem en terres franceses de la mà de Fred Vargas i el seu llibre Huye rápido, vete lejos. Seguim, a més, explorant les diferents formes d'entendre la sèrie negra: aquest cop amb una autora que incorpora certs elements de realisme màgic a les seves històries i que ens presenta personatges que podem considerar, com a mínim, peculiars.

Ja podeu consultar el dossier corresponent a la pàgina habitual.



dijous, 2 de gener del 2014

Codi 12 : En imatges...

Ja sabeu que en aquest bloc ens agrada, si és possible, oferir-vos les imatges de les possibles adaptacions televisives o cinematogràfiques de les novel·les que llegim al club de lectura. Sobretot per veure en carn i ossos els personatges protagonistes i veure si aquesta interpretació coincideix (o no) amb la nostra. És veritat que la majoria de detectius/policies acostumen a estar grassos, anar sempre amb el mateix vestit i presentar, en general, una imatge poc acurada... I això ens facilita la feina d'imaginar, fins a cert punt, les característiques dels nostres personatges preferits (quan arribem a Kurt Wallander podrem, fins i tot, escollir entre les diferents versions que s'han fet). 

En el cas de Morituri de Yasmina Khadra també tenim la sort de poder veure una versió de la novel·la mitjançant una pel·lícula algeriana (que, amb una mica d'esforç, podeu veure sencera a la xarxa). Aquí teniu unes imatges:


Codi 12 : Yasmina Khadra for president!

Els que heu llegit els seus llibres (policíacs o no) haureu observat que Yasmina Khadra sempre té molt present el tema polític en els seus arguments. És normal si tenim en compte que va ser un alt comandament de l'exèrcit algerià en un període especialment convuls políticament del seu país (amb eleccions anul·lades per l'exèrcit i les lluites amb els islamistes que en van derivar). I tot i que aquesta inestabilitat va provocar el seu exili juntament amb la seva família, també li va provocar la necessitat i l'interès de seguir treballant per millorar les condicions de vida dels seus compatriotes. I què millor forma de fer-ho que presentant-se a les properes eleccions per a la presidència d'Algèria del proper mes d'abril?

Podeu consultar la notícia a Le Figaro o Le Monde