dilluns, 22 de març del 2021

Codi 78: Hiromi Kawakami en imatges

I aquest cop no només parlarem de cinema, que també, sinó que parlarem d'adaptacions curioses de El cel és blau, la terra blanca i d'altres obres d'Hiromi Kawakami.

Per començar, hem descobert l'existència d'una adaptació en format manga de Sensei no kaban. Aquest és el títol original de l'obra i que es podria traduir com El maletí del professor (com veieu molt més explícit que l'adaptació que ens ha arribat). Aquest títol es va publicar en 2 volums i el va dibuixar ni més ni menys que Jiroh Taniguchi, un dels grans autors de còmic japonès per adults. El guió va córrer de la mà de la mateixa Kawakami, així que podem dir que és una bona aproximació. L'editorial Ponent Mon la va publicar al nostre mercat el 2011. Segur que el podeu trobar en alguna biblioteca de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la província de Barcelona.

Per una altra banda, també existeixen versions cinematogràfiques i teatrals d'aquest llibre. Tot i que no hem estat capaços de trobar cap vídeo (coses de no dominar el japonès), sí que us oferim alguna imatge:




Finalment, no podíem deixar d'incloure la fitxa de la versió en cinema d'una altra gran obra de Kawakami, Los amores de Nishino (de la que us parlem una mica en el dossier). Aquí teniu el seu tràiler: 







dimecres, 10 de març del 2021

Codi 78: El cel és blau, la terra blanca d'Hiromi Kawakami

L'amor, com l'humor o la sèrie negra, és un concepte que té un component cultural important, No totes les societats entenen l'amor de la mateixa forma i això es manifesta en la forma de relacoinar-se. Una de les cultures que més ens fascina és la japonesa i en el terreny de l'amor també tenim exemples de la seva peculiar forma d'entendre aquest fet amb una barreja de convencions socials força estrictes (hi ha requisits com casar-se abans d'una certa edat, l'èxit laboral,...) en una societat on el contacte físic sempre és complicat. Dins de les autores i dels autors que ens han arribat les darreres dècades des d'aquest llunyà país hi ha una escriptora que destaca a l'hora d'escriure obres al voltant de les relacions i les seves dificultats. Estem parlant d'Hiromi Kawakami, una autora que vam conèixer gràcies a la publicació per part de l'editorial Acantilado d'El cel és blau, la terra blanca, on ens explica la peculiar història d'amor entre dues persones que no han assolit els requisits dels que abans parlàvem.

Si voleu saber una mica més de l'autora i la seva obra, podeu consultar el dossier habitual. 


divendres, 5 de març del 2021

Codi 77: Experiències sud-africanes

Bona part de la història recent de Sud-Àfrica és ben coneguda pel gran públic. Especialment degut a l'època fosca del segregacionisme racial de l'Apartheid (que és un dels temes centrals del llibre de Nadine Gordimer que hem llegit). Però a part d'aquest període hem d'estar d'acord que aquest és un país "diferent", amb una barreja important de cultures i amb un procés de colonització amb característiques pròpies. Especialment en tot allò que fa referència als afrikáners, que tot i tenir origen europeu (neerlandès més concretament) van crear una societat pròpia i van impedir que Sud-Àfrica seguís els pasos descolonitzadors de la majoria de països africans imposant el domini blanc durant dècades. 

Aquest important fet ha provocat que la majoria de llibres que ens hagin arribat provinguin d'escriptors blancs i, per tant, no hem pogut disposar d'una oferta "real". Tot i això no hem de deixar de banda que dos d'aquests autors, el conegudíssim J.M. Coetzee i la mateixa Gordimer, van rebre el Premi Nobel de Literatura. Així que poca broma!


A part d'aquest dos grans noms, hem pogut llegir alguna obra puntual de la mà d'escriptors de gènere negre com Deon Meyer (publicat per RBA). Però si hem de destacar algun títol recent no podem deixar de banda el llibre autobiogràfic de l'humorista Trevor Noah que amb el representatiu títol de Prohibido nacer ens explica les seves vivències com a fill de d'una parella interracial (un fet completament prohibit durant l'Apartheid).  Amb molt d'humor l'escriptor aconsegueix fer-nos viure totes les crueltats del règim i també del dia a dia de la població sud-africana. Però no us avançarem gaire informació més perquè tenim la intenció de llegir aquest llibre el curs que ve (si la pandèmia ho permet).