Resum temporada 2013-2014

Després de les vacances i començant el nou curs, és un bon moment de fer un cop d'ull a com ha anat la temporada 2013-2014 del Club de Lectura Pla 9. Ja sabeu que la nostra aposta és arriscada (fer una ullada a la literatura de gènere canviant de temàtica cada any) i que cada temporada és una aventura. Aquest darrer any vam optar per dedicar la programació del club a un gènere tant potent i popular com la sèrie negra... i s'ha de dir que l'aposta ha funcionat molt millor que la temporada 2012-2013. S'ha de reconèixer que no ha estat un èxit clamorós però si que vam aconseguir agrupar un petit grup molt constant de lectors que van gaudir força de la proposta de lectures i van descobrir alguns autors molt interessants (tot i que els nostres participants eren força experts i coneixien pro bé alguns altres). 

Pel que fa al segon objectiu d'aquest Club (potenciar el fons de gènere de la Biblioteca) en aquest cas no ha calgut fer cap promoció extra: el fons de Can Mulà de sèrie negra és prou important i es renova constantment amb les millors novetats i clàssics del mercat editorial... així que aquesta part ja la tenim coberta! Sí que és cert que treballem per intentar potenciar alguns autors que considerem de referència i que són bones apostes de qualitat (aquí podríem incloure autors com Maj Sjowall i Per Wahloo o Fred Vargas).

Com a nota final i tràgica hem de destacar que el Club ha tingut l'impacte inesperat de la desaparició d'un dels seus membres que va deixar molt afectat al grup.

Però la vida continua i el Club de lectura Pla 9 també! Així que és hora de canviar de tema i descobrir la proposta per aquest curs 2014-2015. Més informació a la següent entrada!

Codi 18 : 1280 almas

Doncs bé, això s'acaba! Aquí teniu el darrer dossier de l'any! Aquesta vegada, per acabar el curs de sèrie negra, vam optar per recuperar un clàssic: una d'aquelles obres que van ajudar a formar la primera gran massa lectora de sèrie negra i que actualment és considerada un dels pilars del gènere. Ens estem referint a 1280 almas de Jim Thompson, un autor que va elaborar una nova forma d'entendre el gènere i "pare narratiu" de molts altres escriptors que han seguit les seves passes des de llavors.

Codi 17 : La justicia de Selb

Bernhard Schlink és mundialment conegut gràcies al seu impressionant llibre El lector, que es llegeix contínuament en clubs de lectura de tot el món (si no l'heu llegit, afegiu-lo a la pila!). També és cert que la seva carrera literària no és gaire llarga ja que la seva producció no arriba als deu llibres (tots, per cert, publicats per l'editorial Anagrama). Curiosament els seus inicis van estar marats per la novel·la negra a l'escriure la trilogia de Selb, un dectectiu privat a punt de jubilar-se amb un passat marcat, com molts alemanys, pel règim nazi. Per la sessió d'aquest mes llegirem la primera novel·la (com ha de ser), La justicia de Selb, que Schlink va escriure conjuntament amb Walter Popp. Els següents dos llibres de la trilogia ja els va escriure en solitari.

Com sempre, hem preparat un petit dossier que podeu consultar aquí.

Codi 16 : Yo fui Johnny Thunders

Carlos Zanón és un d'aquells escriptors que podem considerar "moderns" (en el bon sentit), amb un ventall molt ampli d'influències culturals i que el fan entendre la literatura com un gènere global més enllà de les etiquetes tradicionals. Per aquest motiu podem trobar en la lectura que hem llegit aquest mes, Tarde, mal y nunca, múltiples gèneres o expressions narratives. No podem negar que el llibre té tocs de sèrie negra, però també de novel·la social o realista amb personatges sense cap mena de present, futur o pitjor, esperança. Això sense oblidar el ritme, a vegades poètic (Zanón és el que podríem anomenar un poeta urbà), d'algunes de les seves descripcions o diàlegs.

Per aquest motiu és curiós que, finalment, totes les seves darreres novel·les hagin acabat publicats per la col·lecció de RBA, Serie negra. D'aquesta forma sembla que l'autor s'hagi decidit finalment per situar-se clarament dins del gènere. Això es pot observar clarament amb la seva darrera, i exitosa, novel·la: Yo fui Johnny Thunders. 

