Codi 102: El solc de Valérie Manteau

 Amb la sessió de desembre canvien completament de registre amb El solc de l'escriptora francesa Valérie Manteau. En aquest cas ens hem proposat reflexionar sobre l'auge de les polítiques conservadores i totalitàries arreu del món. 

I ho fem amb un llibre que ens explica el camí que ha patit la democràcia turca els darrers anys que ha portat al país cap a una mena de república totalitària en mans d'un polític perpetuat al govern i que fa servir el nacionalisme com a eina de control. Un perillós procés que s'està veient reflectit, en major o menor grau, a d'altres països.

Aquesta obra va guanyar el particular Premi Renaudot l'any 2018 i sempre podeu fer un primer tast amb el seu dossier.

Codi 101: Parla Katharina Volckmer

En aquest bloc normalment no acostumem a enllaçar entrevistes als escriptors dels llibres que llegim al club de lectura. Però amb Katharina Volckmer hem volgut fer una excepció. La lectura de La cita (un llibre que es caracteritza per tractar una munió important de temes en una obra força curta)  pot deixar enlaire moltes preguntes. I qui millor que la pròpia autora per respondre-les. Especialment aquelles que fan referència a la seva relació amb la història recent del seu país (especialment la relacionada amb la 2a Guerra Mundial i l'Holocaust).

L'entrevista, que podeu consultar aquí, ens l'ofereix la conegudíssima BBC britànica, així que podem gaudir d'un article d'una qualitat garantida.

Codi 101: La cita de Katharina Volckmer

Dins de la programació d'aquest any sobre la situació del món i les tendències actuals ens vam proposar buscar un exemple de llibre "modern". És a dir, escrit per algú jove i que ens aportés aquell toc d'actualitat que és el centre del club d'aquest any. I amb el llibre de Katharina Volckmer que llegirem per la tertúlia de novembre creiem que ho hem aconseguit. 

El títol no pot ser més explícit: La cita o La història d'una polla jueva. Només aquesta frase ja és una declaració d'intencions de l'autora sobre la manca de límits o filtres que trobarem en el monòleg que ocupa les 135 pàgines del llibre. Tot un discurs que succeeix en la visita d'un metge (jueu) i on la protagonista, sense embuts i pràcticament sense respirar, fa un repàs de la seva vida i de tots els temes que, d'una forma o una altra, l'afecten.

Com dèiem, si voleu un llibre que us acosti les inquietuds del públic jove-adult (no estem davant d'una novel·la juvenil), La cita és un bona elecció. Ara, segurament no serà apte per a tothom. Esteu avisats/des!

Dossier

Codi 100: Irlanda d'anar per casa

 

Milkman d'Anna Burns és un llibre que funciona a molts nivells degut a la quantitat de temes diferents que tracta (salut mental, assetjament sexual, violència...) però bona part del que succeeix té a veure amb la situació política que es patia a Irlanda del Nord. Tot i que no ho diu directament (bé, en realitat la protagonista no expressa clarament cap nom) el llibre al final tracta la vida diària en un ambient polititzat i conflictiu com era aquell país en els temps anomenats "The Troubles".

Aquest fet ens va fer recordar ràpidament d'un llibre relativament semblant on també apareix el conflicte irlandès (en aquest cas parla de la independència de la República d'Irlanda) però des d'un punt de vista humorístic. Estem parlant de Mala pinta d'Spike Mulligan que des del sarcasme i la paròdia ens explica la història d'un poble que veu com, de cop, la frontera entre les dues Irlandes travessa un poble i, molt pitjor, un pub!! En un lloc on la cervesa és sagrada, ja us podeu imaginar que aquest fet provocarà tot tipus de problemes.

En el fons, els dos llibres tenen una mateixa intenció: fer de testimonis de la vida ordinària de la gent en el seu dia a dia més enllà del conflicte i, sobretot, de com s'adapta la humanitat en els moments més crítics (que també poden ser els més absurds).

El llibre el podeu trobar al catàleg Aladí de la XBM:

• Mala pinta d'Spike Mulligan

Codi 100: Milkman d'Anna Burns

 

Amb la primera tertúlia del curs 2023-2024 arribem a les 100 sessions (poca broma!). Qui és anava a dir quan van engegar el Pla 9 l'any 2012 amb un cicle dedicat a la literatura de terror, que arribaríem a consolidar un club de lectura com aquest. 

