Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Codi 38. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Codi 38. Mostrar tots els missatges

dimecres, 9 de novembre del 2016

Codi 38 Bis : Cuando te envuelvan las llamas de David Sedaris

Seguim repassant alguns llibres que podrien haver entrat a la programació d'aquest any però que finalment, per diferents motius, no ho van fer. Aquesta vegada recomanem un llibre, Cuando te envuelvan las llamas, d'un autor clarament humorístic: el nord-americà David Sedaris (1956).

Cuando te envuelvan las llamas és un exemple paradigmàtic de la producció de Sedaris, que s'ha especialitzat en un tipus d'humor molt quotidià i familiar. Molts dels seus textos giren al voltant de les vivències de la seva pròpia família i de les seves pròpies experiències tant de parella (Sedaris és homosexual i aquest és un aspecte molt present a la seva obra) com de viure fora dels Estats Units. No sabem si la realitat serà tal i com l'explica l'autor, però ja us podem assegurar que podeu passar una bona estona amb les manies personals de Sedaris i la seva família.



L'únic problema de Sedaris a l'hora de ser considerat per un club de lectura, és que acostuma a treballar bàsicament el relat curt, aspecte que dificulta el comentari de qualsevol llibre en una tertúlia. Per aquest motiu el lloc va ser ocupat finalment per Empar Moliner (una altra autora que analitza amb lupa la realitat que ens envolta però que sí que ha treballat el gènere novel·lístic). Tot i aquesta dificultat, a la Biblioteca estem obsessionats en dedicar un curs del Club de Lectura Pla 9 als escriptors de relats (un subgènere literari en sí mateix) i que ens pot oferir grans moments lectors. Si és el cas i ho tirem endavant segur que Sedaris serà un nom que tindrem en compte.

Codi 38 : Ghost writers

Un aspecte curiós de la protagonista de La col·laboradora és la seva feina com a "negra literària" (en una plantació, com diu ella) que escriu llibres que altres personatges, normalment mediàtics, acabaran signant. Això ens permet dedicar una entrada a aquesta figura tant present a la indústria editorial però, a la vegada, tant poc reconeguda (perquè permetria veure l'engany que signifiquen els llibres d'alguns suposats escriptors, és clar).

Però que sovint no es reconegui la seva existència no vol dir que els "negres literaris" o, com diuen els anglesos "ghost writers", no existeixin des de fa segles. Això es pot suposar fàcilment amb alguns autors de reconeguda productivitat o, com dèiem, amb escriptors mediàtics que, de cop, tenen prou talent com per escriure les seves pròpies memòries o alguna novel·la que altra (que fins i tot pot guanyar algun premi, tu!). La seva figura també està present en molts dels anomenats llibres pràctics (cuina, salut, fenòmens socials i culturals...) que apareixen ràpidament en les prestatgeries de les llibreries per donar resposta a una moda concreta. I, com no, a nivell polític es sap que els discursos els acostumen a escriure aquests professionals de l'escriptura "funcional".

A nivell històric es sabut que Alejandro Dumas feia servir negres, que H.P. Lovecraft va ser negre literari d'una gran figura com Houdini i que els "ghost writers" acostumen a acabar els llibres d'alguns autors un cop han passat a millor vida (V.C. Andrews va seguir publicant llibres molt després de la seva mort). Com anècdota podem apuntar que fins i tot un autor de còmic tant famós com Francisco Ibáñez reconeix que hi ha moltes històries de Mortadelo y Filemón que no sap de què van (un moviment habitual a l'Editorial Bruguera).

Tot i això, no patiu per molts "negres". Alguns tenen tanta feina que han de contractar altres autors per fer de "negre" del "negre" oficial (algun escriptor com Scott Westerfeld, de qui hem llegit algun llibre en aquest club, ha reconegut haver-ho fet algun cop). Així que hem d'assumir que alguns autors, tot i la manca de reconeixement públic, s'ho munten prou bé!

dijous, 20 d’octubre del 2016

Codi 38 : La col·laboradora d'Empar Moliner

Després de la tertúlia sobre La suerte de Jim de Kingsley Amis amb un humor molt anglès (tant que, a vegades, era difícil trobar-lo) ens anem cap a l'altre extrem per gaudir d'un humor molt més proper de la mà d'Empar Moliner. Llegirem La col·laboradora i el dossier el podeu consultar ja a la pàgina de sempre.