Codi 94: És veritat?

El gènere de la novel·la històrica presenta, a vegades, alguns aspectes controvertits. Un d'aquests és l'ús, per exemple, de personatges reals en la trama. Aquest pot ser un factor perillós en mans dels escriptors que poden jugar amb fets reals de diferents formes: poden oferir una aproximació històricament rigorosa (aquest seria el cas de Memòries d'Adrià de Marguerite Yourcenar), una nova visió, compte, manipular-los a conveniència o, directament, inventar aspectes que mai van passar.

Aquest Parla'ls de batalles, de reis i d'elefants de Mathias Enard podria haver caigut aquesta trampa, al presentar-nos com a protagonista a algú tant famós com Miquel Àngel en una situació que es basa en un fet real però que Enard desenvolupa molt més. Per sort, les capacitats i la visió de l'autor són prou respectuoses per oferir-nos una història que, més enllà de la ficció que ens aporta, també ens permet conèixer un fet històric interessant: el projecte de construcció d'un pont sobre el Bòsfor a Istanbul. Un projecte real que va comptar com a primer arquitecte amb, ni més ni menys, Leonardo Da Vinci. Tot i que la proposta de Leonardo no va ser acceptada pel Soldà sí que podem consultar el projecte del pont del Corn d'Or i que és realment impressionant.

Podeu ampliar els vostres coneixements sobre el tema a:

https://www.trtworld.com/turkey/leonardo-da-vinci-s-future-proof-design-for-an-istanbul-bridge-31760

https://www.smithsonianmag.com/smart-news/da-vincis-unbuilt-super-long-istanbul-bridge-would-have-worked-180973356/

Llàstima que mai sabrem quina hagués estat la proposta de Miquel Àngel!

Codi 94: Parla'ls de batalles, de reis i d'elefants de Mathias Enard

Al llarg de la història hi ha hagut ciutats que han esdevingut, per alguna raó, màgiques i que han estat protagonistes directes de novel·les. Podem citar Londres, París o Nova York com a indrets que en certes històries han tingut tan protagonisme com els personatges que "viuen" en elles. Anant cap a Orient, una d'aquestes ciutats és Istanbul (o, com se li deia fins al 1930, Constantinoble) que apareix com una ciutat màgica a cavall de dos mons i on el temps sembla tenir el seu propi ritme.

És cert, el llibre que llegim aquest més, té com a protagonista ni més ni menys que a Michelangelo di Lodovico Buonarroti Simoni (és a dir, Miquel Àngel) qui ha de crear un pont pel Soldà totpoderós. Un encàrrec que ni Leonardo Da Vinci, el seu gran rival, ha aconseguit assolir. Però construir un pot que estigui a l'alçada de la meravellosa i misteriosa antiga capital de l'Imperi Bizantí del segle XVI no és una tasca fàcil. L'artífex d'aquest llibre és l'escriptor francès Mathias Enard que construeix aquesta faula a partir d'un fet que, històricament, no va succeir mai. 

Podeu consultar el dossier habitual, aquí.