Així que per aquest nombre rodó i aprofitant que és la primera lectura del present curs, hem volgut seleccionar una obra que, d'alguna forma, serveixi com a exemple del tipus de llibre que ens agrada llegir en aquest club: obres que ofereixin matèria de debat i que també tinguin uns valors literaris ben presents. Que la seva lectura, ens agradi més o menys, ens proporcioni la sensació que hem llegit un llibre "valuós".

I Milkman de l'escriptora irlandesa Anna Burns ens aporta justament això. No només és un volum que encaixa en la nostra aposta d'aquest any amb històries que tractin temes d'actualitat sinó que ho fa amb una prosa molt particular, arriscada però també amb un clar propòsit d'innovar. Així que estem molt contents d'engegar el cicle que ens acompanyarà els propers nou mesos amb Milkman. 

Curs 2023-2024 : Qui món, aquest!

 

El curs passat ens va servir per veure la literatura com una forma de tornar a viure el passat i això, en una mena de mirall, també ens va fer reflexionar sobre la narrativa com a testimoni del món contemporani i com a art d’avantguarda. Molts dels llibres que ens envolten són fruit del seu temps, ja sigui pels temes que tracten, la forma en la que estan escrits o, fins i tot, per les persones que els escriuen (hi ha escriptors clarament generacionals que poden tenir el seu màxim impacte ara mateix).

Per aquest motiu, hem decidit dedicar el curs 2023-2024 als llibres que ens apropen temes d’actualitat. Així, al llarg d’aquest curs llegirem obres que tenen com a punt central aspectes com la situació de la dona al món, la identitat de gènere, la salut mental, les agressions o l’auge de règims amb valors conservadors. Llibres que són també reivindicatius però que no deixen de banda el seu aspecte primordial: explicar una història.

Paradoxalment, alguns dels llibres no seran obres modernes però sí que serviran per enmarcar algun tema ben proper i per veure com, per desgràcia, hi ha problemes que la humanitat no acaba de resoldre. Esperem que gaudiu de la programació i, no ens estranyaria sentir al llarg de les tertúlies el comentari “quin món, aquest!”.

Per acabar, recordeu que podeu veure la relació de lectures a la pàgina corresponent.

Resum temporada 2022-2023

Abans de començar el nou curs toca fer la tradicional valoració del cicle passat. Aquest any us vam proposar endinsar-nos en el món de les novel·les històriques, el darrer gran gènere que ens faltava per llegir. Però ho vam fer a l’estil Pla 9 amb l’habitual barreja de clàssics i novel·les desconegudes que sempre intentem portar a terme per oferir una experiència més enllà de les tradicionals tendències del gènere. 

En termes generals creiem que ha estat un any força satisfactori amb un nivell d’acceptació força alt, més enllà que alguns títols hagin funcionat millor que d’altres. Potser sí que hi ha hagut alguna petita decepció però els valors literaris de cada llibre van quedar demostrats i han permet veure les diferents perspectives que pot adoptar la novel·la històrica.

Si ens posem ja amb obres concretes, podem considerar que les grans triomfadores de l’any han estat Akhenatón de Naguib Mahfuz (Egipte és una aposta segura!), Els nois de la Nickel de Colson Whitehead (la història contemporània també ha tingut un paper important) i L’edat de la innocència d’Edith Warthon (un clàssic etern). També podem destacar Memorias de Adriano de Marguerite Yourcenar per l’alta qualitat de la seva literatura. Una lectura molt diferent a les altres i que va ser l’elegida per iniciar l’any.

També estem força contents amb les apostes que es fan habitualment des de la programació del club i tant Morir en primavera de Ralf Rothman (la visió alemanya dels darrers dies de la 2a Guerra Mundial), com La Marxa de Radetzky de Joseph Roth (tot un manual d’història i costums a l’Imperi Austro-Hongarès d’abans de la seva desaparició) i El cavaller suec de Leo Perutz (que va oferir un to de conte per adults molt interessant) es van rebre amb força interès i consoliden la idea del club de lectura com espai per a la descoberta i la reivindicació d’obres i noms.

