tag:blogger.com,1999:blog-79701816042793737142024-03-23T10:21:33.587+01:00Club de Lectura Pla 9Biblioteca Can Mulà - Jordi Solé Turahttp://www.blogger.com/profile/12336059036286225821noreply@blogger.comBlogger288125tag:blogger.com,1999:blog-7970181604279373714.post-14943282986771845592024-03-14T20:02:00.002+01:002024-03-14T20:02:27.511+01:00Codi 105: Dona al punt zero de Nawal Sadawi<p><span style="text-align: justify;">En aquest mes de març de 2024 i en una programació dedicada a la denúncia sobre els problemes que patim en l'actualitat era lògic dedicar la lectura del mes a la situació de la dona. Per fer-ho hem escollit aquest</span><span style="text-align: justify;"> </span><i style="text-align: justify;">Dona al punt zero</i><span style="text-align: justify;"> </span><span style="text-align: justify;">de</span><span style="text-align: justify;"> </span><b style="text-align: justify;">Nawal Sadaw</b><span style="text-align: justify;">i que a més ens aporta una visió diferent i externa, sobre la vida de les dones en societats clarament masclistes. Ja sabeu que ens agrada experimentar i presentar noves literatures i autores i llibres com aquest estan completament alineats amb els objectius del Pla 9.</span></p><p style="text-align: justify;">Certament no és llibre fàcil de llegir, tot i que l'estil de l'autora fa que el llibre fluexi, perquè el nivell d'injustícia que ha de patir la protagonista <b>Firdaus </b>i el seu final tràgic en ensenya que encara queda molt camí per recórrer a tot el món en la lluita per la igualtat.</p><p style="text-align: justify;">El <a href="https://pla9.blogspot.com/p/dossiers.html">dossier </a>us explicarà una mica més sobre l'autora.</p><p style="text-align: justify;"><br /></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhgRk_ruGoqHGZrwcy67ZOvDLrZeFOl8xMSsvN-xe_tpgwn5AXAod_zmHW4eL66tKmZi3QbLQfHe4Grc3u71GWn-AlxdhTaR20HpV9PpCU6W7W3QEKT4NtCJCP63Y2dfDqJSgXf7ZqmbW9m3Wog2uKZCsDs_7jo8cG_VmAbAmXHjHIPgOeiDSj-bL4PTZ8/s293/descarga.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="293" data-original-width="172" height="293" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhgRk_ruGoqHGZrwcy67ZOvDLrZeFOl8xMSsvN-xe_tpgwn5AXAod_zmHW4eL66tKmZi3QbLQfHe4Grc3u71GWn-AlxdhTaR20HpV9PpCU6W7W3QEKT4NtCJCP63Y2dfDqJSgXf7ZqmbW9m3Wog2uKZCsDs_7jo8cG_VmAbAmXHjHIPgOeiDSj-bL4PTZ8/s1600/descarga.jpg" width="172" /></a></div><br /><p style="text-align: justify;"><br /></p>Biblioteca Can Mulà - Jordi Solé Turahttp://www.blogger.com/profile/12336059036286225821noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7970181604279373714.post-80285753732717949002024-02-12T17:48:00.005+01:002024-02-12T17:48:31.790+01:00Codi 104: El "bullying" com a tema<p style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEibwRJ5hPlO4-wV9QjEBGFFWs-s49zti7EEMcYogklXQFRXKFz_3g_wp8YwNnRe02YBSsSu3CATG8IZNVq6BIhHVohfDLCv8NjFBW-h5DxtvyHYNow8xm_9YfkLxHBcRE7GTv46wuqgVtG_ldou8Tw9umPB52phr6CFl4eoGlZbdmJXQEjkuO_eZEKqIt8/s278/images.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="278" data-original-width="181" height="278" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEibwRJ5hPlO4-wV9QjEBGFFWs-s49zti7EEMcYogklXQFRXKFz_3g_wp8YwNnRe02YBSsSu3CATG8IZNVq6BIhHVohfDLCv8NjFBW-h5DxtvyHYNow8xm_9YfkLxHBcRE7GTv46wuqgVtG_ldou8Tw9umPB52phr6CFl4eoGlZbdmJXQEjkuO_eZEKqIt8/s1600/images.jpg" width="181" /></a></div><br /><i><br /></i><p></p><p style="text-align: justify;"><i>Reunió de batxillers </i>no és una novel·la moderna, però el tema que explica té, malauradament, molta presència a la literatura actual. Especialment destacable és la quantitat d'obres de novel·la juvenil que tracten l'assetjament. No és estrany perquè és en l'edat infantil i adolescent (i en centres educatius) on segurament més conflictes d'aquest àmbit es produeixen i perquè, a més, cada vegada hi ha més sensibilització al voltant de la lluita contra el <i>bullying</i>. </p><p style="text-align: justify;">Revisant les prestatgeries de la biblioteca podem destacar fàcilment una sèrie d'obres com la famosa <i>Wonder </i>de <b>R. J. Palacio</b>, <i>Els avantatges de ser un marginat</i> d'<b>Stephen Chbosky</b>, <i>Cuando irrumpe lo extraordinario</i> d'<b>Erin Jade Lange</b>, <i>Les dues cares d'en Kai</i> d'<b>Estelle Maskame</b> o la polèmica <i>13 razones</i> de <b>Jay Asher</b>.</p><p style="text-align: justify;">A nivell local també tenim exemples com <i>Un amigo gratis</i> d'<b>Inma Rubiales</b>, <i>Magus (el mag)</i> de <b>Jesús Cortés</b> o <i>La ràbia </i>de <b>Lolita Bosch</b>.</p><p style="text-align: justify;">Com veieu, la literatura torna a ser el vehicle per denunciar injustícies com l'assetjament (a les escoles o no). Ja ho va ser amb <b>Franz Werfel</b> i ho continua sent de la mà d'una bona quantitat d'autores i d'autors que consideren que s'ha de visualitzar el <i>bullying </i>i recolzar a les seves víctimes.</p>Biblioteca Can Mulà - Jordi Solé Turahttp://www.blogger.com/profile/12336059036286225821noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7970181604279373714.post-25835238793016634332024-01-20T10:13:00.006+01:002024-01-20T10:14:24.625+01:00Codi 104: Reunió de batxillers de Franz Werfel<p style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEguHKCl7WFLHJQiLTaezk0Im_eqYm7GfCZFq62l_wv_Q1JhhruIjABMPaG6v4aYhC9Qm3EqB6QOaTdPBpGNVgPLxr_mNwpr1f4McAPs8lWjKOPcSM211T2XqHyJSwpVWzWctIfFOKwSn-qieOu7Rq6CMRZxtO4IyRsi81PVqjAO233l5Ka1Xr97JM1jM2Q/s648/reunio.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="648" data-original-width="426" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEguHKCl7WFLHJQiLTaezk0Im_eqYm7GfCZFq62l_wv_Q1JhhruIjABMPaG6v4aYhC9Qm3EqB6QOaTdPBpGNVgPLxr_mNwpr1f4McAPs8lWjKOPcSM211T2XqHyJSwpVWzWctIfFOKwSn-qieOu7Rq6CMRZxtO4IyRsi81PVqjAO233l5Ka1Xr97JM1jM2Q/s320/reunio.jpg" width="210" /></a></div><p style="text-align: justify;"><br /></p>Amb <i>Reunió de batxillers</i> de <b>Franz Werfel</b> ens distanciem una mica dels llibres actuals per apropar-nos a un clàssic desconegut. La paradoxa és que el llibre es va publicar el 1928 però tracta un tema completament d'actualitat com és l'assetjament escolar. Això ens fa veure que alguns problemes tenen difícil solució i, tot i les dècades d'avenços, com a humanitat encara arrosseguem una motxilla de greuges i conflictes ben pesada.<p></p><p style="text-align: justify;">I ho fem amb un altre escriptor centro-europeu, Franz Werfel, nascut a Praga. Amb aquest origen i sent contemporani de noms com <b>Stefan Zweig</b> o <b>Joseph Roth</b> podem suposar que ens trobem davant d'un autor amb un bagatge cultural important i una literatura de qualitat. Tot i que per a nosaltres és un escriptor relativament desconegut als anys 20 i 30 del passat segle era una figura cabdal de la literatura del seu país.</p><p style="text-align: justify;">Doneu un cop d'ull al <a href="http://pla9.blogspot.com/p/dossiers.html">dossier </a>per començar!</p>Biblioteca Can Mulà - Jordi Solé Turahttp://www.blogger.com/profile/12336059036286225821noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7970181604279373714.post-1100528869038844552024-01-18T17:36:00.003+01:002024-01-18T17:36:42.488+01:00Codi 103 : Les (im)perfeccions de les xarxes<p> Poc a poc comencem a publicar-se novel·les que tenen relació, d'una forma o d'una altra, amb les xarxes socials. És veritat que, ara mateix, encara no podem més que especular sobre l'efecte que l'ús (i abús) d'aquests mitjans poden provocar a les persones que els fan servir. Però sí que podem veure i explicar històries que estiguin protagonitzades per usuaris o "víctimes" d'aquesta cultura de la imatge i l'exposició. </p><p>Per això en aquesta entrada us volem recomanar un altre llibre que es mou en aquest àmbit i que, a part d'haver arribat a la biblioteca, el podreu tastar properament en un dels nostres clubs de lectura (no serà aquest, però!). Estem parlant de <i>Les perfeccions</i> de l'escriptor italià <b>Vincenzo Latronico</b> (1984). En aquest breu llibre l'autor ens aporta la seva visió de la generació Instagram, aquest segment de la població que té una vida virtual paral·lela (i moltes vegades més perfecta que la real) i que es representa moltes vegades en la figura dels nòmades digitals.