Quan llegeixes Bany de lluna de Yanick Lahens, ràpidament la podem associar, pels temes que tracta i la forma de fer-ho, a una certa tradició de literatura caribenya. Tot i això aquest concepte "caribeny" engloba un bon grapat de diferents literatures, començant pel fet que no totes s'escriuen en el mateix idioma.
De fet, que bona part dels països de la zona s'expressin en castellà ha provocat que la literatura cubana o porto-riquenya hagi arribat més fàcilment a les nostres editorials. Mentre que la producció provinent de països d'influència francesa o anglesa hagi passat més desapercebuda tret d'algun fet concret, com que l'escriptor de Saint Lucia Derek Walcott fos Premi Nobel l'any 1992. Tot i això, si algú compara alguns llibres d'Alejo Carpentier (El siglo de las luces) o Cirilo Villaverde (Cecilia Valdés, per exemple), sí que podem veure que comparteixen alguns temes comuns com poden ser l'esclavitud, la recerca de la identitat pròpia com a persones però també com a pobles, les creences d'origen africà, la tradició oral, el pes del colonialisme i les plantacions...
Bany de lluna referma una mica aquesta darrera situació (i, potser, perpetua un cert estereotip de literatura caribenya) però no deixa de ser un primer pas per poder accedir, si el llibre funciona, a d'altres autors i autores de la zona i faciliti el coneixement d'aquesta altra literatura.
