Codi 84: Trevor Noah, el comediant

Trevor Noah no és un escriptor ordinari ja que la seva producció literària es redueix, ara mateix, al llibre que hem programat aquest any. En realitat la seva carrera artística està més orientada a la comèdia ja sigui en format audiovisual (com a presentador del prestigiós programa The Daily Show) o teatral amb els seus múltiples espectacles de stand up comedy. És en aquest darrer format on Noah deixa anar la seva vessant més irreverent i on ofereix la seva visió com a africà sobre aspectes tan controvertits com la colonització. 

Com a exemple d'aquest tema i de la seva peculiar forma de fer humor, us adjuntem un fragment d'un dels seus espectacles (aquest vídeo i molts d'altres els podeu trobar al seu canal oficial de Youtube).

Codi 84: Prohibit néixer de Trevor Noah

Per la tertúlia del mes de desembre hem escollit un títol que ens fa molta il·lusió perquè és un bon exemple d'autobiografia barrejada amb crítica social i política i molt d'humor. Curiosament no està escrit per cap escriptor professional. Trevor Noah, aquest és el seu nom, és sobretot un còmic que fa monòlegs i també presenta, en un fet que denota el seu valor com a artista, el famós programa The Daily Show als Estats Units. Però també és una persona molt conscient de les seves arrels sud-africanes i la vida a l'Àfrica acostuma a ser un dels temes habituals dels seus espectacles i ho fa amb humor i també amb autocrítica. 

Un bon exemple d'aquest punt són aquestes memòries, Prohibit néixer, on explica la seva infància a la Sud-Àfrica en temps de l'Apartheid. Una època difícil tenint en compte que és fill d'una parella interracial, un fet prohibit a l'època (aquest és l'origen del seu impactant títol original Born a crime). A partir d'aquest moment Noah ens explica l'absurda realitat del règim dictatorial però també la situació dels diferents grups que conformen la població del país. 

I, si voleu saber una mica més, sempre podem començar pel dossier. 

Codi 83: En adopció

 A l'hora de seleccionar La filla de l'amant com a novel·la autobiogràfica sobre l'adopció va pesar molt el prestigi de la seva autora A.M. Homes. Però s'ha de reconèixer que teníem un ventall prou ampli de títols per escollir. Ja a nivell local haguéssim pogut decantar-nos per alguna obra d'Asha Miró, que en el seu moment va tenir un èxit important amb obres com La filla del Ganges o Rastros de sándalo. En el seu cas, a més, es barrejava un component d'interculturalitat que dotava als seus llibres d'un cert grau d'exotisme.  

Aquest factor personal també l'haguéssim llegit a les novel·les de Jeanette Winterson que expliquen la seva adopció per part d'una parella evangèlica en obres com Fruta prohibida. Una escriptora, sense dubte, a intentar recuperar en algun Pla 9 del futur.

Seguint amb una línia més de ficció, també trobem llibres de caràcter més popular com El jardín olvidado de Kate Morton o La ladrona de libros de Markus Zusak han tractat el tema de l'adopció. I afegint l'exotisme abans mencionat podríem haver escollit títols com Y las montañas hablaron de Khaled Hosseini.

Així que, si esteu interessats en el tema, ja veieu que teniu moltes opcions i aproximacions.

Codi 83: La filla de l'amant de A.M. Homes

Amb la lectura de novembre passem d'un llibre denúncia, com era el de James Rhodes, a una història molt més costumista (i, en aquest cas particular, menys dramàtica). Amb La filla de l'amant l'escriptora nord-americana A.M. Homes ens explica la seva experiència a l'hora de conèixer els seus pares biològics (ella va ser donada en adopció al néixer) i com aquest fet va incidir en la seva vida. 

Tot s'ha de dir el llibre el va escriure després de la mort de la seva mare biològica. Així que l'autora aposta per una visió més "freda" de la situació. Però, això sí, trobarem al llibre la prosa sempre agosarada i provocativa de Homes, una de les escriptores de referència als Estats Units. Una obra que, per cert, ja havíem tingut en compte per alguna programació anterior i, fins i tot, ja tenia la seva pròpia entrada. 

I, per conèixer una mica més a l'autora, podeu començar pel dossier corresponent.