Curiosament, els llibres que menys van funcionar van ser dos obres curtes i d’autors francesos i que, a priori, semblaven tenir tots els números per triomfar. Tant 14 de juliol de l’escriptor especialitzat en novel·la històrica Éric Vuillard que ens va apropar una història sobre la Revolució Francesa amb noms i cognoms, com la faula sobre la fascinant Constatinoble i l’artista Miquel Àngels de Parla'ls de batalles, de reis i d'elefants de Mathias Énard no van acabar de connectar amb el públic. Però bé, aquesta és una de les gràcies dels clubs de lectura, que mai saps quina serà la reacció de les persones que llegeixen i com es desenvoluparan les tertúlies.

Aquest darrer punt, les tertúlies, sí que podem dir que són un valor assegurat en el nostre club i que, a més, són el que donen significat a aquesta activitat. Un any més, a part de l’acceptació de cada llibre, les reunions han esdevingut un moment de comunió al voltant de la literatura amb opinions i experiències personals que complementen la lectura. I qui hagi participat en qualsevol club sap el difícil que és això. Així que, des de la Biblioteca només podem que donar les gràcies a les persones que cada any participen amb entusiasme en el nostre Pla 9 i esperem seguir comptant amb la seva presència i entusiasme aquest any que comença (aquest any amb una aposta una mica diferent i molt més “actual”).

Codi 99: En imatges

 Segur que moltes persones que escoltin el títol L'edat de la innocència el primer que se'ls ve al cap és l'adaptació cinematogràfica que l'any 1994 va dirigir el gran Martin Scorsese. I no és per menys, ja que l'acompanyaven en aquesta obra artistes de l'alçada de Michelle Pfeiffer, Daniel Day-Lewis o Winona Ryder. Un planter de luxe per a una pel·lícula que va tenir un fort impacte quan es va estrenar (amb nominacions als Oscar i als Globus d'Or incloses). El llibre d'Edith Wharton no podia tenir millor sort.

Així que no podíem deixar de citar-la i fer-vos un petit recordatori en el seu format de trailer. Tornar-la a veure o apropar-se per primer cop sembla un bon complement a la lectura d'aquest mes (i darrera de l'any!).

Codi 99: L'edat de la innocència d'Edith Wharton

I arribem a la darrera lectura de l'any! Ho fem amb una obra de renom: L'edat de la innocència d'Edith Wharton. En aquest llibre la història té un pes fonamental en les relacions humanes i socials. 

En l'encara jove societat nord-americana de finals del segle XIX és relativament fàcil remuntar-se als orígens de les famílies fins als primers migrants europeus que van arribar a les costes del continent. Aquest fet crea una nova "noblesa a l'americana" amb les seves pròpies i estrictes normes de comportament que tenen en compte també aspectes com l'edat o el gènere.

La novel·la, publicada el 1920, va tenir un impacte directe i només un any després va guanyar el prestigiós premi Pulitzer. No cal dir que, ara mateix, ja és un clàssic de la literatura universal.

 

A la pàgina de dossiers trobareu, com sempre, el document que acompanya la lectura.

Codi 98: Més història amb Leo Perutz

Com aquest any Leo Perutz ha estat l'autor que hem escollit com a "descoberta", ens voldríem aturar en alguna altra de les seves obres. Sobretot perquè també es van plantejar com a possibilitats pel club de lectura (la lluita va ser renyida i fins al final no ens vam decantar per El cavaller suec). 

Aquest altre títol que vam considerar és De noche, bajo el puente de piedra (1953), un volum de caràcter històric que serveix com a contenidor de diferents narracions que tenen lloc a la Praga del segle XVI. Així, el llibre ens explicarà històries amb protagonistes com el rei Rudolf II (emperador del Sacre Imperi), del gran rabí Loew o altres membres de la comunitat jueva de la ciutat. Però tots els contes, per perdurar, han de tenir algú que els reculli i, en aquest cas, és un estudiant de medecina anomenat Jakob Meisl. Aquest personatge adopta la figura de l'historiador tot i que de caràcter no oficial i amb un punt de vista alternatiu que considera que la història acadèmica deixa de banda el factor humà i, perquè no dir-ho, l'aspecte "màgic" (si heu llegit El cavaller suec ja sabeu per on va Perutz) de la nostra existència.

