Codi 93: Morir en primavera de Ralf Rothmann

 En un cicle dedicat a la novel·la històrica era una parada obligatòria "visitar" un període tant important a nivell global com la 2a Guerra Mundial. Però aquest cop hem volgut apropar-nos des d'un punt de vista diferent: la dels propis alemanys. Acostumats a llegir i veure cròniques d'aquesta guerra des de la perspectiva dels aliats ens interessava aportar una vivència dramàticament oposada: la d'aquells alemanys que no van poder escapar del conflicte en la seva etapa final. 

 

 

En aquest cas, la història que ens ofereix l'escriptor Ralf Rothmann, ens presenta a dos joves de disset anys que, a principis de 1945 i quan no s'ho esperaven, són cridats a formar part de l'exèrcit alemany (o al menys del que queda). Si participar en qualsevol guerra ja deu ser una experiència terrible, fer-ho en les condicions que es trobaven aquests soldats (defensant el seu país amb uns recursos minvants, sense experiència i amb una victòria impossible i una mort més que probable), és pràcticament impossible imaginar-se la seva situació. Però Rothman ho intenta amb una història plena de desgràcies però també de deure i d'amistat.

Si voleu saber una mica més, tenir el dossier ja preparat.

Codi 92: Novel·les revolucionàries

I no, no estem parlant de l'Ulisses de Joyce o Orlando de la Virginia Woolf! En aquest cas ens referim a novel·les que tenen com a escenari la Revolució Francesa de 1789 un fet tant important que la literatura no podia deixar d'explorar. 

Podem començar amb el gran escriptor francès Victor Hugo que amb novel·les com El noventa y tres i, molt especialment, la mítica Els miserables, narra des de la seva visió privilegiada la realitat de la revolució i com va afectar a la societat i als individus de l'època. També fa el mateix, però des del punt de vista colonial (la revolució amb les seves llums i ombres va travessar l'Oceà Atlàntic) Alejo Carpentier amb El siglo de las luces. 

Curiosament, també podem creuar el canal i llegir Història de dues ciutats amb l'afegit que també fa un retrat del Londres contemporani del París revolucionari. Una obra "pur Charles Dickens" així que ja sabeu que tindrà qualitat però que pot ser exigent. Si volem, per una altra banda, una aproximació més lúdica sempre ens podem quedar amb les novel·les històriques o de misteri com El ocho de Katherine Neville o, a com a exemple espanyol, La cinta roja de Carmen Posadas.

I no podríem acabar aquesta entrada recomanant un autor dels nostres favorits: Stefan Zweig amb la biografia d'un dels personatges més famosos com Maria Antonieta. Un llibre que permet conèixer l'altra "bàndol" de la revolució: la noblesa que vivia amb tots els luxes completament aliena als patiments del poble.

Codi 92: 14 de juliol d'Éric Vuillard

 

Un cop hem llegit la interessant crònica sobre una època de l'Imperi Romà de Marguerite Yourcenar ens apropem a un altre fet històric de rellevància mundial: la revolució francesa. I ho fem de la mà d'un escriptor que ha fet carrera amb una fórmula força curiosa amb llibres d'història d'una llargada més que raonable (alguna persona podria dir que fins i tot són massa curts). Parlem d'Éric Vuillard, un autor francès autor d'obres sobre les guerres mundials (com La batalla d'Occident o L'ordre del dia) o la creació dels Estats Units (Tristesa de la terra). 

En el cas de la lectura d'aquest mes, com comentàvem, dirigeix la seva crònica històrica al 14 de juliol de 1789 o, més ben dit, als dies previs a aquesta data on va caure la Bastilla. Un fet que va donar peu a la revolució francesa i va provocar una sacsejada a tota Europa, trencant amb les monarquies absolutistes i donant per primer cop i de forma contundent, la veu al poble. 

Podeu començar la lectura de 14 de juliol (així d'explícit és el títol) amb el dossier que elaborem amb cada lectura. El podeu consultar aquí.