</p><p>En aquest cas és una parella italiana jove que viu a Berlín (per suposat!), que són dissenyadors gràfics (és clar) i que aprofiten al màxim l'àmplia oferta cultural de la ciutat. Tot i això, la seva vida a les xarxes socials, on passen la majoria del seu temps, els deixa sempre un cert punt d'insatisfacció.</p><p>Com podeu veure, si el llibre de <b>Delphine de Vigan </b>us ha agradat i voleu seguir reflexionat des de la ficció sobre vides paral·leles digitals, teniu més opcions.</p><p><br /></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgfXk2cA-vAKBlpVPBz8t4w16OWllAnx9a9Fqn5rIWj4wGPtBe49X0pVu9teqRQZiA2XWiXFe3B_tVOVC1Pib-26sT29GawKw3rtiqcX2MlHxrCyZb4aAtmHIVpa4NJUxYyr5IYMpBgfzLXOdBA3BNWz1VuvTbcCXqsI_0_xC4kK2DOKwnUZRHOFQp7W9g/s1000/61QSSWuXJiL._AC_UF894,1000_QL80_.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1000" data-original-width="739" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgfXk2cA-vAKBlpVPBz8t4w16OWllAnx9a9Fqn5rIWj4wGPtBe49X0pVu9teqRQZiA2XWiXFe3B_tVOVC1Pib-26sT29GawKw3rtiqcX2MlHxrCyZb4aAtmHIVpa4NJUxYyr5IYMpBgfzLXOdBA3BNWz1VuvTbcCXqsI_0_xC4kK2DOKwnUZRHOFQp7W9g/s320/61QSSWuXJiL._AC_UF894,1000_QL80_.jpg" width="236" /></a></div><br /><p><br /></p>Biblioteca Can Mulà - Jordi Solé Turahttp://www.blogger.com/profile/12336059036286225821noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7970181604279373714.post-12379604219597875382024-01-04T10:12:00.001+01:002024-01-04T10:12:05.539+01:00Codi 103: Els nens són reis de Delphine de Vigan<p style="text-align: justify;">Encetem les tertúlies de l'any 2024 amb una llibre de màxima actualitat. De la mà de la prestigiosa escriptora francesa Delphine de Vigan llegirem <i>Els nens són reis </i>que ens explica la història d'una mare que vol ser famosa sigui com sigui. Encara que això signifiqui exhibir els seus fills mitjançant les xarxes socials.</p><p>Com podeu veure, no hi ha tema més polèmic i actual que l'ús i abús dels mitjans digitals per adquirir una suposada rellevància social a partir de la "venda" de la vida privada de les persones. </p><p>Ja teniu disponible el <a href="http://pla9.blogspot.com/p/dossiers.html">dossier</a>!</p><p><br /></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgv3CEzFcryN5IzVEFF8sfj3IMgnpyIcmePRB1PT2t1ys6mmCBt5NBp16jY6t-M9KtWke7UROcrZe-J0WEmaCLjLAFT21_JqoLSmobpchlso2kUAZkvL7lP4nR945irSj1XjxAsovxgYt-4YlUroL-ejrlrPXVvyLgh2mYHmK6X6O7U5GV0SWGU-IHlVM8/s439/les_enfants_sont_rois.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="439" data-original-width="300" height="285" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgv3CEzFcryN5IzVEFF8sfj3IMgnpyIcmePRB1PT2t1ys6mmCBt5NBp16jY6t-M9KtWke7UROcrZe-J0WEmaCLjLAFT21_JqoLSmobpchlso2kUAZkvL7lP4nR945irSj1XjxAsovxgYt-4YlUroL-ejrlrPXVvyLgh2mYHmK6X6O7U5GV0SWGU-IHlVM8/w195-h285/les_enfants_sont_rois.jpg" width="195" /></a></div><br /><p><br /></p>Biblioteca Can Mulà - Jordi Solé Turahttp://www.blogger.com/profile/12336059036286225821noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7970181604279373714.post-76900041604987523582024-01-03T17:52:00.004+01:002024-01-03T17:52:25.485+01:00Codi 102: Abans de "El solc"<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh7vXT2OEE0LH-FJH3Ys3ie8kpnUHGtmlhTurbOTzUDp1DB9YxVJFWTjYLr2UGHJzajavMg8Qpoadww2FivIGXtaB4IleOXm9FwMPKfKGZzKLrRDa1kxkavHT4J8vj_YBb43IWEZyIYGtjBOFg0S1ZY4k6lN2_hTHpCYk2SsI2tjzjTVK9BG1eM8XXjThQ/s995/calme-et-tranquille.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="995" data-original-width="709" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh7vXT2OEE0LH-FJH3Ys3ie8kpnUHGtmlhTurbOTzUDp1DB9YxVJFWTjYLr2UGHJzajavMg8Qpoadww2FivIGXtaB4IleOXm9FwMPKfKGZzKLrRDa1kxkavHT4J8vj_YBb43IWEZyIYGtjBOFg0S1ZY4k6lN2_hTHpCYk2SsI2tjzjTVK9BG1eM8XXjThQ/s320/calme-et-tranquille.jpg" width="228" /></a></div><br /><p style="text-align: justify;">A les nostres prestatgeries només ens ha arribat un llibre de <b>Valérie Manteau</b>: aquest <i>El solc</i> que tenim programat. Curiosament, el primer llibre que va publicar i que es manté inèdit en castellà o català comparteix moltes de les característiques amb la seva segona obra. Amb el títol de <i>Calme et tranquille</i> ens tornem a retrobar amb un llibre a mig camí entre la ficció i l'assaig, succeeix a Turquia i, finalment, també conté referències a l'atemptat que va patir la revista satírica Charlie Hebdo (on la mateixa autora havia treballat).</p><p style="text-align: justify;">En aquesta primera obra, però, Manteau s'allunya de la part política per oferir una visió més intimista de la vida a la capital turca. Tot i així, la violència també acabarà apareixent a la vida de la jove protagonista que busca refugi a Istanbul per portar a terme un exercici de reflexió personal al voltant de la vida, la mort i l'amor.</p><p style="text-align: justify;">Tot aquests trets comuns fan que els dos llibres funcionin d'alguna forma com una particular nissaga. Tot i que no sabem si en futur apareixerà algun altre llibre relacionat amb aquest "univers", com l'autora viu entre Marsella i Istanbul no seria estrany que succeís.</p><p style="text-align: justify;"><br /></p>Biblioteca Can Mulà - Jordi Solé Turahttp://www.blogger.com/profile/12336059036286225821noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7970181604279373714.post-76622872747005589812023-12-15T18:51:00.006+01:002023-12-15T18:51:44.919+01:00Codi 102: El solc de Valérie Manteau<p style="text-align: justify;"> Amb la sessió de desembre canvien completament de registre amb <i>El solc</i> de l'escriptora francesa <b>Valérie Manteau</b>. En aquest cas ens hem proposat reflexionar sobre l'auge de les polítiques conservadores i totalitàries arreu del món. </p><p style="text-align: justify;">I ho fem amb un llibre que ens explica el camí que ha patit la democràcia turca els darrers anys que ha portat al país cap a una mena de república totalitària en mans d'un polític perpetuat al govern i que fa servir el nacionalisme com a eina de control. Un perillós procés que s'està veient reflectit, en major o menor grau, a d'altres països.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi9htKaP7_f7i2cCVaEGiMUyYahcnBmPPhLiiG78pNhqUVcEiQVTXRaJXi58bx7EL3OwB_9Ey7NH3idFIeeyxEkH0VIjSYe3RxxjO8U3F_9Oj68uGtaDw7tdnvCrmBLeDWAxr0lzk-8sH0APLO9UPJUUpxBf24b_-BcXAMb0Sl-17JwE-_AvtPdkQupr44/s1001/9782370552150_1_75.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1001" data-original-width="600" height="243" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi9htKaP7_f7i2cCVaEGiMUyYahcnBmPPhLiiG78pNhqUVcEiQVTXRaJXi58bx7EL3OwB_9Ey7NH3idFIeeyxEkH0VIjSYe3RxxjO8U3F_9Oj68uGtaDw7tdnvCrmBLeDWAxr0lzk-8sH0APLO9UPJUUpxBf24b_-BcXAMb0Sl-17JwE-_AvtPdkQupr44/w146-h243/9782370552150_1_75.jpg" width="146" /></a></div><br /><p>Aquesta obra va guanyar el particular Premi Renaudot l'any 2018 i sempre podeu fer un primer tast amb el seu <a href="http://pla9.blogspot.com/p/dossiers.html">dossier</a>.</p><p><br /></p>Biblioteca Can Mulà - Jordi Solé Turahttp://www.blogger.com/profile/12336059036286225821noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7970181604279373714.post-33011175618286646462023-12-13T18:23:00.003+01:002023-12-13T18:23:33.537+01:00Codi 101: Parla Katharina VolckmerEn aquest bloc normalment no acostumem a enllaçar entrevistes als escriptors dels llibres que llegim al club de lectura. Però amb <b>Katharina Volckmer</b> hem volgut fer una excepció. La lectura de <i>La cita</i> (un llibre que es caracteritza per tractar una munió important de temes en una obra força curta) pot deixar enlaire moltes preguntes. I qui millor que la pròpia autora per respondre-les. Especialment aquelles que fan referència a la seva relació amb la història recent del seu país (especialment la relacionada amb la 2a Guerra Mundial i l'Holocaust).<div><br /></div><div>L'entrevista, que podeu consultar <a href="https://www.bbc.com/mundo/articles/cmm9rqzm2epo">aquí</a>, ens l'ofereix la conegudíssima BBC britànica, així que podem gaudir d'un article d'una qualitat garantida.</div><div><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgc_WppeMOG-6Ps-Up2vnlxPN-Ub-u-Gy12rVW0kF9txNSBviCBvHv9L4I2XEXD4mBq-PPSHOKGUh2i1NnikZ9uQIG9Yo1ClBltAa3ksUXsVCATRq6A3EHGIVuGp9GKoGyDm_bxDh5-Meg39wyLZtcxr5EufbC3kmAupX34veHrb9t71H3UkXNmfo2tz1o/s400/VIMMm9P9_400x400.