Codi 17 : La justicia de Selb

Bernhard Schlink és mundialment conegut gràcies al seu impressionant llibre El lector, que es llegeix contínuament en clubs de lectura de tot el món (si no l'heu llegit, afegiu-lo a la pila!). També és cert que la seva carrera literària no és gaire llarga ja que la seva producció no arriba als deu llibres (tots, per cert, publicats per l'editorial Anagrama). Curiosament els seus inicis van estar marats per la novel·la negra a l'escriure la trilogia de Selb, un dectectiu privat a punt de jubilar-se amb un passat marcat, com molts alemanys, pel règim nazi. Per la sessió d'aquest mes llegirem la primera novel·la (com ha de ser), La justicia de Selb, que Schlink va escriure conjuntament amb Walter Popp. Els següents dos llibres de la trilogia ja els va escriure en solitari.

Com sempre, hem preparat un petit dossier que podeu consultar aquí.

Codi 16 : L'autor

Com ja vam veure amb Chuck Palahniuk al curs anterior amb la seva pàgina web, hi ha escriptors que consideren la seva vessant digital com una part important de la seva obra. Aquest seria el cas de de Carlos Zanón que ofereix als seus lectors una pàgina web força potent, plena d'informació sobre les obres i la vida del mateix autor. Per començar podeu consultar la seva cronologia personal i també conèixer de primera mà tota la seva obra. 

Una dels aspectes destacables de la seva pàgina web és el seu alt grau d'actualització. Des d'aquí us recomanem que passeu per l'apartat d'entrevistes que trobareu sota l'epígraf "el autor".

Així que ja sabeu, si voleu saber més, molt més, sobre un dels escriptors de moda en llengua castellana (i amb tocs de català) només us heu de passar per la seva pàgina personal.

Aquí la teniu!

Codi 16 : Yo fui Johnny Thunders

Carlos Zanón és un d'aquells escriptors que podem considerar "moderns" (en el bon sentit), amb un ventall molt ampli d'influències culturals i que el fan entendre la literatura com un gènere global més enllà de les etiquetes tradicionals. Per aquest motiu podem trobar en la lectura que hem llegit aquest mes, Tarde, mal y nunca, múltiples gèneres o expressions narratives. No podem negar que el llibre té tocs de sèrie negra, però també de novel·la social o realista amb personatges sense cap mena de present, futur o pitjor, esperança. Això sense oblidar el ritme, a vegades poètic (Zanón és el que podríem anomenar un poeta urbà), d'algunes de les seves descripcions o diàlegs.

Per aquest motiu és curiós que, finalment, totes les seves darreres novel·les hagin acabat publicats per la col·lecció de RBA, Serie negra. D'aquesta forma sembla que l'autor s'hagi decidit finalment per situar-se clarament dins del gènere. Això es pot observar clarament amb la seva darrera, i exitosa, novel·la: Yo fui Johnny Thunders. 

Sense sortir de Barcelona i els seus barris més foscos, Zanón torna a fer actuar a tota una sèrie de personatges superats per la realitat que els envolta i amb un present ple de ferides provocades per un passat implacable. I aquesta vegada, això sí, amb música. Perquè el protagonita, en Mr. Frankie/Francis, va ser Johnny Thunders.