Amb tots aquests ingredients ja podeu imaginar que vam estar molt temptats de seleccionar-lo i com podeu veure, tot i que ens vam decantar pel conte moral del cavaller suec, no ens hem pogut estar de recomanar també aquesta obra.

El llibre està editat en castellà per l'editorial Libros del Asteroide (tota una assegurança de qualitat). 

La mateixa editorial ens ofereix un munt d'informació aquí

 

Codi 98: El cavaller suec de Leo Perutz

 Aquest curs hem intentat oferir novel·les històriques de tot tipus. Algunes han tingut un lligam amb la realitat més ferm que d'altres que han preferit explicar el context històric d'una forma més tangencial o, fins i tot, fantàstica (com vam poder veure amb el llibre de Mathias Énard). 

Per aquesta sessió de maig, i venint d'una novel·la de pes com va ser La marxa Radetzky de Joseph Roth, hem optat per una obra més desconeguda (aspecte que ens agrada d'allò més en aquest club) però que ens aporta una narrativa "picaresca" i certs tocs de realisme màgic. 

Així, amb El cavaller suec de Leo Perutz ens trobem amb una història no gaire allunyada d'alguns contes tradicionals. Partim de l'intercanvi d'identitat entre un noble desertor de l'exèrcit i un rodamón sense gaire a perdre. Ja us podeu imaginar que aquesta acció tindrà tot tipus de conseqüències.

Dossier

Codi 97: Llibre amb banda sonora

 Hi ha llibres que tenen música pròpia i aquest és un d'ells. No només perquè el títol ja ens ho indica fent referència a la famosa Marxa Radetzky de Johann Strauss composada l'any 1848. Una peça universalment coneguda gràcies al concert d'Any Nou que l'Orquestra Filarmònica de Viena ofereix a la Musiverein de Viena. Coneguda més enllà del seu títol fins i tot és possible que hagueu picat de mans seguint el ritme d'aquesta animada obra (tot i ser composada dins d'un context militar).

Al llibre, la presència de la Marxa Radetzky és constant i acompanya als personatges en la seva trajectòria vital posant un contrapunt de farsa a la seva existència rodejada per la mort i per un cert pessimisme general. Així que no podíem deixar d'acompanyar la lectura del llibre amb una gravació d'aquesta peça clàssica. 

Aquí teniu la Marxa Radetzky de Johann Strauss:

Codi 97: La marxa Radetzky de Joseph Roth

  Amb el llibre del mes d'abril tenim la sensació que ens trobem davant d'un honor però també d'un repte. La marxa de Radetzky és un dels llibres cabdals de la literatura europea del segle XX i exemplifica tots els temes que es relacionen habitualment amb l'obra de Joseph Roth: bàsicament, la desaparició de l'Imperi Austrohongarès i, perquè no dir-ho, de tota una forma d'entendre el món i, especialment, la societat (incloses les relacions personals). S'ha de dir que Roth porta a terme el seu objectiu, la decadència de l'imperi fins a la seva dissolució, d'una forma elegant i subtil, trets que caracteritzen a molts autors de l'època (Zweig, Nemirovski, Márai), aspecte que ens fa adonar-nos de la importància que tenia l'educació del sistema (al menys per a la classe burgesa ja que en el llibre, per exemple, també podem veure l'auge dels moviments obrers).

Però aquest llibre també és un repte. Per la prosa pausada de l'autor, pels temes que tracta (aquesta mort que sempre envolta als personatges) o per tractar-se d'un lloc i d'una època que ens poden semblar llunyanes a molts nivells. 

Tot i això, des de la Biblioteca veiem la lectura de La marxa de Radetzky com una gran oportunitat per recuperar la figura i l'obra de Josep Roth. Al dossier teniu més informació.

Codi 96: L'Antic Egipte de Naguib Mahfuz

 A l'hora d'escollir una obra de Mahfuz sobre Egipte, de seguida se'ns van anar als ulls a Akhenaton. Una narració sobre el faraó "heretge" sempre pot donar molt de joc en una tertúlia literària per la seva intenció de renovar les creences i la forma de vida de tota una civilització, com l'egípcia, basada en les tradicions.

