Codi 29: El fantàstic, el fantàstic...

Aquest any, amb la proposta de ciència-ficció, tenim una paradoxa important entre els escriptors que llegirem. I és que, a alguns, reconèixer que han escrit ciència-ficció els provoca una situació incòmoda. Segurament per por a que els seus llibres quedin integrats dins d'un gènere "menor" (segons la seva opinió) o que bona part dels lectors pensin que el tema pot ser massa fantàstic. Això ho veurem amb Kazuo Ishiguro el proper mes de desembre, per exemple.

Però s'ha de destacar que Michel Houellebecq no s'inclou en aquesta categoria. Lector de ciència-ficció i d'altres gèneres fantàstics, les seves obres acostumen a incloure alguna pinzellada de la seva àmplia cultura del gènere. Fins i tot podríem dir que els seus llibres intenten preveure el comportament de la societat occidental en el futur proper (amb Plataforma com a exemple), així que, en el fons, està desenvolupant un subgènere que podríem anomenar "ciència-ficció dels propers cinc minuts". I, d'altres llibres seus, com La possibilitat d'una illa, incorporen tota una línia narrativa de ciència-ficció.

Més encara, quants autors d'aquest nivell poden presumir d'haver dedicat un llibre a un dels mestre del fantàstic com és H.P. Lovecraft (i aquí lliguem la programació d'aquest any amb la primera edició del Pla 9 on vam tenir el plaer de llegir El cas de Charles Dexter Ward)? Doncs, Michel Houellebecq ho pot dir amb el llibre H.P. Lovecraft : contra el mundo, contra la vida! 

Codi 29 : A l'escenari...

Ja sabeu que en aquest club de lectura ens agrada donar un cop d'ull a les possibles adaptacions que s'han portat a terme dels llibres que llegim cada any. Normalment, aquestes adaptacions són cinematogràfiques però, de tant en tant, trobem alguna sorpresa en clau de teatre. Aquest és el cas de Les partícules elementals, que el director de teatre Julien Gosselin (qui, per cert, ja té experiència amb llibres complicats, ja que va signar l'adaptació de 2666 de Roberto Bolaño) amb la col·laboració del mateix Michel Houellebecq (sempre polifacètic) han portat a l'escenari. L'obra es va estrenar l'any 2013 i l'èxit de la proposta ha permès que, encara avui, estigui de gira pels escenaris d'Europa.

Les imatges ens demostren una escenografia austera i freda, molt en consonància amb el llibre, que deixa parlar als personatges en aquesta estructura de quasi-monòleg que també trobem a la versió impresa.

Tindrem la sort de que s'estreni als nostres teatres? I ens atreviríem a anar-hi?

Codi 29 : Les partícules elementals de Michel Houellebecq

Per aquest novembre, teníem un llibre molt especial: polèmic, provocador, fred, pessimista i fins i tot desagradable... Però un llibre d'aquells que tothom hauria de llegir en algun moment (com a mínim en els clubs de lectura): Les partícules elementals de Michel Houellebecq, un enfant terrible de les lletres franceses, amb moltes coses a dir (encara que no ens agradi com ens ho diu). 

Com sempre, vam elaborar un dossier que podeu trobar a la pàgina corresponent.