En consonància amb la resta de la societat, el Club de Lectura Pla 9 ha patit les mateixes restriccions i sacsejades. Així, vam començar l’octubre de 2020 amb totes les ganes del món i un format adaptat a la situació amb la distància interpersonal corresponent. Aspecte que fa complicada la comunicació a vegades i que es perdi aquell valor afegit de proximitat que tenen els clubs de lectura.
Per sort, la motivació del grup ha permès superar tots els impediments i mantenir l’esperit del club fins al darrer dia. Sí que és cert, que l’experiència ens ha demostrat que la força d’un club de lectura com el nostre la trobem a la presencialitat (i tot el que aquest fet aporta) i que les sessions virtuals que vam fer a finals de 2020 no van tenir el mateix seguiment. Els motius poden ser diversos però està clar que, al menys en el nostre cas, el fet de trobar-nos en persona a la biblioteca ofereix un plus difícil de superar.
Ja parlant de les lectures d’aquest any de novel·les romàntiques, el curs el vam començar a una novel·la curta de la sempre interessant Joyce Carol Oates, Una tendra donzella, que va servir per marcar el to del club: novel·les que ens parlen de diferents tipus d’amor i de les conseqüències que se’n deriven. El costat fosc del llibre va donar peu a un bon debat.
I de cop va arribar la segona onada. I les dues següents lectures les vam comentar de forma virtual en una mena de prova pilot. S’ha de dir que tant Departamento de especulaciones de Jenny Offill com Fidelitat de Marco Missiroli són llibres interessants… que s’han de comentar en proximitat. La virtualitat no va ser la millor opció i les tertúlies (i la valoració dels llibres) es van ressentir.
Això ens va fer replantejar-nos la situació i aturar es tertúlies fins que es pogués recuperar la presencialitat. D’aquesta forma, els llibres previstos de Hans Fallada, Este corazón que te pertenece (una història d’amor en època del règim nazi a Alemanya), y de Nadine Gordimer, La historia de mi hijo sobre l’amor familiar en l’època de l’apartheid, van passar injustament desapercebuts. Coses de la pandèmia!
Per sort, vam poder fer un sprint final força exitós amb la tornada a les tertúlies clàssiques i s’ha de dir que la resposta a les quatres darreres lectures va ser força positiva. També és cert que amb llibres d’autores com Hiromi Kawakami, Toni Morrison (tot i que la seva narrativa dispersa va provocar una certa sensació de confusió) o Daphne du Maurier amb el clàssic Rebecca és d’esperar que les tertúlies siguin interessants i més amb el grup de tertulianes tan motivat i preparat amb el que compta la biblioteca. Hem de mencionar també l’interès de la novel·la “aposta” d’aquest any, Enamorats d’Alfred Hayes, un llibre força desconegut sobre una parella condemnada al fracàs i que va causar força bona impressió.
En definitiva, un curs força mogut que, un altre cop, no ha pogut desenvolupar del tot el seu potencial pel culpa de la pandèmia. Però ens quedarem amb les bones sensacions pel retrobament a partir de març i sobretot, amb la implicació i les grans tertúlies que acostumen a garantir les tertulianes participants. Aquest bon sabor de boca ens permet encarar el proper curs amb tota la motivació i l’autoestima intactes!