Codi 82: La llei de James Rhodes

És innegable l'impacte del llibre de James Rhodes a nivell literari i, fins i tot, social. La seva denúncia sobre els abusos sexuals ha estat un dels testimonis més reconeguts sobre aquest tema i ha remogut consciències fins al punt d'impulsar  a Espanya una llei concreta amb el nom de Llei orgànica de protecció integral a la infània i a l'adolescència davant la violència. En un d'aquells moviments que es fan des de la política el vicepresident del Govern del moment la va anomenar "Llei Rhodes" per donar-li més notorietat (i, no ens enganyem, perquè Rhodes viu a Espanya des de 2017 i això sempre és un "plus"). 

Tot i que pot ser una mica trist que s'hagi de fer servir un recurs com aquest per fer avançar una llei que fa anys que es demana, no podem més que alegrar-nos pel "soroll" que, de tant en tant, provoquen alguns llibres. I si és per lluitar per una bona causa, doncs millor.

Més informació a:

https://www.ccma.cat/324/impuls-a-la-llei-rhodes-contra-abusos-a-menors-es-massa-tard-per-mi-no-per-ells/noticia/3021063/

https://www.20minutos.es/noticia/4282189/0/asi-sera-ley-rhodes-delitos-no-prescribibles-tipo-penal-casos-juana-rivas/

Codi 82: Banda sonora

Segurament Instrumental passarà a la història com un llibre clau per denunciar els abusos sexuals a menors. Però aquest fet no hauria d'ocultar la defensa que fa James Rhodes de la música no només com a teràpia sinó també com a art que evoluciona i que manté la seva capacitat d'emocionar. 

Perquè, a part de l'exercici de dolorosa honestedat que efectua Rhodes sobre la seva vida també ens ofereix una interessant, eficaç i ben sorprenent tasca didàctica sobre compositors i obres que poden fer de banda sonora de la seva vida. Així que Rhodes, a part  de ser un músic innovador i esplèndidament imperfecte que aposta per trencar amb algunes tradicions, és també un gran pedagog (fins al punt que, en la nostra opinió, es podria dedicar a això).

El mateix llibre ens ofereix la banda sonor que indica Rhodes al principi de cada capítol. La podeu trobar en aquest enllaç i gaudir així de l'experiència completa. 

També us deixem un vídeo amb una de les obres preferides de l'autor: la Chacona de Bach. Tots tenim alguna peça que forma part de la nostra vida i aquesta és la de James Rhodes. En piano, això sí.

Codi 82: Instrumental de James Rhodes

Ja sabeu que la selecció de la primera lectura de cada curs és un moment clau del disseny de la programació perquè ens permet, per una banda, marcar una mica el to que tindrà el club de cada any i, també, perquè volem començar sempre amb una lectura potent que permeti engegar amb força la dinàmica del grup.

És cert que les històries autobiogràfiques acostumen a tenir un "valor afegit" important. El component de realitat que aporten ja ofereix segurament aquest to més profund però, tot i així, hem decidit a més començar una lectura que tracta sobre un dels temes més tristament candents de l'actualitat dels darrers anys: l'abús sexual a menors. Per aquest motiu la primera lectura d'aquest any és un llibre aclamat per la crítica i el públic a tots els nivells: Instrumental del músic James Rhodes. Amb aquesta lectura creiem que aconseguim els objectius abans plantejats i que no deixarà a ningú indiferent.

L'aperitiu, com sempre, el teniu en forma de dossier. Bon inici de curs!

Curs 2021-2022 : Històries en primera persona

L'èxit de la ficció prové, en bona mesura, de la seva capacitat de connectar amb la persona que la consumeix (ja sigui en format llibre o audiovisual) i provocar-li tot tipus d'emocions gràcies, sobretot, a la possibilitat d'identificar-se amb les peripècies dels protagonistes. No és estrany que el lector es "situï" en la posició dels personatges i s'imagini com hauria actuat ell o ella en la seva posició. Aquest aspecte clau de la narrativa pren encara més força quan ens trobem amb llibres que, realment, ens expliquen històries reals. És en aquest cas quan aquesta identificació pot arribar a la seva màxima expressió perquè la realitat té més poder d'impactar que no pas la ficció (que no deixa de ser una aproximació).

Per aquest motiu volíem al Club Pla 9 dedicar un curs a aquestes "històries reals" (tenim, s'ha de dir, moltes persones que venen a la biblioteca a buscar aquest tipus de llibres, fins al punt que tenim una secció sencera dedicada) que, gràcies als temes que tracten, poden donar molt de joc en les tertúlies. En el menú tindrem de tot, des de durs drames personals a experiències divertides, però totes són històries amb potencial de fer-nos reflexionar. 