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="400" data-original-width="400" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgc_WppeMOG-6Ps-Up2vnlxPN-Ub-u-Gy12rVW0kF9txNSBviCBvHv9L4I2XEXD4mBq-PPSHOKGUh2i1NnikZ9uQIG9Yo1ClBltAa3ksUXsVCATRq6A3EHGIVuGp9GKoGyDm_bxDh5-Meg39wyLZtcxr5EufbC3kmAupX34veHrb9t71H3UkXNmfo2tz1o/s320/VIMMm9P9_400x400.jpg" width="320" /></a></div><br /><div><br /></div><div><br /></div><div><br /></div>Biblioteca Can Mulà - Jordi Solé Turahttp://www.blogger.com/profile/12336059036286225821noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7970181604279373714.post-73079953062233981122023-11-03T18:29:00.002+01:002023-11-03T18:29:26.989+01:00Codi 101: La cita de Katharina VolckmerDins de la programació d'aquest any sobre la situació del món i les tendències actuals ens vam proposar buscar un exemple de llibre "modern". És a dir, escrit per algú jove i que ens aportés aquell toc d'actualitat que és el centre del club d'aquest any. I amb el llibre de <b>Katharina Volckmer </b>que llegirem per la tertúlia de novembre creiem que ho hem aconseguit. <div><br /></div><div>El títol no pot ser més explícit: <i>La cita o La història d'una polla jueva</i>. Només aquesta frase ja és una declaració d'intencions de l'autora sobre la manca de límits o filtres que trobarem en el monòleg que ocupa les 135 pàgines del llibre. Tot un discurs que succeeix en la visita d'un metge (jueu) i on la protagonista, sense embuts i pràcticament sense respirar, fa un repàs de la seva vida i de tots els temes que, d'una forma o una altra, l'afecten.</div><div><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgKsyn-TXY0Jmp_VbAwGAFMAJIsC5euOZkApvR8955akYum731unnh8n2xWA8UKqQDuNLkoJPEn3mLgq_Kj6iGiO_AhPVPqe3G_NYV7EPIX6Xthe-LbZH7V491iTo9shyww5HZRGbWFx1Kc_ZDrFCtmxcjr5K6R8MsRGbAu8x1-S54IHIiIbYQILbD1VnA/s2597/cita.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2597" data-original-width="1653" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgKsyn-TXY0Jmp_VbAwGAFMAJIsC5euOZkApvR8955akYum731unnh8n2xWA8UKqQDuNLkoJPEn3mLgq_Kj6iGiO_AhPVPqe3G_NYV7EPIX6Xthe-LbZH7V491iTo9shyww5HZRGbWFx1Kc_ZDrFCtmxcjr5K6R8MsRGbAu8x1-S54IHIiIbYQILbD1VnA/s320/cita.jpeg" width="204" /></a></div><br /><div><br /></div><div>Com dèiem, si voleu un llibre que us acosti les inquietuds del públic jove-adult (no estem davant d'una novel·la juvenil), La cita és un bona elecció. Ara, segurament no serà apte per a tothom. Esteu avisats/des!</div><div><br /></div><div><a href="http://pla9.blogspot.com/p/dossiers.html">Dossier</a></div>Biblioteca Can Mulà - Jordi Solé Turahttp://www.blogger.com/profile/12336059036286225821noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7970181604279373714.post-19684948074386312262023-11-02T11:46:00.001+01:002023-11-02T11:46:16.142+01:00Codi 100: Irlanda d'anar per casa<p style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhImPfex0ILT7WBZr6ol7diBDI9qy35pOB-jQGgNPlMnRGBp5fB8uEBC_0WIRllQtliF34K9kZOp8Kk9ysnUku8vCziH7QoMnc6i7SaH40cKyF_4F0cOkzw7x-S8BmjVGunJhTF4SQcFO876pSrPZJ3FJA0U-x0pCVVv-qogAHrIZwCgSq6HogjddQeDPs/s1000/61aHVnlu91L._AC_UF1000,1000_QL80_.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1000" data-original-width="666" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhImPfex0ILT7WBZr6ol7diBDI9qy35pOB-jQGgNPlMnRGBp5fB8uEBC_0WIRllQtliF34K9kZOp8Kk9ysnUku8vCziH7QoMnc6i7SaH40cKyF_4F0cOkzw7x-S8BmjVGunJhTF4SQcFO876pSrPZJ3FJA0U-x0pCVVv-qogAHrIZwCgSq6HogjddQeDPs/s320/61aHVnlu91L._AC_UF1000,1000_QL80_.jpg" width="213" /></a></div><br /> <p></p><p style="text-align: justify;"><i>Milkman </i>d'<b>Anna Burns</b> és un llibre que funciona a molts nivells degut a la quantitat de temes diferents que tracta (salut mental, assetjament sexual, violència...) però bona part del que succeeix té a veure amb la situació política que es patia a Irlanda del Nord. Tot i que no ho diu directament (bé, en realitat la protagonista no expressa clarament cap nom) el llibre al final tracta la vida diària en un ambient polititzat i conflictiu com era aquell país en els temps anomenats "<a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Conflicte_nord-irland%C3%A8s">The Troubles</a>".</p><p style="text-align: justify;">Aquest fet ens va fer recordar ràpidament d'un llibre relativament semblant on també apareix el conflicte irlandès (en aquest cas parla de la independència de la República d'Irlanda) però des d'un punt de vista humorístic. Estem parlant de <i>Mala pinta</i> d'<b>Spike Mulligan</b> que des del sarcasme i la paròdia ens explica la història d'un poble que veu com, de cop, la frontera entre les dues Irlandes travessa un poble i, molt pitjor, un pub!! En un lloc on la cervesa és sagrada, ja us podeu imaginar que aquest fet provocarà tot tipus de problemes.</p><p style="text-align: justify;">En el fons, els dos llibres tenen una mateixa intenció: fer de testimonis de la vida ordinària de la gent en el seu dia a dia més enllà del conflicte i, sobretot, de com s'adapta la humanitat en els moments més crítics (que també poden ser els més absurds).</p><p>El llibre el podeu trobar al catàleg <a href="http://aladi.diba.cat">Aladí </a>de la XBM:</p><p></p><ul style="text-align: left;"><li><a href="https://aladi.diba.cat/record=b1905478~S171*cat"><i>Mala pinta</i> d'Spike Mulligan</a></li></ul><p></p><p><br /></p><p><br /></p>Biblioteca Can Mulà - Jordi Solé Turahttp://www.blogger.com/profile/12336059036286225821noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7970181604279373714.post-26109654496433192212023-10-03T17:30:00.002+02:002023-10-03T17:30:09.265+02:00Codi 100: Milkman d'Anna Burns<p style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjZc3NxDrUmb4WKFSrR_sHDkvNxv0M4ipQgwuTPAu16b3nVjpEXMLCICFQ6lky1yhInM_q7h3ouodsAYMHrHRYeq15JLpk7M-HtU2_K6DlhMtJG3R4WKQKstUjyHiJ2wbc3SKHzaZzlStTIJzmFVYhdtC5ZYbyJwEi0h__e-JeK7f8gwj8m4raZ9yYzDy0/s2634/Milkman.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2634" data-original-width="1673" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjZc3NxDrUmb4WKFSrR_sHDkvNxv0M4ipQgwuTPAu16b3nVjpEXMLCICFQ6lky1yhInM_q7h3ouodsAYMHrHRYeq15JLpk7M-HtU2_K6DlhMtJG3R4WKQKstUjyHiJ2wbc3SKHzaZzlStTIJzmFVYhdtC5ZYbyJwEi0h__e-JeK7f8gwj8m4raZ9yYzDy0/s320/Milkman.jpg" width="203" /></a></div><br /> <p></p><p style="text-align: justify;">Amb la primera tertúlia del curs 2023-2024 arribem a les <b>100 sessions</b> (poca broma!). Qui és anava a dir quan van engegar el <b>Pla 9</b> l'any 2012 amb un cicle dedicat a la literatura de terror, que arribaríem a consolidar un club de lectura com aquest. </p><p style="text-align: justify;">Així que per aquest nombre rodó i aprofitant que és la primera lectura del present curs, hem volgut seleccionar una obra que, d'alguna forma, serveixi com a exemple del tipus de llibre que ens agrada llegir en aquest club: obres que ofereixin matèria de debat i que també tinguin uns valors literaris ben presents. Que la seva lectura, ens agradi més o menys, ens proporcioni la sensació que hem llegit un llibre "valuós".</p><p style="text-align: justify;">I <i>Milkman</i> de l'escriptora irlandesa <b>Anna Burns</b> ens aporta justament això. No només és un volum que encaixa en la nostra aposta d'aquest any amb històries que tractin temes d'actualitat sinó que ho fa amb una prosa molt particular, arriscada però també amb un clar propòsit d'innovar. Així que estem molt contents d'engegar el cicle que ens acompanyarà els propers nou mesos amb <a href="http://pla9.blogspot.com/p/dossiers.html">Milkman</a>. </p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"><br /></p>Biblioteca Can Mulà - Jordi Solé Turahttp://www.blogger.com/profile/12336059036286225821noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7970181604279373714.post-41189817507466480502023-09-27T16:51:00.001+02:002023-09-27T16:51:22.616+02:00Curs 2023-2024 : Qui món, aquest!<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><br /><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEitzbidiw0NhExgCbOZFdqJN7WEgvId29l-22E1YU0KtKflw0j5Dwemuv3DQAwtrIDTWDxBL7e6fHXIEAeJuL5a4V-K5aOYNnX9zOXoYslQ-NSseBT49isa7beRxZ3Q7xtw_h5Nx3uPqD78Q0kx8qBJl6VFgmGlX60mXiIosZkWTKqI_pRYzlhkF4ZQQ0o/s360/34508124-50f4e186-f00a-11e7-8f2c-66e215dfafbd.