Curs 2026-2027 : La cultura, quin perill!

Siguem sincers, no s'ha de se un geni per veure que la nostra societat està passant per moments complicats. L'auge de l'individualisme sobre el bé comú ha tingut com a consecuència el retorn de certes idees i formes de pensar que ja pensàvem oblidades. Una d'aquestes idees retrògrades es basa en menysprear l'educació i la cultura considerant-les àmbits desfasats per potenciar aquella idea tan americana (i molt liberal) de la persona feta a si mateixa. Aquesta forma de pensar atenta, especialment, contra l'estat del benestar on l'administració pública es dedica a oferir serveis públics de qualitat a la seva ciutadania. Lògicament, si s'afebleix el sector públic és per potenciar les empreses privades (tenint com a exemple més flagrant el sector sanitari) i que certs sectors facin diners amb les nostres necessites bàsiques.

Com es pot combatre aquesta onada liberal? Doncs amb educació i cultura, com no.Uns ciutadans formats i amb sentit crític seran més propensos a identificar, discutir i combatre aquests moviments. Per aquest motiu ja fan anys que ens havíem plantejat dedicar un cicle a posar la cultura en valor a través de la literatura. Així que, poc a poc, ens vam dedicar a buscar llibres que poguessin formar part d'aquest cicle. Ha costat, però finalment vam trobar nou lectures que pensem que poden ser interessants i que aporten diferents punts de vista al voltant de la importància de la cultura, el coneixement i l'educació. I, per fer més evident la nostra intenció hem titulat el cicle d'aquest curs 2026-2027 com La cultura, quin perill!. 

Entre les nou obres que us proposem aquest any trobem algunes que tracten sobre la importància de la cultura com a concepte de global. Aquí parlem especialment de les obres que llegirem d'autors com Julian Barnes (aquest autor era un deute del club) i Sarah Moss que serviran per obrir i tancar el curs. La resta de novel·les tindran un art en concret com a teló de fons per explicar-nos la vida dels seus protagonistes. Així que tindrem títols on la música, la pintura o el teatre formaran part de la història.

Hem de destacar, a més, que totes són obres actuals, així que ens oferiran una visió directa de l'art i la cultura més propera a nosaltres i del seu paper a la societat. 

Segurament és un dels cicles més especials que hem proposta des de la Biblioteca Can Mulà - Jordi Solé Tura i, tot i que sabem que el resultat final serà una incògnita, considerem que és una programació que pot donar molt de joc. 

 

Resum temporada 2025-2026

Aquest curs us presentàvem una proposta una mica diferent a l’habitual. Si normalment és el contingut dels llibres el que marca la temàtica a la que dediquem cada cicle, aquest cop ens vam decantar per un aspecte formal. En un món editorial marcat moltes vegades per títols de centenars de pàgines (i no sempre amb una raó de ser clara), hem vist com algunes editorials (Les Hores, Viena…) s’han dedicat a publicar o recuperar obres de curta durada. En alguns casos fins i tot han dedicat col·leccions senceres per a aquestes petites joies de la literatura amb exemples com Petits Plaers de Viena Edicions com un dels més representatius.

En aquest punt, des de la Biblioteca vam voler aportar el nostre petit gra de sorra a aquesta iniciativa i reivindicar un bon grapat d’obres curtes. Perque no sempre cal dedicar centenars de pàgines a explicar una història que impacti. A vegades, i això sí depenent de la perícia dels escriptors, amb poques pàgines es pot bastir una molt bona història i un pes literari difícil de superar. Només cal veure l’obra d’escriptors com Stefan Zweig, per exemple, per adonar-se que ha hagut vertaders experts en la narrativa curta que han escrit obres mestres en aquest subgénere. .