Però Mahfuz va escriure més obres sobre aquesta fascinant civilització. Fins i tot hi ha fonts que consideren la seva primera etapa literària al període on es va dedicar a escriure obres sobre l'Egipte faraònic. A més aquestes obres van ser fonamentals per establir la seva reputació com a escriptor gràcies a, per exemple, la "Trilogia egípcia" (que conformen les obres La maledicció de Ra, Radubis i La batalla de Tebes). 

En aquests tres llibres (qualsevol dels quals hagués pogut ser escollit per a la sessió del nostre club de lectura) Mahfuz ens explica diferents moments de la civilització egípcia antiga, però donant protagonisme als personatges i no tant al context històric. Així, els actors principals d'aquestes obres seran noms tant importants com el mateix Keops, la cortesana Rhadopis (que ens permet conèixer les interioritats polítiques i religioses de la cort del faraó) o el menys conegut faraó Sekenenre ja en la part final de l'imperi. Obres complementàries però independents que serveixen, amb Akhenaton, per obtenir una visió força completa (tot i que no deixa de ser una versió personal de l'autor en molts casos i això s'ha de tenir en compte) de la història de la terra dels faraons.

 

Codi 96: Akenaton de Naguib Mahfuz

L'Antic Egipte és, segurament, la civilització antiga més captivadora i fascinant de totes. Les piràmides, les mòmies, els faraons, els jeroglífics... no hi ha una cultura més espectacular i, a la vegada, més misteriosa que l'egípcia. I tenint en compte la gran quantitat d'expedicions arqueològics fent campanyes per tot Egipte, sembla que encara tenim marge per més descobriment meravellosos.

Curiosament, però, a nivell literari no tenim tantes novel·les basades en l'Egipte dels faraons. Sí, tots recordem a Christian Jacq o, en l'àmbit espanyol, a Antonio Cabanas però costa trobar molts més exemples i menys que es puguin incorporar a un club de lectura amb certes garanties. 

Però tenim la sort de comptar amb Akenaton, l'obra de l'escriptor egipci Naguib Mahfuz sobre el faraó heretge qui, juntament amb la seva dona Nefertiti, es va atrevir a fer una revolució total de l'imperi. Amb resultats no gaire reeixits, tot s'ha de dir. 

Així que podrem gaudir d'un títol sobre l'Antic Egipte de la mà del més grans dels escriptors egipcis. Més no es pot demanar.

I, com sempre per començar, el dossier.

Codi 95: El poder d'estimar

 Al llegir una història (basada en fets reals) com Els nois de la Nickel de Colson Whitehead, el lector pot sentir fàcilment emocions com la ràbia o la pena més absoluta. Conèixer el que van patir els nois que anaven a llocs com aquell ens provoca, fins i tot, ganes de fer servir la violència, ja que el cos ens demana acabar amb injustícies com aquesta de la forma més ràpida i fulminant possible. La violència genera violència, però a vegades sembla (aquí trobem la temptació) el camí més ràpid per lluitar contra allò que va en contra dels nostres valors comuns.

Però aquest llibre ens ofereix una aproximació una mica diferent: el protagonista, l'Elwood, és un seguidor de les tesis de Martin Luther King qui advocava per "estimar l'enemic". Una forma d'enfrontar-se amb el conflicte molt diferent del que els nostres instints més primaris ens demanen i que altres activistes com Malcom X defensaven. Una filosofia que era fruit de la seva educació cristiana i també que tenia influències de gent com Gandhi i que, com a mínim, generava desconcert entre les files dels opressors. Canviar a la gent per mitjà de l'amor és una lluita llarga i difícil, i potser idealista, però està clar que serveix per aturar la violència.

Al llarg del llibre veiem aquesta presència de King en diferents episodis, ja sigui a través d'un disc que li regalen al protagonista, articles que llegeix o cartes que rep amb informació sobre les seves activitats. I és aquesta presència continua de King qui dóna sentit al final del llibre. Serveixen, aquestes cites, també com a una introducció a la forma de pensar però sempre podem comptar amb el fons de la biblioteca per trobar més informació. En aquest cas us recomanem un llibre que tenim al nostre Fons de Pau i Solidaritat: El crit de la consciència que recull diferents conferències radiofòniques de King que van ser retransmeses l'any 1967.