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="360" data-original-width="258" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEitzbidiw0NhExgCbOZFdqJN7WEgvId29l-22E1YU0KtKflw0j5Dwemuv3DQAwtrIDTWDxBL7e6fHXIEAeJuL5a4V-K5aOYNnX9zOXoYslQ-NSseBT49isa7beRxZ3Q7xtw_h5Nx3uPqD78Q0kx8qBJl6VFgmGlX60mXiIosZkWTKqI_pRYzlhkF4ZQQ0o/s320/34508124-50f4e186-f00a-11e7-8f2c-66e215dfafbd.png" width="229" /></a></div><br /><br id="docs-internal-guid-a3e3380e-7fff-7e26-24e9-8c150f200d73" /><p dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; text-align: justify;"><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 11pt; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">El curs passat ens va servir per veure la literatura com una forma de tornar a viure el passat i això, en una mena de mirall, també ens va fer reflexionar sobre la narrativa com a testimoni del món contemporani i com a art d’avantguarda. Molts dels llibres que ens envolten són fruit del seu temps, ja sigui pels temes que tracten, la forma en la que estan escrits o, fins i tot, per les persones que els escriuen (hi ha escriptors clarament generacionals que poden tenir el seu màxim impacte ara mateix).</span></p><br /><p dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; text-align: justify;"><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 11pt; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">Per aquest motiu, hem decidit dedicar el curs 2023-2024 als llibres que ens apropen temes d’actualitat. Així, al llarg d’aquest curs llegirem obres que tenen com a punt central aspectes com la situació de la dona al món, la identitat de gènere, la salut mental, les agressions o l’auge de règims amb valors conservadors. Llibres que són també reivindicatius però que no deixen de banda el seu aspecte primordial: explicar una història. </span></p><p dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; text-align: justify;"><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 11pt; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"><br /></span></p><p dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; text-align: justify;"><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 11pt; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">Paradoxalment, alguns dels llibres no seran obres modernes però sí que serviran per enmarcar algun tema ben proper i per veure com, per desgràcia, hi ha problemes que la humanitat no acaba de resoldre. Esperem que gaudiu de la programació i, no ens estranyaria sentir al llarg de les tertúlies el comentari “quin món, aquest!”.</span></p><br /><p dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; text-align: justify;"><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 11pt; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">Per acabar, recordeu que podeu veure la relació de lectures a la <a href="http://pla9.blogspot.com/p/programacio-2015-2015.html">pàgina</a> corresponent.</span></p>Biblioteca Can Mulà - Jordi Solé Turahttp://www.blogger.com/profile/12336059036286225821noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7970181604279373714.post-26610116655850346532023-09-02T12:31:00.003+02:002023-09-02T12:31:34.217+02:00Resum temporada 2022-2023<p><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 11pt; text-align: justify; white-space: pre-wrap;"><br /></span></p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgXiemk5AiCsXPbYlkOnHoyeni0Wb92RHPlkIMFXtG_SFWhIHU8-ScnIXLX5Z3cbwS1qv88rV2x4tjGnICSiyuaMyhg2TmXH39y89XnFg1Bmz-vdh29hhoTbh3A3XiDKuwAqkhfQEDqgUT1vaydCUhXjk86Kn12z5HeRlBO_5xU4vsiH8IM4pO8fvux72I/s1075/Library_of_Alexandria_sepia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="865" data-original-width="1075" height="257" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgXiemk5AiCsXPbYlkOnHoyeni0Wb92RHPlkIMFXtG_SFWhIHU8-ScnIXLX5Z3cbwS1qv88rV2x4tjGnICSiyuaMyhg2TmXH39y89XnFg1Bmz-vdh29hhoTbh3A3XiDKuwAqkhfQEDqgUT1vaydCUhXjk86Kn12z5HeRlBO_5xU4vsiH8IM4pO8fvux72I/s320/Library_of_Alexandria_sepia.jpg" width="320" /></a></div><br /><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 11pt; text-align: justify; white-space: pre-wrap;"><br /></span><p></p><p style="text-align: left;"><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 14.6667px; text-align: justify; white-space: pre-wrap;">Abans de començar el nou curs toca fer la tradicional valoració del cicle passat. Aquest any us vam proposar endinsar-nos en el món de les novel·les històriques, el darrer gran gènere que ens faltava per llegir. Però ho vam fer a l’estil Pla 9 amb l’habitual barreja de clàssics i novel·les desconegudes que sempre intentem portar a terme per oferir una experiència més enllà de les tradicionals tendències del gènere. </span></p><p dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; text-align: justify;"><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 11pt; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"></span></p><p style="text-align: left;"><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 11pt; text-align: justify; white-space: pre-wrap;">En termes generals creiem que ha estat un any força satisfactori amb un nivell d’acceptació força alt, més enllà que alguns títols hagin funcionat millor que d’altres. Potser sí que hi ha hagut alguna petita decepció però els valors literaris de cada llibre van quedar demostrats i han permet veure les diferents perspectives que pot adoptar la novel·la històrica.</span></p><p style="text-align: left;"><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 11pt; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; text-align: justify; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">Si ens posem ja amb obres concretes, podem considerar que les grans triomfadores de l’any han estat </span><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 11pt; font-style: italic; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; text-align: justify; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">Akhenatón </span><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 11pt; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; text-align: justify; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">de Naguib Mahfuz (Egipte és una aposta segura!), </span><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 11pt; font-style: italic; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; text-align: justify; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">Els nois de la Nickel</span><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 11pt; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; text-align: justify; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"> de Colson Whitehead (la història contemporània també ha tingut un paper important) i </span><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 11pt; font-style: italic; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; text-align: justify; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">L’edat de la innocència</span><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 11pt; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; text-align: justify; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"> d’Edith Warthon (un clàssic etern). També podem destacar </span><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 11pt; font-style: italic; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; text-align: justify; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">Memorias de Adriano </span><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 11pt; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; text-align: justify; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">de Marguerite Yourcenar per l’alta qualitat de la seva literatura. Una lectura molt diferent a les altres i que va ser l’elegida per iniciar l’any.