Codi 125 : ... i la meva mare!

 Qualsevol lector que s'apropi a El meu germà de Jamaica Kincaid haurà pogut observar que, el llibre, parla efectivament del germà de l'autora però, sobretot, tracta la relació de Kincaid amb la seva mare que és omnipresent al llarg de les més de 100 pàgines de l'obra.

Així que no és díficil d'imaginar que aquesta figura estigui relacionada amb un altre dels llibres de Jamaica Kincaid : Autobiografia de la meva mare. En aquesta novel·la Kincaid s'endisa en la vida de la Xuela, una dona de mare caribenya i pare escocés que ens explica la seva història des del seu mateix naixement, que va provocar la mort de la seva pròpia mare.

L'autobiografia de la Xuela ens explica la seva història i ,a la vegada, la de moltes de les dones d'un país típic del Carib, on les desigualtats són ben presents. Tota una sèrie de dificultats i humilliacions que no les impedeixen tirar endavant i ser un testimoni vivent de l'estat de la seva societat. Tot això de la mà de la prosa honesta i directa de Kincaid. 

Codi 125 : El meu germà de Jamaica Kincaid

Ja sabem que la família sempre és un del temes cabdals en la literatura. Tant és així que ja fa uns anys vam dedicar un cicle sencer a les sempres complicades relacions familiars. 

En aquest petit llibre titulat El meu germà de l'escriptora d'Antigua i Barbuda Jamaica Kincaid ens tornem a situar en un ambient familiar, tot i que en aquest cas al Carib, prenent com a punt de partida la mort del germà de l'escriptora a causa del SIDA l'any 1996. Com veiem és un llibre autobiogràfic que novel·la un fet tràgic de la seva família i que li serveix a l'escriptora per parlar també del paper hegemònic de la seva mare.

Si voleu saber-ne més sobre el llibre i l'autora, aquí teniu el dossier. 

Codi 124 : De professió escriptor... i espia

 Williams S. Maugham va ser un escriptor famós a tots els nivells. Però també va ser un espai de renom a l'època. Reclutat pel Servei Secret britànic l'any 1915, una de les seves primeres missions el va portar a la Rússia de la revolució bolxevic per intentar aturar aquest moviment. No cal dir que no ho va aconseguir, tot i que ell pensa que ho podria haver fet.

Pel que sembla Maugham tenia unes habilitats i uns coneixements idonis per a la feina d'espionatge que li va encarregar el gover britànic. Sabia mantenir el cap fred i no es deixava manipular fàcilment, tenia una bona educació i parlava diferents idiomes. Era algú, al cap i a la fi, que podria moure's pel món de l'època fàcilment. A més, Maugham ja portava una doble vida donada la seva bisexualitat. Així que estava acostumat als secrets i la discrció.

Pel que ell mateix va dir la feina d'espai no el va acabar de cautivar, però Maugham no va perdre l'oportunitat de narrar les seves experiències en el llibre Ashenden : or the British agent, un recull de setze relats sobre la feina de Maugham a la 1a Guerra Mundial.

Codi 124 : La carta de Williams S. Maugham

Per alguna raó sembla que els casos reals són una bona font d'inspiració per a les novel·les curtes. Aquest any ja n'hem tingut algun d'exemple i la lectura d'aquest mes d'abril de 2021 també segueix per aquest camí. 

Ens referim a La carta, un relat que l'escriptor britànic (tot i que va néixer i morir a França) William Somerset Maugham va publicar per primer cop l'any 1924 i que narra una història de misteri i assassinat que té lloc a la Malàisia colonial. 

Podeu consultar el dossier aquí.

Codi 123 : En imatges adaptades

 Gràcies a una de les tertulianes del Club de Lectura Pla 9 ens hem assabentat que l'any passat es va estrenar una pel·lícula espanyola basada en el llibre d'Arthur Schnitzler. 

Titulada El talento ha estat dirigida per Polo Menárguez i planteja una història que només respecta el punt bàsic del llibre (la proposta de matrimoni) i trasllada l'acció a l'actual, convertint a Else en una estudiant de violoncel amb molt de talent. Aspecte que, ja per si mateix, traeix l'esperit de la protoganista d'Schnitzler. A part de perdre la crítica a la societat austríaca de l'època.

Però, vaja, està bé saber que existeix encara que sigui com a curiositat.

Codi 123 : La senyoreta Else d'Arthur Schniztler

Ai, com ens agraden els autors de l'Europa Centra del primer terç del segle XX aquí a la Biblioteca Can Mulà - Jordi Solé Tura. Només s'han de repassar les programacions d'altres cursos per trobar-nos amb noms com Irene Némirovsky, Hans Fallada, Joseph Roth o Leo Perutz entre d'altres. I aquest any no podria ser una excepció tenint en compte l'ús del concepte de novel·la curta que han fet autors com, per exemple, el gran Stefan Zweig. 

Així que aquesta vegada us proposem una obra de l'escriptor austríac Arthur Schnitzler: La senyoreta Else. Escrita l'any 1924 ens explica una d'aquelles històries sobre la societat burgesa de l'època i que tant bé van aconseguir plasmar aquests escriptors.

Dossier

Codi 122 : Basat en una història real... de la mà d'Emma Cline

 És curiós però Harvey no és la primera incursió d'Emma Cline en el món de les novel·les basades amb fets reals. El primer pas el va donar amb Les noies publicat el 2016. En aquest text Cline dóna veu a les noies que van acompanyar al líder d'un culte i assassí Charles Manson en el moment de l'assalt a la casa de Sharon Tate. 

Aquestes dones es van fer famoses entre d'altres fets per la seva, en principi, manca de reconeixement de culpa en el moment del judici. Tot i que és cert que la figura sempre més fascinant i seguida és la de Manson. Per aquest motiu Cline va voler posar el focus en aquestes noies i va donar-les veu a la seva novel·la. El punt de partida és la història d'una noia de catorze anys, l'Evie, que passa un estiu en el campament del culte de Manson i, d'aquesta forma, coneix al seu entorn.

Com veieu Cline no té por a encarar-se amb històries controvertides ni tampoc a les possibles crítiques que això li pugui provocar.

Aquest llibre el podeu trobar al catàleg Aladí de la Xarxa de Biblioteques.