Curs 2026-2027 : La cultura, quin perill!

Siguem sincers, no s'ha de se un geni per veure que la nostra societat està passant per moments complicats. L'auge de l'individualisme sobre el bé comú ha tingut com a consecuència el retorn de certes idees i formes de pensar que ja pensàvem oblidades. Una d'aquestes idees retrògrades es basa en menysprear l'educació i la cultura considerant-les àmbits desfasats per potenciar aquella idea tan americana (i molt liberal) de la persona feta a si mateixa. Aquesta forma de pensar atenta, especialment, contra l'estat del benestar on l'administració pública es dedica a oferir serveis públics de qualitat a la seva ciutadania. Lògicament, si s'afebleix el sector públic és per potenciar les empreses privades (tenint com a exemple més flagrant el sector sanitari) i que certs sectors facin diners amb les nostres necessites bàsiques.

Com es pot combatre aquesta onada liberal? Doncs amb educació i cultura, com no.Uns ciutadans formats i amb sentit crític seran més propensos a identificar, discutir i combatre aquests moviments. Per aquest motiu ja fan anys que ens havíem plantejat dedicar un cicle a posar la cultura en valor a través de la literatura. Així que, poc a poc, ens vam dedicar a buscar llibres que poguessin formar part d'aquest cicle. Ha costat, però finalment vam trobar nou lectures que pensem que poden ser interessants i que aporten diferents punts de vista al voltant de la importància de la cultura, el coneixement i l'educació. I, per fer més evident la nostra intenció hem titulat el cicle d'aquest curs 2026-2027 com La cultura, quin perill!. 

Entre les nou obres que us proposem aquest any trobem algunes que tracten sobre la importància de la cultura com a concepte de global. Aquí parlem especialment de les obres que llegirem d'autors com Julian Barnes (aquest autor era un deute del club) i Sarah Moss que serviran per obrir i tancar el curs. La resta de novel·les tindran un art en concret com a teló de fons per explicar-nos la vida dels seus protagonistes. Així que tindrem títols on la música, la pintura o el teatre formaran part de la història.

Hem de destacar, a més, que totes són obres actuals, així que ens oferiran una visió directa de l'art i la cultura més propera a nosaltres i del seu paper a la societat. 

Segurament és un dels cicles més especials que hem proposta des de la Biblioteca Can Mulà - Jordi Solé Tura i, tot i que sabem que el resultat final serà una incògnita, considerem que és una programació que pot donar molt de joc. 

 

Resum temporada 2025-2026

Aquest curs us presentàvem una proposta una mica diferent a l’habitual. Si normalment és el contingut dels llibres el que marca la temàtica a la que dediquem cada cicle, aquest cop ens vam decantar per un aspecte formal. En un món editorial marcat moltes vegades per títols de centenars de pàgines (i no sempre amb una raó de ser clara), hem vist com algunes editorials (Les Hores, Viena…) s’han dedicat a publicar o recuperar obres de curta durada. En alguns casos fins i tot han dedicat col·leccions senceres per a aquestes petites joies de la literatura amb exemples com Petits Plaers de Viena Edicions com un dels més representatius.

En aquest punt, des de la Biblioteca vam voler aportar el nostre petit gra de sorra a aquesta iniciativa i reivindicar un bon grapat d’obres curtes. Perque no sempre cal dedicar centenars de pàgines a explicar una història que impacti. A vegades, i això sí depenent de la perícia dels escriptors, amb poques pàgines es pot bastir una molt bona història i un pes literari difícil de superar. Només cal veure l’obra d’escriptors com Stefan Zweig, per exemple, per adonar-se que ha hagut vertaders experts en la narrativa curta que han escrit obres mestres en aquest subgénere. .

I amb aquest objectiu en ment, a Can Mulà ens vam posar a elaborar una programació que fos una bona mostra de novel·les curtes i que, a més, fos prou variada narrativament. Curiosament, a l’hora d’escollir els títols vam detectar dues tendències clares: per un costat, vam poder veure que, fa unes dècades, la narrativa curta era una alternativa ben vàlida entre els escriptors de renom i, segon, que la realitat acostuma a ser una bona base per a aquest tipus d’històries (fet que ja vam poder comprovar amb les lectures d’Annie Ernaux o Éric Vuillard d’altres anys).

La programació final oferia les nou lectures habituals amb un ventall ampli d’històries. Algunes més clàssiques, altres més actuals, algunes psicològiques i d’altres més morals però totes amb un punt clau d’interès al voltant del qual vehicular una bona tertúlia. Que, al cap i a la fi, és l’interès final de qualsevol club de lectura.

I vistes les reaccions d’enguany podem dir que els resultats han estat força positius i totes les lectures han tingut, en general,  una bona acceptació. Hem de reconèixer que les novel·les curtes tenen un avantatge d’inici: la seva extensió permet estar més preparat mentalment a l’hora d’encarar noves propostes i al menys saps que l’experiència, sigui la que siguin, serà curta.

Però vaja, si el club permet recuperar obres de John Steinbeck (La perla), Ernesto Sábato (El túnel) o William S. Maugham (La carta) ja tenim força feina feta. Aquestes històries, cadascuna amb el seu propi estil, venien amb una fama guanyada a través del temps. Així que no era d’estranyar que funcionessin molt bé totes elles. El mateix es podria dir de La senyorita Else d’Arthur Schnitzler que ens va apropar un conflicte moral molt habitual en la literatura centroeuropea de la primera meitat del segle XX.

Tot i que la diferència no ha estat gaire gran (no hi ha cap títol que no hagi agradat a la majoria del grup) sí que hi ha hagut algunes sorpreses positives amb títols com La dona d'en Martin Guerre de Janet Lewis, Harvey d’Emma Cline o La ballarina d’Ogai Mori. Les tres obres van aportar-nos històries ben interessants amb temes tan diversos com la identitat, el poder o el racisme i van servir per donar a conèixer l’obra d’aquestes tres persones relativament desconegudes.

Potser les obres més exigents van ser Els feliços anys del càstig de Fleur Jaeggy i El meu germà de Jamaica Kincaid. Les dues novel·les amb una prosa intimista però força particular potser no són les més accessibles ni les més “per a tots els públics”. Per aquests motius, creiem que són propostes interessants que, només per això, són molt vàlides per a un club de lectura.

Arribats a aquest punt, però, hem de parlar d’un fet clau: la vàlua d’un club de lectura es mesura per la qualitat de les seves tertúlies i, a la Biblioteca Can Mulà - Jordi Solé Tura, estem ben orgullosos del nivell del Club de Lectura Pla 9. Més enllà de les lectura, el factor humà és essencial per l’èxit de qualsevol club. Per sort, nosaltres ja fa anys que gaudim d’un grup de persones ben compromeses amb el club i que mes a mes ens regalen unes tertúlies de qualitat, amb multitud de punts de vista, però amb opinions ben raonades i, sobretot, respectant les valoracions de les altres tertulianes. I, si tenim tot això (que és molt!), ja podem dir que a la biblioteca Can Mulà som uns privilegiats.

Ara, a esperar la nova programació!