Codi 90: Autobiografía d'Angela Davis

Arribem a la darrera sessió de l'any amb més canvis i amb un títol inesperat però no per això menys interessant i que ens serveix per agafar el relleu de Yo sé por qué canta el pájaro enjaulado de Maya Angelou (com no, el reservem per més endavant). 

Dins del mateix context per la lluita contra el racisme i la igualtat de drets del llibre d'Angelou ens trobem amb Autobiografía d'Angela Davis. Escrita amb només 27 anys, aquesta obra ens explica l'experiència de Davis com activista pels drets civils durant els anys seixanta i, sobretot, els setanta on alguns moviments reivindicatius van presentar accions més extremistes (la mateixa Davis va ser detinguda acusada de segrest entre d'altres delictes).

Per aquest motiu pensem que la seva lectura ens pots oferir un valor afegit. Ara que estem en una època força reivindicativa pel que fa als drets de la ciutadania, sempre està bé reviure la lluita dels activistes anteriors que van aconseguir remoure les bases del sistema polític i social en condicions, moltes vegades, molts més dures.

Podeu consultar el seu dossier aquí. 

Codi 89: Antropologia novel·lada

 Si consulteu el dossier d'aquesta sessió podeu trobar exemples de novel·les amb un clar punt de vista antropològic. Però aquest cop us volem apropar una novel·la on els seus protagonistes són directament antropòlegs clau en el desenvolupament d'aquest camp. Us estem parlant del llibre Gods of the upper air de l'escriptor nord-americà Charles King. 

En aquesta obra, l'autor ens novel·la els treballs de camp innovadors de les estudiants d'antropologia Margaret Mead, Ruth Benedict, Ella Deloria i Zora Neale Hurston (totes eren alumnes d'un dels grans noms de l'antropologia i també protagonista del llibre: Franz Boas). La seva feina i la seva perspectiva van permetre avançar en la compressió de conceptes com el sexe o el gènere o la discussió de conceptes com la "raça", que ja el mateix Boas considerava una "perillosa ficció". 

Aquest és un altre exemple de la riquesa de la literatura, que permet a un escriptor com Charles King explicar-nos de forma apassionant una història sobre antropòlegs i els seus estudis. Per desgràcia, i això també és un exemple de la "nostra" realitat literària, ara mateix no està traduït ni al castellà ni al català. Si domineu l'anglès i us interessa el tema, ja sabeu!

Codi 89: L'antropòleg innocent de Nigel Barley

Un dels objectius principals d'aquest curs era introduir obres de no-ficció. Així, hem pogut gaudir de biografies o llibres de memòries de diferents tipus. Ara, amb L'antropòleg innocent de Nigel Barley ens apropem a una obra diferent: una experiència autobiogràfica amb temàtica concreta (antropologia, és clar). A més d'apropar-nos al treball de camp d'aquesta disciplina, l'obra funciona també en altres nivells. En primer lloc és una obra humorística, que ens va bé per compensar les històries impactants que hem llegit fins ara, i en segon lloc com a història crítica sobre la visió occidental del món. En qualsevol del tres temes, és una obra recomanable i que es mereix aparèixer en un club de lectura com el nostre.

I si voleu complementar la lectura, aquí teniu el dossier. 

Codi 88: Sota el codi dels samurais

Yukio Mishima, de nom real Kimitake Hiraoka, és una figura fascinant més enllà de la seva evident qualitat literària. Sobretot per ser ell mateix una suma de contradiccions vitals i d’aspectes controvertits i, perquè no dir-ho, per la seva macabra mort. La lectura de Confessions d’una màscara ja ens ofereix una visió a bona part d’aquestes situacions començant per una homosexualitat que Mishima va intentar “normalitzar” amb un matrimoni a la vida real. També podem veure la seva fascinació per la mort, tot i que a la guerra va evitar entrar a l’exèrcit japonès. Un fet que encara sorprèn coneixem que Mishima era un nacionalista convençut seguidor del codi dels samurais i de la figura de l’emperador.

La seva obsessió pels valors tradicionals japonesos el va portar a crear una milícia personal anomenada Tatenokai. Amb aquest grup armat va intentar un cop d’estat en una base militar que no va ser reeixit. El fracàs d’aquest moviment va provocar que l’escriptor portés a terme el seppuku, el suïcidi ritual japonès. Així que en el darrer moment, Yukio Mishima va poder portar a terme el seu vell somni de tenir una mort violenta i segons la cultura dels samurais.

Si voleu saber més sobre la relació de Mishima amb els samurais, podeu consultar a la biblioteca el seu llibre La ética del samurái en el Japón moderno : introducción a Hagakure.