</span></p><p style="text-align: left;"><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 11pt; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; text-align: justify; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">També estem força contents amb les apostes que es fan habitualment des de la programació del club i tant </span><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 11pt; font-style: italic; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; text-align: justify; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">Morir en primavera </span><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 11pt; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; text-align: justify; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">de Ralf Rothman (la visió alemanya dels darrers dies de la 2a Guerra M</span><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 11pt; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; text-align: justify; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">undial), com</span><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 11pt; font-style: italic; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; text-align: justify; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"> La Marxa de Radetzky </span><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 11pt; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; text-align: justify; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">de Joseph Roth (tot un manual d’història i costums a l’Imperi Austro-Hongarès d’abans de la seva desaparició) i </span><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 11pt; font-style: italic; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; text-align: justify; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">El cavaller suec</span><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 11pt; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; text-align: justify; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"> de Leo Perutz (que va oferir un to de conte per adults molt interessant) es van rebre amb força interès i consoliden la idea del club de lectura com espai per a la descoberta i la reivindicació d’obres i noms. </span></p><p style="text-align: left;"><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 11pt; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; text-align: justify; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">Curiosament, els llibres que menys van funcionar van ser dos obres curtes i d’autors francesos i que, a priori, semblaven tenir tots els números per triomfar. Tant </span><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 11pt; font-style: italic; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; text-align: justify; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">14 de juliol </span><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 11pt; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; text-align: justify; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">de l’escriptor especialitzat en novel·la històrica Éric Vuillard que ens va apropar una història sobre la Revolució Francesa amb noms i cognoms, com la faula sobre la fascinant Constatinoble i l’artista Miquel Àngels de </span><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 11pt; font-style: italic; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; text-align: justify; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">Parla'ls de batalles, de reis i d'elefants </span><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 11pt; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; text-align: justify; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">de Mathias Énard no van acabar de connectar amb el públic. Però bé, aquesta és una de les gràcies dels clubs de lectura, que mai saps quina serà la reacció de les persones que llegeixen i com es desenvoluparan les tertúlies. </span></p><p style="text-align: left;"><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 11pt; text-align: justify; white-space: pre-wrap;">Aquest darrer punt, les tertúlies, sí que podem dir que són un valor assegurat en el nostre club i que, a més, són el que donen significat a aquesta activitat. Un any més, a part de l’acceptació de cada llibre, les reunions han esdevingut un moment de comunió al voltant de la literatura amb opinions i experiències personals que complementen la lectura. I qui hagi participat en qualsevol club sap el difícil que és això. Així que, des de la Biblioteca només podem que donar les gràcies a les persones que cada any participen amb entusiasme en el nostre Pla 9 i esperem seguir comptant amb la seva presència i entusiasme aquest any que comença (aquest any amb una aposta una mica diferent i molt més “actual”).</span></p>Biblioteca Can Mulà - Jordi Solé Turahttp://www.blogger.com/profile/12336059036286225821noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7970181604279373714.post-72715097436983649822023-05-27T11:10:00.003+02:002023-05-27T11:10:15.742+02:00Codi 99: En imatges<p> Segur que moltes persones que escoltin el títol <i>L'edat de la innocència</i> el primer que se'ls ve al cap és l'adaptació cinematogràfica que l'any 1994 va dirigir el gran <b>Martin Scorsese</b>. I no és per menys, ja que l'acompanyaven en aquesta obra artistes de l'alçada de <b>Michelle Pfeiffer</b>, <b>Daniel Day-Lewis</b> o <b>Winona Ryder</b>. Un planter de luxe per a una pel·lícula que va tenir un fort impacte quan es va estrenar (amb nominacions als Oscar i als Globus d'Or incloses). El llibre d'Edith Wharton no podia tenir millor sort.</p><p>Així que no podíem deixar de citar-la i fer-vos un petit recordatori en el seu format de trailer. Tornar-la a veure o apropar-se per primer cop sembla un bon complement a la lectura d'aquest mes (i darrera de l'any!).</p><p><br /></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><iframe allowfullscreen="" class="BLOG_video_class" height="266" src="https://www.youtube.com/embed/I3Mx8OSlNYM" width="320" youtube-src-id="I3Mx8OSlNYM"></iframe></div><br /><p><br /></p>Biblioteca Can Mulà - Jordi Solé Turahttp://www.blogger.com/profile/12336059036286225821noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7970181604279373714.post-24875036334006795882023-05-25T11:34:00.001+02:002023-05-25T11:34:12.364+02:00Codi 99: L'edat de la innocència d'Edith Wharton<p>I arribem a la darrera lectura de l'any! Ho fem amb una obra de renom: <i>L'edat de la innocència</i> d'<b>Edith Wharton</b>. En aquest llibre la història té un pes fonamental en les relacions humanes i socials. </p><p>En l'encara jove societat nord-americana de finals del segle XIX és relativament fàcil remuntar-se als orígens de les famílies fins als primers migrants europeus que van arribar a les costes del continent. Aquest fet crea una nova "noblesa a l'americana" amb les seves pròpies i estrictes normes de comportament que tenen en compte també aspectes com l'edat o el gènere.</p><p>La novel·la, publicada el 1920, va tenir un impacte directe i només un any després va guanyar el prestigiós premi <b>Pulitzer</b>. No cal dir que, ara mateix, ja és un clàssic de la literatura universal.</p><p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh-1SsBkipgjFaxyy0zoRBbU0H77Gq5_7rHtHFFTa-T6WtdSenTswOZw3Chi8FL50X8nTfeFBwuEmzBMC8-BN7TQEed-xRq5V88aFZso7azUSfFlk6kVjCONVq8BqLn9EIBGsoKz0sSpdkFKFG_IUvKGnNMod5Q3I6q9MmqYQI4JA-CihiaD8Xyon4Q/s366/Age_of_Innocence_(1st_ed_dust_jacket).jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="366" data-original-width="242" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh-1SsBkipgjFaxyy0zoRBbU0H77Gq5_7rHtHFFTa-T6WtdSenTswOZw3Chi8FL50X8nTfeFBwuEmzBMC8-BN7TQEed-xRq5V88aFZso7azUSfFlk6kVjCONVq8BqLn9EIBGsoKz0sSpdkFKFG_IUvKGnNMod5Q3I6q9MmqYQI4JA-CihiaD8Xyon4Q/s320/Age_of_Innocence_(1st_ed_dust_jacket).jpg" width="212" /></a></div><br /><p></p><p>A la pàgina de <a href="http://pla9.blogspot.com/p/dossiers.html">dossiers </a>trobareu, com sempre, el document que acompanya la lectura.