I amb aquest objectiu en ment, a Can Mulà ens vam posar a elaborar una programació que fos una bona mostra de novel·les curtes i que, a més, fos prou variada narrativament. Curiosament, a l’hora d’escollir els títols vam detectar dues tendències clares: per un costat, vam poder veure que, fa unes dècades, la narrativa curta era una alternativa ben vàlida entre els escriptors de renom i, segon, que la realitat acostuma a ser una bona base per a aquest tipus d’històries (fet que ja vam poder comprovar amb les lectures d’Annie Ernaux o Éric Vuillard d’altres anys).

La programació final oferia les nou lectures habituals amb un ventall ampli d’històries. Algunes més clàssiques, altres més actuals, algunes psicològiques i d’altres més morals però totes amb un punt clau d’interès al voltant del qual vehicular una bona tertúlia. Que, al cap i a la fi, és l’interès final de qualsevol club de lectura.

I vistes les reaccions d’enguany podem dir que els resultats han estat força positius i totes les lectures han tingut, en general,  una bona acceptació. Hem de reconèixer que les novel·les curtes tenen un avantatge d’inici: la seva extensió permet estar més preparat mentalment a l’hora d’encarar noves propostes i al menys saps que l’experiència, sigui la que siguin, serà curta.

Però vaja, si el club permet recuperar obres de John Steinbeck (La perla), Ernesto Sábato (El túnel) o William S. Maugham (La carta) ja tenim força feina feta. Aquestes històries, cadascuna amb el seu propi estil, venien amb una fama guanyada a través del temps. Així que no era d’estranyar que funcionessin molt bé totes elles. El mateix es podria dir de La senyorita Else d’Arthur Schnitzler que ens va apropar un conflicte moral molt habitual en la literatura centroeuropea de la primera meitat del segle XX.

Tot i que la diferència no ha estat gaire gran (no hi ha cap títol que no hagi agradat a la majoria del grup) sí que hi ha hagut algunes sorpreses positives amb títols com La dona d'en Martin Guerre de Janet Lewis, Harvey d’Emma Cline o La ballarina d’Ogai Mori. Les tres obres van aportar-nos històries ben interessants amb temes tan diversos com la identitat, el poder o el racisme i van servir per donar a conèixer l’obra d’aquestes tres persones relativament desconegudes.

Potser les obres més exigents van ser Els feliços anys del càstig de Fleur Jaeggy i El meu germà de Jamaica Kincaid. Les dues novel·les amb una prosa intimista però força particular potser no són les més accessibles ni les més “per a tots els públics”. Per aquests motius, creiem que són propostes interessants que, només per això, són molt vàlides per a un club de lectura.

Arribats a aquest punt, però, hem de parlar d’un fet clau: la vàlua d’un club de lectura es mesura per la qualitat de les seves tertúlies i, a la Biblioteca Can Mulà - Jordi Solé Tura, estem ben orgullosos del nivell del Club de Lectura Pla 9. Més enllà de les lectura, el factor humà és essencial per l’èxit de qualsevol club. Per sort, nosaltres ja fa anys que gaudim d’un grup de persones ben compromeses amb el club i que mes a mes ens regalen unes tertúlies de qualitat, amb multitud de punts de vista, però amb opinions ben raonades i, sobretot, respectant les valoracions de les altres tertulianes. I, si tenim tot això (que és molt!), ja podem dir que a la biblioteca Can Mulà som uns privilegiats.

Ara, a esperar la nova programació!

Curs 2025-2026 : Al pot petit...

 

...hi ha la bona literatura?

Un dels comentaris habituals en el nostre club de lectura és la impossibilitat de programar llibres de més de 350-400 pàgìnes en un club de lectura per la dificultat real de llegir una obra d'aquesta extensió en un mes (el temps entre tertúlies). Alguna vegada, fins i tot, hem fantasiejat amb la possibilitat de crear un club de lectura per aquest tipus de llibres i poder fer justícia amb obres que normalment queden excloses dels clubs.

Però també és cert, que la indústria editorial ja fa temps que presenta un cas extrem de "paginitis" i, sobretot quan parlem dels llibres més populars,, es porta a terme una política d'intentar oferir una experiència lectora el més àmplia possible però a costa, moltes vegades, de la qualitat de l'obra. Arribats a aquest punt, on molts lectors valoren l'extensió del llibre com una valor afegit, on queden els llibres curts? Títols que tenen, en principi, les idees clares i que no necessiten 500 o més pàgines per fer-nos gaudir de la seva història.

