dimarts, 3 de febrer del 2015

Codi 22 : Sant Thomas More, Sir



En les lectures que hem fet fins ara en aquest cicle de llibre utòpics/distòpics, hem pogut copsar que, un dels punts claus d'aquests llibres, és la personalitat dels escriptors que els han elaborat. És fàcil suposar que aquests autors (Orwell, Ballard, McCarthy...) van tenir (o tenen) un punt de vista crític sobre la societat o, com a mínim, se la qüestionaven habitualment. Fins a cert punt, els podríem considerar filòsofs que ens aporten nous punts de vista o ens permeten imaginar com es pot desenvolupar la humanitat, normalment a partir de certs moviments socials o polítics.

Però el cas que ens ocupa, el de Thomas More (1478-1535) escriptor d'Utopia (i creador de la mateixa paraula), és encara més impactant: More, va ser un polític/advocat/diplomàtic/teòleg/poeta/catòlic anglès de forta influència i presència a la seva època. Conseller del rei Enric VIII, era habitual que formés part de missions diplomàtiques gràcies a les seves habilitats negociadores. Fins i tot va arribar a ser Lord Canceller. Creient convençut, és sorprenent que s'arribés a qüestionar tant la societat del seu temps com per arribar a escriure un tractat sobre una societat perfecta. O potser, agafant el punt de vista contrari, pensar que, si ho va fer, va ser perquè havia pogut experimentar de primera mà tots els problemes socials i polítics del moment. La seva proposta, a més, va ser exhaustiva i no deixava cap punt sense tractar. Per tant, va ser una obra molt treballada i pensada a tots els nivells. 

Per desgràcia, la vida de More va tenir un final tant impactant com la resta de la seva vida. Es va situar en contra de la voluntat d'Enric VIII de divorciar-se i de la creació de l'Església d'Anglaterra i això va significar que el rei, que abans el tenia com a home de confiança, l'acusés de traïdor i el condemnés a mort. Ni les súpliques del Papa de Roma i d'altres reis i emperadors van lliurar a More del seu destí. 

Tot i així, la seva importància es pot comprovar no només amb els seus títols (sir i Sant a la vegada!) sinó també amb els recursos que treballen la seva obra o algunes reedicions dels seus escrits.