Per alguna raó sembla que els casos reals són una bona font d'inspiració per a les novel·les curtes. Aquest any ja n'hem tingut algun d'exemple i la lectura d'aquest mes d'abril de 2021 també segueix per aquest camí.
Ens referim a La carta, un relat que l'escriptor britànic (tot i que va néixer i morir a França) William Somerset Maugham va publicar per primer cop l'any 1924 i que narra una història de misteri i assassinat que té lloc a la Malàisia colonial.
Podeu consultar el dossier aquí.
Gràcies a una de les tertulianes del Club de Lectura Pla 9 ens hem assabentat que l'any passat es va estrenar una pel·lícula espanyola basada en el llibre d'Arthur Schnitzler.
Titulada El talento ha estat dirigida per Polo Menárguez i planteja una història que només respecta el punt bàsic del llibre (la proposta de matrimoni) i trasllada l'acció a l'actual, convertint a Else en una estudiant de violoncel amb molt de talent. Aspecte que, ja per si mateix, traeix l'esperit de la protoganista d'Schnitzler. A part de perdre la crítica a la societat austríaca de l'època.
Però, vaja, està bé saber que existeix encara que sigui com a curiositat.
Ai, com ens agraden els autors de l'Europa Centra del primer terç del segle XX aquí a la Biblioteca Can Mulà - Jordi Solé Tura. Només s'han de repassar les programacions d'altres cursos per trobar-nos amb noms com Irene Némirovsky, Hans Fallada, Joseph Roth o Leo Perutz entre d'altres. I aquest any no podria ser una excepció tenint en compte l'ús del concepte de novel·la curta que han fet autors com, per exemple, el gran Stefan Zweig.
Així que aquesta vegada us proposem una obra de l'escriptor austríac Arthur Schnitzler: La senyoreta Else. Escrita l'any 1924 ens explica una d'aquelles històries sobre la societat burgesa de l'època i que tant bé van aconseguir plasmar aquests escriptors.
És curiós però Harvey no és la primera incursió d'Emma Cline en el món de les novel·les basades amb fets reals. El primer pas el va donar amb Les noies publicat el 2016. En aquest text Cline dóna veu a les noies que van acompanyar al líder d'un culte i assassí Charles Manson en el moment de l'assalt a la casa de Sharon Tate.
Aquestes dones es van fer famoses entre d'altres fets per la seva, en principi, manca de reconeixement de culpa en el moment del judici. Tot i que és cert que la figura sempre més fascinant i seguida és la de Manson. Per aquest motiu Cline va voler posar el focus en aquestes noies i va donar-les veu a la seva novel·la. El punt de partida és la història d'una noia de catorze anys, l'Evie, que passa un estiu en el campament del culte de Manson i, d'aquesta forma, coneix al seu entorn.
Com veieu Cline no té por a encarar-se amb històries controvertides ni tampoc a les possibles crítiques que això li pugui provocar.
Aquest llibre el podeu trobar al catàleg Aladí de la Xarxa de Biblioteques.
Tot i que la història d'en Martin Guerre potser no és gaire coneguda, segur que els lectors més cinèfils recordaran alguna de les versions que s'han rodat per a la gran pantalla.
Podríem començar parlant de la versió francesa de 1982, Le Retour de Martin Guerre, amb Gérard Depardieu al capdavant i dirigida per Daniel Vigne.
Tot i això, és possible que la versió més coneguda sigui Sommersby (1993) una adaptació que només agafa la idea base per traslladar la història als Estats Units post-guerra de Secessió. Que els protagonistes d'aquesta pel·lícula, rodada per Jon Amiel, fossin Jodie Foster i Ricard Gere segur que va fer molt per fer perdurar aquesta producció a la ment dels espectadors.
Basat en un fet real. Aquesta frase, no gaire original, es pot dir llibre que llegirem per a la tertúlia de gener de 2026 al nostre club de lectura. Janet Lewis va dedicar part de la seva carrera literària a un particular tipus de novel·la històrica, escrita a partir de documentació real.
D'aquesta forma, La dona d'en Martin Guerre parteix d'un judici del segle XVI a França on un home torna a casa després d'anys desaparegut però hi ha dubtes sobre la seva identitat.
Segurament sigui la seva obra més coneguda. Així que ens serveix com un bon exemple de l'obra de l'autora.