Codi 48 Bis : La meva família i altres animals de Gerald Durrell.

Sempre, a la programació del Pla 9, ens proposem d'incloure un clàssic de la literatura com a mínim. Aquest any l'obra elegida va ser La lletra escarlata de Nathaniel Hawthorne, però també vam contemplar un altre clàssic més de caire humorístic (aquesta obra no té sort, perquè tampoc va entrar a la programació d'humor del curs 2016-2017): La meva família i altres animals de Gerald Durrell. En aquest llibre, de caràcter autobiogràfic, l'autor ens explica la seva infància amb la seva família a l'illa grega de Corfú. La història està plena d'anècdotes sobre el peculiar comportament dels seus parents però també de la gent de la illa amb la que interactuaven. Tot això barrejat amb l'estudi de la fauna que feia el jove Durrell abans de convertir-se en naturalista.

Com veieu el llibre complia totes les condicions per estar present en la programació però tres factors van jugar en contra seva. En primer lloc, les ganes que teníem de programar La lletra escarlata. En segon lloc que fos la primera part d'una trilogia (més concretament, la Trilogia de Corfú que completen  Ocells, bèsties i parents i El jardí dels déus), aspecte que podria dotar a l'experiència d'un cert aire inacabat. I, en tercer però no menys important, que l'any passat ja havíem llegit llibres d'humor i significaria repetir l'experiència.

Així que, esperem que a la tercera vagi la vençuda i ens retrobem amb Gerald Durrell en un futur proper. Ja buscarem el forat!

Codi 48 : Hawthorne, mestre dels relats

Segurament La lletra escarlata és la millor novel·la de Nathaniel Hawthorne i una de les millors obres de la literatura nord-americana de tots els temps. Però si s'ha de recomanar algun text per començar a llegir a Hawthorne, no podem deixar de ressaltar la importància dels seus relats. En aquestes píndoles narratives l'autor va poder desenvolupar tots els temes tant característics de la seva narrativa: els conflictes morals, la culpa, el pecat i situats normalment en aquesta Nova Anglaterra d'arrels puritanes tant present en la seva educació i que li permet crear ambients màgics (la seva literatura bordeja el gènere fantàstic) però també terribles pel pensament i pel comportament humà.

Tenim la sort, a més, que l'editorial Acantilado va començar fa uns deu anys a publicar les recopilacions del seus relats amb l'aparició a les llibres de Cuentos contados dos veces a qui va seguir Musgos de una vieja casa parroquial. Tasca que va acabar fa poc amb l'edició del seu tercer i darrer recull La muñeca de nieve y otros cuentos. 

Així que si voleu "tastar" la narrativa de Nathaniel Hawthorne ja sabeu, en el pot petit hi ha la bona confitura!

I si voleu llegir només un, El velo negro del ministro és el vostre relat!

Codi 48 : En imatges

La lletra escarlata és un llibre que, pel seu conflicte moral, ha atret a molts directors de cinema i teatre (fins i tot té versió operística) que han portat a terme múltiples adaptacions de la història.

Segurament la versió cinematogràfica més coneguda és la de 1995 rodada per Roland Joffé (director de Els camps del silenci o La Missió) i que, en el seu moment, va comptar amb una actriu de renom, Demi Moore, per protagonitzar el paper principal.

Tot i tenir un repartiment de luxe, Gary Oldman i Robert Duvall completaven el repartiment, s'ha de dir la pel·lícula no va ser un gran èxit, més aviat el contrari i demostra la dificultat d'adaptar un llibre tant ric en matisos com La lletra escarlata de Nathaniel Hawthorne.