Codi 47 : En imatges

Feia temps que no ens aturàvem en una versió fílmica d'una de les obres que llegim al club. Però amb Les últimes voluntats toca parlar de la versió que el 2001 va fer el director Fred Schepisi (segurament la seva millor pel·lícula) amb una elenc d'actors i d'actrius prou important, on destaquen Michael Caine,  Helen Mirren o Bob Hoskins. 

És una adaptació més que digna de l'obra de Graham Swift, que sap recrear l'atmosfera d'amistat però també de conflicte familiar que, juntament amb els records dels protagonistes, completa la seva història comú.

Codi 47 : Les últimes voluntats de Graham Swift

La carrera de Graham Swift ha estat una mica irregular. Mai ha deixat d'escriure llibres de qualitat, però la seva fama mai ha arribat a ser la mateixa després de publicar els seus dos grans llibres Les últimes voluntats i El país del agua. Però sempre està bé poder recuperar un d'aquests dos títols pel nostre club de lectura. Aquest cop hem decidit decantar-nos pel primer: una història familiar d'una classe treballadora anglesa escrita amb força delicadesa per Swift.

Aquesta obra va guanyar el 1996 l'exigent premi Man Booker Prize, així que la qualitat està garantida.

Ja podeu consultar el seu corresponent dossier.

Codi 46 Bis : La dona justa de Sándor Márai

En l'entrada anterior hem parlat de la figura de Sándor Márai, un escriptor hongarès de marca educació burgesa i centroeuropea (un tipus de figura molt ben representada per Stefan Zweig o Joseph Roth). Doncs bé, una de les seves obres va estar a punt d'entrar en la programació d'aquest any: La dona justa. 

Qualsevol que hagi llegit un dels llibres de Márai podrà veure que la seva narrativa pren als personatges i les seves relacions com a centre de la història i, la majoria de cops, des d'un punt de vista molt íntim, quasi secret que acostumava a presentar-se al lector en forma de monòleg. I La dona justa és la seva obra més clara d'aquesta estructura ja que dóna veu fins a tres personatges perquè cadascú ens expliqui la seva versió de la història que els uneix. Una història de sentiments ocults i poc exterioritzats però també d'estrats socials, un tema molt present en un autor d'origen burgès (i que es considerava fill d'una època culta i moderna).

Tot i les seves virtuts com a llibre (i algun defecte que hauríem de parlar en alguna tertúlia futura) finalment no va entrar a la programació definitiva perquè el seu tipus d'història ja el cobria d'alguna forma El ball d'Irene Némirovsky una altra autora centreeuropea contemporània de Márai i que ja ens aporta la visió d'una societat burgesa que es considera la nova noblesa i que busca el reconeixement social a tota costa. I, a més, vist des del punt de vista d'una dona de l'època, aspecte no tan habitual.

Però segur que ens retrobarem amb Márai en un futur!

 

 

Codi 46 : Tornant de l'oblit

Fins fa relativament poc temps el nom d'Irene Némirovsky no era gaire conegut per a la majoria dels lectors. Segurament, algun lector de certa edat, i gust, se'n recordaria dels seus llibres publicats entre els anys vint i trenta del segle XX. Però com amb altres autors la 2a Guerra Mundial va significar un esdeveniment terrible. En el seu cas definitiu, ja que va morir al camp de concentració de Auschwitz. Això hagués pogut significar el seu oblit definitiu però vam tenir la sort que Némirovsky era una escriptora molt prolífica i els seus fills van guardar els seus manuscrits i també que l'any 2004 una editorial francesa va recuperar l'obra Suite francesa i va reivindicar la figura d'una escriptora tràgicament desapareguda.

El seu cas recorda el de Sándor Márai un escriptor d'èxit mundial abans de la guerra i que va haver d'exiliar-se a Estats Units per l'arribada del comunisme al seu país i va viure en primera persona com la seva obra desapareixia de les llibreries. No seria fins uns anys després de la seva mort (es va suïcidar, i no va viure el seu "retorn") que una editorial italiana va recuperar L'última trobada i ens va permetre descobrir la sensibilitat extraordinària d'un escriptor com Márai. 

Des de la nostra posició com a lectors no podem deixar d'agrair la feina de moltes editorials que intenten recuperar l'herència literària mundial i reivindicar el nom de molts escriptors i de moltes escriptores que han caigut a l'oblit. No podem, a més, deixar de pensar en aquests  "marais" o "nemirovskys" que encara estan esperant que algú els torni al seu lloc corresponent: els prestatges de les llibreries modernes.

Codi 46 : El ball d'Irene Némirovsky

Arribat el mes d'octubre... ja és hora de començar la nostra ronda de lectures anual. I ho fem de la mà de la sempre elegant Irene Némirovsky i una de les seves obres més conegudes (també perquè s'ha produït com a obra de teatre): El ball. Un petit drama familiar que es mou entre les ànsies de reconeixement social d'un matrimoni i la necessitat de créixer i viure de la seva filla.

Un aperitiu amb molta càrrega literària per començar el menú del curs 2017-2018. Ja teniu disponible el dossier!