</p>Biblioteca Can Mulà - Jordi Solé Turahttp://www.blogger.com/profile/12336059036286225821noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7970181604279373714.post-63192520883282123952023-05-23T11:10:00.005+02:002023-05-23T11:22:24.464+02:00Codi 98: Més història amb Leo Perutz<p>Com aquest any <b>Leo Perutz</b> ha estat l'autor que hem escollit com a "descoberta", ens voldríem aturar en alguna altra de les seves obres. Sobretot perquè també es van plantejar com a possibilitats pel club de lectura (la lluita va ser renyida i fins al final no ens vam decantar per <i>El cavaller suec</i>). </p><p>Aquest altre títol que vam considerar és <i>De noche, bajo el puente de piedra</i> (1953), un volum de caràcter històric que serveix com a contenidor de diferents narracions que tenen lloc a la Praga del segle XVI. Així, el llibre ens explicarà històries amb protagonistes com el rei Rudolf II (emperador del Sacre Imperi), del gran rabí Loew o altres membres de la comunitat jueva de la ciutat. Però tots els contes, per perdurar, han de tenir algú que els reculli i, en aquest cas, és un estudiant de medecina anomenat Jakob Meisl. Aquest personatge adopta la figura de l'historiador tot i que de caràcter no oficial i amb un punt de vista alternatiu que considera que la història acadèmica deixa de banda el factor humà i, perquè no dir-ho, l'aspecte "màgic" (si heu llegit <i>El cavaller suec</i> ja sabeu per on va <b>Perutz</b>) de la nostra existència.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiAR8EB-gYRt0iuUmrTYo6Loz5CeWGGHJC02KNTJhPSmIqyY-vwmZe6YCBY-X-fEnKF9aCLkeviVALb5h2ldUUf_t0Hs267tWhtRkgss7bx62YfKIMyL6yXGfV7WiMmG7jV6FOmHG9L1J_9dlpVsGszIddv3gteWitLVaYiasdWPGDHupuC_yEDxlw2/s2255/61s4WvlpCtL.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2255" data-original-width="1417" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiAR8EB-gYRt0iuUmrTYo6Loz5CeWGGHJC02KNTJhPSmIqyY-vwmZe6YCBY-X-fEnKF9aCLkeviVALb5h2ldUUf_t0Hs267tWhtRkgss7bx62YfKIMyL6yXGfV7WiMmG7jV6FOmHG9L1J_9dlpVsGszIddv3gteWitLVaYiasdWPGDHupuC_yEDxlw2/s320/61s4WvlpCtL.jpg" width="201" /></a></div><br /><p>Amb tots aquests ingredients ja podeu imaginar que vam estar molt temptats de seleccionar-lo i com podeu veure, tot i que ens vam decantar pel conte moral del cavaller suec, no ens hem pogut estar de recomanar també aquesta obra.</p><p>El llibre està editat en castellà per l'editorial <i>Libros del Asteroide</i> (tota una assegurança de qualitat). </p><p>La mateixa editorial ens ofereix un munt d'informació <a href="https://librosdelasteroide.com/libro/de-noche-bajo-el-puente-de-piedra">aquí</a></p><p> </p>Biblioteca Can Mulà - Jordi Solé Turahttp://www.blogger.com/profile/12336059036286225821noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7970181604279373714.post-9380101030847858902023-05-10T18:38:00.002+02:002023-05-10T18:38:20.582+02:00Codi 98: El cavaller suec de Leo Perutz <p> Aquest curs hem intentat oferir novel·les històriques de tot tipus. Algunes han tingut un lligam amb la realitat més ferm que d'altres que han preferit explicar el context històric d'una forma més tangencial o, fins i tot, fantàstica (com vam poder veure amb el llibre de <b>Mathias Énard</b>). </p><p>Per aquesta sessió de maig, i venint d'una novel·la de pes com va ser <i>La marxa Radetzky</i> de <b>Joseph Roth</b>, hem optat per una obra més desconeguda (aspecte que ens agrada d'allò més en aquest club) però que ens aporta una narrativa "picaresca" i certs tocs de realisme màgic. </p><p>Així, amb <i>El cavaller suec</i> de <b>Leo Perutz </b>ens trobem amb una història no gaire allunyada d'alguns contes tradicionals. Partim de l'intercanvi d'identitat entre un noble desertor de l'exèrcit i un rodamón sense gaire a perdre. Ja us podeu imaginar que aquesta acció tindrà tot tipus de conseqüències.</p><p><a href="http://pla9.blogspot.com/p/dossiers.html">Dossier</a></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhE0OwzoaaHYnfNeBm2KlbtRt01HG5fqZRHSBETPoOGkJy9qH7TYfF_kG_NpZjNKnmdbLon56mt6qRpizf5K2qdmXMRvvDhzX3VbTWxPj-phuXPhAbyWokwzXSpFNokTJm5NDKhEpge4EyTWiCoB_QmaeuHK7sicPBTkexTmKog1F3Z6iMXZPWMW2j7/s1000/81bAurK3TpS._AC_UF1000,1000_QL80_.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1000" data-original-width="603" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhE0OwzoaaHYnfNeBm2KlbtRt01HG5fqZRHSBETPoOGkJy9qH7TYfF_kG_NpZjNKnmdbLon56mt6qRpizf5K2qdmXMRvvDhzX3VbTWxPj-phuXPhAbyWokwzXSpFNokTJm5NDKhEpge4EyTWiCoB_QmaeuHK7sicPBTkexTmKog1F3Z6iMXZPWMW2j7/s320/81bAurK3TpS._AC_UF1000,1000_QL80_.jpg" width="193" /></a></div><br /><p><br /></p>Biblioteca Can Mulà - Jordi Solé Turahttp://www.blogger.com/profile/12336059036286225821noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7970181604279373714.post-39508539811042433162023-04-18T10:02:00.003+02:002023-04-18T10:04:44.062+02:00Codi 97: Llibre amb banda sonora<p style="text-align: justify;"> Hi ha llibres que tenen música pròpia i aquest és un d'ells. No només perquè el títol ja ens ho indica fent referència a la famosa <i>Marxa Radetzky</i> de <b>Johann Strauss</b> composada l'any 1848. Una peça universalment coneguda gràcies al concert d'Any Nou que l'<i>Orquestra Filarmònica de Viena </i>ofereix a la <b>Musiverein</b> de Viena. Coneguda més enllà del seu títol fins i tot és possible que hagueu picat de mans seguint el ritme d'aquesta animada obra (tot i ser composada dins d'un context militar).</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEghZhDXqu6PV7zBnU1VDKmeRqZxckPd2BD1u0Ge_g65BcgfsK947Cb6-joJoPGkM_gQyvpHpyhCoSHxMIxwiEt5q1_DpSDsJ6g9Vv7YYH-vGKf62-KUcvJCP-heW3SQYPWQt__uuGvVjUzufjP3GwpDFWTsD4v5x79RT6AgwuBTD7qOLZIF7wDF1T1D/s1066/Strauss_I_-_228-Radetzky-Marsch.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1066" data-original-width="800" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEghZhDXqu6PV7zBnU1VDKmeRqZxckPd2BD1u0Ge_g65BcgfsK947Cb6-joJoPGkM_gQyvpHpyhCoSHxMIxwiEt5q1_DpSDsJ6g9Vv7YYH-vGKf62-KUcvJCP-heW3SQYPWQt__uuGvVjUzufjP3GwpDFWTsD4v5x79RT6AgwuBTD7qOLZIF7wDF1T1D/w225-h300/Strauss_I_-_228-Radetzky-Marsch.jpg" width="225" /></a></div><br /><p style="text-align: justify;">Al llibre, la presència de la <i>Marxa Radetzky</i> és constant i acompanya als personatges en la seva trajectòria vital posant un contrapunt de farsa a la seva existència rodejada per la mort i per un cert pessimisme general. Així que no podíem deixar d'acompanyar la lectura del llibre amb una gravació d'aquesta peça clàssica. </p><p style="text-align: justify;">Aquí teniu la Marxa Radetzky de Johann Strauss:</p><p><br /></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><iframe allowfullscreen="" class="BLOG_video_class" height="266" src="https://www.youtube.com/embed/L7jEqG2_vYU" width="440" youtube-src-id="L7jEqG2_vYU"></iframe></div><br /><p></p><p><br /></p><p><br /></p>Biblioteca Can Mulà - Jordi Solé Turahttp://www.blogger.com/profile/12336059036286225821noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7970181604279373714.post-73577838099135952292023-04-15T10:45:00.008+02:002023-04-18T09:31:08.823+02:00Codi 97: La marxa Radetzky de Joseph Roth<p> <span style="text-align: justify;"> Amb el llibre del mes d'abril tenim la sensació que ens trobem davant d'un honor però també d'un repte.</span><span style="text-align: justify;"> </span><i style="text-align: justify;">La marxa de Radetzky</i><span style="text-align: justify;"> </span><span style="text-align: justify;">és un dels llibres cabdals de la literatura europea del segle XX i exemplifica tots els temes que es relacionen habitualment amb l'obra de</span><span style="text-align: justify;"> </span><b style="text-align: justify;">Joseph Roth</b><span style="text-align: justify;">: bàsicament, la desaparició de l'Imperi Austrohongarès i, perquè no dir-ho, de tota una forma d'entendre el món i, especialment, la societat (incloses les relacions personals). S'ha de dir que Roth porta a terme el seu objectiu, la decadència de l'imperi fins a la seva dissolució, d'una forma elegant i subtil, trets que caracteritzen a molts autors de l'època (Zweig, Nemirovski, Márai), aspecte que ens fa adonar-nos de la importància que tenia l'educació del sistema (al menys per a la classe burgesa ja que en el llibre, per exemple, també podem veure l'auge dels moviments obrers).</span></p><p style="text-align: justify;">Però aquest llibre també és un repte. Per la prosa pausada de l'autor, pels temes que tracta (aquesta mort que sempre envolta als personatges) o per tractar-se d'un lloc i d'una època que ens poden semblar llunyanes a molts nivells. </p><p style="text-align: justify;">Tot i això, des de la Biblioteca veiem la lectura de <i>La marxa de Radetzky</i> com una gran oportunitat per recuperar la figura i l'obra de Josep Roth. Al <a href="https://pla9.blogspot.com/p/dossiers.html">dossier </a>teniu més informació.