Finalment, aquest cicle també ens permetrà encetar un petit experiment: per primer cop, proposem de forma clara uns quants llibres llibres de no-ficció. Són llibres de referència a nivell crític i esperem que ens serveixi encara més per potenciar l'experiència realista d'aquest any. 

I, si voleu avançar feina, ja podeu consultar la programació del curs 2021-2022!

Resum temporada 2020-2021

En consonància amb la resta de la societat, el Club de Lectura Pla 9 ha patit les mateixes restriccions i sacsejades. Així, vam començar l’octubre de 2020 amb totes les ganes del món i un format adaptat a la situació amb la distància interpersonal corresponent. Aspecte que fa complicada la comunicació a vegades i que es perdi aquell valor afegit de proximitat que tenen els clubs de lectura.

Per sort, la motivació del grup ha permès superar tots els impediments i mantenir l’esperit del club fins al darrer dia. Sí que és cert, que l’experiència ens ha demostrat que la força d’un club de lectura com el nostre la trobem a la presencialitat (i tot el que aquest fet aporta) i que les sessions virtuals que vam fer a finals de 2020 no van tenir el mateix seguiment. Els motius poden ser diversos però està clar que, al menys en el nostre cas, el fet de trobar-nos en persona a la biblioteca ofereix un plus difícil de superar.

Ja parlant de les lectures d’aquest any de novel·les romàntiques, el curs el vam començar a una novel·la curta de la sempre interessant Joyce Carol Oates, Una tendra donzella, que va servir per marcar el to del club: novel·les que ens parlen de diferents tipus d’amor i de les conseqüències que se’n deriven. El costat fosc del llibre va donar peu a un bon debat. 

I de cop va arribar la segona onada. I les dues següents lectures les vam comentar de forma virtual en una mena de prova pilot. S’ha de dir que tant Departamento de especulaciones de Jenny Offill com Fidelitat de Marco Missiroli són llibres interessants… que s’han de comentar en proximitat. La virtualitat no va ser la millor opció i les tertúlies (i la valoració dels llibres) es van ressentir. 

Això ens va fer replantejar-nos la situació i aturar es tertúlies fins que es pogués recuperar la presencialitat. D’aquesta forma, els llibres previstos de Hans Fallada, Este corazón que te pertenece (una història d’amor en època del règim nazi a Alemanya), y de Nadine Gordimer, La historia de mi hijo sobre l’amor familiar en l’època de l’apartheid, van passar injustament desapercebuts. Coses de la pandèmia!

Per sort, vam poder fer un sprint final força exitós amb la tornada a les tertúlies clàssiques i s’ha de dir que la resposta a les quatres darreres lectures va ser força positiva. També és cert que amb llibres d’autores com Hiromi Kawakami, Toni Morrison (tot i que la seva narrativa dispersa va provocar una certa sensació de confusió) o Daphne du Maurier amb el clàssic Rebecca és d’esperar que les tertúlies siguin interessants i més amb el grup de tertulianes tan motivat i preparat amb el que compta la biblioteca. Hem de mencionar també l’interès de la novel·la “aposta” d’aquest any, Enamorats d’Alfred Hayes, un llibre força desconegut sobre una parella condemnada al fracàs i que va causar força bona impressió.

En definitiva, un curs força mogut que, un altre cop, no ha pogut desenvolupar del tot el seu potencial pel culpa de la pandèmia. Però ens quedarem amb les bones sensacions pel retrobament a partir de març i sobretot, amb la implicació i les grans tertúlies que acostumen a garantir les tertulianes participants. Aquest bon sabor de boca ens permet encarar el proper curs amb tota la motivació i l’autoestima intactes! 

Codi 81: En imatges

Avui ens trobem amb un "En imatges" que no es poden deixar passar. Adaptacions cinematogràfiques (o televisives o teatrals) poden haver-hi moltes, però quan et trobes amb una pel·lícula del 1940 dirigida per Alfred Hitchcock i intepretada per Jean Fontaine i Laurence Olivier, ja està tot dit! Així que recuperem imatges d'aquesta icònica pel·lícula, que va fer molt pel mateix llibre, mitjançant un dels seus trailers:

És curiós observar, però, com les productores han seguit fent versions de Rebecca tot i tenir de referència aquesta adaptació quasi perfecta (diem "quasi" per un detall del que ara parlarem). La darrera cadena "inconscient" a intentar-ho ha estat Netflix que l'any 2020 va produïr una altra versió dirigida per Ben Whatley i protagonitzada per Lily James i Arnie Hammer. La seva avantatge sobre la versió de Hitchcock és ser lleugerament més fidel al llibre original. Però ja no direm res més! Ho haureu de comprovar vosaltres!

