Bona part de la pol·lèmica que envolta John Steinbeck
és ideològica. La seva posició de defensor dels drets dels treballadors, molt
propera al comunisme, és una constant en la seva obra i especialment important
va ser la seva aportació com a cronista de la Gran Depressió que va començar
l’any 1929. Destaca clarament a nivell crític la trilogia composta per Una
batalla incierta, Homes i ratolins i, como no, El raïm de la ira, que va rebre
el nom de “The Dustbowl trilogy” i també “Novel·les de Califòrnia”.
Aquest any ens vam decidir per llegir Homes i ratolins
al nostre club de lectura, però si fem un repàs a les altres dues obres (la
primera molt més desconeguda que la tercera) veurem que totes tenen força
interès.
Una batalla incierta (In dubious battle, 1936), ens
explica la vaga que fan els recollidors de fruita de California que estan
coordinats pel “partit” (comunista, s'entén). Que el llibre tractés
l’organització dels treballadors per demanar millores laborals en temps de
crisi (aquells períodes on moltes empreses s’aprofiten de la necessitat dels
treballadors) i, en conseqüència, la crítica a un sistema capitalista que és la
base del sistema social americà, va provocar força problemes a Steinbeck, però
aquest va continuar amb aquesta visió crítica amb les seves dues obres següent,
Homes i ratolins (1937, escrita en principi com a obra de teatre) i El raïm de
la ira (1939). Aquest darrer llibre, un clàssic de la literatura mundial, pinta
un quadre força precís de la situació dels Estats Units en aquella època: amb
milers de treballadors anant a Califòrnia a la recerca d’una vida millor per
caure en les mans dels propietaris de les plantacions que s’aprofiten de la
seva situació. Com en obres anteriors, la necessitat d’organitzar-se en
sindicats per reclamar millors condicions torna a aparèixer. Tot i que això
signifiqui que s’hagi de lluitar contra un sistema que té tota la potència
econòmica i legal.
Tot i que la “trilogia” té un context temporal molt
clar, les lliçons que es poden extreure dels llibres de John Steinbeck sobre
els drets de les persones treballadores semblen més actuals que mai i permeten
considerar les seves novel·les com a exemple de la necessitat de la lluita per
millorar els sistemes econòmics i socials.