Sense sortir de Barcelona i els seus barris més foscos, Zanón torna a fer actuar a tota una sèrie de personatges superats per la realitat que els envolta i amb un present ple de ferides provocades per un passat implacable. I aquesta vegada, això sí, amb música. Perquè el protagonita, en Mr. Frankie/Francis, va ser Johnny Thunders.

Codi 15 : Tràgiques històries familiars

Per ser una sèrie policíaca relativament curta (la sèrie original constava de nou novel·les però fins ara s'han publicat fins a onze llibres sobre Kurt Wallander) és curiós com Henning Mankell va plantejar crear una hereva del personatge en la figura de la seva filla Linda. Els llibres, a part dels arguments policíacs, es permeten veure de ben a prop la (mala) vida d'aquest detectiu suec. Com la majoria de personatges de sèrie negra, Wallander és un "triomfador" a nivell professional però un "perdedor" a nivell personal: divorciat de la seva dona Mona, amb una relació difícil amb el seu pare i, el que li sap més greu, amb una filla jove que ha decidit distanciar-se d'ell. 

Poc a poc veurem com van trobant una forma de solucionar-se i finalment Linda Wallander ingressarà al cos de policia per seguir els passos del seu pare. Vam poder llegir els seu primer cas en solitari a Abans de la gelada... Malauradament també va ser l'últim.

Plantejat com una trilogia, un fet terrible va creuar-se en el camí dels plans de Henning Mankell: la mort de  Johanna Sällström, l'actriu que havia interpretat a Linda Wallander a la sèrie de televisió que hem comentat a l'anterior article.  El cop per a Mankell va ser tan gran que va abandonar la seva intenció de publicar una trilogia sobre el personatge.

Codi 15 : Les (tres) cares de Kurt Wallander

Ja sabeu que en aquest bloc (i en els dossiers) ens agrada revisar les adaptacions cinematogràfiques o televisives dels personatges que protagonitzen les lectures del "Pla 9". Uns quants han tingut versions televisives als seus països d'origen. Alguns fins i tot alguna pel·lícula de cinema. I alguns res de res...

Doncs s'ha de dir que Kurt Wallander és tot un afortunat: no només han fet versions d'algunes de les seves històries si no que fins a tres actors (un de ben famós internacionalment) han donat vida a aquest depressiu detectiu suec.

Per començar tenim una sèrie d'adaptacions en format pel·lícula de les nou primeres novel·les (durant un cert temps aquestes novel·les van ser considerades la saga completa, fins que Mankell va afegir més històries). que es van rodar entre el 1994 i el 2007 a Suècia. Wallander va ser interpretat per l'actor Rolf Lassgard:

Sense sortir del mateix país a partir del 2005 (això vol dir que durant uns anys van coincidir les dues versions sueques, imagineu l'èxit dels llibres de Mankell) es va rodar una sèrie de televisió que ha arribat fins als 26 capítols. Curiosament alguns dels capítols van ser emesos als cinemes suecs. En aquest cas Wallander el va protagonitzar l'actor Krister Henriksson.

Finalment, les nou primeres novel·les també van ser adaptades per la BBC amb un actor tant conegut com Kenneth Branagh en el paper del comisari de Ystad. La producció s'ha allargat entre els anys 2008 i 2012 amb tres temporades de tres capítols cadascuna (en la línia d'altres produccions angleses). Aquesta versió ha tingut força èxit i Branagh ha rebut premis per la seva interpretació.

Aquesta versió, en principi, conclourà amb la gravació d'una quarta temporada al llarg d'aquest 2014 adaptant entre d'altres la darrera història de Wallander L'home inquiet.

Amb quin us quedeu?

Codi 15 : Asesinos sin rostro

Abandonem temporalment (fins a la propera sessió mes concretament) els països mediterranis i ens anem a visitar terres més fredes però, darrerament, força concorregudes per llegir un clàssic modern de la sèrie negra: Asesinos sin rostro de Henning Mankell.

Mankell va ser un dels artífexs de la relativament recent onada d'autors nòrdics de sèrie negra. I què millor forma que començar amb el primer cas publicat del carismàtic inspector Kurt Wallander. Com sempre teniu un dossier al vostre abast que podeu consultar aquí.

Codi 14 : La beguda que no falti...

Tot i que el Caimán dels llibres de Carlotto és un personatge basat en fets reals, l'escriptor no ha dubtat en dotar-lo d'una sèrie de trets que podem considerar comuns a altres personatges de la sèrie negra: l'afició a la beguda i a la música (blues, és clar). I d'exemples de personatges amb aquests característiques podríem dir uns quants començant per Harry Bosch o John Rebus (dels escriptors Michael Connelly i Iain Rankin respectivament).