Codi 81: Rebecca de Daphne du Maurier

I finalment arribem, amb tots els entrebancs que la pandèmia ha volgut posar al nostre camí, a la darrera lectura d'aquest any. Un llibre mític que ens permet recuperar a una autora com Daphne du Maurier: estem parlant de Rebecca un clàssic literari que té la sort de ser àmpliament conegut, a part de per la seva qualitat intrínseca, gràcies a l'ajuda de versions cinematogràfiques tan interessants com la que va dirigir el mite Alfred Hitchcock. 

Així que estem davant d'una lectura d'aquelles amb personalitat que ens permetrà parlar sobre la "petjada" que deixen algunes persones, com aquesta fantasmagòrica Rebecca, sobre altra gent o sobre llocs físics com la mansió que també és part protagonista de la història.

Recordeu que també teniu el dossier per acompanyar la lectura.

Codi 80: Punts de contacte

Més d'un cop s'han relacionat els llibres d'Alfred Hayes com Enamorats amb l'obra del pintor nord-americà Edward Hopper i s'ha de reconèixer que les seves respectives visions tenen molt en comú. Només llegint la primera pàgina d'Enamorats ja ens podem imaginar la història pintada per Hopper gràcies a quadres com Nighthawks:

Tant el llibre com el quadre transpuen vides buides i solitàries amb personatges que, tot i compartir una escena, estan a kilometres de distància uns dels altres. I aquesta fenòmen tan curiós ens fa pensar primer en com artistes diferents poden compartir una visió del món tan semblant i, per una altra banda, com es pot plasmar aquest mateix univers amb tècniques artístiques diferents. 

En definitiva, estem davant de dues obers que es complementen de forma gairebé màgica i que, un cop la descobreixes, és pràcticament impossible llegir a Hayes sense imaginar-se la història com un quadre de Hopper. Els camins de l'art són inescrutables a vegades!

Codi 80: Enamorats d'Alfred Hayes

Pel mes de maig, hem decidit recuperar un autor americà, l'Alfred Hayes, relativament desconegut per a nosaltres. És veritat que bona part de la seva carrera la va fer en el món del cinema (treballant amb grans noms com Roberto Rossellini o Vitorio de Sica) i la televisió. Però la seva breu obra narrativa, composta per vuit novel·les i alguns llibre de poesia, també té un cert prestigi. 

Per aquesta ocasió nosaltres hem apostat per Enamorats que ens explica la relació, en principi poc "seriosa", entre un home i una dona i com aquesta es veu truncada per la proposta d'una tercera persona. Una obra breu però que tracta temes interessants com si es pot escollir "no enamorar-se" o la gelosia. Com déiem, un clàssic recuperat de l'oblit i que podeu començar a conèixer amb el dossier que teniu disponible.

Codi 79: L'amor com a títol

Després de llegir Amor de Toni Morrison, hem decidit fer un petit experiment. Considerant que posar un títol com Amor a un llibre té un punt d'atreviment hem decidit fer una cerca i veure quants llibres més podríem trobar amb aquest títol tan imponent. I la veritat és que hem trobat un bon grapat! 

Podem començar amb una altra autora clàssica com la Marguerite Duras que va explicar a El amor les històries personals de tres personatges en una illa. Ens trobem davant d'una novel·la experimental que té fama de difícil. Però l'amor també acostuma a ser "complicat" moltes vegades, així que...

Si aquest llibre de Duras es pot considerar una mena de metàfora, Dino Buzzati sí que ens aporta una història més "romàntica" a Un amor on l'acte d'enamorar-se i les seves conseqüències (la gelosia, el dolor, la diferència d'edat) són el centre del llibre.