• El crit de la consciència de Martin Luther King

 

 

Codi 95: Els nois de la Nickel de Colson Whitehead

 Si l'any passat vam poder gaudir del relat autobiogràfic de l'activista pels drets civils Angela Davis, aquest any completen la visió de la lluita contra el racisme als Estats Units amb un altre llibre destacable: Els nois de la Nickel de Colson Whitehead. 

L'autor, que va aconseguir el suport unànime de crítica i públic amb El ferrocarril subterrani, continua amb la seva crònica de la història de la població afroamericana amb aquesta història sobre el sistema judicial (i repressor) americà a partir de l'odissea personal del jove protagonista, l'Elwood. Només un pas en fals en el moment més inoportú podia provocar que la vida d'un adolescent negre innocent fes un canvi radical cap a la foscor, anant a parar en reformatoris com el de l'Escola Nickel.

El dossier corresponent us oferirà una mica més d'informació per començar.

Codi 94: És veritat?

El gènere de la novel·la històrica presenta, a vegades, alguns aspectes controvertits. Un d'aquests és l'ús, per exemple, de personatges reals en la trama. Aquest pot ser un factor perillós en mans dels escriptors que poden jugar amb fets reals de diferents formes: poden oferir una aproximació històricament rigorosa (aquest seria el cas de Memòries d'Adrià de Marguerite Yourcenar), una nova visió, compte, manipular-los a conveniència o, directament, inventar aspectes que mai van passar.

Aquest Parla'ls de batalles, de reis i d'elefants de Mathias Enard podria haver caigut aquesta trampa, al presentar-nos com a protagonista a algú tant famós com Miquel Àngel en una situació que es basa en un fet real però que Enard desenvolupa molt més. Per sort, les capacitats i la visió de l'autor són prou respectuoses per oferir-nos una història que, més enllà de la ficció que ens aporta, també ens permet conèixer un fet històric interessant: el projecte de construcció d'un pont sobre el Bòsfor a Istanbul. Un projecte real que va comptar com a primer arquitecte amb, ni més ni menys, Leonardo Da Vinci. Tot i que la proposta de Leonardo no va ser acceptada pel Soldà sí que podem consultar el projecte del pont del Corn d'Or i que és realment impressionant.

Podeu ampliar els vostres coneixements sobre el tema a:

https://www.trtworld.com/turkey/leonardo-da-vinci-s-future-proof-design-for-an-istanbul-bridge-31760

https://www.smithsonianmag.com/smart-news/da-vincis-unbuilt-super-long-istanbul-bridge-would-have-worked-180973356/

Llàstima que mai sabrem quina hagués estat la proposta de Miquel Àngel!

Codi 94: Parla'ls de batalles, de reis i d'elefants de Mathias Enard

Al llarg de la història hi ha hagut ciutats que han esdevingut, per alguna raó, màgiques i que han estat protagonistes directes de novel·les. Podem citar Londres, París o Nova York com a indrets que en certes històries han tingut tan protagonisme com els personatges que "viuen" en elles. Anant cap a Orient, una d'aquestes ciutats és Istanbul (o, com se li deia fins al 1930, Constantinoble) que apareix com una ciutat màgica a cavall de dos mons i on el temps sembla tenir el seu propi ritme.

És cert, el llibre que llegim aquest més, té com a protagonista ni més ni menys que a Michelangelo di Lodovico Buonarroti Simoni (és a dir, Miquel Àngel) qui ha de crear un pont pel Soldà totpoderós. Un encàrrec que ni Leonardo Da Vinci, el seu gran rival, ha aconseguit assolir. Però construir un pot que estigui a l'alçada de la meravellosa i misteriosa antiga capital de l'Imperi Bizantí del segle XVI no és una tasca fàcil. L'artífex d'aquest llibre és l'escriptor francès Mathias Enard que construeix aquesta faula a partir d'un fet que, històricament, no va succeir mai. 

Podeu consultar el dossier habitual, aquí.