Un dels punts en comú entre tots els llibres que composen la programació d'aquest any és la capacitat per qüestionar la societat (ja sigui passada, present o futura). El que ja no és tant habitual és que els escriptors no només es replantegin les normes socials sinó que també ho facin amb la realitat. Però clar, quina societat pot ser la més inquietat sinó aquella en la que no ens podem refiar de la realitat que ens envolta o si no sabem distingir entre el que és real o no? I en aquest tema podem dir que Philip K. Dick era tot un mestre. Molts dels seus llibres tracten d'una forma o una altra aquest concepte que fa trontollar completament les bases de la societat i de l'individu. D'aquesta forma, els personatges de Dick acostumen a rebre les conseqüències de les diferents onades de realitat i intenten sobreviure sense acabar d'entendre clarament en quin nivell de realitat viuen.
A Do androids dream of electric sheep? trobem un exemple d'això quan Rick Deckard és portat a una comissaria de policia on no el coneix ningú i el lector té la sensació que ha entrat en una mena de món paral·lel. Però hi ha exemples molt més impactants com Ubik on es parla de diferents nivells de realitat i el personatge fins i tot dubta sobre si està viu o no, The three stigmata of Palmer Eldritch on es tracten les drogues que permeten "somniar" altres vides o Flow my tears, the Policeman said on el protagonista veu com la seva identitat és esborrada i ningú el reconeix.
Fins i tot podem dir que el mateix Philip K. Dick vivia en un món paral·lel. La seva addició a algunes substàncies i alguns problemes de caire psicològic el portaven a qüestionar-se contínuament la seva pròpia realitat. Així que no és difícil entendre perquè aquests temes són tan característics de la seva obra.
