Codi 117: La nissaga "Wilt"

 Probablement (i de llarg) Wilt sigui el llibre més conegut de Tom Sharpe. Va tenir tant d'èxit (i una adaptació cinematogràfica protagonitzada pels còmics anglesos Smith i Jones) que l'autor va arribar a escriure fins a quatre novel·les més amb els títols Las tribulaciones de Wilt, ¡Ánimo Wilt!, Wilt no se aclara i La herencia de Wilt. Totes han estat publicades per l'editorial Anagrama i, com no, serveixen per gaudir (o no) de les desgràcies i embolics habituals del protagonista que tracten del fracàs social i professional en la grisa societat anglesa. 

És cert que Sharpe va trigar trenta-tres anys en escriure aquestes obres (del 1976 al 2009), així que podem assumir que, com a mínim, l'autor s'ho va prendre seriosament. Així que, si us ha agradat la "fórmula Wilt" teniu més històries al vostre abast.

Informació sobre Tom Sharpe a l'editorial Anagrama.

Codi 117: Wilt de Tom Sharpe

 I per acabar el curs recuperem una de les obres cabdals de la literatura d'humor del segle passat. El llibre que ho va començar tot per a Tom Sharpe: Wilt! Aquesta primera obra, que parodia la societat gris de l'Anglaterra de finals dels setanta i la seva tradicional posada en escena que caracteritza la flegma britànica (abans fins i tot de l'arribada de Margaret Tatcher al poder).

El llibre va tenir tant d'èxit que Sharpe va escriure quatre llibres més per a formar una peculiar pentalogia. Wilt ens ofereix també una bona ració d'humor anglès, ben apreciat pels catalans, però la seva lectura ens permetrà valorar com ha canviat el concepte d'humor i si la farsa que ens presenta Sharpe s'ha mantingut bé al cap del temps.  

Consulteu el dossier!

Codi 44 : Abans de dona...

Si amb el Projecte Rosie vam veure que els autors, quan troben un personatge prou interessant, opten per seguir explicar les seves aventures (Wilt de Tom Sharp o la saga de Conejo de John Updike serien altres exemples) en aquest cas trobem un cas una mica diferent: el personatge és la propia autora. Aquest tret implica que les seves "aventures" tenen un component de realitat (segurament explicat amb un to humorístic, cert) que no trobem en els exemples anteriors. I és que la vida real té un punt d'humor surrealista força difícil de trobar en una novel·la de ficció. 

Com sembla que Cómo ser mujer va funcionar força bé, Moran va publicar un altre llibre, Com es fa una noia, que enllaça directament amb el to del primer. Tot i que, en aquest cas, va optar per novel·lar (amb personatge nou inclòs), les seves experiències adolescents amb la seva família i també com a crítica musical. Cert, abandona el concepte del primer llibre directament extret de la seva vida, per intentar construir un relat més homogeni. Però segueix mantenint les mateixes intencions i sobretot la mateixa postura sobre com es fa una dona... que abans ha estat una noia.