És per aquest motiu que el curs 2025-2026 del Club de Lectura Pla 9 estarà dedicat als llibres curts. Cap de les nou propostes que componen la programació superen les 150 pàgines (i amb lletra força gran) i uns poquets no arriben ni a les 100. 

En aquests llibres valorarem l'habilitat de l'escriptor/a per elaborar una història curta sense artificis i sense estendre injustificadament la narració. Parlarem sobre si els personatges estan ben definits i han tingut espai per "créixer" i, sobretot, si el llibre tenia un missatge clar i si s'ha fet arribar als lectors amb perícia.

Com sempre, la nostra programació intenta ser el més equilibrada possible oferint obres més clàssic (El túnel d'Ernesto Sábato, per exemple) amb d'altres actuals (Harvey d'Emma Cline) amb l'objectiu de copsar també si el llibre curt, com a subgènere, segueix sent atractiu per a les noves generacions. Teniu la programació a la pàgina corresponent per si li voleu donar un cop d'ull.

A final de curs "veurem" quins llibres han funcionat i quins s'han quedat "curts" :).

Resum temporada 2024-2025

Com ja sabeu, aquest curs vam decidir canviar la dinàmica habitual del club i proposar un petit repte a les persones que, fidelment, participen al nostre club. Aquest és un espai de lectura que exigeix tenir una mentalitat oberta, capacitat de lectura i, sobretot, una certa dosi de resistència al patiment :). Per això, aquest cop vam decidir “alleugerir” la càrrega de lectura i donar veu, per primer cop a les nostres tertulianes. Així que vam convertir-les en programadores: cadascuna de les persones participants havien de pensar una proposta que pogués ser interessant llegir entre tots. Això sí, la biblioteca va marcar uns criteris bàsics i, a través d’un concurs, vam escollir la programació del curs 2024-2025.

Lògicament, això va oferir un resultat més eclèctic, més a prop d’un club de lectura clàssic, amb lectures sense un eix comú i una llista que oferia lectures per a tots els gustos. Vam tenir clàssics però també obres actuals, així com una bona oferta de diferents gèneres: de la novel·la història als contes passant per narracions autobiogràfiques o el realisme màgic. Fem un repàs?

Vam obrir el curs amb un novelització d’una història real: els esforços per publicar per primer cop el legendari Ulysses de James Joyce. L’escriptora Kerri Maher amb La llibretera de París va donar veu a les protagonistes de la llibreria. Una història amable que ens va oferir un fragment d’història de la literatura. 

A continuació vam viatjar amb la Premi Nobel Olga Tokarczuk a Un lloc anomenat Antany, un poble imaginari que ens explicava a través de la boirina del temps i de la fantasia part de la història polonesa dels darrers segles. Un llibre una mica més exigent pels salts temporals però d’una qualitat literària incontestable.

El mateix es podria dir de El perfum de Patrick Süskind, un clàssic dels clubs de lectura d’arreu, que vam recuperar pel nostre. Una lectura d’un altre temps, potser, però que conserva la seva capacitat d’incomodar al lector.

La següent lectura, que ens va permetre acollir per primer cop a una autora com Jeannette Winterson amb La niña del faro, va ser una interessant faula que destacava sobretot per una primera part del llibre molt potent sobre la capacitat hipnòtica de les històries. Quin millor llibre per a un club de lectura?

També vam llegir un altre llibre amb pedigrí: La meva família i altres animals de Gerald Durrell que més d’un cop havia estat a punt de ser programat en aquest club. Històries familiars molt particulars i, a estones, prou divertides a les que, hores d’ara, la part naturista potser li passa una mica de factura.

El fill de perruquer de Gerbrand Bakker va ser una interessant aproximació a la literatura neerlandesa i amb certs tots polèmics que vam donar prou joc el dia de la tertúlia. Recomanable!