Finalment, també podem recuperar, amb el mateix títol que l'anterior, Un amor, un dels volums de l'escriptor català Alejandro Palomas. Englobat en una saga familiar amb altres títols com Una madre o Un perro, aquesta obra va guanyar el Premi Nadal l'any 2018. Aquest cop la família protagonista encara el casament d'una de les filles. Aquest serà el marc que permet a Palomas desenvolupar un dels seus punts forts: els sentiments com a vehicle de la història, 

Aquestes tres obres són només un petit exemple, de com autors i autores de totes les èpoques s'han atrevit a fer servir com a títol el sentiment més impactant i desitjat: l'amor. 

Codi 79: Amor de Toni Morrison

Digueu-nos previsibles però amb un títol com Amor, aquest llibre de Toni Morrison havia d'estar present a la programació d'aquest any. Bé, en realitat, qui havia d'estar (sí o sí) era una autora que, al llarg de la seva carrera, ens ha ofert un bon grapat de llibres amb potents històries d'amor sovint relacionades, a més, amb el seu activisme polític i social al voltant del paper de les dones i de la situació de la població afroamericana als Estats Units. Teníem altres obres per escollir, com la reconeguda Beloved, però finalment ens vam decantar per aquest llibre que ens explica les relacions entres diferents dones amb un mateix home i com les afecta entre elles.

Teniu el dossier disponible per si voleu conèixer una mica més a una escriptora de capçalera com és Toni Morrison. 

Codi 78: Hiromi Kawakami en imatges

I aquest cop no només parlarem de cinema, que també, sinó que parlarem d'adaptacions curioses de El cel és blau, la terra blanca i d'altres obres d'Hiromi Kawakami.

Per començar, hem descobert l'existència d'una adaptació en format manga de Sensei no kaban. Aquest és el títol original de l'obra i que es podria traduir com El maletí del professor (com veieu molt més explícit que l'adaptació que ens ha arribat). Aquest títol es va publicar en 2 volums i el va dibuixar ni més ni menys que Jiroh Taniguchi, un dels grans autors de còmic japonès per adults. El guió va córrer de la mà de la mateixa Kawakami, així que podem dir que és una bona aproximació. L'editorial Ponent Mon la va publicar al nostre mercat el 2011. Segur que el podeu trobar en alguna biblioteca de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la província de Barcelona.

Per una altra banda, també existeixen versions cinematogràfiques i teatrals d'aquest llibre. Tot i que no hem estat capaços de trobar cap vídeo (coses de no dominar el japonès), sí que us oferim alguna imatge:

Finalment, no podíem deixar d'incloure la fitxa de la versió en cinema d'una altra gran obra de Kawakami, Los amores de Nishino (de la que us parlem una mica en el dossier). Aquí teniu el seu tràiler: 

Codi 78: El cel és blau, la terra blanca d'Hiromi Kawakami

L'amor, com l'humor o la sèrie negra, és un concepte que té un component cultural important, No totes les societats entenen l'amor de la mateixa forma i això es manifesta en la forma de relacoinar-se. Una de les cultures que més ens fascina és la japonesa i en el terreny de l'amor també tenim exemples de la seva peculiar forma d'entendre aquest fet amb una barreja de convencions socials força estrictes (hi ha requisits com casar-se abans d'una certa edat, l'èxit laboral,...) en una societat on el contacte físic sempre és complicat. Dins de les autores i dels autors que ens han arribat les darreres dècades des d'aquest llunyà país hi ha una escriptora que destaca a l'hora d'escriure obres al voltant de les relacions i les seves dificultats. Estem parlant d'Hiromi Kawakami, una autora que vam conèixer gràcies a la publicació per part de l'editorial Acantilado d'El cel és blau, la terra blanca, on ens explica la peculiar història d'amor entre dues persones que no han assolit els requisits dels que abans parlàvem.

Si voleu saber una mica més de l'autora i la seva obra, podeu consultar el dossier habitual. 

Codi 77: Experiències sud-africanes

Bona part de la història recent de Sud-Àfrica és ben coneguda pel gran públic. Especialment degut a l'època fosca del segregacionisme racial de l'Apartheid (que és un dels temes centrals del llibre de Nadine Gordimer que hem llegit). Però a part d'aquest període hem d'estar d'acord que aquest és un país "diferent", amb una barreja important de cultures i amb un procés de colonització amb característiques pròpies. Especialment en tot allò que fa referència als afrikáners, que tot i tenir origen europeu (neerlandès més concretament) van crear una societat pròpia i van impedir que Sud-Àfrica seguís els pasos descolonitzadors de la majoria de països africans imposant el domini blanc durant dècades. 

