Tot i que la història d'en Martin Guerre potser no és gaire coneguda, segur que els lectors més cinèfils recordaran alguna de les versions que s'han rodat per a la gran pantalla.
Podríem començar parlant de la versió francesa de 1982, Le Retour de Martin Guerre, amb Gérard Depardieu al capdavant i dirigida per Daniel Vigne.
Tot i això, és possible que la versió més coneguda sigui Sommersby (1993) una adaptació que només agafa la idea base per traslladar la història als Estats Units post-guerra de Secessió. Que els protagonistes d'aquesta pel·lícula, rodada per Jon Amiel, fossin Jodie Foster i Ricard Gere segur que va fer molt per fer perdurar aquesta producció a la ment dels espectadors.
Basat en un fet real. Aquesta frase, no gaire original, es pot dir llibre que llegirem per a la tertúlia de gener de 2026 al nostre club de lectura. Janet Lewis va dedicar part de la seva carrera literària a un particular tipus de novel·la històrica, escrita a partir de documentació real.
D'aquesta forma, La dona d'en Martin Guerre parteix d'un judici del segle XVI a França on un home torna a casa després d'anys desaparegut però hi ha dubtes sobre la seva identitat.
Segurament sigui la seva obra més coneguda. Així que ens serveix com un bon exemple de l'obra de l'autora.
Si fem una repassada a l'obra sencera de Fleur Jaeggy podem veure que és una d'aquelles autores que han fet de la narració curta el seu jardí personal. Des del seu primer llibre, El dedo en la boca (1968) als relats curts de El último de la estirpe (2014) la seva obra sempre ha tingut uns límits formals força definits.
Però no és l'única autora que ha fet de la prosa curta el seu camp de jocs. En aquest mateix club de lectura hem pogut llegir (abans de rebre el Premi Nobel, eh?) a la francesa Annie Ernaux que amb llibres com El lloc o La vergüenza ens ha permet entreveure alguns dels seus moments biogràfics més durs.
Tot i aquests exemples, no podem deixar de banda una de les grans autores reconegudes pels seus llibres (curts): la també francesa Amélie Nothomb. Quan pensem en la seva obra no la podem deslligar d'aquests llibres curts (aquí sempre amb el groc d'Anagrama en castellà) que ens han portat obres com Estupor y temblores o La cosmética del enemigo, per citar dos dels més coneguts. Fins i tot o podríem considerar Nothomb com la gran precursora d'aquesta mena de sub-gènere.
En definitiva, són escriptores que es mouen bé en les distàncies curtes perquè els permeten centrar-se en fets cabdals, i moltes vegades molt íntims, de la història que volen explicar. Sempre ens pot quedar el dubte de com es desenvoluparien en llibres més llarg però, a aquestes alçades de la literatura, potser no cal, no?
Els llocs tancats com les presons, els camps de concentració o els internats són sempre motiu d'una certa fascinació per part dels escriptors. La possibilitat d'explorar els universos particulars d'aquests llocs permet oferir una visió a l'ànima humana molt particular i crear realitats paral·leles amb les seves pròpies normes.
En el llibre de l'escriptora suïssa de parla italiana Fleur Jaeggy, Els feliços anys del càstig, ens trobem amb una situació d'aquest estil en una escola només per a noies en règim d'internat als Alps. Haurem de veure què ens proposa l'autora.
Gràcies a una de les nostres tertulianes hem pogut saber que existeix una versió cinematogràfica d'aquesta obra del segle XIX d'Ogai Mori. Amb el títol Maihime i dirigida per Masahiro Shinoda va ser estrenada l'any 1989. A Filmaffinity teniu una petita fitxa (amb no gaire informació, s'ha de dir).
Però mentre buscàvem informació sobre aquesta obra, també hem pogut troba altres adaptacions o produccions inspirades en la novel·la curta de Mori. Des de bandes sonores, animes o obres de dansa com la que us ensenyem aquí sota. Com podeu veure, La ballarina és una història que ha influït a molts creadors al llarg del temps.
Quan parlem de novel·les curtes no podem obviar l'obra que els autors japonesos han publicat al llarg del temps en aquest subgènere. Mestres del minimalisme i de la (enganyosa) simplicitat dels textos teníem molt clar, a l'hora de dissenyar la programació d'aquest curs, que alguna mostra de literatura japonesa havia d'estar present en el document final.. Finalment ens vam decantar per La ballarina d'Ogai Mori. Un llibre sobre la relació amorosa entre un ciutadà japonès i una noia europea i el que implica un xoc de cultures entre dos persones de diferents àmbits.