Anant una mica a contracorrent vam tenir els contes de Pere Calders recollits a Un estrany al jardí. Va ser el primer cop que ens vam atrevir amb aquest gènere (no sempre fàcil en els clubs de lectura) però va servir per reivindicar un dels autors catalans de referència. Això sí, el costumisme de la seva època pot haver perdut força actualment.

No li passa el mateix a la fantasia d'Història de Pi de Yann Martel. Un llibre més que reconegut ique segueix donant encara bones estones a qualsevol tertúlia literària gràcies a una faula que amaga molt més del que sembla.

Vam acabar l’any de la mà d’un altre clàssic: Wilt de Tom Sharpe. Potser ja no retrata l’Anglaterra actual en cap sentit però la seva crítica de la societat segueix sent actual perquè hi ha algunes coses que mai canvien! I d’altres de les que feia paròdia l’autor potser han anat a pitjor i tot (com el postureig social).

Com veieu, hem tingut lectures per a tots els gustos! Això ens ha servit per tenir un any força entretingut on el grup va participar de bon grat en el joc i que, com sempre, destaca per la seva implicació en el dia a dia del Pla 9 tot i que, al llarg de l'any, hagi hagut algunes dificultats logístiques.

L'any que ve tornarem a la dinàmica habitual, però gracies als membres del club (a tu que potser estàs llegint això!) aquest curs el recordarem amb molta estima.

Curs 2024-2025 : Tu tries!

Després de dotze anys proposant temes en les programacions del Club de Lectura Pla 9, des de la Biblioteca Can Mulà - Jordi Solé Tura hem decidit per aquest curs (només) fer un canvi de dinàmica. Fins ara era la biblioteca qui escollia els llibres i construïa un menú a partir del tema escollit, però sempre al voltant d'una idea clau: el club havia de servir per reivindicar, descobrir i recuperar títols i noms que no són habituals a la resta de clubs de lectura. Això, per descomptar, comporta un risc perquè la majoria de llibres són apostes de la biblioteca amb, normalment, un resultat incert (que també és la gràcia d'aquesta dinàmica). D'alguna forma el conductor del club assumeix la pressió de saber que de l'èxit de la proposta pot dependre el futur del club. No és una feina fàcil i no sempre s'encerta!

Per això per aquest any vam pensar elevar l'aposta i fer un canvi de rols: vam pensar en convertir a les nostres tertulianes en programadores. Els hi vam demanar que escollissin un llibre que pogués adient per un club de lectura. Aquest fet ja és un primer filtre: què és un llibre "de club de lectura"? Tal i com ho veiem des de la biblioteca l'obra ha de tenir un tema que enganxi i generi debat i ha d'aportar un coneixement literari (ja sigui pel gènere, el nom de l'autor/a, la forma d'estar escrit). En poques paraules, ha d'aportar "alguna cosa" al lector. I d'un extensió limitada és clar, que hem de pensar que s'ha de llegir en un mes. Això sí, no vam indicar cap temàtica per deixar una mica de llibertat als participants.

Un cop vam tenir totes les propostes, vam fer un petit sorteig i, al final, vam tenir la programació d'aquest any. Ja la podeu consultar! Així que aquest any, i sense que serveixi de precedent, tenim una oferta força eclèctica amb llibres prou coneguts (El perfum, Wilt, La meva família i altres animals) i d'altres més actuals (La llibretera de París, La niña del faro o El fill del perruquer). Fins i tot tenim a Pere Calders amb un recull de contes (una experiència nova)!).

És un menú fet amb tota la intenció i "carinyo" perquè agradi al grup. Ho aconseguiran?

Resum temporada 2023-2024

El passat mes de juny vam tancar el curs 2023-2024 dedicat a temes actuals. Amb un títol tant expressiu com "Quin món, aquest!" vam construir una programació per agrupar novel·les que tractaven temes de gran actualitat com la salut mental, el paper de la dona, la identitat de gènere o els abusos. Aquesta idea es complementava amb una altra: que la literatura evoluciona i que la forma (i el temes) que es tracten actualment també poden ser innovadors o com a mínim diferents. Així que la majoria de llibres s'havien escrit els darrers anys i això va generar un bon debat al voltant de les diferències generacionals.