Aquest important fet ha provocat que la majoria de llibres que ens hagin arribat provinguin d'escriptors blancs i, per tant, no hem pogut disposar d'una oferta "real". Tot i això no hem de deixar de banda que dos d'aquests autors, el conegudíssim J.M. Coetzee i la mateixa Gordimer, van rebre el Premi Nobel de Literatura. Així que poca broma!

A part d'aquest dos grans noms, hem pogut llegir alguna obra puntual de la mà d'escriptors de gènere negre com Deon Meyer (publicat per RBA). Però si hem de destacar algun títol recent no podem deixar de banda el llibre autobiogràfic de l'humorista Trevor Noah que amb el representatiu títol de Prohibido nacer ens explica les seves vivències com a fill de d'una parella interracial (un fet completament prohibit durant l'Apartheid).  Amb molt d'humor l'escriptor aconsegueix fer-nos viure totes les crueltats del règim i també del dia a dia de la població sud-africana. Però no us avançarem gaire informació més perquè tenim la intenció de llegir aquest llibre el curs que ve (si la pandèmia ho permet).

Codi 77: La historia de mi hijo de Nadine Gordimer

Com en la resta d'aspectes de la vida, el nostre club de lectura s'ha vist afectat per la situació sanitària. Això ha provocat que no es puguin portar a terme les sessions del club de lectura, però continuem presentant i llegint les propostes d'aquest any. Pel mes de febrer ens tocava un d'aquells llibres que són història de la literatura: La historia de mi hijo de la Premi Nobel sud-africana Nadine Gordimer. En aquest llibre Gordimer no només ens explica una història d'amor (en realitat hi ha més d'una) sinó també la fosca història del seu país en temps de l'Apartheid. És un d'aquells llibres que permeten conèixer altres literatures (que sempre ens interessa molt en aquest club), altres formes d'amor i també reflexionar sobre el paper de la política en la vida de la gent (un altre d'aquells temes de molta actualitat).

A la pàgina de dossiers teniu el document d'acompanyament habitual.

Gràcies per continuar amb nosaltres tot i les dificultats! 

Codi 76: Sota el feixisme...

Un dels aspectes curiosos de Aquest cor que et pertany és el seu origen com a guió per a una pel·lícula. Un film que havia estat encarregat per sectors afins al govern nazi de Hitler amb la idea, atenció, de que els protagoinstes seguissin les doctrines nazis però no de forma explícita (en un bon exemple de com poden funcionar els règims autoritaris). Fallada no va col·laborar amb aquesta idea però el llibre sí que ens permet copsar l'estat d'ànim d'un país que venia de la misèria més absoluta i veia, en el nazisme, un vehicle per tornar a recuperar l'orgull perdut.

Aquest aspecte ens ha fet pensar en la figura dels escriptors en aquella època sota el règim nazi. La seva posició, a no ser que fossin seguidors del Reich, deuria ser força complicada i tenim casos de tot tpus: des d'autors que van marxar a l'exili, altres que van patir ostracisme al mateix país, fins d'altres que van ser empresonats i alguns assassinats a camps de concentració (podem recorder el cas per exemple d'Irene Némirovsky). Per aquest motiu volem compartir amb vosaltres un enllaç de la wikipedia on es fa una relació de noms d'escriptors i la "relació" que van tenir amb el nazisme. Aquí el teniu:

https://es.wikipedia.org/wiki/Escritores_bajo_el_nazismo

En el fons, la persecució que els règims dictatorials fan de la gent que escriu no és si no una mostra del poder de la paraula escrita i la por que els genera.

Codi 76: Aquest cor que et pertany de Hans Fallada

Anem avançant en el curs 2020-2021 tot i que les restriccions no ens ho posen fàcil. Per la tertúlia de gener tenim a Hans Fallada, un d'aquells autors que, en algun moment, cauen en l'oblit i que dècades després alguna editorial agosserada recupera amb força d'èxit (el seu cas recorda al de Sándor Márai fins a cert punt). Amb el seu llibre Aquest cor que et pertany esperem trobar-nos amb una història d'amor plena d'aquell humanisme tan present en la literatura centreeuropea del període d'entre guerres i que a Alemanya, tot s'ha de dir, va significar una època de molta convulsió política i social.

Ja teniu el dossier per si voleu saber-ne una mica més sobre l'autor i la seva obra.