I ho fem amb un altre escriptor centro-europeu, Franz Werfel, nascut a Praga. Amb aquest origen i sent contemporani de noms com Stefan Zweig o Joseph Roth podem suposar que ens trobem davant d'un autor amb un bagatge cultural important i una literatura de qualitat. Tot i que per a nosaltres és un escriptor relativament desconegut als anys 20 i 30 del passat segle era una figura cabdal de la literatura del seu país.
Doneu un cop d'ull al dossier per començar!
Poc a poc comencem a publicar-se novel·les que tenen relació, d'una forma o d'una altra, amb les xarxes socials. És veritat que, ara mateix, encara no podem més que especular sobre l'efecte que l'ús (i abús) d'aquests mitjans poden provocar a les persones que els fan servir. Però sí que podem veure i explicar històries que estiguin protagonitzades per usuaris o "víctimes" d'aquesta cultura de la imatge i l'exposició.
Per això en aquesta entrada us volem recomanar un altre llibre que es mou en aquest àmbit i que, a part d'haver arribat a la biblioteca, el podreu tastar properament en un dels nostres clubs de lectura (no serà aquest, però!). Estem parlant de Les perfeccions de l'escriptor italià Vincenzo Latronico (1984). En aquest breu llibre l'autor ens aporta la seva visió de la generació Instagram, aquest segment de la població que té una vida virtual paral·lela (i moltes vegades més perfecta que la real) i que es representa moltes vegades en la figura dels nòmades digitals.
En aquest cas és una parella italiana jove que viu a Berlín (per suposat!), que són dissenyadors gràfics (és clar) i que aprofiten al màxim l'àmplia oferta cultural de la ciutat. Tot i això, la seva vida a les xarxes socials, on passen la majoria del seu temps, els deixa sempre un cert punt d'insatisfacció.
Com podeu veure, si el llibre de Delphine de Vigan us ha agradat i voleu seguir reflexionat des de la ficció sobre vides paral·leles digitals, teniu més opcions.
Encetem les tertúlies de l'any 2024 amb una llibre de màxima actualitat. De la mà de la prestigiosa escriptora francesa Delphine de Vigan llegirem Els nens són reis que ens explica la història d'una mare que vol ser famosa sigui com sigui. Encara que això signifiqui exhibir els seus fills mitjançant les xarxes socials.
Com podeu veure, no hi ha tema més polèmic i actual que l'ús i abús dels mitjans digitals per adquirir una suposada rellevància social a partir de la "venda" de la vida privada de les persones.
Ja teniu disponible el dossier!
A les nostres prestatgeries només ens ha arribat un llibre de Valérie Manteau: aquest El solc que tenim programat. Curiosament, el primer llibre que va publicar i que es manté inèdit en castellà o català comparteix moltes de les característiques amb la seva segona obra. Amb el títol de Calme et tranquille ens tornem a retrobar amb un llibre a mig camí entre la ficció i l'assaig, succeeix a Turquia i, finalment, també conté referències a l'atemptat que va patir la revista satírica Charlie Hebdo (on la mateixa autora havia treballat).
En aquesta primera obra, però, Manteau s'allunya de la part política per oferir una visió més intimista de la vida a la capital turca. Tot i així, la violència també acabarà apareixent a la vida de la jove protagonista que busca refugi a Istanbul per portar a terme un exercici de reflexió personal al voltant de la vida, la mort i l'amor.
Tot aquests trets comuns fan que els dos llibres funcionin d'alguna forma com una particular nissaga. Tot i que no sabem si en futur apareixerà algun altre llibre relacionat amb aquest "univers", com l'autora viu entre Marsella i Istanbul no seria estrany que succeís.