Codi 50 Bis : El buda del suburbi de Hanif Kureishi

Hi ha llibres que estan "fets" per ser llegits en clubs lectura. Pel tipus de temes que tracten, per la importància de l'escriptor, pel seu paper de testimoni d'una època concreta... diferents motius que permeten que un llibre pugui donar molt joc en un tertúlia literària. Aquest és el cas d'alguns dels llibres de l'escriptor anglès d'origen paquistanès Hanif Kureishi. En aquest club de lectura ja vam tenir la sort de llegir un llibre curt fa un parell de cursos: El cuerpo.

Però ja sabeu que en el nostre club no som gaire partidaris de repetir autor. I aquest va ser un dels motius del perquè un llibre com El buda del suburbi va quedar fora de la programació final d'aquest any dedicat a la família. "El buda.." té tots els elements que haguessin fet de la seva lectura una molt bona experiència: tracta sobre una família paquistanesa a Londres i com intenten  compaginar les seves arrels amb la modernitat que els envolta (en això també s'hagués assemblat a La filla estrangera de Najat El Hachmi, un altre punt en contra) i amb una societat clarament hostil en alguns moments. Tot això amb un sentit de l'humor força destacable.

 

Fins i tot d'aquest mateix autor haguéssim pogut escollir un altre llibre: Intimidad que ens parla dels dubtes d'un home que ha decidir en una nit si deixa a la seva dona i els seus fills o no.

 

I es que ja veiem que la família, com a tema, dóna per molt!

 

 

Codi 49 : Famílies de nouvinguts

La filla estrangera ens presenta una altra versió del conflicte generacional pares-fills (filla en aquest cas) però augmentat amb l'aparició d'un altre concepte: el manteniment o no de les tradicions familiars dels nouvinguts que han arribat a societats occidentals (i el xoc de cultures que se'n deriva, amb fills que lluiten per mantenir les seves arrels però que, a la vegada, volen integrar-se en una cultura diferent).

A Catalunya tenim a Najat El Hachmi com a figura representativa d'aquest tipus de novel·la intercultural. Al cap i a la fi, ella és un bon exemple de persona nouvinguda que ha hagut de viure entre dues societats i cultures prou diferents i ha hagut de "dissenyar" el seu propi camí.

En altres països però aquesta inquietud intercultural és molt més present. Només ens hem d'apropar a les illes britàniques per trobar uns quants exemples d'aquest fenòmen (normalment amb Londres com escenari en el seu paper de gran metròpoli intercultural). 

Podríem començar amb Hanif Kureishi que tracta sovint les dificultats de les famílies estrangeres a Anglaterra en llibres com El buda del suburbi (properament li dedicarem una entrada a aquest gran llibre). Però també tenim veus més actuals com Monica Ali que va saltar a la fama literària gràcies al seu llibre 7 mars, 13 rius que retracta la vida d'una família de Bangladesh a la ciutat londinenca. Tampoc ens podem oblidar de Zadie Smith i la seva novel·la Dents blanques on narra les vivències de tres famílies d'origen ben diferent (jamaicans, bengalís i jueus) al Londres més intercultural fruit del colonialisme britànic.

Codi 34 : Hanif Kureishi i la intimitat

Algú que hagi "tastat" a Hanif Kureishi per primer cop amb El cuerpo es podria fer una idea equivocada del seu estil i pensar que la seva obra té un punt d'espectacle i de fantasia. Però no podria estar més lluny de la realitat, ja que si haguéssim d'agafar a un autor com a exemple d'escriptor "realista", Kureishi podria tenir tots els números. 

Més encara quan estem parlant de l'obra d'un autor que s'ha format a partir de l'anàlisi lúcid, dur i honest de la intimitat personal. No és estrany que una de les seves obres més conegudes es tituli directament Intimitat (si no l'heu llegida, ja esteu trigant!). Però si agafeu qualsevol dels seus recomanadíssims reculls de contes (Siempre es medianoche o Amor en tiempos tristes), llibres com El buda de los suburbios (dur però també molt divertit) o fins i tot els seus guions de cinema (Mi hermosa lavandería, per exemple), podreu comprovar que aquest escriptor anglès d'arrels pakistaneses molt presents a les seves obres, prefereix transitar pel sempre complicat món de les relacions humanes i travessar la pell dels seus personatges amb una prosa contundent però rica en contingut que no deixa a ningú indiferent.

Kureishi s'ha proposat fer-nos viatjar, sí, però no a l'espai sinó a una dimensió encara més desconeguda i, fins i tot perillosa: la de l'ésser humà i el seu univers de persones i conceptes que l'envolten (família, amics, companys, compromisos, obligacions, desitjos...).

Codi 34 : El cuerpo de Hanif Kureishi

Per la sessió d'abril hem canviat completament de rumb. De la prosa extensa i irònica de Michael Chabon passem a la narrativa honesta i dolorosa de Hanif Kureishi. Potser El cuerpo no està a l'alçada d'altres llibre de Kureishi com El buda de los suburbios o Intimidad, però té prou entitat com per proporcionar una bona vetllada discutint les seves bondats.

El dossier el podeu consultar a la pàgina habitual.