Des d'aquest bloc a vegades hem tingut la temptació de fer algunes entrades basant-nos en les begudes habituals dels detectius, policies o ex-criminals (com aquest cas). Però s'ha de reconèixer que la varietat no seria gaire àmplia (no ens mouríem gaire del whisky o la cervesa ens temem). Per això que el Caimán sigui aficionat a beure Calvados és un aspecte interessant de la seva personalitat. No hi ha gaires personatges que puguin dir que són addictes a aquesta beguda alcohòlica variant de la sidra i que només es produeix a Normandia.

Però és clar, a part del Calvados, el que és interessant és el motiu pel que el Caimán el pren. Però això no us ho pensem explicar i haureu de llegir La verdad del Caimán. Només us avança que, com no, té a veure amb una dona...

Codi 14 : La veritat ens farà lliures

Molts llibres estan basats en fets reals. Al cap i a la fi ja ho deia John Irving a Una dona difícil (si no l'heu llegit ja trigueu a fer-ho, encara que no sigui de sèrie negra!) que els escriptors, normalment, escriuen sobre les seves pròpies experiències. En aquest aspecte podríem apuntar que no totes les experiències són iguals i que n'hi ha algunes més traumàtiques que d'altres. I la veritat és que el cas de Massimo Carlotto els dels més impactants que es poden viure: acusa't per causes polítiques d'un terrible assassinat que no va cometre, haver de fugir a l'estranger, judicis i més judicis, una condemna de 16 anys de presó i, finalment, un final feliç: l'indult per part del seu govern. 

I a partir d'aquí un objectiu: lluita contra la injustícia escrivint i denunciant els sistemes corruptes basant les seves històries en casos reals.

Però, lògicament, és el mateix Carlotto qui us pot informar de primera mà de tot aquest martiri que va patir. I ho podeu fer gaudint de la seva prosa en el llibre La vida fugint que va publicar l'editorial La Campana l'any 2003 i que podeu consultar (i agafar en préstec a la Biblioteca Can Mulà).

Codi 14 : La verdad del Caimán

Sembla que això de sortir del Mediterrani costa més del que semblava. Ara abandonem les terres franceses plagades d'històries, tradicions i supersticions de Fred Vargas per endinsar-nos en el brutal món del Caimán amb la primera i molt real història de Massimo Carlotto. I diem "de" Massimo Carlotto perquè aquest llibre està basat en un passatge molt fosc i cruel de la pròpia història de l'escriptor.

Des d'aquí us recomanem la lectura del llibre però, si voleu donar un cop d'ull previ, sempre podeu consultar el dossier corresponent a la sessió de lectura. Com sempre aquí.

Codi 13 : Los cuatro ríos

A França el gènere negre sempre ha tingut un prestigi considerable (i aquí podríem citar clàssics com Simenon o Malet com a exemple) i el còmic (o la banda dessinée com es diu en francès) també. Per tant no és gaire estrany veure a escriptors col·laborar en còmics de gènere i Fred Vargas també ho ha fet. I a més amb tota la intenció i ambició. 

Per un costat l'acompanya en aquesta aventura una il·lustrador tant consagrat com impactant com Edmond Baudoin (autor d'obres com El viaje, Arlerí o El sabor de la tierra). I per un altre, perquè ha integrat aquesta incursió en el còmic dins de la saga del mateix comissari Adamsberg dotant, d'aquest forma, a l'obra d'una "oficialitat" màxima dins de la producció de Vargas.

L'experiment els ha hagut de sortir prou bé, perquè els mateixos autors van col·laborar en una altra història amb les mateixes premisses (també és un misteri del comissari Adamsberg). Aquesta segona col·laboració s'ha publicat aquest any a Espanya amb el títol de El vendedor de estropajos.  

Per cert, podeu agafar en préstec Los cuatro ríos a la Biblioteca Can Mulà!