</p><p style="text-align: justify;"><br /></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiAAIQSkOXo77AYAlnSuwKAO-4doGYkjB-8D7N6ce-o_D0blIAlPyZcoggpDIXh3qJkxOoVkhIaSLqgSiy_vDcAwtDWyhNFRuzCcIecNnnstg2GVroEbAZzJidZe4MzstUMdkU4kF2qkJJgOw9B4ERCAcb23zPkt-tCjfUINj6mTFQgjf8V-0WnFut5/s1919/1200px-Joseph_Roth_Radetzkymarsch_1932.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1919" data-original-width="1200" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiAAIQSkOXo77AYAlnSuwKAO-4doGYkjB-8D7N6ce-o_D0blIAlPyZcoggpDIXh3qJkxOoVkhIaSLqgSiy_vDcAwtDWyhNFRuzCcIecNnnstg2GVroEbAZzJidZe4MzstUMdkU4kF2qkJJgOw9B4ERCAcb23zPkt-tCjfUINj6mTFQgjf8V-0WnFut5/s320/1200px-Joseph_Roth_Radetzkymarsch_1932.jpg" width="200" /></a></div><br /><p style="text-align: justify;"><br /></p>Biblioteca Can Mulà - Jordi Solé Turahttp://www.blogger.com/profile/12336059036286225821noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7970181604279373714.post-82309266449409672742023-03-21T16:34:00.006+01:002023-03-21T16:35:12.066+01:00Codi 96: L'Antic Egipte de Naguib Mahfuz<p style="text-align: justify;"> A l'hora d'escollir una obra de <b>Mahfuz</b> sobre Egipte, de seguida se'ns van anar als ulls a <i>Akhenaton</i>. Una narració sobre el faraó "heretge" sempre pot donar molt de joc en una tertúlia literària per la seva intenció de renovar les creences i la forma de vida de tota una civilització, com l'egípcia, basada en les tradicions.</p><p style="text-align: justify;">Però Mahfuz va escriure més obres sobre aquesta fascinant civilització. Fins i tot hi ha fonts que consideren la seva primera etapa literària al període on es va dedicar a escriure obres sobre l'Egipte faraònic. A més aquestes obres van ser fonamentals per establir la seva reputació com a escriptor gràcies a, per exemple, la "Trilogia egípcia" (que conformen les obres <i>La maledicció de Ra</i>, <i>Radubis </i>i <i>La batalla de Tebes</i>). </p><p style="text-align: justify;">En aquests tres llibres (qualsevol dels quals hagués pogut ser escollit per a la sessió del nostre club de lectura) Mahfuz ens explica diferents moments de la civilització egípcia antiga, però donant protagonisme als personatges i no tant al context històric. Així, els actors principals d'aquestes obres seran noms tant importants com el mateix Keops, la cortesana <b>Rhadopis </b>(que ens permet conèixer les interioritats polítiques i religioses de la cort del faraó) o el menys conegut faraó <b>Sekenenre </b>ja en la part final de l'imperi. Obres complementàries però independents que serveixen, amb <i>Akhenaton</i>, per obtenir una visió força completa (tot i que no deixa de ser una versió personal de l'autor en molts casos i això s'ha de tenir en compte) de la història de la terra dels faraons.</p><p style="text-align: justify;"><br /></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjnEEv-xaonpHIbZRRHbRElQ1eHMQCmCzYUmKd7xJUkmhpZHHb8HULszN-RnSY9Agklw-cw68oXzt0mmUG_uLBvXMcvBGkqc54aiyUH9CD_zKD4ytfTI-6UerimpDoF7r3k3TigT6BI1XmUjCPyYXwtQ6F0j5S4yT1HIaZYlBw8LW7awtOIl6fVK_a8/s270/la-malediccio-de-ra.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="270" data-original-width="174" height="270" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjnEEv-xaonpHIbZRRHbRElQ1eHMQCmCzYUmKd7xJUkmhpZHHb8HULszN-RnSY9Agklw-cw68oXzt0mmUG_uLBvXMcvBGkqc54aiyUH9CD_zKD4ytfTI-6UerimpDoF7r3k3TigT6BI1XmUjCPyYXwtQ6F0j5S4yT1HIaZYlBw8LW7awtOIl6fVK_a8/s1600/la-malediccio-de-ra.jpg" width="174" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div> </div><p style="text-align: justify;"><br /></p>Biblioteca Can Mulà - Jordi Solé Turahttp://www.blogger.com/profile/12336059036286225821noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7970181604279373714.post-65610921353456530162023-02-28T17:33:00.003+01:002023-02-28T17:33:24.859+01:00Codi 96: Akenaton de Naguib Mahfuz<p style="text-align: justify;">L'Antic Egipte és, segurament, la civilització antiga més captivadora i fascinant de totes. Les piràmides, les mòmies, els faraons, els jeroglífics... no hi ha una cultura més espectacular i, a la vegada, més misteriosa que l'egípcia. I tenint en compte la gran quantitat d'expedicions arqueològics fent campanyes per tot Egipte, sembla que encara tenim marge per més descobriment meravellosos.</p><p style="text-align: justify;">Curiosament, però, a nivell literari no tenim tantes novel·les basades en l'Egipte dels faraons. Sí, tots recordem a Christian Jacq o, en l'àmbit espanyol, a Antonio Cabanas però costa trobar molts més exemples i menys que es puguin incorporar a un club de lectura amb certes garanties. </p><p style="text-align: justify;">Però tenim la sort de comptar amb <i>Akenaton</i>, l'obra de l'escriptor egipci <b>Naguib Mahfuz </b>sobre el faraó heretge qui, juntament amb la seva dona Nefertiti, es va atrevir a fer una revolució total de l'imperi. Amb resultats no gaire reeixits, tot s'ha de dir. </p><p style="text-align: justify;">Així que podrem gaudir d'un títol sobre l'Antic Egipte de la mà del més grans dels escriptors egipcis. Més no es pot demanar.</p><p style="text-align: justify;">I, com sempre per començar, el <a href="http://pla9.blogspot.com/p/dossiers.html">dossier</a>.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgEgGPwKpK5qPM2vVbhJCG8AAWd0jre1sPLfBqmoyhluzwNDMHsC4j1YxIOYncCqKAPefoLJAtu5m2vC-g7j5Nnip-wlo0OthDFBhpfAv36dVP2jHrc_u6yT5IA03QcL-6e_gFPzFzbkynYOSGdTfmC8m7eH-1AnlTPDglixOR_tIKFptyJ7ALvmtGi/s309/AkhenatenDwellerInTruth.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="309" data-original-width="220" height="309" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgEgGPwKpK5qPM2vVbhJCG8AAWd0jre1sPLfBqmoyhluzwNDMHsC4j1YxIOYncCqKAPefoLJAtu5m2vC-g7j5Nnip-wlo0OthDFBhpfAv36dVP2jHrc_u6yT5IA03QcL-6e_gFPzFzbkynYOSGdTfmC8m7eH-1AnlTPDglixOR_tIKFptyJ7ALvmtGi/s1600/AkhenatenDwellerInTruth.jpg" width="220" /></a></div><br /><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"><br /></p>Biblioteca Can Mulà - Jordi Solé Turahttp://www.blogger.com/profile/12336059036286225821noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7970181604279373714.post-84675889493826128862023-02-21T10:31:00.005+01:002023-02-21T10:31:46.656+01:00Codi 95: El poder d'estimar<p style="text-align: justify;"> Al llegir una història (basada en fets reals) com <i>Els nois de la Nickel</i> de Colson Whitehead, el lector pot sentir fàcilment emocions com la ràbia o la pena més absoluta. Conèixer el que van patir els nois que anaven a llocs com aquell ens provoca, fins i tot, ganes de fer servir la violència, ja que el cos ens demana acabar amb injustícies com aquesta de la forma més ràpida i fulminant possible. La violència genera violència, però a vegades sembla (aquí trobem la temptació) el camí més ràpid per lluitar contra allò que va en contra dels nostres valors comuns.</p><p style="text-align: justify;">Però aquest llibre ens ofereix una aproximació una mica diferent: el protagonista, l'Elwood, és un seguidor de les tesis de <b>Martin Luther King</b> qui advocava per "estimar l'enemic". Una forma d'enfrontar-se amb el conflicte molt diferent del que els nostres instints més primaris ens demanen i que altres activistes com <b>Malcom X </b>defensaven. Una filosofia que era fruit de la seva educació cristiana i també que tenia influències de gent com Gandhi i que, com a mínim, generava desconcert entre les files dels opressors. Canviar a la gent per mitjà de l'amor és una lluita llarga i difícil, i potser idealista, però està clar que serveix per aturar la violència.<br /></p><p style="text-align: justify;">Al llarg del llibre veiem aquesta presència de King en diferents episodis, ja sigui a través d'un disc que li regalen al protagonista, articles que llegeix o cartes que rep amb informació sobre les seves activitats. I és aquesta presència continua de King qui dóna sentit al final del llibre. Serveixen, aquestes cites, també com a una introducció a la forma de pensar però sempre podem comptar amb el fons de la biblioteca per trobar més informació. En aquest cas us recomanem un llibre que tenim al nostre Fons de Pau i Solidaritat: El crit de la consciència que recull diferents conferències radiofòniques de King que van ser retransmeses l'any 1967.