La lectura de El trastorn de Portnoy no deixa cap persona indiferent degut, sobretot, a la forma que té Philip Roth d'explicar les experiències íntimes del protagonista: una sexualitat molt marcada per la culpa i la moral (i, per tant, plena de frustracions) i les seves experiències familiars. Però, com sempre passa quan parlem de sexe, hi ha l'amenaça que el lector no superi aquesta vessant de llibre i no arribi a entendre el drama vital real d'Alexander Portnoy, el protagonista.
Està clar que ens trobem davant d'un llibre molt visceral, amb el que Roth va intentar trencar amb la seva habitual forma d'escriure, més formal i acadèmica, i també treure de dins seu tota una sèrie de reflexions al voltant del que significa néixer en una família jueva. El resultat, segurament, no deuria agradar gaire dins de la seva comunitat.
Però per fer una bona ullada amb perspectiva a aquest llibre (que ha causat estralls en més d'un club de lectura), podem anar al mateix autor qui, en una entrevista oferta al diari El País va reflexionar sobre els seus motius a l'hora d'escriure el llibre. Informació de primera mà que podeu consultar aquí.