Col·leccions de sèrie negra : Nuevos tiempos

Una autora com Fred Vargas, amb aquesta visió seva tant poc ortodoxa de la sèrie negra, no podia "caure" dins d'una editorial i una col·lecció "normals". Per aquest motiu no és d'estranyar que a Espanya les seves obres les publiqui Siruela, una editorial tant eclèctica com prestigiosa. Siruela és una editorial relativament petita però amb un considerable prestigi gràcies a anys de carrera editorial basada en la sel·lecció d'obres de qualitat, recuperació d'autors i obres oblidades i, sobretot, una molt bona qualitat a l'hora de publicar. Com a mostra podríem recordar una col·lecció mítica de Siruela com La Biblioteca de Babel on es van publicar obres de Kafka, Borges, Melville o London amb un estil editorial molt treballat. 

Actualment aquesta editorial no manté cap col·lecció pròpiament dita de sèrie negra. Però sí que és veritat que la seva línia editorial contempla la publicació habitual de llibres del gènere que tenen una presència ben visible a la seva col·lecció principal: Nuevos tiempos. És tant important la secció de sèrie negra que a les cobertes d'aquests llibres es pot llegir la paraula "Policiaca" clarament. 

A la Biblioteca Can Mulà podeu llegir vàries obres publicades en aquesta col·lecció, com Un hermoso lugar para morir de Malla Nunn, La trampa de miel de Unni Lindell o La playa de los ahogados de Domingo Villar. Amb aquests exemples ja podeu observar que Siruela es mou per camins pocs transitats dels gènere...Vaja, el lloc ideal perquè es publiquin les novel·les d'enigmes i misteris de Fred Vargas!

Codi 13 : Huye rápido, vete lejos

Seguim sense abandonar el Mediterrani, però ens endinsem en terres franceses de la mà de Fred Vargas i el seu llibre Huye rápido, vete lejos. Seguim, a més, explorant les diferents formes d'entendre la sèrie negra: aquest cop amb una autora que incorpora certs elements de realisme màgic a les seves històries i que ens presenta personatges que podem considerar, com a mínim, peculiars.

Ja podeu consultar el dossier corresponent a la pàgina habitual.

Codi 12 : Yasmina Khadra for president!

Els que heu llegit els seus llibres (policíacs o no) haureu observat que Yasmina Khadra sempre té molt present el tema polític en els seus arguments. És normal si tenim en compte que va ser un alt comandament de l'exèrcit algerià en un període especialment convuls políticament del seu país (amb eleccions anul·lades per l'exèrcit i les lluites amb els islamistes que en van derivar). I tot i que aquesta inestabilitat va provocar el seu exili juntament amb la seva família, també li va provocar la necessitat i l'interès de seguir treballant per millorar les condicions de vida dels seus compatriotes. I què millor forma de fer-ho que presentant-se a les properes eleccions per a la presidència d'Algèria del proper mes d'abril?

Podeu consultar la notícia a Le Figaro o Le Monde. 

Codi 12 : Morituri

Després de visitar la Grècia negra de Petros Márkaris, no abandonem el Mediterrani però sí passem a l'altra riba per endinsar-nos en els estrets carrers d'Alger de la mà de Yasmina Khadra i el seu llibre Morituri. D'aquesta forma, continuem visitants diferents països i aprenent sobre les seves culturies i, sobretot, llegint la seva forma d'apropar-se a la sèrie negra.

Per començar, ja podeu consultar el seu dossier a la pàgina corresponent.

Codi 11 : La trilogia de la crisi

Per desgràcia, darrerament qualsevol menció a Grècia ens porta al cap imatges força colpidores (manifestacions, suïcidis...) i una paraula en lletres majúscules: CRISI. Per aquest motiu, no és d'estranyar que Petros Márkaris, un escriptor que explica com ningú la realitat grega en els seus llibres, hagi dedicat ni més ni menys que tres llibres a parlar de la crisi grega vista pel seu inspector de policia Kostar Jaritos. Aquests tres llibres porten l'explícit títol de La trilogia de la crisi i està formada per títols tant expressius com Amb l'aigua fins al coll, Liquidació final i Pa, educació, llibertat. 

En aquests tres llibres Markáris passarà comptes amb banquers corruptes, campanyes de boicot per afectats a hipoteques, retallades de sous i pensions, frau fiscal, rics impunes que no paguen impostos... tot això en un país, fent política-ficció, que ha abandonat l'euro per tornar al dracma.

Com veieu aquests tres llibres (que properament seran quatre, pel que sembla, i es convertirà en una tetralogia) presenten arguments de màxima actualitat. I no seria estrany que, en un futur, servissin com a document històric d'aquesta llarga crisi. Tot i això, estudiar, viure i escriure sobre aquesta període negre fins i tot pot passar factura a l'escriptor com comenta en aquesta entrevista. Però segur que al gaudir dels seus llibres li agrairem aquest esforç!