</p><p style="text-align: justify;"><br /></p><ul style="text-align: left;"><li><a href="https://aladi.diba.cat/record=b1831909~S171*cat"><i>El crit de la consciència</i> </a>de Martin Luther King</li></ul><p> </p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh-bVaRlmthRucGWKAcDRiYQ9dRDDKFSleuWUmr1zjfTExOvKYy6zEPEPOTYPePpWT3-bHZ3CZVQ2-DLqWkxpR2Wbj858ZtewvrsDKZiMHzQZ3fgANTpGEAMLPuP7Ij7ugUFOP72ia5wvAdy8HiLPZCfKNBPVR49sSQYOso1TnIh89gm1mpWH7OzGBh/s363/King.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="363" data-original-width="229" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh-bVaRlmthRucGWKAcDRiYQ9dRDDKFSleuWUmr1zjfTExOvKYy6zEPEPOTYPePpWT3-bHZ3CZVQ2-DLqWkxpR2Wbj858ZtewvrsDKZiMHzQZ3fgANTpGEAMLPuP7Ij7ugUFOP72ia5wvAdy8HiLPZCfKNBPVR49sSQYOso1TnIh89gm1mpWH7OzGBh/s320/King.jpg" width="202" /></a></div><br /> <br /><p></p>Biblioteca Can Mulà - Jordi Solé Turahttp://www.blogger.com/profile/12336059036286225821noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7970181604279373714.post-1728383160198438232023-02-09T18:23:00.001+01:002023-02-09T18:23:05.548+01:00Codi 95: Els nois de la Nickel de Colson Whitehead<p style="text-align: justify;"> Si l'any passat vam poder gaudir del relat autobiogràfic de l'activista pels drets civils <i>Angela Davis</i>, aquest any completen la visió de la lluita contra el racisme als Estats Units amb un altre llibre destacable: <i>Els nois de la Nickel </i>de <b>Colson Whitehead</b>. </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiclcbbM4W-aq_bvTE_TfTcjbPjgxN4PXt3AbQ4ZIfhOP_nr45wYUcXmjpZ91p0_P6Gx4Hn_N_FsaUDzMWWgZLZypg7nVJymBXh-bzXMo5ziWDGWZLYHjwirssbzxr5x7QApHnoSMK-EeT4UNp3HmqbYwv_bmal0LlK4d_wwnMuYNXIcKA_gkESFSmL/s2400/Nickel.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2400" data-original-width="1556" height="256" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiclcbbM4W-aq_bvTE_TfTcjbPjgxN4PXt3AbQ4ZIfhOP_nr45wYUcXmjpZ91p0_P6Gx4Hn_N_FsaUDzMWWgZLZypg7nVJymBXh-bzXMo5ziWDGWZLYHjwirssbzxr5x7QApHnoSMK-EeT4UNp3HmqbYwv_bmal0LlK4d_wwnMuYNXIcKA_gkESFSmL/w165-h256/Nickel.jpg" width="165" /></a></div><p style="text-align: justify;">L'autor, que va aconseguir el suport unànime de crítica i públic amb <i>El ferrocarril subterrani</i>, continua amb la seva crònica de la història de la població afroamericana amb aquesta història sobre el sistema judicial (i repressor) americà a partir de l'odissea personal del jove protagonista, l'Elwood. Només un pas en fals en el moment més inoportú podia provocar que la vida d'un adolescent negre innocent fes un canvi radical cap a la foscor, anant a parar en reformatoris com el de l'Escola Nickel.</p><p style="text-align: justify;">El <a href="http://pla9.blogspot.com/p/dossiers.html">dossier </a>corresponent us oferirà una mica més d'informació per començar.</p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"><br /></p>Biblioteca Can Mulà - Jordi Solé Turahttp://www.blogger.com/profile/12336059036286225821noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7970181604279373714.post-6601052778326628812023-01-16T18:37:00.005+01:002023-01-16T18:38:18.675+01:00Codi 94: És veritat?<p style="text-align: justify;">El gènere de la novel·la històrica presenta, a vegades, alguns aspectes controvertits. Un d'aquests és l'ús, per exemple, de personatges reals en la trama. Aquest pot ser un factor perillós en mans dels escriptors que poden jugar amb fets reals de diferents formes: poden oferir una aproximació històricament rigorosa (aquest seria el cas de <b>Memòries d'Adrià</b> de <i>Marguerite Yourcenar</i>), una nova visió, compte, manipular-los a conveniència o, directament, inventar aspectes que mai van passar.</p><p style="text-align: justify;">Aquest <i>Parla'ls de batalles, de reis i d'elefants</i> de <b>Mathias Enard</b> podria haver caigut aquesta trampa, al presentar-nos com a protagonista a algú tant famós com Miquel Àngel en una situació que es basa en un fet real però que Enard desenvolupa molt més. Per sort, les capacitats i la visió de l'autor són prou respectuoses per oferir-nos una història que, més enllà de la ficció que ens aporta, també ens permet conèixer un fet històric interessant: el projecte de construcció d'un pont sobre el Bòsfor a Istanbul. Un projecte real que va comptar com a primer arquitecte amb, ni més ni menys,<b> Leonardo Da Vinci</b>. Tot i que la proposta de Leonardo no va ser acceptada pel Soldà sí que podem consultar el projecte del pont del Corn d'Or i que és realment impressionant. <br /></p><p style="text-align: justify;">Podeu ampliar els vostres coneixements sobre el tema a:</p><p style="text-align: justify;">https://www.trtworld.com/turkey/leonardo-da-vinci-s-future-proof-design-for-an-istanbul-bridge-31760</p><p style="text-align: justify;">https://www.smithsonianmag.com/smart-news/da-vincis-unbuilt-super-long-istanbul-bridge-would-have-worked-180973356/</p><p style="text-align: justify;"></p><p style="text-align: justify;">Llàstima que mai sabrem quina hagués estat la proposta de Miquel Àngel!</p><p style="text-align: justify;"><br /></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh7xwpLr7YrLXJ16JPr3aiqRukYwqqaDURERuLVr3FDgsy3U44O7mzwrrRL5EBiBw4nFHxz0VxmgXsm63u2pA6Xu1PrjvYm8DXFICszoXFgSAfE5rJUiZ-n6dMdwAJR59eqahVQkgDqt5vUAkSvuLcBm2lOERUJgpikHeFGghiJRPmN3pNChp39_71-/s300/images.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="168" data-original-width="300" height="168" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh7xwpLr7YrLXJ16JPr3aiqRukYwqqaDURERuLVr3FDgsy3U44O7mzwrrRL5EBiBw4nFHxz0VxmgXsm63u2pA6Xu1PrjvYm8DXFICszoXFgSAfE5rJUiZ-n6dMdwAJR59eqahVQkgDqt5vUAkSvuLcBm2lOERUJgpikHeFGghiJRPmN3pNChp39_71-/s1600/images.jpg" width="300" /></a></div><br /><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"><br /></p>Biblioteca Can Mulà - Jordi Solé Turahttp://www.blogger.com/profile/12336059036286225821noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7970181604279373714.post-48719456697069359042023-01-09T17:24:00.004+01:002023-01-09T17:25:03.189+01:00Codi 94: Parla'ls de batalles, de reis i d'elefants de Mathias Enard<p style="text-align: justify;">Al llarg de la història hi ha hagut ciutats que han esdevingut, per alguna raó, màgiques i que han estat protagonistes directes de novel·les. Podem citar Londres, París o Nova York com a indrets que en certes històries han tingut tan protagonisme com els personatges que "viuen" en elles. Anant cap a Orient, una d'aquestes ciutats és <b>Istanbul </b>(o, com se li deia fins al 1930, Constantinoble) que apareix com una ciutat màgica a cavall de dos mons i on el temps sembla tenir el seu propi ritme.</p><p style="text-align: justify;">És cert, el llibre que llegim aquest més, té com a protagonista ni més ni menys que a <b>Michelangelo di Lodovico Buonarroti Simoni </b>(és a dir, Miquel Àngel)<b> </b>qui ha de crear un pont pel Soldà totpoderós. Un encàrrec que ni Leonardo Da Vinci, el seu gran rival, ha aconseguit assolir. Però construir un pot que estigui a l'alçada de la meravellosa i misteriosa antiga capital de l'Imperi Bizantí del segle XVI no és una tasca fàcil. L'artífex d'aquest llibre és l'escriptor francès Mathias Enard que construeix aquesta faula a partir d'un fet que, històricament, no va succeir mai. </p><p>Podeu consultar el dossier habitual, <a href="http://pla9.blogspot.com/p/dossiers.html">aquí</a>. <br /></p><p><br /></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgHhLpHsoZnjizeL_giE8JdJeZqheOzCWbMk63LI0-hO056jngC7MooU161bTloVjMg8lX_PxbwaWtcQXxNbEgRpWq8N-ycDqnztLHgSu-m2h-Sr90ZrIq9bv2qySMYuPDZIUFdwdQ4QOf9HRsa_uBgEa1QixeCUMhPBfhCE_li41EP9SpxgklVsybj/s500/B2CD.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="500" data-original-width="313" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgHhLpHsoZnjizeL_giE8JdJeZqheOzCWbMk63LI0-hO056jngC7MooU161bTloVjMg8lX_PxbwaWtcQXxNbEgRpWq8N-ycDqnztLHgSu-m2h-Sr90ZrIq9bv2qySMYuPDZIUFdwdQ4QOf9HRsa_uBgEa1QixeCUMhPBfhCE_li41EP9SpxgklVsybj/w166-h266/B2CD.jpg" width="166" /></a></div><p><br /><b></b></p>Biblioteca Can Mulà - Jordi Solé Turahttp://www.blogger.com/profile/12336059036286225821noreply@blogger.com