Ja entrant en matèria segurament els llibres més valorats van ser Dona al punt zero de Nawal Sadawi, un relat terrible (i real) sobre la situació de les dones a Egipte, Eleanor Oliphant está perfectamente de Gail Honeyman que ens va oferir una visió amable (a vegades massa) de la soledat i la salut mental i la crítica de l'exposició en xarxes socials dels infants que ens va narrar Delphine de Vigan amb Els neis són els reis.

En un segon esglaó tenim els llibres que van ser prou valorats però sense arribar als anteriors com Milkman d'Anna Burns on l'autora, amb un experiment força reeixit, explica la història de la Irlanda dels temps de l'IRA (una història que tractava molt temes diferents i que ens va servir per iniciar el curs), Reunió de batxillers de Franz Werfel, un clàssic que ens mostrava que problemes com el bullying ja fa molts anys que existeixen o Canteu, esperits, canteu de la nord-americana Jesmyn Ward que, com a final de curs, tractava el tema de la desigualtat que, al cap i a la fi, era el tema que uneix tots els llibres del cicle.

Finalment, sempre tenim algunes propostes que no acaben de quallar. Aquest any han caigut en aquesta categoria obres com El solc de Valérie Manteau que per alguna raó no va acabar de comunicar bé la seva crítica a l'autoritarisme (a Turquia en aquest cas), el monòleg de Katharina Volckmer La cita, que amb esperit transgressor tractava tantes situacions diferents que perdia part de la seva potència o, sobretot, En aquest món, per un moment som grandiosos un llibre degut a la seva narrativa dispersa i amb certs abús de "tocs artístics" va fer naufragar la història autobiogràfica de l'autor, Ocean Vuong, sobre la seva homosexualitat i el origen immigrant. Una llàstima!

Som conscients, però, que així són els clubs de lectura. Totes les nostres propostes tenen un sentit dins de la programació però després els autors les han de poder defensar amb la seva narrativa. I també han de quadrar amb els gustos dels participants. Però això permet unes tertúlies ben variades i sempre animades. I per això, com sempre, donem les gràcies al nostre grup que entomen les nostres "bogeries" amb l'interès per veure com els farem patir o gaudir cada mes.

Bé, al menys fins aquest any com podreu comprovar amb el cicle que tenim preparat pel curs 2024-2025!

Curs 2023-2024 : Qui món, aquest!

 

El curs passat ens va servir per veure la literatura com una forma de tornar a viure el passat i això, en una mena de mirall, també ens va fer reflexionar sobre la narrativa com a testimoni del món contemporani i com a art d’avantguarda. Molts dels llibres que ens envolten són fruit del seu temps, ja sigui pels temes que tracten, la forma en la que estan escrits o, fins i tot, per les persones que els escriuen (hi ha escriptors clarament generacionals que poden tenir el seu màxim impacte ara mateix).

Per aquest motiu, hem decidit dedicar el curs 2023-2024 als llibres que ens apropen temes d’actualitat. Així, al llarg d’aquest curs llegirem obres que tenen com a punt central aspectes com la situació de la dona al món, la identitat de gènere, la salut mental, les agressions o l’auge de règims amb valors conservadors. Llibres que són també reivindicatius però que no deixen de banda el seu aspecte primordial: explicar una història.

Paradoxalment, alguns dels llibres no seran obres modernes però sí que serviran per enmarcar algun tema ben proper i per veure com, per desgràcia, hi ha problemes que la humanitat no acaba de resoldre. Esperem que gaudiu de la programació i, no ens estranyaria sentir al llarg de les tertúlies el comentari “quin món, aquest!”.

Per acabar, recordeu que podeu veure la relació de lectures a la pàgina corresponent.