Col·leccions de sèrie negra : La Negra

Si en un article anterior comentàvem l'existència de la col·lecció senyera de RBA, Serie negra, no podíem deixar de destacar la seva germana catalana: la col·lecció La Negra. És veritat que aquesta la col·lecció no té la mateixa empenta que la primera i que la línia editorial és molt depenent de Serie negra (al cap i a la fi només publiquem grans èxits d'aquesta i alguns clàssics) però la seva existència és destacable per dos motius ben clars: en primer lloc, per ser una col·lecció en llengua catalana (aspecte no gaire habitual darrerament) i en segon, perquè dins de la seva oferta inclou les obres guanyadores del Premi Crims de Tinta que convoca el Departament d'Interior de la Generalitat de Catalunya amb l'objectiu, segons el Departament, "d'aprofundir en la integració social dels fets policials, i apropar la cultura i la policia" mitjançant la publicació de llibres inèdits de sèrie negra i en català. 

Entre els guanyadors dels premis d'edicions anteriors passades podem trobar noms tan coneguts com Andreu Martín o Teresa Solana. 

Codi 11 : Noticias de la noche

Després de l'impactant debut d'aquest any amb El Tejedor de James Sallis (del que tots els participants van comentar l'originalitat de la proposta i la seva particular aproximació al gènere), ens anem a recòrrer camins més tradicionals, però no menys interessants, amb l'escriptor grec Petros Márkaris i el seu llibre Noticias de la noche. Com sempre podeu consultar el dossier de la sessió a la pàgina corresponent. 

Com sempre ens trobarem amb un cas a resoldre, però tindrem el plus d'aprendre i comprendre molts aspectes de la convulsa societat grega actual. 

Col·leccions de sèrie negra : RBA

Si hi ha una col·lecció que sigui de referència actualment en el gènere de sèrie negra aquesta és, sense dubte, la de l'editorial RBA Serie negra. No només pel seu sorprenent volum de llançaments, que també, si no especialment pel seu impressionant catàleg d'autors. És veritat que una editorial tan poderosa econòmicament com RBA es pot permetre tenir al seu planter bona part dels millors noms de la literatura de gènere negra actual. Aquí podríem parlar de gent com: Michael Connelly, Ian Rankin, Patricia Cornwell, Harlan Coben... Però siguem sincers, amb diners, això és relativament fàcil. El que interessa d'aquesta col·lecció és, sobretot, la seva aposta global que permet trobar dins de la seva oferta obres clàssiques, modernes, d'autors coneguts o de, per ara, desconeguts. I, a més, s'arrisquen publicant autors de diferents geografies amb l'objectiu de donar una visió el més completa possible del gènere. Per exemple, podem trobar al seu catàleg totes les obres de Maj Sjöwall i Per Walhöö precursors de la novel·la nòrdica policíaca actual que tantes satisfaccions dóna.  O noves veus com Tana French, Karin Slaughter, Olen Steinhauer...

L'únic problema que presenta aquesta col·lecció, de disseny impecable i preus competitius, és que és virtualment impossible (per temps i diners) estar al dia de tot el que publiquen... Així que, com sempre, toca seleccionar les lectures. Però en aquest cas podem estar bastant segurs que encertarem amb les obres escollides.

Codi 10 : James Sallis al cine

Com ja comentàvem al "post" anterior, James Sallis és un escriptor relativament desconegut. Tot i que la crítica el té força ben considerat i el seu nom acostuma a aparèixer en recomanacions de tot tipus (a la Biblioteca el vam conèixer a través del personal de la llibreria Negra y criminal de Barcelona) és cert que, per a molts lectors, no és un nom de referència (encara). 

La seva fama es tant discreta que poca gent coneix que un llibre seu va ser adaptat a la gran pantalla amb força èxit i fa relativament poc. Estem parlant de Drive (2011) amb Ryan Gosling i Carey Mulligan i que va sonar amb força pels Òscars de Hollywood (tot i que, al final, només va estar nomenada per un guardó i no el va aconseguir). També és cert que va guanyar d'altres premis i, entre d'altres, el seu director Nicolas Winding Refn va aconseguir el premi al millor director al festival de Cannes de 2011. 

La veritat és que, sota una banda sonora peculiar, podem trobar tota la força de les històries i  personatges de James Sallis.