Col·leccions de sèrie negra: o no?

A vegades és curiós com funciona el món literari. Normalment les colecciones busquen apropar-se a públics concrets i, per aconseguir-ho, seleccionen un tipus molt determinat d'obres que els permeti arribar a aquest lector tipus que s'han marcat com a objectiu. Un dels criteris sempres és la qualitat de la proposta (i un altre els gustos dels editors, però aquest és un altre tema). Però després el mercat té una màxima que no es pot rebatre: el gust majoritari del públic es qui marca què és el que es ven i triomfa. I, a més, el món editorial no deixa de ser una indústria amb l'objectiu de guanyar diners (i com més millor). 

Així que és interessant veure com col·leccions que, en principi, no tindrien la sèrie negra (o altres gèneres) dins de la seva filosofia editorial, han anat incorporant poc a poc autors d'aquesta temàtica o que s'apropen. Això sí, per disimular, han buscat escriptors de "narrativa general" (per dir-ho d'alguna forma) o escriptors que no es puguin confondre amb els típics autors de best-seller. Qüestió d'imatge, dirien alguns!

D'aquesta forma tenim a Anagrama escriptors com el mateix Bernhard Schlink o Roberto Saviano (on abans bàsicament s'havia publicat a Patricia Highsmith o Walter Mosley), a Benjamin Black (pseudònim de John Banville) a Alfaguara, Ferdinand von Schirach a Salamandra o Johan Theorin a Mondadori.

Al cap i a la fi aquests moviments tenen una conclusió lògica: el gènere de sèrie negra està tant present en els gustos dels autors (i en les vendes) que ha aconseguit "infectar" un bon grapat de col·leccions "generalistes". Però segueixen sent de sèrie negra, eh?

Codi 16 : Tarde, mal y nunca

Bé, fins ara, hem viatjat per diferents països de tot el món (tot i que és veritat que, majoritàriament, ens hem mogut per terres mediterrànies) i hem llegit diferents aproximacions al gènere, des del classicisme d'alguns autors (Markaris, Mankell) i d'altres més heterodoxes (Fred Vargas o James Sallis). Era qüestió de temps, però, que ens endinsessim en algun d'aquests barris plens de vides trencades i somnis d'una vida de millor que difícilment s'acompliran... En aquest cas no anirem gaire lluny perquè visitarem un barri barceloní i a més ho farem de la mà d'una de les darreres sensacions del gènere: l'escriptor barceloní Carlos Zanón. Ara podreu descobrir el perquè.

Com sempre podeu consultar el dossier de la sessió a la pàgina habitual. 

Col·leccions de sèrie negra : RBA

Si hi ha una col·lecció que sigui de referència actualment en el gènere de sèrie negra aquesta és, sense dubte, la de l'editorial RBA Serie negra. No només pel seu sorprenent volum de llançaments, que també, si no especialment pel seu impressionant catàleg d'autors. És veritat que una editorial tan poderosa econòmicament com RBA es pot permetre tenir al seu planter bona part dels millors noms de la literatura de gènere negra actual. Aquí podríem parlar de gent com: Michael Connelly, Ian Rankin, Patricia Cornwell, Harlan Coben... Però siguem sincers, amb diners, això és relativament fàcil. El que interessa d'aquesta col·lecció és, sobretot, la seva aposta global que permet trobar dins de la seva oferta obres clàssiques, modernes, d'autors coneguts o de, per ara, desconeguts. I, a més, s'arrisquen publicant autors de diferents geografies amb l'objectiu de donar una visió el més completa possible del gènere. Per exemple, podem trobar al seu catàleg totes les obres de Maj Sjöwall i Per Walhöö precursors de la novel·la nòrdica policíaca actual que tantes satisfaccions dóna.  O noves veus com Tana French, Karin Slaughter, Olen Steinhauer...

L'únic problema que presenta aquesta col·lecció, de disseny impecable i preus competitius, és que és virtualment impossible (per temps i diners) estar al dia de tot el que publiquen... Així que, com sempre, toca seleccionar les lectures. Però en aquest cas podem estar bastant segurs que encertarem amb les obres escollides.