Codi 71: Mrs. Dalloway de Virginia Wolf

Tot i que el Club de Lectura Pla 9 segueix en hibernació degut a la crisi sanitària que estem vivint, seguim repassant les lectures que formaven part de la programació d'aquests mesos.

Pel maig de 2020 teníem "reservada" la lectura d'una d'aquelles autores que es van avançar al seu temps gràcies a una narrativa molt experimental i atrevida i uns temes que feien trontollar alguns fonaments socials de l'època: Virginia Wolf (en aquest cas amb el seu Mrs. Dalloway). Quasi un segle després de la seva publicació, aquest llibre segueix sent un lectura a la vegada inspiradora  per a molts lectors però també molt exigent (sense arribar, això sí, potser als nivells de l'Ulisses de James Joyce, que és de la seva mateixa època curiosament ).

Us deixem el dossier que teníem preparat!

Codi 70: En imatges

Segurament, l'adaptació de El raïm de la ira del 1940 dirigida per John Ford i protagonitzada per Henry Fonda sigui la versió cinematogràfica més coneguda de les obres de John Steinbeck. Però no hem de deixar de banda les adaptacions d'altres obres com és el cas de la mateixa Homes i ratolins. 

En el cas d'aquesta novel·la, publicada el 1937, és força sorprenent que només dos anys després de la seva publicació ja existís una adaptació per a la pantalla gran dirigida per Lewis Milestone (director més endavant d'altres clàssics com La cuadrilla de los once o Rebelión a bordo). Aquí teniu una mica més d'informació. Si busqueu una mica podeu trobar-la pels canals audiovisuals habituals.

En aquesta entrada, però, us hem portat el trailer de la versió de 1992 protagonitzada per Gary Sinise (que també va ser el director) i John Malkovich. Un bon planter d'actors per a una pel·lícula que, tot i que actualment no és gaire coneguda, va tenir en general bones crítiques i va ser nominada la millor pel·lícula del festival de Cannes d'aquell any.

Codi 70: The Dustbowl trilogy

Bona part de la pol·lèmica que envolta John Steinbeck és ideològica. La seva posició de defensor dels drets dels treballadors, molt propera al comunisme, és una constant en la seva obra i especialment important va ser la seva aportació com a cronista de la Gran Depressió que va començar l’any 1929. Destaca clarament a nivell crític la trilogia composta per Una batalla incierta, Homes i ratolins i, como no, El raïm de la ira, que va rebre el nom de “The Dustbowl trilogy” i també “Novel·les de Califòrnia”. 

Aquest any ens vam decidir per llegir Homes i ratolins al nostre club de lectura, però si fem un repàs a les altres dues obres (la primera molt més desconeguda que la tercera) veurem que totes tenen força interès. 

Una batalla incierta (In dubious battle, 1936), ens explica la vaga que fan els recollidors de fruita de California que estan coordinats pel “partit” (comunista, s'entén). Que el llibre tractés l’organització dels treballadors per demanar millores laborals en temps de crisi (aquells períodes on moltes empreses s’aprofiten de la necessitat dels treballadors) i, en conseqüència, la crítica a un sistema capitalista que és la base del sistema social americà, va provocar força problemes a Steinbeck, però aquest va continuar amb aquesta visió crítica amb les seves dues obres següent, Homes i ratolins (1937, escrita en principi com a obra de teatre) i El raïm de la ira (1939). Aquest darrer llibre, un clàssic de la literatura mundial, pinta un quadre força precís de la situació dels Estats Units en aquella època: amb milers de treballadors anant a Califòrnia a la recerca d’una vida millor per caure en les mans dels propietaris de les plantacions que s’aprofiten de la seva situació. Com en obres anteriors, la necessitat d’organitzar-se en sindicats per reclamar millors condicions torna a aparèixer. Tot i que això signifiqui que s’hagi de lluitar contra un sistema que té tota la potència econòmica i legal.

Tot i que la “trilogia” té un context temporal molt clar, les lliçons que es poden extreure dels llibres de John Steinbeck sobre els drets de les persones treballadores semblen més actuals que mai i permeten considerar les seves novel·les com a exemple de la necessitat de la lluita per millorar els sistemes econòmics i socials.